Expressions

Mamadou Diol: "La tradició teatral africana s'ajusta molt més al teatre de l'oprimit que al teatre occidental"

El director Senegalès de teatre de l'oprimit va ser a Barcelona la setmana passada per un intercanvi amb el grup La Xixateatre. Reflexiona sobre les diferències en la tradició teatral dels continents europeu i africà i en els usos socials del teatre
Mamadou Diol és director de teatre de l'oprimit
La Xixa Teatre
10/07/2016

"Tothom pot fer teatre de l'oprimit, fins i tot els actors. El teatre de l'oprimit es pot fer a tot arreu, fins i tot a les sales de teatre". Són les frases que resumeixen l'essència d'aquesta tendència teatral que es vol obrir a tothom. Els espectadors no són passius, sinó que dialoguen, interactuen i participen en les escenes. El teatre de l'oprimit vol aconseguir que els participants prenguin consciència de la realitat social en la qual viuen a través de jocs de rol i interaccions, per poder transformar aquesta realitat.

 "A nosaltres, els africans, sempre ens han explicat que el teatre va ser inventat pels grecs. Però ningú no ha inventat res. Cantar, jugar, ballar.... això són invents de la humanitat"

Segons Mamadou Diol, gràcies a aquest format tan obert i amb tan poques normes, el teatre de l'oprimit es situa més a prop de la tradició teatral africana. "A nosaltres, els africans, sempre ens han explicat que el teatre va ser inventat pels grecs. Però ningú no ha inventat res. Cantar, jugar, ballar.... això són invents de la humanitat, ningú no s'ho pot apropiar. Abans, els diferents pobles no es coneixien mútuament, i tots tenien aquesta dimensió artística. En la cultura africana, la sala de teatre es troba sota un arbre i s'hi expliquen històries segons la tradició oral".

 

 Mamadou Diol ha vingut a Barcelona a fer tallers de Teatre de l'Oprimit / La Xixa Teatre

 

Mamadou treballa a Dakar al barri popular de Yaraax, on dirigeix un grup de teatre local i és director del festival de teatre Forum Dakar. Les seves obres es representen al carrer, i si ve la nit, es posen espelmes o torxes per il·luminar l'escena. "Som un país pobre i tenim contínuament panes d'electricitat. Les sales de teatre d'occident amb molta tecnologia i il·luminació no funcionen, aquí. Però això no és cap inconvenient, perquè aquesta naturalitat ens ajuda a ser més creatius".

Recentment, el director ha treballat en un projecte amb pastors locals que van patir les conseqüències del moviment de "enclosure". La introducció de granges de grans dimensions amb cria de bestiar intensiu i l'"encerclament" dels terrenys de pastura comuna, han obligat els pastors de la zona a abandonar la seva forma de vida mil·lenària. Mammadou explica que als seus tallers de teatre de l'oprimit van ajudar els pastors a prendre consciència: "Hi van trobar l'oportunitat per aprendre a argumentar i discutir, per escenificar el conflicte d'interessos que generava aquesta evolució del model nòmada a sedentari. A la vegada la representació de les seves obres per les ciutats ha permès conscienciar la resta dels ciutadans i fomentar un debat democràtic. Tot aquest procés és molt alliberador".

La improvisació i l'expressió espontània, que són la base del teatre de l'oprimit, no necessiten text però simplement participació

Amb aquesta visió oberta i transformadora del teatre va ser invitat pel grup La Xixa Teatre per impartir tallers de teatre de l'oprimit a Barcelona. El senegalès creu que el nivell artístic a Europa és molt elevat, però a la vegada massa condicionat per normes i regles que limiten el procés creatiu. El teatre occidental té un vincle molt fort amb la tradició escrita, que fa que el teatre estigui enfocat a interpretar rols. Però la improvisació i l'expressió espontània, que són la base del teatre de l'oprimit, no necessiten text, però simplement participació.

 

Diol creu que la cultura occidental és propensa a institucionalitzar qualsevol cosa  / La Xixa Teatre

 

Mamadou defensa aquesta simplicitat de la cultura africana quan parla del teatre, però també en altres àrees. Amb certa ironia, comenta que la cultura occidental és molt experta en "institucionalitzar" les coses...: "Quina diferència hi ha entre el futbol que juguen els nens al carrer de Dakar i el futbol del Barça? Cap! Però la cultura occidental té una tendència a agafar una cosa que existeix, a transformar-la, i a tornar-la una mica diferent, dient: "Mira, això és futbol". I d'aquesta manera inventa "coses", però de fet les acapara i les "institucionalitza" i ens allunya del significat original i autèntic".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: