Llibertats

El manter Sidil Moctar serà deportat tot i residir des de fa una dècada a l'Estat espanyol

Una manifestació denuncia la “condemna racista” contra Sidil Moctar i Chicke Sarr, venedors ambulants sentenciats a cinc anys i dos anys i sis mesos de presó, respectivament
En un termini de dos mesos podria arribar la fase executòria de cinc anys de presó i l'ordre de deportació
Sònia Calvó
10/03/2017

La sentència de presó contra Sidil Moctar i Chicke Sarr torna a generar indignació. Aquest dijous al vespre unes 200 persones es van manifestar pel centre de Barcelona, rere una pancarta on es llegia “No més presó per ser pobre i negre que defensa la seva dignitat”. La marxa va recórrer les Rambles i el carrer Ferran, finalitzant amb la lectura d'un manifest davant d'un Ajuntament de Barcelona amb les portes tancades. Andrés García, advocat de Moctar, calcula que en un termini de dos mesos podria arribar la fase executòria de cinc anys de presó i l'ordre de deportació, amb el trasllat del ciutadà senegalès des del centre penitenciari fins a l'aeroport del Prat, on seria embarcat en un vol en direcció al seu país d'origen. Malgrat residir a l'Estat espanyol des de fa deu anys –tal i com s'acredita amb els empadronaments a Madrid, Terrassa i Barcelona–, la repatriació anirà acompanyada d'una prohibició de trepitjar territori de la Unió Europea fins l'any 2027.


La condemna de presó i deportació contra Moctar és la culminació d'un procés judicial de nou mesos que ha comptat amb el permanent impuls de la Fiscalia i de l'acusació particular representada pels serveis jurídics de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Posteriorment, es va afegir a la causa l'acusació contra Sarr, per a qui la defensa ja està preparant un recurs d'apel·lació contra els dos anys i mig de pena privativa de llibertat. La marxa d'ahir va comptar amb el suport del col·lectiu Tras la Manta i de la CUP Capgirem Barcelona.
 

Més de nou mesos en presó preventiva

El 20 de maig de 2016, quan la jutgessa Elena Carasol va ordenar que Moctar ingressés preventivament a la presó Model, les desenes de compatriotes senegalesos que l'esperaven a la porta de la Ciutat de la Justícia no podien imaginar que mai més el veurien en llibertat als carrers de Barcelona. La Fiscalia i la Guàrdia Urbana de Barcelona han jugat un paper determinant en aquest desenllaç. Miguel Angel Aguilar, fiscal especial contra els delictes d'odi, es trobava de guàrdia el dia dels fets i va ser l'encarregat de demanar la presó provisional sense fiança. Paz Galindo, advocada del despatx Molins & Pina, que representa a la Guàrdia Urbana de Barcelona, es va adherir a la postura del Ministeri fiscal.

El diari El País va publicar una informació, segons la qual, el regidor Jaume Asens hauria trucat a l'advocada per sugerir-li que no se sumés a la petició de presó. De tot plegat se'n va derivar un enfrontament entre Evelio Vázquez, intendent major de la Guàrdia Urbana, i Asens. "Hem demanat a l’alcaldessa que es faci una investigació dels fets", va dir Vázquez en roda de premsa, i va afegir que volia –quan tingués tota la informació– que "prengui una decisió en aquest sentit". A partir d'aquell dia, el procés judicial contra Sidil Moctar es va desenvolupar sota els criteris de la Guàrdia Urbana i el seu despatx d'advocats.

Des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants denuncien que tota la causa ha tingut una forta càrrega “racista”, assenyalant que els agents implicats en la batussa havien “insultat, amenaçat i agredit” Moctar

Des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants denuncien que tota la causa ha tingut una forta càrrega “racista”, assenyalant que els agents implicats en la batussa d'aquell 18 de maig havien “insultat, amenaçat i agredit” Moctar i altres venedors ambulants, prèviament a l'agressió amb una branca penada amb els cinc anys de reclusió. “Va ser un acte d'autodefensa d'en Sidil, cansat del racisme i de les agressions quotidianes”, explica un dels portaveus manter Aziz Faye. Cal recordar que més d'una vintena de venedors ambulants han patit fractures de braços o cames, fruit d'agressions policials o per caigudes durant les persecucions. Dues d'aquestes lesions s'han produït durant el mandat de Barcelona en Comú a l'Ajuntament, malgrat que un altre dels portaveus dels venedors, Lamine Bathily, assenyala que és cert que “ha disminuït la violència en les actuacions dels antiavalots”.

Andrés García es queixa especialment de la diferència de tracte que rep la població migrada en els procediments penals, amb una major imposició de la presó preventiva. En el cas de Moctar la jutgessa va denegar la posada en llibertat –a l'espera de sentència– després de celebrar-se el judici per evitar que l'acusat “tornés a agredir a la víctima”. Un argument “del tot surrealista” per a García. Tampoc van servir de res els nombrosos documents d'arrelament presentats per la defensa, entre els que hi havia empadronaments, altes a la Seguretat Social o un informe de la Fundació IRES, on s'acreditava la participació de Moctar als cursos de l'entitat i es deia textualment “pensem que estem en un moment en el que és important seguir amb el treball iniciat en l'adquisició d'elements i hàbits sociolaborals”. Ara tot això quedarà truncat.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: