L’homeopatia és una alternativa eficaç i saludable a la medicina convencional?

Contrast

L’homeopatia suma

Gonzalo Fernández Quiroga
Metge, vocal de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB)

Tot i la campanya d’alguns mitjans i cercles pseudoescèptics, l’homeopatia segueix mantenint la confiança de la gent. Segons va mostrar una enquesta oficial realitzada fa uns mesos, un 53% de la població hi confia plenament. Per què passa això? Per què els veterinaris i farmacèutics continuen formant-se en homeopatia? Per què, tot i l’ofensiva desproporcionada (per la majoria mediàtica i econòmica que despleguen aquests sectors), la gent acudeix als metges que també la prescrivim?

Doncs molt fàcil. Perquè l’abordatge homeopàtic de la malaltia és molt atractiu tant per als metges com per als pacients. És un mètode que realment pren en consideració tots els aspectes de la persona, tant els orgànics com els emocionals i socials. Les seves vivències i la resta de les seves circumstàncies personals són tingudes en compte en la visita homeopàtica.

Per això les persones amb un mal de cap, una erupció o unes angines, encara que tinguin un mateix diagnòstic, tindran un tractament diferent. Més enllà d’alguns pocs símptomes comuns, la manera en què es viu l’afecció i les circumstàncies que envolten l’aparició de la malaltia són diferents en cada individu.


Un recurs més

Els metges que també prescrivim homeopatia hem estudiat en les mateixes facultats que els nostres companys i, per descomptat, també fem servir els medicaments convencionals. L’única diferència és que tenim un altre recurs, l’homeopatia, que suposa una ajuda més als nostres pacients.

Però no només això: a nosaltres, l’homeopatia ens fa millors metges, perquè ens permet tenir una perspectiva més àmplia per utilitzar-la en segons quines circumstàncies. Per algunes afeccions, podem utilitzar medicaments homeopàtics que tenen uns efectes secundaris molt escassos, la qual cosa és un gran avantatge, ja que els efectes secundaris dels medicaments convencionals s’han convertit en la tercera causa de mort en alguns països occidentals. L’homeopatia, doncs, suma estratègies amb les quals ajudar els pacients, que finalment és l’objectiu compartit que tenim els facultatius.

Davant d’aquest soroll mediàtic, també seria bo recordar que els medicaments homeopàtics estan perfectament regulats, tant aquí com a Europa, i són de venda exclusiva en farmàcies. Però és que, a més a més, en alguns països avançats del nostre entorn, com França, Suïssa, Alemanya o el Regne Unit, formen part dels seus sistemes públics de salut. I l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al seu projecte 2014-2023, en recomana la implementació.

Alguns pseudoescèptics parlen de l’efecte placebo i afirmen que “no hi ha cap estudi científic fiable” que defensi els efectes de l’homeopatia. Doncs bé: com a metges i científics, sabem perfectament el que és un placebo en la nostra pràctica clínica. I la recerca en homeopatia és un camp relativament recent. Tot i això, hi ha suficients estudis aleatoritzats i controlats en humans, animals, plantes o cèl·lules de laboratori que, com a mínim, mostren la necessitat de continuar investigant, en comptes de practicar un negacionisme conservador i estèril. Quantes vegades la ciència ha avançat a contracorrent d’alguns dels pressupostos vigents?

En qualsevol cas, tots els pacients, lluny d’un cert paternalisme passat de moda, són prou adults i tenen dret a informar-se i complementar el seu tractament amb allò que els sembli oportú. Sobretot si és eficaç i està regulat, com és el cas de l’homeopatia.

/ MARLENE KRAUSE


Homeopatia, la medicina imaginària

Jesús Purroy
Emprenedor biomèdic. Autor d’Homeopatia sense embuts

La medicina té mancances al llarg de tot el seu recorregut: del laboratori universitari a la consulta del CAP i el despatx del conseller. Entremig, no costa gens trobar coses millorables a les revistes científiques, les associacions de pacients, els col·legis professionals, les empreses grans i petites, els reguladors... i segur que em deixo algú. Ben Goldacre en fa un retrat molt cru al seu llibre Mala farma. És indiscutible que la medicina necessita millorar, tant des del punt de vista del progrés científic (no té solucions per a tot el que ens passa) com des del punt de vista social (no sempre tothom es comporta amb l’honestedat que caldria).

Però els defectes dels altres no ens fan bons a nosaltres, ni la crítica legítima a la medicina no fa bones les pràctiques pseudomèdiques que campen lliurement per les farmàcies, les consultes i, cada cop més, pels hospitals. N’hi ha moltes, algunes de molt imaginatives. De totes elles, l’homeopatia té una posició dominant a Catalunya: n’hi ha a totes les farmàcies, molts metges en recepten, està regulada per la llei espanyola del medicament i, en general, gaudeix de bona premsa. La prova és que la Directa publica aquest article al costat del d’un homeòpata. No m’imagino que publiqués un cara a cara sobre els horòscops o el tarot, que tenen la mateixa base científica i la mateixa eficàcia terapèutica. Aquests darrers temps hi ha un cert enrenou als mitjans, i s’han aconseguit petites victòries com la cancel·lació del màster de la Universitat de Barcelona, però això són anècdotes en comparació amb el fet que la venda de productes homeopàtics a les farmàcies no perilla en un futur proper.

I tot plegat, per què? Els defensors argumenten que l’homeopatia funciona, i si no sabem explicar com, és per les nostres limitacions. Posen exemples d’altres coses que funcionen i no sabem com, i en un cop d’ull superficial podria semblar que tenen raó. Cal fer més recerca per entendre el funcionament de l’homeopatia.

Llàstima que la recerca ja estigui feta, i que els resultats no els donin la raó. No hi ha cap demostració que l’homeopatia tingui eficàcia clínica. Hi ha anècdotes, “als meus fills/pacients/veïns els funciona”, però això no té validesa científica. Si algú diu que una pastilla cura una malaltia li exigirem que ho demostri, i no acceptarem que digui “als meus pacients els funciona”. Els assajos clínics tenen molts defectes, però no hi ha cap altra manera de saber si una medicina és eficaç i segura. Alguns assajos clínics indiquen que l’homeopatia podria ser lleugerament millor que el placebo. Deixant de banda que solen ser estudis plantejats “perquè funcionin”, si un medicament demostra que és marginalment millor que el placebo no l’aproven: un medicament nou ha de demostrar que és millor que el millor tractament disponible.

Potser aquest és l’origen de la confusió. Com que l’homeopatia està coberta per la llei espanyola del medicament (i lleis semblants a Europa i a altres llocs), els homeòpates diuen que és un medicament. Bé, no exactament. Les lleis del medicament no demanen als productes homeopàtics que demostrin ni que són eficaços ni que són segurs. Només els demanen que segueixin un procés de fabricació que asseguri que no hi haurà substàncies tòxiques al producte final. Tot i això, regularment hi ha intoxicacions per productes homeopàtics: recentment, als Estats Units, una dotzena de nadons han mort per un producte pel mal de dentició que contenia belladona.

És a dir, que un producte homeopàtic no ha de demostrar que funciona per poder entrar al mercat. Ni tan sols ha de demostrar que no és tòxic. Si un homeòpata diu el contrari, demanin que els ensenyi l’estudi clínic que demostra que tal o tal altre producte funciona. No n’hi ha cap. És com si algú pogués tenir el carnet de pilot d’avió només amb l’experiència de jugar en una videoconsola, sense demostrar que pot pilotar un aparell autèntic.

L’homeopatia és una medicina imaginària, una creença de temps antics, d’abans que la medicina fos una ciència.


Article publicat al número 439 de la 'Directa'
 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: