Drets

L’ombra allargada de les energètiques

Mentre la pobresa energètica va afectar més de 511.000 persones el 2015 a Catalunya, les empreses han continuat ingressant beneficis milionaris i incomplint la llei que les obliga a garantir aigua, llum i gas a les llars vulnerables
Acció de la PAH i l’APE el 2 de desembre a la seu de Gas Natural, ubicada al passeig Marítim de Barcelona
Victor Serri

Passar fred, no encendre els llums o procurar posar menys rentadores són alguns dels esforços que va fer Carmen González per reduir, per tots els mitjans, les factures de subministraments que arribaven a casa seva, al barri Espronceda de Sabadell. Pràcticament sense ingressos i amb dos fills a càrrec, no es tracta, ni de bon tros, d’un cas aïllat. Alguns són visibles perquè afecten persones organitzades a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), però d’altres queden tancats amb clau dins les llars i es pateixen en silenci. A més de gent com la Carmen, a qui Gas Natural Fenosa va tallar la llum fa un any i mig, hi ha un nombre indefinit de persones que fan malabars per arribar a final de mes i, de totes aquestes, és una incògnita quantes acaben punxant els subministraments.

Per fer un mapa real de la pobresa energètica, caldria fer una diagnosi des de l’administració pública que tingués en compte els ingressos de cada llar i els perfils de les persones que la componen, el consum ideal per garantir un benestar energètic i, no menys important, l’eficiència energètica dels edificis. A Sabadell, apunta Josep Maria Mora de l’APE, molts casos detectats afecten persones en situació d’exclusió residencial, que estan ocupant. Tot i així, Xavier Pallarès, també de l’Aliança, insisteix que els perfils són diversos i que afecten especialment les persones malaltes, la gent gran i les llars amb criatures.

La pobresa energètica s’estén com una taca d’oli. Només a Catalunya, l’Idescat apunta que, el 2015, més de 511.000 persones tenien problemes per pagar els subministraments i l’Observatori DESC assenyala que, segons dades de les mateixes companyies, 161.000 van patir talls. En quatre anys, Càritas ha multiplicat per cinc les famílies ateses amb ajudes per pagar factures.


Desconeixement dels drets

De totes maneres, mentre no hi hagi un diagnòstic acurat, l’abast de la problemàtica romandrà a la penombra. La majoria de gent afectada, asseguren des de l’APE, no s’atreveix a fer una denúncia pública de la seva situació o desconeix els drets que pot exigir, concretament, des de l’entrada en vigor de la llei 24/2015 l’agost de l’any passat. Tot i que el Tribunal Constitucional va suspendre alguns articles sobre emergència habitacional, la part de pobresa energètica continua intacta: instaura el criteri de precaució, que estipula que, abans de fer efectiu un tall, les empreses d’energia han de consultar els serveis socials i, si la família es troba en situació de vulnerabilitat, li han de garantir els subministraments.

Si des de l’esclat de la crisi el rebut de la llum ha augmentat un 70%, l’aigua un 60% i el gas un 31%, els ingressos de les llars per a la subsistència s’han desplomat un 9%

Però la llei no sempre es compleix. El cas més flagrant és el de la dona de 81 anys de Reus que va morir en un incendi provocat per una espelma; feia dos mesos que no tenia llum. “Si es complís l’obligació d’informació, tant de les subministradores com del govern català, moltes persones podrien saber quines opcions tenen davant d’una situació de vulnerabilitat energètica”, explica Pallarès. L’APE, la PAH i un ampli ventall d’entitats del tercer sector insisteixen a denunciar-ho. En coordinació amb diverses ciutats, el 2 de desembre passat, van empaperar les seus de Gas Natural i d’Endesa a Barcelona per exigir el compliment de la llei i van acusar les empreses de jugar amb les vides de les persones per aconseguir beneficis econòmics. Només el 2015, Gas Natural va guanyar 1.502 milions d’euros, Endesa 1.090 i Agbar 120.

“Fins que no em va ajudar la PAH, no era conscient dels meus drets”, explica Sandra L.F. “Les empreses es cuiden molt de no donar-nos cap mena d’informació o de recurs en cas de no poder assumir les factures”. El 2014, abans de l’entrada en vigor de la llei i amb dos fills a càrrec –un d’ells major d’edat però amb diversitat funcional cognitiva–, ja va estar vint dies sense llum ni aigua en ple hivern.

Carmen González (Sabadell): "Jo vull arribar a un acord, però dins de les meves possibilitats. Si no tinc gairebé per menjar,
com he de pagar?" / David Moya


Sandra s’havia vist forçada a canviar de domicili per una situació de violència de gènere i assetjament. Tot plegat, sumat a la seva situació d’irregularitat administrativa, li ha impossibilitat trobar una feina estable. “Hi ha moments en què les situacions de vulnerabilitat s’acumulen i, sola, ja no te’n pots sortir”, relata. Va aturar el primer desnonament i va aconseguir que els serveis socials li assignessin un pis d’emergència, en cessió temporal d’ús, per 90 euros mensuals. “Tinc una ajuda de 426 euros, però, al principi, en aquest segon pis, les factures de subministraments rondaven els 200 euros bimensuals, era inassumible”. Gràcies a la llei 24/2015, ara paga 50 euros al mes. “Si es fes universal el seu compliment, salvaria moltes vides i evitaria molt de patiment. Les empreses energètiques cometen assassinats encoberts”, sentencia Sandra. En tot cas, hi ha un debat de fons sobre el model energètic, un sector estratègic que actualment està en mans d’un grup reduït d’empreses privades. Per a l’APE, no és ètic ni hauria de ser possible lucrar-se amb necessitats bàsiques com l’aigua, la llum, el gas i també l’habitatge.

Un informe de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) ja quantificava que, des de la liberalització del sector energètic el 1998 fins el 2013, a través de les factures, s’han pagat entre 81.709 i 103.892 milions d’euros “il·legítims” (actualitzant el valor del diner). Alfons Pérez de la Xarxa per la Sobirania Energètica concreta que els “imports il·legítims” que es facturen a les llars inclouen moratòria nuclear, pagament del dèficit de tarifa i costos de transició del carbó, entre altres. Per a Pérez, les factures res o molt poc tenen a veure amb el propi servei i producció d’energia: “les elèctriques hi bolquen un munt de despeses i la factura ha esdevingut un calaix de sastre”.

La Xarxa proposa canviar els actors del model energètic i descentralitzar-lo, transitar cap a la producció distribuïda i conferir més capacitat i autonomia a escala local: “creiem que la remunicipalització i la relocalització de l’energia és molt transformadora perquè apropa la producció i la gestió a la ciutadania”.


Sancions per incomplir la llei

L’Ajuntament de Sabadell ha estat el primer a iniciar processos sancionadors a dues de les principals companyies del que es coneix com l’oligopoli elèctric a Catalunya, Gas Natural i Endesa, per l’incompliment de la llei 24/2015. Després d’estudiar els casos, han obert divuit expedients que, en total, recullen 203 talls indeguts, en la majoria dels quals la companyia no va complir el criteri de precaució. Davant d’aquestes xifres, el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernández, parla d’una mala pràctica reiterada que, segons estipula el Codi de consum, pot implicar sancions d’entre 10.000 i 100.000 euros.

A Barcelona, asseguren que estan revisant un total de 2.000 casos susceptibles de ser constitutius d’infraccions. Fruit d’això, la gerència de Drets Socials ja ha imposat una primera sanció a Endesa per valor de 7.000 euros, que l’empresa ha recorregut. Així mateix, s’han incoat 31 expedients sancionadors més en contra d’altres empreses de subministraments de serveis essencials.

A més dels municipis, la Generalitat també té competències per obrir expedients i, des del departament de premsa d’Empresa i Coneixement, asseguren que s’han imposat 57 sancions amb la llei en marxa i s’han evitat 38.777 talls de subministraments. Sigui com sigui, les sancions queden curtes per a l’APE, ja que “les empreses segueixen causant problemàtiques a les afectades, assetgen les llars i no donen la informació necessària”, explica Pallarès.

Gas Natural, que actualment té 1,7 milions de clientes de gas i més de 407.000 d’electricitat a Catalunya, ha assegurat a la Directa que, “avui dia –7 de desembre–, cap ajuntament català li ha imposat sanció”. Sobre el terreny, l’empresa només reconeix un total de 9.211 “clients vulnerables” a 419 municipis, però assegura que ha arribat a acords i convenis per protegir el 90% d’aquesta gent i ha desenvolupat activament un canal de comunicació directa amb els serveis socials municipals. Però, si el canal de comunicació i els mecanismes de la llei s’haguessin aplicat, Rosa, la dona reusenca, no hauria mort a causa d’un incendi amb una espelma.


L’origen dels focs, dada significativa

El departament de premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya ha explicat a la Directa que, als informes d’incendis urbans, “no han d’indicar la causa probable del foc, sinó que això queda en mans de la investigació policial o de les asseguradores”. Però, ara, el sindicat de Bombers de la UGT ha demanat que sigui obligatori consignar aquesta informació perquè ajudaria a visibilitzar la pobresa energètica. Segons els portaveus sindicals de CATAC, UGT i CCOO, l’any 2014, el 70% de les víctimes mortals eren atribuïbles, directament o indirecta, a la pobresa. L’any 2015, hi va haver tretze víctimes mortals en incendis a la llar i els casos d’intoxicació per manca de manteniment o manipulació dels aparells de subministraments van augmentar un 20%.

Sandra L. F. (Barcelona): "Les empreses energètiques s’estan lucrant dels pobres, cal imposar sancions immediatament per frenar aquesta massacre" / Estel·la Marcos


Com a conseqüència de la pobresa energètica, no només es produeixen accidents, adverteix Xavier Pallarès, sinó que, en moltes ocasions, l’estat de salut, físic i mental, se’n ressent greument. Abans d’arribar al tall, hi ha molta gent que passa fred a l’hivern i calor a l’estiu. A Catalunya, segons dades de l’any 2015 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), és el 8,7% de la població, quan el 2008 era un 5%. Al País Valencià, ha augmentat del 9% al 16,3% i, a les Illes Balears, del 5,6% al 7,4%. Més enllà de les fronteres, es tracta d’un fenomen global que, als països empobrits, afecta 1.300 milions de persones, que no tenen garantit l’accés a l’energia.

Els números no quadren: puja l’energia mentre cau el poder adquisitiu de la població. Si des de l’esclat de la crisi el rebut de la llum ha augmentat un 70%, l’aigua un 60% i el gas un 31%, els ingressos de les llars per a la subsistència s’han desplomat un 9%.

L’Ajuntament de Sabadell ha estat el primer a iniciar processos sancionadors contra Gas Naural i Endesa per l’incompliment de la llei 24/2015

El cas de la sabadellenca Carmen González n’és una evidència. Paga un lloguer social de 135 euros en un pis d’Adigsa, però, en part per motius de salut, no té una feina estable. Pràcticament sense ingressos, li arribaven unes factures de llum de 200 euros que no podia assumir. Mentre CASSA, la companyia d’aigua a Sabadell, participada d’Agbar, li va concedir una moratòria d’un any, Gas Natural li va tallar la llum. Des d’aleshores, la té punxada: “Passàvem fred i em sabia greu pels meus fills. Els subministraments són una necessitat, però els han convertit en un luxe”, denuncia.

Amb el suport de l’APE, va posar reclamacions i, en diverses ocasions, va visitar la companyia a Barcelona. “Jo vull arribar a un acord, però dins de les meves possibilitats. Si gairebé no tinc res per menjar, com he de pagar?”, es pregunta. González recorda que, durant una temporada, Gas Natural la trucava fins a tres cops al dia i va arribar a amenaçar-la de demandar-la i a advertir-la que, llavors, també hauria de fer front a les costes judicials.


Qui assumeix el deute?

Actualment, hi ha una pugna entre les administracions i les empreses per determinar qui paga el deute acumulat de les famílies en situació vulnerable. A Venesa Ceal Manenti, li van tallar el gas el 2015, segons la companyia, per un deute pendent, al qual s’hi ha afegit un deute de llum. Després de lluitar perquè li reposessin els subministraments, fa unes setmanes que viu en un pis social i està tramitant el bo social per pagar l’aigua, la llum i el gas en funció de les seves possibilitats. Carmen, per exemple, deu més de 200 euros de gas i 600 de llum.

Venesa Ceal (Sabadell): "Vaig tenir problemes amb els subministraments i vam haver de fer una acció amb la PAH. Ara, demanaré un bo social" / David Moya


La regidora de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, ha advertit que l’Ajuntament deixarà de pagar el deute de les famílies per impagament de les factures energètiques si les subministradores no se’n corresponsabilitzen. Per al regidor d’Acció Social sabadellenc, la llei planteja un canvi de paradigma: les empreses que gestionen serveis essencials han de tenir un fons per poder respondre davant d’aquests casos i, per tant, ho haurien d’assumir: “El poder del capital no està acostumat que el marqui la política”.

Sobre el paper, l’article 6 de la llei estableix que les administracions públiques han de signar els acords o els convenis necessaris amb les companyies de subministraments per garantir la concessió d’ajuts a fons perdut a les persones i les unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o bé l’aplicació de descomptes molt notables en el cost dels consums mínims. Els convenis, per a l’APE, haurien d’establir que les subministradores assumissin el deute, ja que els seus beneficis anuals podrien cobrir sobradament els casos existents.

Però, a més, Xavier Pallarès argumenta que, a llarg termini, caldria introduir descomptes significatius en el preu dels subministraments mitjançant una auditoria de producció, que, en primer lloc, demostri el cost real de proveir d’aigua, llum i gas. “Actualment, estem parlant d’un deute no legítim perquè és totalment opac i el funcionament de les tarifes energètiques és incomprensible”, denuncia.

Acció de la PAH i l’APE el 2 de desembre a la seu de Gas Natural, ubicada al passeig Marítim de Barcelona / Victor Serri


Després, per a l’APE, caldrà assegurar que el consum es garanteix universalment, preferiblement des d’empreses de titularitat pública, però amb la mateixa obligació de compliment per part de les privades; evitar la punxada de subministraments per evitar riscos de mal funcionament o accidents a les llars, i, finalment, assegurar tarifes socials adaptades a les situacions econòmiques de cada cas i que tan sols es comtempli destinar el 10% dels ingressos a pagar subministraments. De fet, diversos municipis ja s’estan plantejant remunicipalitzar els serveis.

Per ara, la Generalitat és qui paga el deute acumulat a les empreses a través d’un fons d’1,2 milions (entre 2015 i 2016), més 3,8 milions provinents d’un conveni amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Per al 2017, s’han anunciat un total de 10 milions.

Tanmateix, les empreses han decidit contraatacar. A Barcelona, la patronal del sector elèctric Unesa, integrada per Gas Natural, Endesa, Iberdrola, Viesgo i EDP, ha presentat un recurs contra la instrucció de l’Ajuntament que pretén facilitar l’aplicació de l’apartat sobre pobresa energètica de la llei. Caldrà veure si les empreses acaten les sancions, si l’administració exerceix un control real per garantir l’aplicació de la normativa i si, finalment, s’acaben garantint drets bàsics com l’aigua, el gas i la llum a tothom.


*Article publicat a l'edició 421 de la Directa. Subscriu-t'hi!

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: