“L’exhumació de fosses ha posat en entredit la Transició espanyola”

Francisco Ferrándiz, doctor en antropologia i autor de l’assaig ‘El Pasado bajo tierra’ (Anthropos), analitza l’enorme repercussió social que té l’obertura de fosses comunes de la Guerra Civil
24/02/2015

Quin paper tenen les fosses en els processos de recuperació de la memòria històrica?

Ens hem adonat que és un fenomen transnacional. Passa a l’Argentina, Xile, Mèxic, Guatemala, l’Iraq, Timor, Bòsnia o Ucraïna. En tots els països on se’n practiquen, les exhumacions tenen una força extraordinària amb vista a confrontar-nos amb les violències registrades al segle xx, amb el benentès que són processos no exempts de dificultats. A l’Estat espanyol, per exemple, la manca de voluntat del govern central impedeix que tinguin el paraigua institucional per fer-se amb els mitjans i el rigor que serien necessaris.

 

Amb tot i això, l’obertura de la fossa republicana a Priaranza del Bierzo (León) l’octubre del 2000, va representar un punt d’inflexió. Què va suposar exactament?

Abans ja s’havien impulsat exhumacions. Fins i tot se n’havien fet de forma clandestina durant la Dictadura i la Transició. Se’n van fer moltes a La Rioja o Navarra. També n’hi va haver els primers anys de democràcia, però l’orfandat institucional i el silenci tàctic de les forces que havien firmat els Pactes de la Moncloa van privar que fossin conegudes pel conjunt de la població. En canvi, amb la fossa del Bierzo hi ha una projecció a l’espai públic gràcies a les noves tecnologies i al treball de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH).

 

És rellevant l’impacte que han tingut entre la població?

Ha estat molt superior a tot el que havíem imaginat. Hem passat d’una ocultació a una sobreexposició en poc temps. Pel ciberespai circulen milers de vídeos i fotografies de fosses comunes. Amb el risc, com adverteixen els experts en traumes socials, que es produeixi una saturació de l’empatia per l’excés d’imatges sobre el tema. Per això cal distingir l’espectacle mediàtic, representat en el Valle de los Caídos o en la recerca del cos de García Lorca, de la tasca diària de recuperacions.

 

Hi ha hagut un efecte encomanadís per reclamar exhumacions arreu de l’Estat?

S’han fet més visibles per la iniciativa dels néts dels vençuts en la Guerra Civil, que han crescut sense les pors del franquisme. Aquesta generació, a més de qüestionar com es va fer la Transició, aspira a construir unes noves regles de convivència. Observem com, mentre en l’àmbit polític PP i PSOE encara reprodueixen els clixés de les dues Espanyes, des de la ciutadania el debat no té aquesta crispació i s’ha normalitzat notablement.

 

Pot succeir que les exhumacions perdin la càrrega política i quedin limitades a actes de caràcter familiar?

Cada entitat té la seva agenda i manera de relacionar-se amb les famílies. Algunes reivindiquen el paper polític de les persones desaparegudes i altres no interfereixen en l’estructuració del dol que reclamen els descendents. Hi ha tantes casuístiques com experiències sobre el terreny. Ara bé, globalment hi ha un clar qüestionament de la Transició, en tant que es pregunta com pot ser que, 40 anys després de la mort de Franco, ningú no s’hagi preocupat dels cossos abandonats a les cunetes. Però no sols això: les exhumacions estan servint per preguntar-nos per què moltes fosses han desaparegut arran de la construcció de carreteres, poliesportius i urbanitzacions. La bombolla immobiliària hi té molt a veure. Darrere dels actes de memòria, doncs, hi ha una crítica a com s’ha gestionat la Transició espanyola.

 

Tindrà recorregut aquest qüestionament?

Sí, i no solament pel que fa als desapareguts. Ja ha posat en entredit la Llei d’Amnistia de 1977 i la continuació de determinades estructures de poder, sobretot en l’àmbit judicial. També deixa en mal lloc la Llei de la Memòria de 2007, que a part de ser tèbia, estableix un model de subcontractació en les exhumacions, quan aquesta tasca requereix equips multidisciplinaris formats per arqueòlegs, antropòlegs, metges forenses, juristes i altres especialistes. Això només serà possible amb finançament i una nova hegemonia política que, a diferència de la que representen el PP i el PSOE, actuï decididament per satisfer aquesta demanda.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: