Internacional

"L'independentisme gallec pateix una repressió constant i brutal des de fa vint anys"

L'organització Causa Galiza ha endegat una campanya per denunciar la suspensió de la seva activitat per part de l'Audiència Nacional espanyola. La 'Directa' entrevista dos dels encausats, Borxa Mejuto i Antom Arias, que han estat de gira per Catalunya
Antom Arias i Borxa Mejuto, d'esquerra a dreta
Victor Serri
30/11/2016

El 30 d'octubre de 2015 van detenir nou militants de l'organització independentista gallega Causa Galiza en l'anomenada operació Jaro. Les detencions es van dur a terme en diferents indrets de Galícia amb un gran desplegament armat de la Guàrdia Civil. Després de tres dies, durant els quals van denunciar pressions psicològiques, les detingudes van passar a disposició de l'Audiència Nacional espanyola. El jutge Eloy Velasco va decretar la suspensió d'activitats de Causa Galiza i les seves militants van ser posades en llibertat amb càrrecs. Ara, l'organització independentista està immersa en una campanya de solidaritat a nivell internacional que l'ha portat a visitar diferents moviments socials i partits polítics dels Països Catalans. La Directa entrevista dos dels encausats, Borxa Mejuto i Antom Arias.


En quina situació es troba ara mateix la causa oberta contra Causa Galiza?

Borxa Mejuto: Ara mateix estem pendents d'un informe de la Guàrdia Civil dels nostres registres domiciliaris i del final de la instrucció per part del jutge Eloy Velasco. Organitzativament parlant, Cauza Galiza té les activitats suspeses fins al 8 d'abril, prorrogable. Els nostres advocats donen per descomptat que hi haurà pròrroga i treballem en aquest sentit. S'haurà de celebrar una vista, en què estarem presents i en què es decidirà, definitivament si es prorroga la suspensió d'activitats, que nosaltres denunciem com una il·legalització de facto. Si decideixen prorrogar, nosaltres anirem al Tribunal Constitucional per recorre la decisió, que entenem com un atropell a la llibertat d'expressió de tot un poble.
 

Davant d'una operació com la Jaro, amb nou detencions i molta espectacularitat, és important la resposta. Com va respondre la societat gallega?

"Un total de 80 col·lectius que agrupen organitzacions juvenils, estudiantils, ecologistes... van signar un comunicat de suport i en rebuig a la nostra il·legalització"

Antom Arias: Causa Galiza és un partit minoritari, per tant, no podem esperar grans masses, però arran de les nostres detencions es va mobilitzar una part important del nacionalisme gallec. El CIG (Confederació Sindical Gallega) va ser el primer en emetre un comunicat contra la nostra il·legalització, el BNG -també afectat per l'operació- s'hi ha sumat i les properes setmanes portarà aquest procés repressiu al Parlament gallec. Un total de 80 col·lectius que agrupen organitzacions juvenils, estudiantils, ecologistes... van signar un comunicat de suport i en rebuig a la nostra il·legalització. A més, centenars de persones es van manifestar el 24 de gener en defensa del drets civils i polítics, una mobilització convocada per més de 30 agents socials gallecs.
 

Heu estat de gira per Catalunya per donar a conèixer el cas. Com ha estat l'acollida?

B.M.: Molt bona, tant a les xerrades, on va haver-hi molt interès, com a les reunions amb la CUP i amb ERC. La CUP, que ja coneixia el nostre cas, va aplicar la màxima de la solidaritat com la tendresa del pobles, i van signar un manifest internacional de suport. A més es va comprometre a portar-lo al Parlament i als ajuntaments on hi hagi àmplia població gallega. Per part d'Esquerra, no coneixien el nostre cas i ens van demanar molta informació. També hi ha voluntat de portar la il·legalització de Causa Galiza al Parlament.
 

On vol arribar la campanya internacionalista?

A. A.: Ara, el nostre objectiu és donar a conèixer la nostra situació als cinc continents i desmuntar la farsa de l'Estat espanyol. En aquest sentit, fa poc, el nostre cas va arribar al Parlament europeu mitjançant una pregunta formulada per Bildu. Ara mateix, també estem fent gestions perquè arribi a l'ONU, on volem que siguin conscients de què Espanya il·legalitza un aparell polític que actuava de forma legal, i que vol esborrar certs trets històrics que estan a l'ADN de les gallegues, com és l'homenatge als màrtirs de Carral – la revolta històrica a Galícia el 1846, on van ser afusellats els militars revoltats contra el president Narváez. Qualifica aquesta acció d'enaltiment de terrorisme, convertint-la en material punible.

Estan fent gestions perquè el cas arribi a l'ONU / Victor Serri

 

Com vau viure les detencions?

"Vam patir fortes pressions psicològiques, interrogatoris constants, vam estar infraalimentats, emmanillats i amb els ulls tapats durant tots els desplaçaments"

B.M.: Vam ser espectaculars. Van tallar carrers i els van omplir d'agents armats i encaputxats; hi havia cinquanta agents per cadascuna de nosaltres. El format era mediàtic, hi havia periodistes avisats prèviament. Dies després ens vam assabentar, per periodistes propers, que els havien dit que l'operació era altament perillosa perquè podíem oferir resistència armada, quan, evidentment, no en van trobar cap. Les nostres detencions van ser les primeres en què es va aplicar el nou protocol de la UE i ens van explicar al moment per què se'ns detenia. Vam estar 72 hores en mans de la Guàrdia Civil i vam patir fortes pressions psicològiques, interrogatoris constants, vam estar infraalimentats, emmanillats i amb els ulls tapats durant tots els desplaçaments.
 

Vau patir violència física?

A.A: A alguna de nosaltres li van pegar un parell de bufetades, van donar-li empentes i van insultar. També ens van fer xantatge. A la meitat de camí cap a Madrid, un agent va oferir a un dels detinguts treball per al seu fill -que en aquell moment estava a l'atur-, si aportava dades noves d'un militant, segons ells, de Resistència Galega. També van entrar armats a una residència d'ancians per demanar les claus de casa a l'exparella d'un dels detinguts.
 

Per què penseu que es va produir la detenció en aquell moment?

B.M.: És evident que estan aprenent cada vegada més i volen tallar l'herba d'arrel abans que pugui créixer. Que hi hagi deu independentistes gallegues preses representa un problema en un moment en què ETA ha apostat per la via pacífica. No ens oblidem que van crear un engranatge de professionals que vivien de la repressió de “l'entorn d'ETA” i, ara que s'ha acabat, han de justificar les seves retribucions augmentant la violència de baixa intensitat relacionada amb l'independentisme a Galícia. Amb una nova majoria absoluta del PP, interessa que no continuïn apareixent brots independentistes en un altre indret del Estat, i menys a Galícia, que sempre ha volgut donar una imatge de poble pacífic i submís.
 

Com és la repressió a Galícia?

"Hem patit seguiments constants i tenim els telèfons punxats. Podríem dir que saben més de la nostra vida que nosaltres mateixos"

A.A: És una repressió brutal i constant contra l'independentisme gallec. Durant els darrers vint anys ens han ofegat a multes per penjar cartells, fer murals, participar en mobilitzacions.... Hem patit seguiments constants i tenim els telèfons punxats. Podríem dir que saben més de la nostra vida que nosaltres mateixos. Tenen perfils psicològics traçats i xarxes d'amigues, parelles i familiars assetjades i controlades. Tot això surt a molts sumaris. A més, hi ha hagut infiltracions i van sortir a la llum casos de col·laboradors de la Guàrdia Civil que eren militants nostres.
 

Dieu que és important donar la volta a aquesta repressió. Com es fa amb un PP referendat a les urnes?

B.M.: Tractant de ser pragmàtics, demostrant a la gent que el concepte terrorista està mal utilitzat. Per a nosaltres, les que són terroristes segons ells són lluitadores de Galícia, on a més a més no existeix cap tipus de preocupació ciutadana per això. I de fet, ja ho estem aconseguint: cada vegada l'Estat espanyol a Galícia està més deslegitimat.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: