L’ombra de les retallades pesa sobre el nou curs escolar

La comunitat educativa alerta de la manca de recursos i previsió en professorat substitut, de l’elevat índex de barracons i de l’opacitat en els mètodes de selecció de nou personal docent
07/09/2016

Criatures i adolescents tornen a les aules el 12 de setembre. Es tracta d’una de les fites amb més impacte social en el calendari del nostre país. Parlem d’1.570.011 alumnes a Catalunya, amb les seves corresponents famílies, el transport, els àpats i la dedicació professional de 66.461 docents. Enguany, les matriculacions han crescut i sumen 7.822 alumnes més que el curs passat. El Departament d’Ensenyament ha anunciat la contractació de 798 mestres noves, però només 250 d’elles faran front a l’increment d’alumnat, la resta serà docència de reforç.

Una concentració duta a terme el dia 1 de setembre defensava la qualitat de l’ensenyament i criticava el funcionament de les substitucions de professorat  / Victor Serri
Una concentració duta a terme el dia 1 de setembre defensava la qualitat de l’ensenyament i criticava el funcionament de les substitucions de professorat  / Victor Serri

 

A Catalunya, la comunitat educativa reclama més inversió i planificació en el procés d’incorporació de mestres substitutes, a més de la supressió de les revàlides. També denuncien “opacitat i discriminació” en el sistema de selecció de nou professorat que es deriva del Decret de Plantilles. A les Balears, les escoles, malgrat haver revertit en part les polítiques contra la llengua catalana del govern Bauzá, encara pateixen greus mancances d’infraestructura i el pressupost en ensenyament és un 3% del PIB balear, per sota de la mitjana estatal de 4,4%, segons fonts de l’Assemblea de Docents. Al País Valencià, el sindicat STEPV, majoritari entre el professorat, ha avançat que batallarà “per la recuperació de les condicions laborals del professorat, la recuperació de les plantilles retallades per l’anterior govern i la millora del sistema educatiu en totes les etapes educatives”.

El Departament d’Ensenyament català ha anunciat la contractació de 798 mestres noves, però només 250 d’elles faran front a l’increment d’alumnat, la resta serà docència de reforç

Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament del govern de la Generalitat de Catalunya i militant del nou Partit Demòcrata Català, va comparèixer l’1 de setembre per donar a conèixer les claus del nou curs escolar. “Hi haurà més docents, més alumnes, més suport a l’escola inclusiva i una millora de les substitucions”, va resumir. Un increment de 12,5 milions d’euros en la dotació pressupostària per a les beques menjador i la incorporació d’una cinquantena d’unitats de suport a l’educació especial (USEE) per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques són dues de les actuacions més destacades per Ruiz. Segons la consellera, la ràtio d’alumnes per aula baixarà de 22,9 a 20,7 en el cas de P3 i de 28,6 a 28,2 a primer d’ESO.

Barracons a l’Escola Ernest Lluch de l’Hospitalet  de Llobregat  / Victor Serri
Barracons a l’Escola Ernest Lluch de l’Hospitalet  de Llobregat  / Victor Serri

 

Els sindicats de docents i els moviments socials de la comunitat educativa interpreten la situació d’una manera molt diferent. “El Departament, a vegades, fa trampes dient que la ràtio ha baixat perquè fan una mitjana amb aules molt buides de Sant Iscle de Vallalta (entre 12 i 15 alumnes per aula) i aules plenes a rebentar de Manresa, on es pot arribar a 36 alumnes”, denuncia Ramon Font, portaveu d’USTEC-STEs. En situacions de creixement sobrevingut de la població escolar, la llei d’educació de Catalunya (LEC) permet que la ràtio màxima de 25 alumnes a infantil-primària i de 30 a secundària es pugui superar un 20%, es queixa Font. Amanda Ortega, del sindicat COS, afegeix que el nombre de professors “ha augmentat una mica, però no als nivells d’abans de la crisi”. I explica: “Al nostre parer, s’estan donant molles per intentar mostrar que s’està donant més, però abans de la crisi ja no hi havia els recursos suficients: la ràtio mestre-alumne ja era massa gran aleshores”.

Miquel González, delegat de la CGT Ensenyament i mestre de primària a Sabadell, apunta una possible solució: “Volem que hi hagi una supressió progressiva del concert i no que es toquin solament les escoles d’elit. Es permet tenir subvencions a la preinscripció de la matriculació a escoles concertades que tenen ràtios de dinou alumnes”. A parer de González, això repercutiria en una millora de l’escola pública. “S’han de revertir les retallades que s’han fet i s’han de recuperar els recursos de professorat i de condicions laborals que es van perdre amb l’excusa de la crisi”, afirma.

El problema endèmic de les substitucions

“Molt professorat comença a treballar el 12 de setembre, en règim de substituta i no d’interina. Així, no et paguen ni el juliol ni l’agost”, apunta Ortega (COS). Es tracta d’una reivindicació compartida amb la USTEC, la CGT i CCOO Educació. Com a mesura d’última hora, la consellera Ruiz ha anunciat la contractació a partir del 8 de setembre: el professorat substitut tindrà dos dies per preparar les classes. “Volem la contractació des del primer dia”, va ser la resposta que va donar l’Assemblea Groga el dijous 1 de setembre a les portes de la seu del Departament d’Ensenyament, l’inici d’una sèrie de mobilitzacions que han seguit amb una acampada davant del mateix edifici i que culminaran amb una concentració el 20 de setembre a la plaça de Sant Jaume. “S’està gastant un 2,06% del PIB en educació i la mateixa LEC diu que enguany s’hauria d’arribar al 6%. A vegades, sembla que vulguin degradar l’educació pública per reforçar l’ensenyament privat. Amb una aportació de 40 milions d’euros el problema de les substitucions estaria solucionat”, assegura Font.

Arnau Rodellar, militant de la CGT i de l’Assemblea Groga, detalla la problemàtica del dia a dia: “Es sobrecarreguen altres mestres i l’alumnat perd hores de classe. A secundària, només envien el professor substitut el primer dia quan s’acumulen més de dos professors de baixa. Si no es així, l’espera s’allarga quinze dies”. Aquest activista i professor de dibuix també ens parla dels 1.010 barracons –mòduls, en llenguatge del govern– que enguany supliran les mancances de centres: “L’escola La Maquinista de Barcelona fa anys que està en barracons, l’Ernest Lluch de l’Hospitalet de Llobregat també. Can Fabra, l’escola La Sagrera i l’escola Entença de Barcelona arrencaran en barracons perquè la construcció del nou edifici no s’ha finalitzat”. La manca de pressupost és tan gran que hi ha escoles que cerquen patrocinadors per finançar les millores d’infraestructura. A l’IES Polinyà s’han cansat de demanar al Departament que sufragués la pintura de les pistes esportives. Finalment, s’ha penjat una pancarta publicitària de l’empresa que l’ha finançat al pati de l’institut.

La poca transparència del Decret de Plantilles

El mètode de selecció del professorat és un dels cavalls de batalla dels sindicats i els moviments socials. L’entrada en vigor del Decret de Plantilles ha donat més poder a la direcció dels centres educatius i ha modificat el sistema d’adjudicació de places. Fins ara, tothom entrava a la borsa de treball i, mitjançant un sistema de puntuació, se li adjudicava un centre d’entre els que prèviament havia seleccionat. Ara, el director o directora de l’escola té un rol determinant a l’hora d’escollir mestres d’un perfil professional concret a través d’una entrevista.

Una empresa ha pagat la pintura de les pistes esportives de l’IES Polinyà a canvi de col·locar una pancarta publicitària
Una empresa ha pagat la pintura de les pistes esportives de l’IES Polinyà a canvi de col·locar una pancarta publicitària

 

“Hi ha gent a qui no ens afecta el Decret de Plantilles perquè entrem per oposició i per concurs de trasllat, però n’hi ha que entra per nomenament del director amb criteris que a vegades són poc democràtics. En el meu centre, intenten fer-ho de manera democràtica, però depèn de cada cadascú”, ens relata Empar Cogollos, mestra de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer del Poble-sec. Cogollos és crítica amb el “discurs contradictori” del Departament. “Per molt que l’ensenyament sigui alternatiu –en referència al projecte Innova 21–, s’acaba passant per unes proves a tercer i a sisè, hi ha molta pressió per aconseguir una molta bona nota i això és contradictori. Ens esforcem molt, però l’alumnat té les condicions socials que té i això pot ser descoratjador”, ens explica.

El suport de les famílies

Maria Elisondo és una de les mestres que estrenarà el nou edifici de l’escola de Can Fabra, a Sant Andreu de Palomar. Fins ara, treballava al centre de primària Eulàlia Bota. Elisondo manté una posició crítica sobre l’opacitat del mètode de selecció, però es mostra favorable a poder escollir professorat adequat al projecte educatiu: “En alguns casos, la gent venia a l’escola perquè la tenia a prop de casa i no perquè compartís el projecte de l’escola. Està bé que el Decret de Plantilles et garanteixi ocupar algunes places amb gent que creu en el projecte”. Però reconeix: “En la tria inicial, sí que pot haver-hi cert perill de triar a dit. Necessitarem tenir més rodatge per saber com anirà aquest mètode”.

La professora també critica la cobertura de les baixes. “Si no es cobreix la plaça immediatament, la feina va a parar a la resta de docents i no es dóna l’abast”, sintetitza. “A l’Eulàlia Bota, teníem una unitat de suport a l’educació especial, però amb un mestre i una tècnica no es pot donar una atenció tan personalitzada a l’alumnat amb aquestes necessitats. I no és fàcil que els assignin a les escoles que ara ho demanen”, afegeix. Finalment, envia un missatge en clau positiva: “Malgrat els problemes, la gent està motivada i té ganes de fer coses. Les escoles tiren endavant i, si les famílies t’ajuden, és fantàstic. Gràcies a aquest suport, tot camina”, sentencia somrient.

 

----------------------------

RAMON FONT Portaveu USTEC-STEs
“Meritxell Ruiz és una operació d’imatge, no fa més que mentir”

És mestre de l’institut Bisbe Sivilla de Calella i portaveu nacional de la USTEC-STEs, el sindicat amb més representació al sector de l’ensenyament. Critica durament la consellera de Junts pel Sí: “Sempre diu que és molt important el diàleg, però la Meritxell Ruiz és una operació d’imatge, no fa més que mentir. Vam demanar la seva dimissió el mes de juny”. A tall d’exemple, ens parla del Decret de Plantilles. “Si la consellera creu tant en el mandat del Parlament i en la seva sobirania, hauria de retirar el decret, perquè la cambra va votar la retirada per àmplia majoria: Junts pel Sí es va quedar sol”, apunta. Font denuncia que “cada cop són més els directors que trien el professorat i no pas el professorat que tria el centre educatiu”. Posa l’exemple de les dones embarassades: “Quan una dona es presenta a una entrevista en estat de gestació, què passa? Queda totalment a mercè de l’arbitrarietat del director”, alerta.

 

AMANDA ORTEGA Membre de la COS
“Venen una renovació pedagògica, però en realitat és un projecte privatitzador”

Milita a la COS i exerceix de mestra a l’escola Pau Vila de l’Hospitalet de Llobregat. Considera el Decret de Plantilles l’inici d’un procés “privatitzador”. “A partir d’ara, el professorat que convingui serà contractat i el que no convingui es quedarà fora, ja sigui perquè demana millores laborals, per embaràs, perquè participa en lluites sindicals... S’assumeixen els criteris d’una empresa privada”, detalla. Ortega creu que el govern “no ha fet cap esforç per fer millores pedagògiques”; també denuncia que “quan hi ha demandes a les escoles per problemes concrets, no hi ha acompanyament del Departament”. En el camp de les noves inversions, ho sintetitza així: “Tinc la sensació que està sent l’any de les engrunetes i no de les millores reals. Es dóna un mestre més a les escoles, però no estem als nivells d’abans de la crisi ni de lluny –tot i que són una fita que, per a nosaltres, no seria òptima”.

 

ARNAU RODELLAR Membre de la CGT i l’Assemblea Groga
“Carregar-se l’educació visual, plàstica i musical és molt greu pel desenvolupament intel·lectual”

És activista de l’Assemblea Groga i milita a la CGT, alhora que impulsa el col·lectiu Docents en Defensa de l’Educació Artística. La LOMCE deixa les assignatures de música i educació visual i plàstica en mans de les comunitats autònomes. La Generalitat de Catalunya dóna potestat a la direcció dels centres. “Desapareixen com a matèries d’oferta obligada, són de segona categoria, i això és molt greu pel desenvolupament intel·lectual, social i emocional de l’alumne”, afirma Rodellar. La Generalitat ha rebaixat de tres a dues hores el llindar mínim d’aquestes assignatures optatives que s’han d’oferir a 4t d’ESO: “Per això hem fet una campanya retallant el 33% d’obres d’art conegudes”, explica. “A l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara (Tàrrega), per exemple, es carreguen el cicle formatiu de forja artística i art tèxtil: els que han cursat primer, ara hauran de prosseguir en un altre centre d’art i disseny”.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: