La lluita contra el silenci a les Illes

Coloma Martorell tenia tres anys i mig quan el seu pare va ser detingut, acusat de treballar per la República. Llorenç Martorell Suárez no pertanyia a cap partit polític, si bé col·laborava a la revista d’ideologia comunista *Nostra Paraula. El 24 d’octubre de 1936, un home amb qui tenia negocis el va delatar. Es va presentar a casa seva acompanyat d’un membre de la Falange i això va fer que Llorenç fos enviat a la presó de Can Mir de Palma, fins que, el 8 de febrer de 1937, la família va rebre la notícia que l’havien alliberat. Mai més, però, no van tornar a veure’l.

Placa d'homenatge a les víctimes de les illes / Carmen Boades

 


Per la presó de Can Mir, hi van passar centenars de persones republicanes, moltes de les quals van ser afusellades i enterrades a la fossa del cementiri de Porreres. Segons Tomeu Garí, historiador i membre de Memòria de Mallorca, Porreres és la fossa més gran de les Illes en condicions de ser exhumada. “Es creu que podria haver-hi entre 120 i 130 persones, víctimes d’una repressió encoberta”, afirma. Una dada que les fonts oficials no poden precisar, però que ell ha esbrinat a partir de diferents testimonis. En total, Garí ha identificat 117 persones, la identitat de les quals només serà confirmada quan tingui lloc l’exhumació dels cossos i la preceptiva anàlisi genètica.

Això no trigarà a succeir gràcies a la justícia argentina, que el mes d’abril passat va ordenar l’obertura de la fossa després que Memòria de Mallorca presentés una querella en nom de familiars de 29 represaliades. Una decisió que va anar seguida de l’aprovació de la llei de memòria històrica per part del Parlament balear. Gràcies a aquesta norma, es podran localitzar i exhumar les fosses comunes de les Illes amb l’objectiu de dignificar les 2.300 persones que podrien estar enterrades a les 56 que, fins ara, s’han localitzat a l’arxipèlag.

El Govern ha destinat una subvenció a Memòria de Mallorca perquè coordini l’actuació, que tindrà dues etapes: primer l’exhumació de les restes, després la identificació

Per exhumar la de Porreres, el Govern ha destinat una subvenció a Memòria de Mallorca perquè coordini l’actuació, que consistirà en dues etapes: primer, l’exhumació de les restes, prevista per aquest mes de novembre; després, de cara al 2017, la identificació mitjançant les mostres genètiques recollides de les familiars vives. És el cas de Coloma Martorell, que als seus 84 anys espera recuperar les restes del seu pare Llorenç per enterrar-lo amb la seva família.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: