La MAT amenaça les comarques de Castelló

Red Eléctrica de España té previst cosir les zones rurals del nord del País Valencià amb 86 quilòmetres de línia de molt alta tensió. Malgrat l’estratègia de desinformació desplegada per l’empresa, alguns pobles afectats han activat la mobilització

Els camps sembrats d’ametllers i oliveres, alguns ramats dispersos i les serres, seguides de barrancs i més serres, ens situen a les comarques interiors de Castelló. Un paisatge marcat per les formes de vida rurals, vinculades al camp, al bestiar i a una determinada relació amb la terra i l’entorn, principals fonts d’economia i subsistència de la zona. Des de l’extrem nord interior del País Valencià, iniciem una ruta que travessarà les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Alta. Un territori rural que Red Eléctrica de España (REE) té previst cosir amb el traçat d’una línia de molt alta tensió (MAT).

Torres elèctriques de la MAT s’alcen al municipi de Morella / MIGUEL ÁNGEL TRONCHO


Les muntanyes de Forcall (els Ports) conviuen, des de fa un any, amb torres elèctriques de quasi 80 metres d’alçària que sustenten la línia. Es tracta del primer dels municipis valencians que ha vist modificat el seu paisatge per la connexió amb la línia que ve de l’Aragó. Allà, trobem una veïna passejant, que ens parla dels “monstres” que han ubicat al terme. “Van anar oferint diners a alguns veïns com si fóra un premi pel qual s’havien d’alegrar”, lamenta. I assenyala la prepotència amb què els han tractat: “Es riuen de tota oposició al projecte dient que, amb els diners que costa, no s’aturarà”.

A pocs quilòmetres, trobem Morella, terme que acull la subestació elèctrica des d’on es distribuirà l’energia pel cablejat elèctric, tot recorrent els disset municipis afectats, fins a la subestació d’Almassora (la Plana Alta). Tot i la magnitud del projecte, diverses persones afectades lamenten l’escassa informació proporcionada per REE i el pas subtil per molts dels plenaris municipals. Això, juntament amb el període per presentar al·legacions, molt curt, fa que només alguns pobles –com Morella, Ares, Benassal, Atzeneta i Vilafamés– hagen arribat a temps de sol·licitar el desplaçament del traçat dels nuclis habitats i dels llocs amb un valor natural i patrimonial destacat.


Un mode de vida en perill

Enfilem cap a l’Alt Maestrat, carretera avall, i deixem enrere alguns dels pobles afectats –com Benassal o la Torre d’en Besora– fins a arribar a Culla. A prop del riu Molinell i de la Carrasca de Culla, testimoni centenari dels canvis al territori, Manuel ens espera al seu mas, per on passa una línia d’alt voltatge des dels anys seixanta. “Al principi, transportava 135 kV, però, més tard, van augmentar la seua capacitat fins a 400 kV, l’equivalent a la molt alta tensió”, conta. Tot i que l’exposició de la zona als camps electromagnètics ja és elevada, REE ha projectat que la nova MAT passe pel costat d’aquest nucli rural.

Encara que no hi ha estudis sobre els efectes de la línia en la salut de les habitants de la zona, Manuel explica que els mals de cap han estat una constant per a diverses membres de la seua família i altres veïnes. En aquest sentit, assenyala la possible relació d’aquests mals de cap amb l’exposició als camps electromagnètics a què estan sotmeses, tal com va apuntar fa temps el metge de la zona.

Les muntanyes de Forcall (els Ports) conviuen amb torres elèctriques de quasi 80 metres d’alçària; es tracta del primer dels municipis afectats que ha vist modificat el seu paisatge

Manuel també comenta que la seua família sempre ha estat arrelada al conreu de la terra i a una manera de fer i de viure tradicionals. Aquest estil de vida, característic de la zona, cada dia és més escàs arran del despoblament progressiu de les zones d’interior, marcat per l’envelliment i l’èxode rural. Aquesta tendència, però, afirmen algunes veïnes, es pot agreujar amb l’arribada de la MAT. El risc dels efectes que pot tenir sobre la salut de les persones i els ecosistemes, com ara la mortalitat en les aus o la desforestació dels boscos, són alguns dels agreujants que poden alterar el full de ruta del territori.


El silenci com a via d’accés

Seguim avançant i, després d’alguns revolts, arribem a Atzeneta del Maestrat, un dels municipis amb més població afectada. Vora 140 persones residents al Pla de Meanes hauran de conviure amb el brunzit esgarrifós dels cables i les torres gegantines, que travessaran bancals, camins i masos. La notícia va arribar fa uns mesos, quan es va publicar el projecte al BOE, deixant un marge de dues setmanes per presentar al·legacions.

/ Pau Fabregat i Andreu Blanch


L’alcalde de la localitat, Santiago Agustina, comenta que es tracta d’un modus operandi habitual en aquest tipus de macroprojectes invasius: “Volien que signàrem d’entrada, sense saber res, i vam dir que no. Quan vam veure que el projecte era una barbaritat, ens vam reafirmar”. En el seu cas, la negativa va anar lligada a l’adhesió a la Plataforma No a la MAT de les comarques de Castelló, hereva de l’organització veïnal originada a Vilafamés.

Els riscos per a les persones i els ecosistemes, com ara la mortalitat en les aus o la desforestació dels boscos, són alguns dels agreujants que poden alterar la vida quotidiana a la zona

Les declaracions explícites d’alguns consistoris com a pobles lliures de MAT no han deturat les negociacions de REE. “Davant la postura de l’Ajuntament, van començar la seua estratègia, desmobilitzar qui es puga oposar al projecte amb diners i, indirectament, buscar el conflicte entre veïnes”, expressa indignat. Agustina afirma que una gran mobilització ciutadana pot ser la principal via per aturar la MAT: “Les al·legacions no els suposen cap inconvenient, però molta gent fent accions en defensa de la seua terra, sí”.


50 euros per passar per casa seua

Camí de la Plana, coneixem Pilar, Clara i Pepe, habitants de la pedania de les Crevades, a les Useres, que ens expliquen que el veïnat d’aquest terme es va organitzar per obligar l’Ajuntament a posicionar-se contra la MAT. Carmen, una altra veïna afectada, ens mostra un senyal que marca la futura cimentació d’una torre, a 70 metres de sa casa. “A la meua germana, li oferien 50 euros per passar pel seu terreny. Pareix que tenen molt clar que ho faran i per això ofereixen tan poc”, expressa. El seu cas és similar al d’altres masos veïns, ja que, juntament amb el Pla de Meanes, és una de les zones poblades més mal parada.

Mentre REE treballa per blindar el projecte, gesta la seva declaració com a bé d’utilitat pública i espera l’autorització per a la construcció, la Plataforma No a la MAT segueix impulsant la mobilització social i la pressió institucional. “El Ministeri difícilment ho podrà dur endavant si s’hi oposen totes les conselleries valencianes”, comenta Clara Ros, afectada i membre de la plataforma. Al mateix temps, l’empresa cerca acords amb les propietàries de les més de 1.500 parcel·les que haurà d’expropiar. “La nostra recomanació és no firmar, ja que, d’aquesta manera, s’està ajudant tota la resta a resistir”, sentencia Ros.


_________________________________________________

La Plataforma No a la MAT porta el cas a Brussel·les

Per obrir nous fronts de protesta, la Plataforma No a la MAT es va desplaçar a Brussel·les a inicis de novembre, convidada per l’eurodiputada Marina Albiol i l’esquerra unitària europea. Allà, les delegades van alçar la veu davant un Parlament Europeu que, paradoxalment, pretén ampliar les connexions energètiques entre Europa i l’Àfrica i, alhora, preservar i protegir els espais naturals per on passa la infraestructura. Unes contradiccions que, lluny de ser fenòmens puntuals, fan que s’acumulen les sol·licituds de paralització de projecte per motius de protecció mediambiental. Cecilia Wikström, presidenta de la Comissió de Peticions, apuntava: “Gran part d’aquestes sol·licituds provenen de l’Estat espanyol, símptoma que alguna cosa falla”.

Representants de No a la MAT i l’eurodiputada d’EUPV Marina Albiol intervenen a Brussel·les / GUE/NGL

 

Mentre s’espera que la petició siga acceptada, Ros, advocada i membre de la plataforma, indica que el següent pas serà demanar el tracte d’urgència, tenint en compte l’estat avançat del projecte. Bona part de la petició se centra en l’impacte sobre el territori i l’incompliment de les proteccions ambientals europees, l’única via actual per aturar el projecte. En aquest sentit, el traçat de la MAT travessa zones recollides en la Xarxa Natura 2000, programa europeu per preservar la biodiversitat. El projecte vulneraria zones que han estat declarades com a llocs d’importància comunitària (LIC) –l’Alt Maestrat i la Serra d’en Galceran– i zones d’especial protecció d’aus (ZEPA), fet que suposa transgredir la mateixa legislació europea.

D’altra banda, la necessitat de construir la línia de molt alta tensió i, en general, els fonaments del model energètic impulsat des d’Europa, amb mires cap a un model policèntric i un mercat únic, són part del rerefons controvertit del projecte. L’argumentari sobre la inestabilitat energètica futura i la voluntat de reforçar l’intercanvi d’energia entre França i l’Estat espanyol han abonat el camí al finançament de “projectes prioritaris i d’interès comú” com la MAT. De retruc, això es tradueix en una injecció de capital i el consegüent rescat del sector elèctric espanyol. Àmbit en què REE és l’única empresa –amb un 20% d’intervenció pública i cultiu de portes giratòries per al PP i el PSOE– encarregada de gestionar el transport de l’energia elèctrica.

“La perversió del sistema és que REE diu què vol fer, els ministres ho aproven i, automàticament, executar-ho es converteix en una obligació per a REE”, explica Ros amb indignació. “I et preguntes: per a què? No ens abastirà, sols és per al transport d’energia. Qui se’n beneficia? Respon a una necessitat energètica real? Tenim clar que no”. En aquest sentit, Ecologistes en Acció denuncia que hi ha línies de connexió amb França infrautilitzades i que la demanda elèctrica real s’excedeix en un 55%.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: