Drets

La llei permet que els ajuntaments comprin i utilitzin armes elèctriques

Com és possible que les policies locals posseeixin un armament que no poden emprar els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil espanyola? Tot plegat és resultat d'una cadena de normatives poc precises en l'àmbit estatal i autonòmic que suposen un buit legal
08/02/2015

“Les policies locals portaran l'armament que se'ls assigni”. Així de genèric és el contingut de la llei 16/1991, de 10 de juliol, aprovada pel govern socialista de Felipe González i que va servir com a base per a l'aprovació del decret 219/1996, de 12 juny, que van signar l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller de Governació, Xavier Pomés. Aquest decret autonòmic és el fonament legal del Reglament d'armament de les policies locals. L'article 9 d'aquesta normativa diu que “els alcaldes podran dotar els membres de la seva policia local d'altres mitjans de defensa quan aquests estiguin previstos als reglaments interns i homologats per les autoritats competents”. A dia d'avui, l'organisme encarregat d'homologar les armes a l'Estat espanyol és el servei d'Intervenció Central d'Armes i Explosius (ICAE) de la Guàrdia Civil, que, tot i haver autoritzat la importació i la distribució de pistoles elèctriques a empreses especialitzades (com l'empresa Andreu Soler i Associats), no n'ha permès l'ús generalitzat per part de les policies locals, tal com denunciava Amnistia Internacional al seu informe *Volts sense control.

Emparant-se en un redactat poc precís, desenes d'ajuntaments de l'Estat espanyol i una trentena de catalans han adquirit armes de descàrregues voltaiques que provoquen un bloqueig muscular sobtat. Això pot tenir conseqüències letals, especialment perquè pot provocar aturades cardíaques, tal com es va poder constatar en el cas d'un ciutadà de Roquetas de Mar (Andalusia) l'any 2005. El Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, l'any 2007, sota el mandat de Joan Saura, va adquirir set d'aquestes pistoles, que –segons l'exconseller– serien destinades al Grup Especial d'Intervenció (GEI), però que en cap cas arribarien a les unitats de seguretat ciutadana o d'ordre públic.

De fet, a diferència dels governs del País Valencià o les Canàries, a Catalunya, el criteri del govern sempre ha estat contrari a la utilització d'aquestes armes. Avui dia, els efectius que patrullen duen la pistola reglamentària, la porra i un esprai de gas OC; els antidisturbis hi sumen l'escopeta de projectils de *foam, els artefactes fumígens i lacrimògens i els canons de so atordidor. No es permet l'ús de *kubotans ni de pistoles elèctriques. Per tant, es dóna la paradoxa que una arma que no poden utilitzar els efectius de la Brigada Mòbil dels Mossos sí que està permesa entre els cossos de seguretat ciutadana de les policies locals de Badalona, Girona, Blanes, Argentona, Sant Vicenç de Montalt o Cardona, per esmentar alguns exemples.

 

Els grups Omega, antidisturbis a la carta

Un altre exemple d'interpretació elàstica de la normativa relativa als cossos policials és tot allò que té relació amb les unitats antidisturbis. La Generalitat de Catalunya té competències exclusives en ordre públic i els ajuntaments tenen competències en relació amb les ordenances municipals i la regulació del trànsit. No obstant això, alguns consistoris han optat per crear unitats d'antidisturbis destinades a l'ordre públic –conegudes com a grups Omega en l'argot policial–, que funcionen en paral·lel als Mossos d'Esquadra i sobrepassen les competències que els són pròpies. Aquesta pràctica es va normalitzar en alguns consistoris governats pel PSC durant els anys 90 i, posteriorment, s'ha estès a batllies sota control del Partit Popular. Les unitats estan integrades per policies molt fidels a l'alcalde de torn i executen les actuacions més controvertides. Com a pionera d'aquestes unitats, trobem la Unitat de Policia Administrativa i Seguretat (UPAS, torn de dia) de la Guàrdia Urbana de Barcelona (creada durant els Jocs Olímpics), que, amb el temps, també ha incorporat la Unitat Nocturna Centralitzada (UNOC, torn de nit). Actualment, sumen 400 efectius.

A Girona, aquests cossos s'anomenen equips de contenció de masses. Segons recull la memòria 2013 de l'Àrea de Ciutadania, durant aquests dotze mesos, van organitzar 40 dispositius especials per a tasques diverses: un servei d'estrangeria amb el Cos Nacional de Policia espanyol (CNP), possibles aldarulls del moviment okupa de Can Kolmo, una manifestació de la CUP, protecció del tècnic d'urbanisme durant una inspecció a la zona de la Font de la Pólvora, protecció del Fòrum Impulsa i de la visita dels prínceps o de possibles disturbis durant el Dia del Treball.

El grup homòleg de Lleida es va batejar –per iniciativa de l'alcalde Àngel Ros– amb el nom d'Unitat Operativa Polivalent. Sorprenentment, els seus efectius van rebre formació del CNP i no dels Mossos d'Esquadra, tal com va reconèixer la regidora de seguretat ciutadana, Sara Mestres. El cost del seu equipament va ascendir a 19.200 euros, segons explica el blocaire Oscar Sisteré citant fonts de la Guàrdia Urbana.

Al cinturó metropolità, hi trobem els exemples de Cornellà, Badalona i l'Hospitalet. En aquest últim cas, els efectius policials, que també incorporen equipament antidisturbis, circulen amb dos furgons durant les hores nocturnes, fet que recorda molt el *modus operandi de la Brigada Mòbil. Són especialment visibles en el marc de les festes majors o les manifestacions. L'any 2011, es va activar la Unitat de Seguretat Ciutadana de la Guàrdia Urbana de Cornellà de Llobregat –cinc agents i un comandament– per “rebaixar els nivells de sensació d'inseguretat, prevenir actes incívics i evitar l'ús incorrecte dels espais públics i la pertorbació de l'ordre públic”. Aquest cos circula amb un furgó Nissan Primastar i vesteix un uniforme negre, boina, genolleres, armilla, casc i escut. Fa batudes antiimigració amb els Mossos i el Cos Nacional de Policia espanyol. La seva creació va coincidir en el temps amb les eleccions municipals de 2011, quan PxC va estar a punt d'entrar al consistori amb un discurs centrat en la inseguretat i la immigració.

 

La policia de Garcia-Albiol

El cas paradigmàtic dels grups Omega és a la ciutat de Badalona. Una vintena d'agents patrullen, especialment de nit, en dues furgonetes molt similars a les de la BRIMO i amb el suport d'una desena d'agents que circulen amb motos de gran cilindrada. Actuen sota les ordres directes de Xavier Garcia Albiol (PP) i la majoria de les seves intervencions estan envoltades de polèmica. Han precintat establiments comercials regentats per persones migrades amb l'excusa de l'incompliment d'unes normatives que no s'exigeixen a les botigueres *autòctones, han desnonat famílies sense cap ordre judicial i han sancionat tota mena d'activitats a la via pública. L'últim incident va ser la retirada d'una paradeta informativa a favor de la consulta del 9-N.

*Aquesta informació ha estat elaborada amb la col·laboració de Pau Casacuberta, Oriol Sisteré i Ramon Samblas.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: