El marxisme no és ciència-ficció, però…

Ressenyes

Davant les primeres planes de Crónicas del neoliberalismo que vino del espacio exterior, sembla que assistim a una relectura del clàssic modern d’Owen Jones La demonización de la clase obrera, de la mà d’una variant de Sheldon Cooper. Hi hauria dues diferències importants respecte a aquest personatge de la sit-com The big bang theory: ens trobaríem amb un erudit que ha bescanviat la teoria de cordes de la física per l’estudi en profunditat del materialisme històric i les ficcions intergalàctiques Star Trek o Star Wars per la sci-fi britànica Doctor Who. Així, Antonio J. Antón –que ha traduït al castellà, entre d’altres, obres de Slavoj Zizek– ofereix una anàlisi ben farcida i detallada de les privatitzacions (“seràs privatitzat”, avisa l’enemic) que el thatcherisme i el nou laborisme van implantar al Regne Unit i, alhora, ens du a fer un viatge interplanetari seguint les aventures del Doctor.

 

Aviat, però, la nau anticapitalista del filòsof madrileny fa escala en altres latituds, com ara els Estats Units de Ronald Reagan (i de Nancy, la primera dama que va ser actriu a Donovan’s Brain, una pel·lícula del gènere), i també en altres dimensions desconegudes. D’aquesta manera, les reminiscències d’Owen Jones es dissipen com un holograma. L’assaig pren un vol emancipador quan l’autor centra la seva anàlisi, per exemple, en els videojocs endless runner popularitzats arran del pioner Canabalt, les infernals workhouses angleses, el solucionisme tecnològic de les aplicacions per a dispositius mòbils, o la realitat ultraprecaritzada i deshumanitzadora –somriure telefònic inclòs– dels call centers. A voltes, la lectura és farragosa i es converteix en un ball a tres bandes entre Kant, Hegel i referents de la ciència-ficció, només a l’abast d’aquelles capaces de sostenir la mirada a Sheldon Cooper. Ens trobem, però, davant d’una obra que satisfarà plenament les persones marxistes que frueixin de la ciència-ficció, tot i que aquestes aficions no són imprescindibles per gaudir de la seva lectura.

Llibre: Crónicas del neoliberalismo que vino del espacio exterior

Autor: Antonio J. Antón Fernández

Editorial: Akal

Pàgines: 236

 

----------------------------------------------------------------

Fer humor agredolç de les converses amb ETA

Aprofitant l’alto el foc definitiu d’ETA i el descens de la crispació en l’escena política basca, el guionista i director Borja Cobeaga (Pagafantas) va signar aquesta comèdia trista sobre les converses mantingudes pel govern Zapatero i la banda armada. El polític socialista Jesús Eguiguren va inspirar el protagonista de la història, un home maldestre i benintencionat que intenta obrir un procés de pau. Els desacords i els moments d’entesa humana amb els interlocutors, les petites traves i les grans discussions, amenitzen un relat concís i, en general, força sobri. Cobeaga aposta per una producció petita que s’allunya de la farsa i de les provocacions que propulsaven el seu treball al programa televisiu Vaya semanita. El cineasta defuig la lògica del gag permanent i combina els elements satírics amb una certa observació de la quotidianitat, inclosos els laberints de retòrica i contraretòrica de les dues parts. En el rerefons, apareix una idea recurrent: l’atzar, el factor humà, les petites coses, poden fer triomfar o fracassar fins i tot un procés de pau.

 

Entre línies, sembla que Cobeaga i companyia pretenen esberlar les dinàmiques frontistes. L’aposta per un antiheroi que tendeix a anar per lliure, d’una mena de Quixot un xic caòtic i desmanegat, facilita que públics de sensibilitats diverses se sentin confortables amb la proposta. La presència de l’actor Ramón Barea, la seva capacitat per generar comicitat i, alhora, reflectir un dolor soterrat, dota d’humanitat una narració que sembla anar més enllà de la defensa genèrica del diàleg. Perquè el realitzador acaba Negociador mostrant com, després d’anys de silenci, uns veïns abertzalestornen a parlar amb el protagonista. Nascuda d’una experiència real d’Eguiguren, l’escena suggereix que la negociació va ser útil, que va restablir ponts personals tot i el fracàs polític. La pel·lícula, probablement, mereixia més repercussió i la seva edició videogràfica li regala una segona vida.

Dvd: Negociador

Director i guionista: Borja Cobeaga

Editores: Avalon - Cameo

Durada: 80 minuts

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: