Mantes de la supervivència

La venda ambulant és l’única via de què disposen centenars de migrants per aconseguir uns mínims ingressos econòmics. El fet de no tenir la documentació en regla dificulta que puguin trobar cap altre lloc de treball
08/09/2015

L’11 d’agost va morir el senegalès Mor Sylla en el marc d’una operació policial contra el top manta a Salou. El jutge degà de Tarragona investiga des d’aleshores si hi va haver contacte físic o no entre Sylla i una agent antiavalot dels Mossos d’Esquadra, que era al balcó de l’habitatge quan la víctima es va precipitar al buit. Jordi Jané, conseller d’Interior, va reconèixer una obvietat: “Si no s’hagués produït la intervenció policial, el ciutadà senegalès ara seria viu”.

Des de mitjans de la dècada passada, amb l’aprovació de les ordenances cíviques, la pressió policial contra la venda ambulant s’ha incrementat de tal manera que ha posat els manters al punt de mira de les unitats especialitzades de la policia. Els investiguen, persegueixen, escorcollen i els confisquen diners i productes per a la venda. Aquestes actuacions han crescut –en extensió territorial i contundència– d’ençà que els lobbies empresarials que controlen les zones de major afluència turística han impulsat campanyes sistemàtiques als grans mitjans de comunicació, amb la intenció d’eradicar el fenomen.

Des de mitjans de la dècada passada, amb l’aprovació de les ordenances cíviques, la pressió policial contra el ‘top manta’ s’ha incrementat

A la ciutat de Barcelona, actors com el centre comercial Maremagnum, la patronal Barcelona Comerç i l’associació Amics de la Rambla han emprat com a altaveu el diari La Vanguardia per aconseguir el seu objectiu. Són molts els milions d’euros a repartir en el suculent negoci de les Rambles, en què els venedors ambulants no hi són convidats. Però hi ha més factors en joc. L’arribada de Barcelona en Comú a l’alcaldia i la seva promesa de dissoldre els antiavalots municipals (USP) ha fet que els sindicats de la Guàrdia Urbana –principalment la SAPOL– advertissin dia sí dia també a periodistes afins la presència de manters a les Rambles, per tal de generar alarma social i aconseguir l’ordre de desplegar les USP (antigament UPAS) pels carrers de Ciutat Vella. Titulars com “La pressió policial sobre el top manta baixa a Barcelona”, “El mercat subterrani de Barcelona”, “La direcció de la Urbana convoca els sindicats pels manters”, “Els manters jugant al gat i la rata amb la Guàrdia Urbana”, “Quatre germans lideren part del top manta mitjançant la intimidació”, “Enfrontament a pedrades entre manters i Guàrdia Urbana al centre de Barcelona” i “Colau decideix no ampliar el dispositiu policial després de l’agressió dels manters” han dibuixat el relat d’aquest diari sobre el fenomen durant l’estiu.

'Performance' de Tras la Manta, el 6 de setembre a les Rambles  / Victor Serri

 

El 3 de setembre a mitja tarda, en Khadim, un jove senegalès que venia productes al vestíbul del metro de plaça Catalunya, va pujar a la superfície per anar al lavabo i comprar quelcom per menjar, una versió que han confirmat nombrosos testimonis. Quan era al carrer el van aturar dos guàrdies urbans i li van demanar el DNI. Els seus companys van sortir en defensa del noi per impedir la identificació. Llavors, una munió d’antiavalots i agents de cotxe patrulla van baixar al vestíbul i, segons expliquen els venedors ambulants, van treure les porres i els van pegar. És per això que, en paraules seves, es van “defensar” llançant pedres als agents. Quatre policies i quatre venedors van resultar ferits, així com una vianant, que va patir l’impacte d’una pedra al cap quan baixava les escales del metro.

Els ‘lobbies’ empresarials que controlen les zones de major afluència turística han impulsat campanyes sistemàtiques als grans mitjans de comunicació

Beneito Granados, inspector de la Guàrdia Urbana de Ciutat Vella, va convocar una roda de premsa en pocs minuts i va assegurar que l’inici de l’incident es va produir quan el jove senegalès estava venent productes il·legals a les Rambles. També va anunciar que tots els “violents” serien detinguts. Divendres a la tarda, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, van ordenar un contundent dispositiu policial que posava fi a la permisivitat amb la venda ambulant, tolerada durant l’agost en alguns punts del centre de la ciutat. L’endemà dissabte, els antiavalots es van desplegar a la plaça Catalunya, l’entorn del Liceu, el Portal de la Pau, la zona portuària i la Barceloneta. Furgons amb les sirenes enceses perseguien els joves negres amb farcell a l’esquena. Alguns agents, fins i tot, aturaven aquells que parlaven amb els presumptes manters –encara que no duguessin objectes per vendre– i els amenaçaven amb denunciar-los per “col·laboració amb la venda ambulant”. El gruix de venedors, d’origen senegalès, van optar per replegar-se i tornar als seus precaris domicilis als barris de Besòs i Besòs Mar.

Zona limítrofe entre les Rambles i el Port Vell  / Victor Serri 

 

La regidora de Ciutat Vella Gala Pin, va respondre amb un post a Facebook les crítiques expressades per la xarxa solidària Tras la Manta i per la CUP-Capgirem Barcelona després de l’actuació policial. “Des d’un primer moment vam enviar un missatge molt clar: ens deixarem la pell per buscar solucions i alternatives dialogades, però no podem permetre accions violentes que tirin per terra el nostre pla de treball a mitjà i llarg termini”, va assenyalar. En un to autocrític va manifestar que “és possible que l’operatiu concret d’aquest cap de setmana no hagi estat el millor ni el més eficaç per aconseguir la interlocució que necessitem”. La regidora considera que el que cal és “recomposar els ponts, prioritzar les sortides dialogades per sobre de les represives i fomentar alternatives dissenyades, no unilateralment per l’administració, sinó amb la participació dels afectats i d’aquells que fa temps que treballen en la problemàtica”, va concloure.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: