Economia

La marina de luxe del Port Vell de Barcelona: privatització i presumpte blanqueig de capitals

Els últims anys hi ha hagut un procés de reconversió del Port Vell de Barcelona que ha anat estretament lligat a la pressió i interessos del sector turístic. El resultat ha estat la construcció d’una marina de luxe a la part històrica del port
El Port Vell s'ha convertit en un espai restringit
Enric Català
02/02/2015

A hores d’ara, les obres per l’aparcament de megaiots de gran eslora estan a punt d’acabar: entre el Moll d’Espanya i el Passeig Joan de Borbó fa temps que hi ha atracades embarcacions privades i ostentoses de mida estratosfèrica que enlluernen per la seva brillantor. Una opulència que pot fer mal als ulls. A moltes de les naus s’hi veu onejar la bandera de les Illes Caiman, un territori britànic d’ultramar que és paradís fiscal.

Per separar a les vianants dels vaixells de les elits, entre la via pública i l’aparcament dels iots hi ha una tanca de seguretat que envolta tots els marges del nou espai de luxe. És tot un camí vigilat per cossos de seguretat privada que fins fa poc era de circulació pública. Ara, però, la ciutadania no pot accedir als trams arran de l’aigua, les reixes de separació remarquen que el Port Vell s’ha convertit en una àrea d’ús exclusiu.

Des de la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, el Port Vell ha estat sotmès a múltiples transformacions. Encara que l’espai i l’organització encarregada de l’administració de la infraestructura portuària són de titularitat pública, al Front Marítim de la ciutat s’hi han prioritzat els negocis de caràcter privat sense tenir en compte les necessitats públiques i del veïnat.

La construcció de la marina de luxe, un procés opac

La societat britànica Salamanca Group va fer-se amb la titularitat de Marina Port Vell el 2010. Amb l’obtenció de la concessió pública, l’entitat inversora va dissenyar la construcció d’un servei d’embarcadors per a grans iots de luxe a l’àrea del Port Vell. Tot i la forta oposició veïnal, el projecte va seguir endavant amb el suport del govern de Xavier Trias i la col·laboració fidel de l’organisme públic gestor del port, l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB).

 

Tot i la forta oposició veïnal, el projecte va seguir endavant amb el suport del govern de Xavier Trias i la col·laboració fidel de l’organisme públic gestor del port, l’Autoritat Portuària de Barcelona



El mateix 2010, quan el projecte per fer la marina de luxe encara no s’havia fet públic a la població de Barcelona, el tercer tinent d’alcalde de la ciutat, Antoni Vives, va presentar-lo al Saló Nàutic de Mònaco. El setembre de 2012, Xavier Trias i Sixte Cambra, president de l’APB, van fer la presentació per la transformació del Port Vell juntament amb Barcelona Clúster Nàutic, un nou conglomerat d’empreses integrat per Marina92 –experta en reparació de megaiots– Salamanca Group i la Fundació per la Navegació Oceànica, organitzadora de la Barcelona World Race.

Encara que el gabinet municipal convergent gairebé no va informar la ciutadania sobre el pla de reconversió del Port Vell en un nou complex d’ús privatitzat, les obres de la marina de luxe van començar sense que l’Ajuntament de Barcelona hagués aprovat el pla especial que havia de fer legal la reforma. Tot i l'oposició d'una gran part del veïnat de la Barceloneta i diversos partits polítics com PSC, ERC i ICV al projecte, el govern de Trias va donar-lo per fet i no va fer marxa enrere".

Una empresa privada s'encarrega de la seguretat en aquesta zona del port / Enric Català



La resistència veïnal

Des d’un principi, les organitzacions veïnals van denunciar la falta de participació ciutadana, la privatització de l’espai públic que implicava la reforma i l’opacitat de les autoritats municipals en tota la gestió del projecte. Amb la intenció d’aturar les obres, a maig de 2012 es va fundar la plataforma Defensem el Port Vell. Diverses organitzacions com l’Associació de Veïns de l’Òstia, persones del veïnat de la Barceloneta i gent del món professional i acadèmic s’hi van adherir per fer un front comú en contra de la transformació del port. L’entitat cívica va organitzar mobilitzacions i va fer tot tipus d’activitats per denunciar un projecte que considerava especulatiu i destinat al benefici únic de la indústria turística.

Una de les màximes reivindicacions de l’agrupació Defensem el Port Vell va ser que l’Ajuntament organitzés una consulta ciutadana per aprovar les obres del nou complex de luxe, però CIU s’hi va negar i al gener de 2013 va aconseguir el suport del PP per dur a terme la modificació urbanística necessària que donaria via lliure al projecte.

Indicis de blanqueig de capitals

L’any passat, la polèmica al voltant de Marina Port Vell va anar més enllà. Darrere del finançament que va obtenir Salamanca Group per fer les noves instal·lacions hi podria haver inversions de capital provinents de l’estranger amb orígens presumptament tèrbols.

En aquest punt, la trama es complica. A mitjans de 2014, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va obrir una investigació per estudiar la procedència dels diners invertits en la marina de luxe. Daniel de Alfonso, director de l’OAC, fins i tot va declarar a Catalunya Ràdio el seu convenciment que el flux de finançament entregat a Salamanca Group estava lligat a “una operació de blanqueig de capitals”. Segons Antifrau, l’entitat britànica s’hauria finançat a partir d’una complexa estructura d’empreses i societats inversores que li haurien enviat diners procedents de paradisos fiscals. L’operació s’hauria canalitzat a través de Salamanca Nine LTD, una filial de Salamanca Group amb seu a Xipre.

 

A mitjans de 2014, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va obrir una investigació per estudiar la procedència dels diners invertits en la marina de luxe



Diversos mitjans d’informació han indicat que Salamanca Nine LTD va rebre finançament de diverses empreses domiciliades en indrets com les Illes Verges o les Illes Caiman. D’allà procediria el préstec del fons d’inversió Hadar Fund, que hauria invertit en el projecte de Barcelona amb diners blanquejats pertanyents a oligarques russos enriquits en el món de la indústria petroliera. La documentació apunta al president i fundador de la companyia energètica russa Lukoil, Vagit Alekperov, a Leonid Fedun –accionista de Lukoil i president de l’Spartak de Moscou– i a un altre magnat del petroli, Alexander Djaparidze.

Un escàndol pendent de verificar

Des que l’OAC va fer públiques les seves sospites, la controvèrsia s’ha estès entre l’opinió pública i ha evidenciat la manca de transparència de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) en tota la gestió del projecte de Marina Port Vell. En cas de constatar-se la hipòtesi d’Antifrau, la reputació de l’APB quedaria tacada per haver validat l’entrega d’una concessió pública a una entitat inversora com Salamanca Group, relacionada amb una maniobra premeditada de blanqueig de diners que s’ha nodrit a partir de capital procedent de paradisos fiscals.

Sigui com sigui, per ara l’operació està sortint rodona a les persones que participen en el negoci de la marina de luxe: el 2012, l’organisme públic portuari presidit per Sixte Cambra va ajudar a fer augmentar exponencialment el valor de les inversions fetes en allargar en deu anys més, fins a 2036, la concessió que Salamanca Group té per controlar l’espai de Marina Port Vell.

Al desembre passat, l’Oficina Antifrau va enviar un document amb les seves conclusions definitives al SEPBLAC, un òrgan depenent del Banc d’Espanya amb competències per aprofundir sobre el cas que està especialitzat en la detecció d’irregularitats financeres.

Mentrestant, Antifrau ha aparcat les seves investigacions perquè no té competències per anar més enllà. Segons ha explicat a la Directa el servei de premsa de l’OAC, la qüestió del blanqueig de capitals no està arxivada, però a hores d’ara s’ha suspès a l’espera que el SEPBLAC notifiqui el resultat de les seves indagacions. Un cop l’organisme pertanyent al banc estatal tregui les seves conclusions sobre el tema, les investigacions es podrien reobrir i el cas fins i tot es podria traslladar als poders judicials perquè fos deliberat per la justícia.

Mostra'l en portada