Política

La maquinària repressiva de l'Estat contra el referèndum entra en un abisme legal

Parlem amb els juristes Àlex Solà, Gemma Calvet, Rafa Calderón i Anaïs Franquesa sobre les actuacions repressives de l'Estat espanyol per aturar l'1-O. Alerten que entrem en un camp desconegut on molts escenaris ni tan sols estan previstos per la llei
Consell de Ministres extraordinari del passat dia 7 de setembre en que es va aprovar impugnar al Tribunal Constitucional la llei del referèndum i el decret de convocatòria que s'acabaven d'aprovar al Parlament
Diego Crespo
08/09/2017

"El referéndum no se va a celebrar. No renunciaré a nada para impedirlo." Són les paraules de Mariano Rajoy en la seva compareixença posterior al Consell de Ministres extraordinari celebrat dijous 7 de setembre a migdia. El govern del PP va acordar la impugnació de la llei del referèndum i del decret de convocatòria davant del Tribunal Constitucional. A mitjanit, el màxim òrgan judicial espanyol n'acordava la suspensió. La Fiscalia General de l'Estat, en paral·lel, redactava una instrucció dirigida a la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia espanyol i els Mossos d'Esquadra amb l'ordre d'adoptar "les mesures necessàries per a intervenir efectes o instruments destinats a preparar o celebrar el referèndum il·legal". Què pensen algunes reconegudes juristes del nostre país sobre aquestes mesures?

L'advocat Àlex Solà, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, considera que "la resposta que està donant l'Estat espanyol és la prevista, les facultats d'execució de les seves pròpies resolucions fins ara el Tribunal Constitucional no les ha exercit". Rafa Calderón, de l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, coincideix amb aquesta visió i augura que una hipotètica imposició de la Llei de Seguretat Nacional, "en aplicació estricta de la norma donaria a l'Estat el comandament dels mossos, però no sabem com s'aplicaria". I és que són molts els dubtes entre les juristes en relació a la part executiva de qualsevol decisió judicial o governativa, per una simple raó, són preceptes que no s'han fet servir mai fins ara.

Àlex Solà: "La reforma de la Llei Orgànica es limita a dir que el Tribunal Constitucional pot inhabilitar els càrrecs públics, però l'actuació coercitiva d'aquesta inhabilitació no està prevista enlloc"

L'activació de l'article 155 de la Constitució Espanyola necessitaria una sèrie de tràmits, segons detalla Solà. "Possible sempre ho és, ens han demostrat que estan forçant la legalitat, també podria passar amb l'aplicació de l'article 155, tot i que aquesta decisió necessitaria d'un escalfament previ. Un primer requeriment per part del govern a l'administració autonòmica i després portar-ho al Senat", explica. Calderón no s'atreveix a fer previsions concretes però està convençut d'una resposta contudent de l'executiu Rajoy: "hi haurà una reacció del govern fortament repressiva, que posarà en evidència la incapacitat del PP de conviure amb el fet que es posi en qüestió l'eix central del pensament de l'Espanya unida, tot l'imaginari reaccionari del PP cavalca sobre aquesta idea i posar-ho en qüestió no els permet entomar-ho de manera democràtica".

Per a Gemma Calvet, la clau del conflicte no és jurídica sinó que es troba en el cor mateix del sistema de democràcia representativa. "Hi ha uns programes electorals d'uns partits que una majoria de la població van votar. Estem davant d'una estafa democràtica. Per què van permetre que es presentessin a les eleccions si no els permeten aplicar el seu programa? Com es canalitza la independència si l'Estat mai ha donat una sortida per fer-ho? És un algoritme democràtic", reflexiona. "Tot l'imaginari reaccionari del PP cavalca sobre la idea d'una Espanya indivisible i posar-ho en qüestió no els permet entomar-ho de manera democràtica", afegeix Calderón. I Gemma Calvet rebla: "Aquí el poder el té un govern de Madrid que vol aturar la vida parlamentària catalana, però la força la té la gent i la ciutadania que vol votar, sigui sí o no".

Moment de la firma del decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. Segons l'advocada Gemma Calvet, "estem davant d'una estafa democràtica. Per què van permetre que es presentessin a les eleccions uns partits si no els permeten aplicar el seu programa?" 


Les properes passes del Tribunal Constitucional són una incògnita. "La reforma de la Llei Orgànica es limita a dir que el Tribunal Constitucional pot inhabilitar els càrrecs públics, però l'actuació coercitiva d'aquesta inhabilitació no està prevista, enlloc es concreta com s'ha d'implementar", ens adverteix Àlex Solà. I en relació a les normes fins ara aprovades pel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat, planteja recorreguts jurídics diferenciats: "El control de la constitucionalitat de les lleis recau sobre el TC, però els decrets no estan a l'òrbita de coneixement del TC sinó dels tribunals del contenciós-administratiu, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". Malgrat això, reconeix que el nou procediment d'execució de sentència del TC "obre uns marges desconeguts i molt amplis". "D'aquí a l'1 d'octubre no hi haurà cap sentència ferma que inhabiliti a cap càrrec institucional, ni per les querelles noves ni per les que ja estan obertes". "Llevat que el TC faci servir les noves potestats que no s'han fet servir fins ara no s'haurien de produir inhabilitacions", assenyala Solà, confiat en què no hi hagi mesures d'excepció.

Anaïs Franquesa: "L'organització d'un referèndum va quedar despenalitzada del Codi Penal. Partint de quin delicte actuaran els mossos per confiscar urnes, per desobediència al Tribunal Constitucional?"

Anaïs Franquesa, del Centre Irídia de Defensa dels Drets Humans, preguntada sobre el procediment obert a la justícia ordinària –que se segueix al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per un presumpte delicte de sedició– puntualitza: "De què estem parlant? D'una causa contra totes les actuacions i qualsevol persona? Aleshores es converteix en una causa general i les causes generals estan prohibides". Aquest jutjat d'instrucció, recorda Franquesa, no podria ordenar mesures cautelars contra persones aforades, "la causa s'hauria de traslladar al TSJC". "Per un delicte de sedició hi ha d'haver un aixecament tumultuari de la població, no hi pot entrar de cap manera la celebració d'un referèndum", considera.

Pel que fa al Tribunal Constitucional, assenyala que "els quatre recursos presentats dijous pel Govern espanyol no demanen la inhabilitació, sinó que insten al testimoni de particulars per portar-ho a la fiscalia i obrir querelles", afegeix. La Fiscalia ha ordenat als cossos policials que confisquin materials destinats al referèndum, "però si es necessiten ordres d'entrada i registre s'haurà de judicialitzar la causa, no ho pot acordar la fiscalia", puntualitza Franquesa. I per concloure fa aquesta reflexió: "el moll de l'os és que l'organització d'un referèndum va quedar despenalitzada del Codi Penal, partint de quin delicte actuaran els mossos per confiscar unes urnes, per la desobediència al Tribunal Constitucional?".
 

Continguts relacionatsMostra'l en portada

Notícies relacionades: