Llibertats

L'ordre amb l'Estat: un any d'emergència policial a Perpinyà

Quasi un any després dels atemptats de la sala Bataclan i aprofitant la paranoia securitària, el batlle de Perpinyà anuncia un reforçament de l'arsenal de la policia municipal, que serà pionera en l'ús d'armes semiautomàtiques per part de cossos locals
Tal com ha anunciat el batlle de Perpinyà, les pistoles 9 mm SIG Sauer no haurien de ser les úniques novetats per respondre a possibles atacs terroristes
Ajuntament de Perpinyà
15/11/2016

Un any després dels atemptats del 13 de novembre del 2015 en la regió de París, l'estat d'emergència –que havia de durar dotze dies– encara és vigent. És la data d'aniversari que va triar el Primer Ministre Manuel Valls per anunciar a la BBC que s'allargarà "uns quants mesos" l'estat d'excepció. Des de llavors el govern aplica una política securitària dins les seues fronteres. Un cos de l'Estat ha jugat un paper important durant aquest any d'emergència: la policia.

El 7 de Novembre, el Ministre de l'Interior francès, Bernard Cazeneuve, feia balanç d'aquest any sota règim d'emergència. Anunciava 4.000 escorcolls realitzats, però sense subratllar que entre els quals uns quants eren abusius, com lamenta l'ONG Human Right Watch. Molt sovint, les víctimes d'abusos denuncien les maneres d'actuar dels policies.

El 13 de maig, el Comitè contra la Tortura de l'ONU es declarava "preocupat per les informacions sobre l'ús excessiu de la força per la policia durant determinats escorcolls, provocant seqüeles psicològiques per les persones concernides" i demanava que l'Estat investigués quan aquest ús excessiu havia provocat "ferides greus o morts".

El 13 de maig, el Comitè contra la Tortura de l'ONU es declarava "preocupat per les informacions sobre l'ús excessiu de la força per la policia durant determinats escorcolls"

Molts casos de violència policial van ser denunciats durant la primavera social arreu de l'Estat, entre manifestacions contra la reforma de la llei del treball i l'aparició del moviment Nuit Debout. Josianne, membre de l'Observatori pel Respecte dels Drets i les Llibertats de Perpinyà, ha notat una pujada de les agressions cap a manifestants. "La policia francesa ja ha mostrat que podia ser violenta. Rémi Fraisse, Zyed Benna o Bouna Traoré són exemples d'una policia assassina. Últimament notem moltes agressions cap a manifestants. En una altra dimensió, cal destacar l'ús de la nasse"; es frefereix al que en anglès s'anomena keeting [aïllament i retenció de persones, generalment grups de manifestants, per part de la policia, en l'espai públic]".


A 850 de París, Perpinyà

Quasi un any després dels atemptats de la sala Bataclan i aprofitant la paranoia post-atemptats, el batlle de Perpinyà, Joan-Marc Pujol, anunciava un reforçament de l'arsenal de la policia municipal. La policia de la vila està armada des de l'any 1983, però ara l'Ajuntament ha fet un pas més, anunciant la compra de 144 armes semiautomàtiques per les seues forces municipals. L'operació tindrà un cost de 115.000 euros, quan el 2015 Perpinyà era la catorzena vila amb més deute de l'Estat francès amb uns 235 milions d'euros de dèficit, segons dades de la Direcció General de les Finances Públiques francesa.

El passat mes de febrer, unes 500 persones es van manifestar contra la prolongació de l'estat d'urgència a Perpinyà


Aprofitant un decret governamental que preveu l'ús d'armes semiautomàtiques per part de les policies municipals franceses, l'equip de govern perpinyanès ha demanat una subvenció excepcional al Ministeri de l'Interior per finançar en part el projecte. Perpinyà serà la primera vila de l'Estat on la seua policia tindrà aquestes armes. Però, tal com anunciava el batlle a la premsa, aquestes pistoles 9 mm SIG Sauer no haurien de ser les úniques novetats i insistia perquè s'utilitzessin també armes més potents per respondre a possibles atacs terroristes.

El projecte de seguretat de l'alcaldia nord-catalana es tanca amb la creació d'un cos d'elit per les patrulles locals, en la qual s'afavoreix el reclutament d'antics militars o policies. Però també és una manera d'evitar el cost d'una formació especial.

"Perpinyà s'està convertint en laboratori de seguretat per l'Estat. Per fer bloc contra l'FN l'alcalde juga la carta del 100% seguretat", comenten des de l'Observatori pel Respecte dels Drets i les Llibertats de Perpinyà

En termes de polítiques securitàries, Perpinyà és un exemple. Primera vila el 2012 a posar en marxa una coordinació entre les policies municipals i de l'Estat, aquesta cooperació s'esprem també amb la utilització de les càmeres de vigilància. El 2001 s'instal·lava el primer dispositiu als carrers de la ciutat. Avui són unes 150. "Perpinyà s'està convertint en laboratori de seguretat per l'Estat. Per fer bloc contra l'FN, que li ve al darrere, i per complaure al seu electorat, Pujol juga la carta del 100% seguretat", comenten des de l'Observatori. Com explica la Josianne, "quan vols encartellar a Perpinyà, saps que en una estona vindrà la policia explicant-te que et segueixen des de l'inici gràcies a les càmeres".

L'equip de govern perpinyanès ha demanat una subvenció excepcional al Ministeri de l'Interior per finançar en part el projecte del nou arsenal d'armes de la policia municipal / Ajuntament de Perpinyà


Donar més armes per protegir la població i els policies mateixos, pot semblar una bona manera de donar les gràcies a les forces de l'ordre. Com el 10 de juliol del 2016 quan la televisió pública va proposar el programa Une nuit avec la police et la gendarmerie, en forma d'homenatge. Durant els atemptats, unes quantes víctimes eren membres de les forces de l'ordre. Això va generar un nou estatut pel cos armat de l'Estat, el d'heroi.


Policia, al·legoria de l'amor-odi

Des de fa un any i amb la successió d'atemptats, alguns dels atacs terroristes s'enfocaven sobre representants de les forces de l'ordre. A la vegada herois per les seues accions i màrtirs quan eren víctimes, els policies s'han convertit en símbols d'una població trastornada. Com a exemple la "Cançó d'homenatge als policies" de Renaud –cantautor icònic de l'esquerra francesa– o les pancartes i aplaudiments en les manifestacions. Els policies començaven un idil·li amb una bona part de la població. Però, a mesura que es multiplicaven les violències policials, s'ha trencat la bona relació, almenys, amb una part de la societat.

Dos esdeveniments cristal·litzen aquesta oposició: la publicació d'un cartell del sindicat CGT per denunciar les violències policials a l'abril i la crema d'un cotxe de la policia per part de manifestants al maig. Tant el vídeo de l'esdeveniment com el cartell van circular ràpidament per les xarxes i entre els mitjans de comunicació. Una bona oportunitat per als polítics, del Partit Socialista fins a l'extrema-dret,a per atacar els moviments socials i defensar les forces de l'ordre –víctimes una vegada més. Gràcies a aquesta unió sagrada s'oculten finalment les violències policials: "Els mitjans de comunicació s'emocionen sempre amb les violències policials als Estats Units, per la seua dimensió racista entre altres coses, però no presten la mateixa atenció a les violències al seu propi Estat" diu la Josianne.

Segons un estudi del centre de recerca de ciències polítiques, el Cevipof, un 66% dels policies votaran per Marine Le Pen d'aquí uns quants mesos a les eleccions estatals

Les últimes setmanes, nous manifestants s'han concentrat arreu de l'Estat. Cara tapada, banderoles i eslògans agressius. Aquesta vegada cap policia vigila la comitiva. Són les forces de l'ordre les que es manifesten ara per reclamar millores en les condicions de treball i denunciar –entre altres coses– les violències que han patit des dels atemptats. Les protestes han provocat la reacció instantània del govern anunciant "mesures concretes" per facilitar la feina dels policies. Un moviment de protesta que rep el suport de 91% de la població segons un estudi de l'Institut Francès de l'Opinió Pública, és a dir el suport més important a França per un "moviment social".

Una formació política ha pogut aprofitar d'aquesta revolta, el Front Nacional. Segons un estudi del centre de recerca de ciències polítiques, el Cevipof, un 66% dels policies votaran per Marine Le Pen d'aquí uns quants mesos a les eleccions estatals, un 20% més que a les últimes del 2012.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: