Territori

Menorca: quan la transició energètica la lidera Gas Natural

El projecte de gasificació de l'illa per part de Gas Natural Fenosa i l'ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó obren el debat sobre el canvi de model
Plaques solars a Son Salomó, la capacitat de producció de les quals, en ampliar-se, serà de 50 megavats
Gemma Andreu
11/12/2017

Menorca és diferent. És l'illa habitada millor conservada de l'arxipèlag balear, en part per les lluites ecologistes, però sobretot, per un factor casual, la indústria del formatge. Mentre a la resta d'illes es va desmantellar el sector secundari i es va abandonar el camp a favor del turisme, les elits franquistes de Menorca van demandar al règim realçar la indústria artesana, però particularment la del formatge, amb El Caserío al capdavant. A més, l'aeroport menorquí arribà a finals dels seixanta, un poc més tard que a la resta d'illes.

L'activitat econòmica principal va ser, doncs, la producció de formatge –arribant a exportar quantitats enormes– i això requeria una gran extensió de pastos. Es va prioritzar un tipus d'economia sobre un altre i, per casualitat, aquesta no implicava la urbanització del litoral. Això va tenir un efecte que, juntament amb les lluites ecologistes i uns nivells de protecció més restrictius, van convertir l'illa en la millor conservada de l'arxipèlag, sent declarada en 1993 Reserva de la Biosfera.

Ara, el turisme massiu, l'arribada de gas natural i, paradoxalment les instal·lacions renovables –pel seu impacte en sòl rústic–, condicionen progressivament i de forma negativa l'entorn natural, creant un debat constant sobre com afrontar el canvi de model energètic.

Amb una importació del 99,2% de l'energia primària, a Menorca, únicament l'1% del consum és renovable. Durant la passada legislatura, presidida per José Ramón Bauzá (, tots els partits polítics van votar a favor del projecte presentat per Gas-Fenosa –inclosos el Partit Socialista de Mallorca, Entesa per Mallorca i Iniciativa Verds, ara integrats en la coalició MÉS i que estan al Govern– per fer possible l'arribada de gas natural a l'illa i posteriorment crear una xarxa de gasoductes que es distribueixi –únicament– per a ús domèstic, de manera que l'estalvi d'emissions de CO₂ no arribaria al 2%.

L'arribada de gas és rebutjada pel GOB Menorca, el grup ecologista més gran de l'illa, i per Podem Balears. El Parlament va aprovar a principis de novembre una iniciativa del PP per agilitzar el projecte, que va ser rebutjada només per Podem; la resta va votar, de nou, a favor.

L'illa compta amb el parc eòlic d'Es Milà i dues instal·lacions fotovoltaiques que, juntes, proporcionen gairebé el 3% de la demanda elèctrica. Entre elles hi ha Son Salomó, al nord de Ciutadella, el qual es vol fer una ampliació que el convertiria en el tercer parc solar més gran de l'Estat -120 hectàrees en total, cobrint, en moments puntuals, un 40% de la demanda d'energia elèctrica -que no d'energia primària-, però que a final de l'any, després del balanç i còmput representaria entre un 15 i un 20%.


Dividits pel paisatge

El parc està situat en un lloc amb gran valor paisatgístic i etnològic, Punta Nati, i el tema divideix l'opinió pública; els que veuen en l'ampliació un gran pas cap a una transició energètica i una menor dependència dels combustibles fòssils i, els que diuen sí a les renovables però no en aquest lloc.

El Govern central va rebutjar a mitjans de novembre la proposta del Govern Balear de reconvertir la central de Maó perquè funcioni amb gas natural en comptes de fuel i gasoil, cosa que el GOB Menorca dóna suport. La petició forma part del Pla de Transició Energètica de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, presentat pel conseller socialista Marc Pons. Preveu que Menorca pugui assolir l'objectiu d'un 20% d'energies renovables en el 2020, tal com estableix la Unió Europea, a través de la reconversió de la central de Maó, posada en marxa del parc fotovoltaic de Son Salomó, el segon cable entre Mallorca i Menorca i impuls de l'autoconsum -amb ajudes que suposen entre el 40 i el 50% de la inversió per a la instal·lació de plaques-.

Com informava la setmana passada El Salto, una vintena de països es comprometen a deixar d'utilitzar carbó per generar electricitat abans de 2030, però les principals economies i països contaminants es queden fora de l'acord. L'Estat espanyol no ha volgut unir-se i Rajoy segueix absent de la Cimera del Clima. Decisions que xoquen de front amb les polítiques energètiques que pretén dur a terme l'executiu balear.

Paisatge de Punta Nati pacel·lat per murs de pedra seca, amb les característiques barraques per als ramats / Dronesky 


L'historiador i professor d'Institut Olmo Heras Rodríguez és contrari als arguments defensats per l'administració i per això va iniciar una campanya de recollida de signatures a change.org. En una carta al director en l'únic diari en paper de l'illa, deia: "el Govern i l'empresa Gas Natural-Fenosa defensen el gas per raons mediambientals quan la realitat és que encara que sigui menys contaminant que el petroli i els seus derivats o el carbó, el seu ús en l'àmbit domèstic es redueix a la calefacció, cuina i aigua calenta, amb un estalvi màxim en emissions inferior al 2%.

Heras opina que seria comprensible que l'actual Govern assumís un compromís adquirit a finals de la passada legislatura davant la impossibilitat de fer front a possibles indemnitzacions i, afegeix que "el que no és comprensible és que un govern que es defineix com a ecologista i d'esquerres promulgui les bondats d'una obra de tal magnitud basada en una font d'energia fòssil i obsoleta". Considera que aquests usos són fàcilment reemplaçables per energies renovables i "si el projecte fracassés, l'acabaria pagant tota la ciutadania".

L'únic partit que està clarament en contra de l'arribada de gas natural a Menorca i l'ampliació de Son Salomó és Podem Balears. Sandra Espeja és consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca i considera que "tots els esforços que es facin, deuen fer-se en direcció a les energies renovables. Les directives europees contemplen que per al 2050 no hi ha d'haver energies fòssils". Podem veu el gas com un impediment per seguir avançant en aquesta direcció.

"Pressionarem per cercar l'equilibri entre fomentar les renovables i protegir el territori", diu Sandra Espeja, consellera Medi Ambient balear per Podem

Pel que fa al parc solar, creuen que Punta Nati ha d'estar protegit. "L'energia solar pot situar-se en qualsevol lloc i hem de buscar solucions per, primer, posar plaques en tots els sostres, zones industrials i carreteres, evitant el sòl rústic", afirma. Tot i que no volen eludir la implantació d'energies netes, sí que volen pressionar per "buscar l'equilibri entre fomentar i protegir", i afegeix que "s'augmenta el parc perquè surt més barat i per a nosaltres la variable econòmica no ha d'estar sempre primer a l'hora de fer un desenvolupament sostenible, just i equitatiu".


Primer les teulades 

La consellera veu prioritari fer servir primer totes les teulades i sòls degradats que siguin adequats i després veure quant falta per buscar el millor espai i cobrir la demanda necessària. "Sense intentar primer cobrir aquests espais, anar a sòl rústic o protegit, demostra que no estem fent cap esforç, quan l'energia solar té una capacitat d'adaptació més gran que la resta", recalca.

Espeja creu que "l'actual Govern i concretament el director general, Joan Groizard, estan fent un gran treball pel que fa a la lluita per les renovables, la llei contra el canvi climàtic i la mitigació de la pobresa energètica. No és fàcil actuar en el poc temps que dóna una legislatura, per això esperem continuar i seguir donant suport als projectes més convenients".

El GOB Menorca també està en contra del gas natural, encara que veuen bé -des del punt de vista ambiental i econòmic- que se substitueixi el fuel i gasoil usat a la central de Maó, portant el gas en vaixell sense construir gasoductes. Consideren que "hi ha un lobby a escala estatal que té molta força i per això Espanya és l'únic govern d'Europa que no aposta per les renovables". Aquestes raons els fan veure com una cosa positiva l'ampliació de Son Salomó.

"És la primera vegada que tenim un projecte sobre la taula que és significatiu en l'àmbit energètic", segons Miquel Camps, portaveu del GOB Menorca

Les diferències entre illes no es redueixen a qüestions productives o mediambientals. El GOB Menorca té una opinió diferent de la resta de grups ecologistes de les illes.

Miquel Camps és el portaveu del grup a Menorca. Quan es van començar a fer els primers parcs solars –fa vuit o nou anys–, "es va treballar amb els promotors i amb el Consell Insular perquè no signifiqués una alteració del sòl rústic". Destaca la metodologia emprada a Menorca: "aquí es claven unes bigues directament a terra sense haver-ho anivellat prèviament i tampoc es construeixen bancs de formigó, de manera que es posen plaques dins d'una parcel·la que és reversible". El fet de no utilitzar bancals de ciment permet que les plaques vagin més avall, de manera que l'impacte paisatgístic és molt més fàcil de treballar i afecta menys visualment.

"L'ampliació de Son Salomó és un canvi gran perquè les modificacions legislatives donades fa uns anys eren per a parcs fotovoltaics petits que ara estan arruïnats i per això no es projecten més", explica Camps. Menorca passaria del 3% d'energies renovables que té ara en producció d'electricitat a un 20%. "És la primera vegada que tenim un projecte sobre la taula que és significatiu en l'àmbit energètic", recalca el portaveu. Les plaques, com a requisit, no s'han de veure ni des del Camí de Cavalls ni des de la carretera que porta al far de Punta Nati. "Si d'aquí a 30 anys tenim un altre model i no ens fan falta, l'impacte és pràcticament nul", afegeix.

Punta Nati és un espai que té un valor paisatgístic i etnològic notable, però sense valors ambientals destacables, ni tampoc agraris, en ser una zona desertificada. Camps assegura que "la part paisatgística es pot combinar perfectament amb el projecte tramitat, encara que evidentment és un lloc que no pot trobar-se en altres parts de Menorca".

"Aquest parc els ve estupendament per complir amb l'expedient, la contradicció és que el títol de Reserva de la Biosfera es va donar per paisatges com el de Punta Nati"

Amics de Punta Nati és una entitat cultural sense ànim de lucre que té un objectiu molt clar, aconseguir la declaració de Punta Nati com a Bé d'Interès Cultural (BIC). Un espai que està reconegut pel Ministeri de Cultura com a paisatge cultural excepcional dins dels 100 paisatges d'Espanya i 31 agrícoles i que la UNESCO reconeix i dóna suport a la causa. Carmela Sánchez Gómez és arquitecta i presideix l'associació. "Estem en contra del macroparc i aquest tipus de generació d'energia que no permetrà un canvi energètic real i sobre qui posseeix l'energia".

En 25 anys de Reserva de la Biosfera no s'ha avançat "res" -segons Sánchez- en energies sostenibles, amb la qual cosa ara, la Unesco demana a l'administració què ha fet amb la Reserva. "Aquest parc els ve estupendament per complir amb l'expedient, la contradicció és que el títol de Reserva de la Biosfera es va donar per paisatges com el de Punta Nati", subratlla la presidenta.

L'entitat considera que 35 hectàrees -sumades a les 14 existents-, farien un parc de 50 hectàrees i això no afectaria tants elements etnològics com si en la part més al nord. "50 hectàrees segueixen sent molt per a una illa tan petita, però cedim davant això perquè no estem en contra de les energies; quan va saltar la polèmica, es va intentar centrar que Amics de Punta Nati no vol energia solar, per no parlar que hi ha un important patrimoni que quedarà sepultat per les plaques".

Asseguren que si Punta Nati desapareix, no hi ha cap altre enclavament similar a tota la Mediterrània. "Ara ens diuen que el parc hi serà durant 30 anys i que és reversible. Suposant que ho fos, si l'empresa no diposita un aval per revertir-lo, no ho farà ningú", destaca en clara al·lusió al discurs que sosté l'entitat ecologista GOB Menorca que" defensa a ultrança aquest parc, mentre el GOB Mallorca està amb nosaltres i lluita contra el parc fotovoltaic de Santa Cirga de 50 ha".

La doctora en geografia, Margalida Mestre, apunta que als arguments de Sandra Espeja i Carmela Sánchez, hauria d'incloure la variable especulativa en sòl rústic. "Més enllà del debat sobre el lloc i l'impacte visual, cal no oblidar que amb la potenciació de les renovables, el sector pot convertir-se en una altra activitat financera més, que pot tenir conseqüències especulatives sobre el sòl".

"Seria un greu error, ara que ens estem enfrontant a un projecte significatiu en l'àmbit energètic, no intentar aprendre dels errors ja comesos en altres sectors -com la construcció-, com perquè ara ens passi per alt de nou", puntualitza Mestre.

"Planificar primer una transició energètica, veient quins requeriments territorials tenim i, a partir d'aquí, definir amb quines condicions implantar aquest negoci"

Per aquestes raons el GOB Mallorca veu aquests projectes com una nova "onada especulativa" sobre el sòl rústic. La seva portaveu, Margalida Ramis, afirma que "es projecten megaparcs que tornen a reproduir un model que ha condicionat molt –sobretot en el cas mallorquí i eivissenc–, amb grans centres de producció a mans privades i uns interessos determinats".

D'aquesta manera, la inversió acaba per definir el model energètic i la seva implantació territorial, quan -segons Ramis-, "hauria de ser al revés, primer planificant una transició energètica, veient quins requeriments territorials tenim i, a partir d'aquí, definir amb quines condicions implantar aquest negoci".

Rafa Muñoz és enginyer i responsable de l'operació del parc eòlic Es Milà, també considera el gas una idea que arriba molt tard. S'estima que aproximadament es dediquen 270.000.000 d'euros a l'any per importar energia i el cost mediambiental és que a Menorca, sent Reserva de Biosfera, no s'està contribuint a la reducció d'emissions de CO₂, sinó que "estem molt lluny dels objectius que exigeixen Europa i aquest títol", afirma.

Muñoz posa com a exemples de transició energètica dos models diferents, un és el de l'illa del Ferro, a les Canàries, on l'Estat i una empresa privada es posen d'acord per desenvolupar energia eòlica i hidràulica, és a dir, una inversió de tipus vertical. A l'illa de Samso, Dinamarca, van optar per una via horitzontal "la inversió la fan directament els habitants, de manera que els beneficis se'ls queden els ciutadans".

Assenyala que el primer no és realment 100% renovable, perquè la transició energètica està centrada únicament en l'elèctrica i hi ha altres com el transport que sí que es contemplen en Samso. Per fer de Menorca una illa completament renovable, el cost econòmic varia d'acord al nombre d'habitants. "Amb una població de 100.000 habitants de mitjana, entre temporada baixa i alta, el cost seria d'1.500.000 d'euros", calcula.

Un hort de plaques solars a Almeria / Álvaro Minguito


Segons Muñoz, els estudis que s'han fet, confirmen que per molt que s'ocupin totes les teulades possibles, no es pot donar una cobertura renovable al 100%, "representaria una mica més del 50% de la demanda energètica de Menorca, per la qual que s'ha de complementar amb instal·lacions a rústic i eòlica".

Instal·lar plaques solars en teulades és molt més car que fer-ho en terra perquè implica una limitació pel que fa a l'escala de la instal·lació. "Perquè sigui rendible parlem de potències bastant altes que arribin a megawatts i, a les teulades, no és viable. A l'illa no tenim cobertes amb els 10.000 metres quadrats necessaris per assolir la potència en megawatts". En canvi, creu que sí que surt a compte per a les instal·lacions que poden generar i consumir al mateix temps, com edificis industrials i administratius, perquè la seva activitat coincideix amb la disponibilitat del sol. "En aquest cas solen ser rendibles perquè arriba una ajuda que sufraga la seva instal·lació d'aproximadament el 40 i 45% del seu cost".

"A través de cooperatives o iniciatives publicoprivades s'ha de trencar amb el monopoli d'inversió de grans companyies"

Menorca no té suficients espais degradats, tot i que Muñoz diu que han de ser aprofitats, però segueixen si ser suficients. "L'abocador restituït des Milà, és un terreny degradat interessant per a ser aprofitat, però donaria 9 megawatts en fotovoltaica -lluny del 40% que donaria l'ampliació de Son Salomó-. I, sumant totes les pedreres de l'illa no s'arribaria al que podria donar Es Milà ".

"Com cal usar sòl rústic, prioritzaria els camps que no afecten la sobirania alimentària. En terres de cultiu i potencialment aprofitables per conrear i que ara no es facin servir, tampoc". Per això -diu- "cal avaluar la situació de Punta Nati, però també és compatible amb l'energia eòlica pels seus vents".

Muñoz està segur que "els habitants de Menorca hem de canviar la nostra mentalitat respecte a les energies i l'exemple és Samso" -comenta- i, considera que a través de cooperatives o iniciatives publicoprivades s'ha de trencar amb el monopoli d'inversió de grans companyies i aprofitar que "els diners sigui el nostre perquè els beneficis es quedin a l'illa. Som Energia, és un exemple a seguir".


Participació social

Sobre fórmules de participació social a Menorca, el grup local de la cooperativa Som Energia treballa en això. Jesús Cardona és coordinador de les Directrius Estratègiques de Menorca (DEM), és soci i va formar part de la junta del Grup Local de la cooperativa. La dependència a l'hora d'importar combustibles –explica Cardona– fora de l'arxipèlag es tradueix en un "drenatge de capital de l'economia local cap a fora i, per tant, un potencial vector d'empobriment, obligant a mantenir un flux constant d'entrada de capital que permeti adquirir energia i béns de l'exterior".

D'aquesta manera, el capital realitza un viatge d'entrada i sortida forçada en el qual l'economia intermediària –la balear–, obté un marge per la prestació de serveis terciaris. "Juntament amb la necessària importació de béns, provoca una evacuació constant de capital que surt de la nostra economia", afegeix. Cardona defensa que les renovables permeten aturar, parcialment, la pèrdua econòmica, ja que "permeten produir l'energia en el mateix territori i fixar el capital en el mateix". Això només passa si les instal·lacions de generació amb renovables es realitzen amb capital local -com en Samso-. "Aquest efecte fins i tot millora si es distribueix la propietat entre un nombre més gran de persones, ajudant a la distribució de la riquesa".

Per dur a terme aquesta participació, Jesús Cardona creu que "l'administració pot ser un bon vehicle per a això, però també hi ha fórmules cooperatives privades, com Som Energia, Viure de l'Aire o Generació kWh, que tenen el mateix efecte positiu".


Article publicat a El Salto.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: