Drets

Marxes de la Dignitat: un any després, plou sobre mullat

Milers de persones s'apleguen a Madrid sota el lema "pa, treball, sostre i dignitat". La mobilització, però, va ser clarament inferior a la del 2014
"Pa, treball, sostre i dignitat", el lema de la marxa
Maria Corrales

Any rere any, plou sobre mullat. Aldarulls i violència policial, amb resultat de prop de vint detencions en acabar les Marxes de la Dignitat. Tot plegat, malgrat que la manifestació que dissabte va recórrer Madrid en va resultar una de força aigualida. La capital espanyola rebia, amb pluja i fred, fins a vuit columnes procedents de diversos punts geogràfics de l’estat, fent vàlid el càntic  clàssic de les protestes madrilenyes: “De norte a sur, de este a oeste...”. Convocaven centenars d’entitats sindicals, estudiantils, assemblees territorials, etcètera, sota el lema “Pa, treball, sostre i dignitat”. Tanmateix, l’assistència massiva a les primeres Marxes de la Dignitat no es va repetir. Enguany, tot i que nombrosa i prou representativa de les lluites que es lliuren arreu de l’estat, la manifestació restava allunyada de la sensació de presa de Madrid que es va viure al 2014.


“Tothom té dret a manifestar-se, si és pacífic”
Res d’això era aliè a les assistents, ans al contrari: n’eren ben conscients. Com ara la Vicky, una alcoiana de la columna de Llevant que va marxar per l’avinguda de l’Albufera, carrer neuràlgic del barri de Vallecas: “L’any passat érem cinc o sis voltes més de gent. El mal temps no ha ajudat, però penso que ha estat més rellevant que, a hores d’ara, tothom estigui pensant en les municipals”. La irrupció de Podemos ha provocat que molta gent es quedi a casa? “Sí, pot ser que pensin que, si els voten, ja tot vindrà fet”. Podemos va convocar a Madrid una manifestació de caire estatal dos mesos abans que aquestes Marxes de la Dignitat. Però no cal veure coses estranyes, almenys sota el parer de la Feli, una veïna de Vallecas que es manifesta acompanyada del seu home. “Podemos no té res a veure, que ara sembla que tots els mals són culpa seva. Jo, amb 61 anys, només he votat al PCE i a IU, però a les generals d’enguany votaré a Podemos”. Sensacional, però per què les Marxes han punxat en assistència? “El que caldria preguntar-se és per què ens volen amagar. L’any passat vam tallar plegades la circulació des d’Atocha, i ara en canvi anem per carrers  secundaris i cada columna per un de diferent. I així clar que semblem menys!” Indignada, afegeix: “Dissabte passat 5.000 feixistes [una manifestació ‘pro-vida’ contra la retirada de la llei de l’avortament] van tallar la Castellana, però a nosaltres no ens ho permeten, de fer”.   

Representants d'arreu de l'Estat, com de Galícia, van participar a la Marxa / Maria Corrales


La columna de Llevant vorejava el parc d’El Retiro fins a la porta d’Alcalà, i des d’allà enfilà el carrer Serrano, la ‘milla d’or’ espanyola, per desembocar a la plaça de Colón. A Serrano, el pas de la manifestació era contemplat des de les portes de les botigues de luxe per la clientela, que s’ho mirava entre encuriosida i hostil. “Tothom té dret a manifestar-se, si és pacífic”, alliçonava una senyora high-class al seu fill. A la plaça de Colón, cantonada botiga Loewe, la columna de Llevant es fusionà amb la provinent de l’Aragó i Catalunya. Abraçades i càntics de joia. Crisóstomo, veí del Prat de Llobregat, no ho dubtava: “No és tan multitudinària com la de l’any passat, i què? Continua sent magnífica. L’important no són els que hi falten, sinó els que hi som”. 

Grup llibertàri contra la repressió / Luis Roncero

 


Por i fàstic al centre de Madrid
Els parlaments de les portaveus de les columnes van estar acompanyats per un plugim intermitent, que anava calant, de mica en mica, al públic. Ni la bandera espanyola gegant, que no deixà d’onejar en tota la tarda, hagués servit d’aixopluc per als presents. I els parlaments van ser llargs, per nombrosos: els encetà Múrcia, País Valencià, Andalusia... Gairebé cap reivindicació es va quedar sense esment: contra el fracking, la precarietat juvenil, la desigualtat de gènere, l’atur, la renda bàsica, la pèrdua de valor de les pensions, els desmantellament dels serveis públics, el dret a decidir, i un llarg etcètera, que el col·lectiu “No somos delito” va cloure amb la denúncia de la pèrdua de llibertats que la “Llei mordassa” ha suposat, en un viratge propi de les dictadures.

Tot i que nombrosa, la manifestació restava allunyada massiva presència del 2014 / Maria Corrales

 

Paradoxalment, un cop desconvocades les marxes, els fets que esdevingueren van posar en relleu la denúncia de “No somos delitos”. Els carrers més cèntrics de Madrid van ser envaïts pels antiavalots de la Policia espanyola, que varen dificultar la tasca informativa dels reporters gràfics. L’actuació policial començà després que mig centenar de joves –moltes amb aparença d’ésser menors d’edat-, suposadament, fessin malbé un cotxe patrulla i llancessin ampolles de vidre contra agents de l’ordre. A partir d’aquí, corredisses pels carrerons propers a la Puerta del Sol. Almenys disset de les joves van quedar encapsulades per la UIP, a prop del carrer de la Bolsa. Segons diverses testimonis presencials, els antiavalots els hi van infringir cops a tort i dret amb una violència desproporcionada davant la situació en què es trobaven les unes i les altres. A les treballadores del SAMUR se’ls hi va girar feina. Després de tenir-les retingudes gairebé una hora, se les endugueren cap a la comissaria de Moratalaz. A aquestes disset detencions caldria sumar-ne una altra, detinguda a prop de Recoletos. Diumenge, a dos quarts d’una s’ha convocat a la comissaria de Moratalaz una concentració en suport a les preses i contra la repressió. Segueix plovent sobre mullat.

La UIP impedint el correcte treball de la premsa / Luis Roncero

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: