Mallorca i València: de la indiferència al pacte de silenci

El novembre de 2013 passarà a la història del Consell Insular per la negativa del PP a subscriure la moció que denunciava les greus violacions comeses pel franquisme. En la mateixa votació, el grup popular també va oposar-se a la petició que l’executiu de José Ramón Bauzà col·laborés en la localització i exhumació de les 222 víctimes de la dictadura que, segons els experts, continuen soterrades arreu de l’illa.

Aquesta és l’anàlisi que l’Associació Memòria de Mallorca ha elaborat a partir de la investigació portada a terme per un equip d’historiadors i arqueòlegs, a la qual s’han sumat les aportacions dels testimonis que van conèixer o viure en primera persona l’esfereïdora repressió de les tropes feixistes.

Només la pressió social ha permès documentar l’existència de milers de persones sepultades en fosses comunes

La tasca d’aquesta entitat ha fet possible conèixer els noms i cognoms d’un 60 % de les persones enterrades en les 44 fosses comunes que hi ha en aquesta part de l’arxipèlag. Ara només queda continuar amb la recerca i l’exhumació dels seus cadàvers, tasques amb les quals el govern balear no sembla disposat a col·laborar. De moment, tot i el compromís signat per la Conselleria d’Afers Socials el novembre de 2010, l’executiu de Bauzà s’ha negat a facilitar els permisos per exhumar els cossos i lliurar-los als seus familiars. Tampoc ha posat els mitjans per senyalitzar els espais que els investigadors han descrit com a llocs de la memòria.

Segons l’Associació Memòria de Mallorca, el PP utilitza la crisi i les retallades com a pretext per inhibir-se d’aquesta responsabilitat, cosa que demostra “la seva connivència amb la cúpula franquista que va ordenar les atrocitats investigades per l’entitat”.

 

El fossar més gran d’Europa

La situació a València no és gaire diferent. La feina del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València (GRMHV) ha posat en relleu els intents institucionals d’ocultar els crims del franquisme. En són una prova les 177 fosses que el GRMHV ha documentat a tota la província, xifra que contrasta amb les 22 que el Ministeri de Justícia té censades en la seva base de dades. En ella, s’observen enormes buits en el territori valencià, on el PP “manté un pacte de silenci” al voltant dels assassinats de milers de republicans. També a Alacant i Castelló, on s’estima que hi ha 300 fosses pendents d’identificar. Aquest silenci l’ha denunciat el Fòrum per a la Memòria Històrica del País Valencià arran de l’intent del consistori de la capital del Túria per construir una línia de 1.030 nínxols sobre l’única de les sis fosses comunes que hi ha el cementiri central i que encara no ha estat destruïda pels diferents governs municipals.

Les retallades pressupostàries s’usen com un pretext que amaga la manca de voluntat política

A les fosses del cementiri de València es creu que s’hi van enterrar 24.529 persones afusellades per l’exèrcit de Franco l’1 d’abril de 1939 i el 31 de desembre de 1945, fet que equivaldria al conjunt de fosses més gran d’Europa. A hores d’ara, un cop la justícia ha paralitzat la construcció dels nínxols, les entitats memorialístiques impulsen nous homenatges en aquesta i altres fosses localitzades a la geografia valenciana, entre les quals trobem la de Paterna. Allà, més de 3.000 republicans hi continuen sepultats davant la passivitat de les institucions públiques.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: