Els lligams d’Artur Mas amb les multinacionals obstaculitzen l’escenari de la desobediència

El president de la Generalitat ha assegurat a representants de l’ANC i ERC que anirà “més enllà de la suspensió” del Tribunal Constitucional, però ha matisat que la consulta del 9-N només es podrà fer si hi ha “prou garanties”.
30/09/2014

Ni l’Estat espanyol ni Mariano Rajoy; el principal obstacle d’Artur Mas per arribar a posar les urnes el 9 de novembre són els seus lligams amb la banca i les grans multinacionals. Durant una discreta reunió celebrada el 20 de juliol al Palau de la Generalitat amb la plana major dels representants espanyols a la Comissió Trilateral, el president de la Generalitat va assegurar que no està disposat, en cap cas, a “passar per sobre de la legalitat” per fer la consulta del 9 de novembre. Aquestes paraules el lliguen de mans i peus, sobretot tenint en compte qui eren les persones que l’escoltaven entre les parets de l’edifici on, més tard, ha signat el decret de convocatòria de la consulta.

La Comissió Trilateral està formada per 390 representants de les multinacionals i institucions bancàries més influents dels Estats Units, Europa i el Japó i es considera, juntament amb el Club Bilderberg, com un poder planetari a l’ombra. Van ser dues hores i mitja de reunió, segons va explicar el periodista Manel Pérez en una crònica a La Vanguardia que va tenir una repercussió mínima. Al voltant d’una taula amb un bon àpat, hi van seure: Antonio Garrigues Walker, del bufet d’advocats Garrigues; Alfonso Cortina, expresident de Repsol i conseller de nombroses empreses multinacionals; Pedro Miguel Echenique, físic i exconseller del govern basc de Carlos Garaikoetxea; Ignacio Polanco, president del grup Prisa; Esther Giménez-Salinas, exrectora de la Universitat Ramon Llull i consellera del Banc Santander; Emilio Ybarra, expresident del BBVA, i Ferran Rodés, president de l’empresa editora del diari Ara i conseller de la constructora Acciona. Aquests vuit capitostos de les oligarquies catalana i espanyola van traslladar les paraules de Mas al comitè executiu de l’organisme que es va celebrar durant el mes d’agost, amb Jean-Claude Trichet i David Rockefeller al capdavant. Aquest últim, als seus 99 anys, és el president d’honor d’aquest poder global neoliberal.

El president de la Generalitat es va reunir amb representants de la Comissió Trilateral, un poder planetari a l’ombra

Aquesta comissió i el Club Bilderberg tenen la capacitat de fer tremolar les variables macroeconòmiques de tota la Unió Europea. Poden canviar a dit els presidents d’Itàlia o Grècia sense necessitat de fer comicis. Mas ho sap bé. Durant la roda de premsa de valoració dels resultats del referèndum escocès, un periodista de The Economist va preguntar al president català si la consulta era un pols a la Unió Europea i Mas, sense dubtar, va respondre: “No, la gran majoria dels qui impulsem el procés volem continuar a Europa, a l’euro i a l’OTAN”. Per tant, és molt difícil que la desobediència a l’Estat espanyol s’arribi a materialitzar de la mà de l’actual president de la Generalitat, sobretot pels obstacles que hi posarien els seus socis de l’economia global. Però també perquè tindria greus dificultats de cara endins, amb la cúpula dels Mossos d’Esquadra i amb UDC, el seu soci de federació i de govern. L’única aliança clara del president en aquest hipotètic escenari seria la gent mobilitzada al carrer.

 

Menys d’un 2% dels agents dels Mossos d’Esquadra s’han adherit a la causa de la independència

Què farien els Mossos d’Esquadra si Madrid ordenés la retirada de les urnes el 9 de novembre? És molt probable que mai no tinguem la resposta a aquesta pregunta, ja que l’actual conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha manifestat en múltiples ocasions que no situarà els Mossos en la disjuntiva d’haver d’escollir entre la legalitat espanyola i la legitimitat catalana. De fet, Espadaler considera aquest escenari un “carreró sense sortida”. El que sí que sabem és que els sindicats més representatius de la policia catalana (SPC, SME-CCOO i SAP-UGT) han expressat la seva voluntat d’acatar la llei, la Constitució espanyola i l’Estatut. Un posicionament que cal tenir en compte si veiem els elevadíssims índexs de filiació sindical que hi ha dins el cos. Per contra, des de Mossos per la Independència, un grup minoritari de la policia catalana que s’ha integrat com a sectorial dins l’estructura de l’Assemblea Nacional Catalana, asseguren que seran “fidels” al poble de Catalunya i a les seves institucions. Menys d’un 2% dels 19.000 efectius que integren el cos s’han sumat a la campanya impulsada per aquest grup.

El comissari en cap no desobeirà el Tribunal Constitucional
En primer lloc, cal destacar que la cúpula policial catalana està controlada per polítics d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), sòcia de federació d’Artur Mas, que es mostra clarament contrària a creuar la línia vermella de la suspensió constitucional. Ramon Espadaler (conseller d’Interior), Josep Martínez Melgares (Secretari General d’Interior) i Albert Batlle (Director General de la Policia) són partidaris d’acatar la legislació i la judicatura espanyoles. La cadena de comandaments policials està per sota d’ells i, actualment, l’encapçala el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, natural de Santa Coloma de Gramenet i graduat com a policia a la promoció de 1990. Mai no s’ha posicionat en relació amb la independència, però sempre ha recordat que ell i els seus companys i companyes van jurar “fer complir la llei vigent” quan es van graduar a l’Escola de Policia de Catalunya. En les seves tasques com a inspector d’investigació criminal, sempre va treballar braç a braç amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. També va col·laborar, molt intensament, amb els responsables de la Prefectura Superior de Policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona. El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona l’ha investigat per les dues-centes trucades telefòniques que va establir amb un presumpte narcotraficant durant l’any 2009. Aquesta polèmica relació no ha derivat en conseqüències penals.

Ferran López i David Piqué –aquest últim, conegut per haver afirmat que perseguiria les “antisistema” fins a les clavegueres o dins les aules de les universitats– són els dos puntals de Trapero en la coordinació general del cos i el territori, respectivament. Tampoc no s’han pronunciat amb relació al procés sobiranista, però tenen una adscripció més catalanista. Més a l’ombra, trobem el comissari Adolf Broch, encarregat d’informació i sempre molt discret (mai no s’ha difós cap fotografia de la seva cara). Cal recordar, però, que part de les integrants de les primeres promocions dels Mossos d’Esquadra, que ara han arribat a la cúpula del cos, provenien de famílies de la petita burgesia benestant catalana. És el cas dels comissaris Joan Carles Molinero (Barcelona) i Joan Figuera (Granollers). Aquest sector és el que mira amb més recel l’actual comissari en cap del cos.

Relleus interns
Darrerament, la direcció de les unitats antidisturbis preocupava el govern català. Per això van decidir fer relleus importants a la seva cúpula: van traslladar l’inspector Manel Hermida i, al seu lloc, hi van posar Marc Caparrós, d’un perfil més moderat i –alhora– catalanista. A diferència d’això, la gran majoria de sotsinspectors i sergents de les vuit unitats de la BRIMO són poc afins a aquestes sensibilitats, menys encara a l’independentisme. Tots ells van ser formats per Sergi Pla, antic cap dels antidisturbis que va ser obligat a dimitir pel cas Ester Quintana i que ara dirigeix les comissaries del Bages, Osona, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pla, que va ser agent del Cos Nacional de Policia espanyola durant setze anys, va entrar als Mossos acompanyat d’altres tres-cents policies i guàrdies civils espanyols quan Xavier Pomés (CiU) i Julia Garcia-Valdecasas (PP) van pactar el desplegament de la policia catalana, durant la penúltima legislatura de Jordi Pujol.

 

El TSJC podria dilatar la seva actuació contra Mas

La majoria catalanista a l’organisme forçaria la intervenció del Tribunal Suprem

Alícia Sánchez-Camacho ha amenaçat amb conseqüències penals la gent que participi de la convocatòria i dels preparatius de la consulta un cop ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). Amb relació a això, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, es va reunir amb els fiscals catalans a mitjan setembre per indicar-los com hauran d’actuar si, malgrat la suspensió, es mantenen els preparatius per posar les urnes el 9 de novembre.
Aquesta actuació de la fiscalia aniria dirigida contra totes les persones que col·laborin en la preparació de la consulta, entre les quals hi hauria alcaldes, regidores, funcionariat, conserges d’escoles, etcètera. En el cas d’Artur Mas, com que es tracta d’una persona aforada, qualsevol actuació judicial en contra seva es derivaria a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): els sis magistrats que l’integren serien els encarregats d’acordar qualsevol mesura cautelar contra ell.

A la cúpula judicial catalana, però, a diferència d’uns anys enrere, els magistrats conservadors espanyolistes estan en clara minoria. La presidència de la sala és en mans de Miguel Ángel Gimeno, que, malgrat haver dictat resolucions molt dispars, fins ara, per exemple, no ha compartit la doctrina jurídica contra la immersió lingüística. Segons fonts judicials consultades, altres dos magistrats de la sala, Jose Francisco Valls i Enric Anglada, són conservadors però catalanistes. Carlos Ramos, manté una trajectòria clarament progressista i, alhora, catalanista. Amb el vot d’aquests quatre jutges sumarien una majoria que bloquejaria, en un primer moment, l’estratègia de Madrid.

El problema rau en el fet que el Consell General del Poder Judicial podria intervenir i substituir algunes de les persones que formen part del TSJC. També s’ha de considerar que els recursos contra qualsevol decisió seva anirien a parar al Tribunal Suprem i podrien ser resolts per la via d’urgència. Allà, la majoria favorable a les tesis del bipartidisme estatal està garantida. L’acusació seria pels delictes de desobediència, malversació de diners públics, prevaricació o sedició. Tot dependrà de les directrius polítiques que rebi l’Advocacia General de l’Estat.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: