Metges forenses alerten d’un biaix dels informes vinculats a la firma Taser

El ‘lobby’ empresarial que fabrica les pistoles elèctriques intenta minimitzar les conseqüències de les descàrregues
09/12/2014

Les pistoles elèctriques poden provocar la mort? Són segures? A la xarxa, hi ha desenes d’informes d’especialistes de la medicina i forenses que intenten donar resposta a aquestes preguntes. Però, tots aquests documents són mínimament neutrals, estan fonamentats estrictament en criteris científics? Sembla que no. L’any 2013, quatre forenses catalans van elaborar un article molt complet, publicat a la revista Quaderns de Medicina Forense, on analitzen el contingut de 52 informes d’especialistes de tot el planeta en relació amb aquestes armes. Aguilar Pallarès, Morante Barragán, Novelle Rodríguez i Subirana Domènech –els tres primers adscrits a la Unitat Central d’Informàtica i Electrònica Forense dels Mossos d’Esquadra i l’últim, al Servei de Patologia Forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya– arriben a la conclusió que les pistoles elèctriques “en algunes ocasions, poden ser letals”. A més, en relació amb la bibliografia consultada, afirmen que “hi ha un biaix important en les valoracions de la seguretat recollides a les referències bibliogràfiques, ja que els estudis elaborats per autors relacionats amb la firma comercial Taser són els que conclouen que aquestes (armes) són segures”.

Tres modalitats de descàrrega

El treball d’aquests forenses, que ha estat decisiu a l’hora de mantenir la postura contrària del govern fins ara, detalla els tres tipus de descàrregues elèctriques i les lesions que se’n poden derivar. Les armes s’agrupen en dues grans famílies: les de descàrregues per contacte (DDC) i les que ho fan a distància (CED). El precursor de les DDC són els bastons elèctrics inventats per controlar la ramaderia. Als Estats Units, se’n comercialitzen molts models: pistoles atordidores, porres atordidores i cinturons de descàrregues, que es fan servir per controlar persones recluses.

Pel que fa a les CED, la més coneguda és la pistola Taser, que dispara dos dards des d’una distància d’entre dos i cinc metres. Quan aquests elèctrodes perforen el cos de la víctima, l’enginy envia una descàrrega de 50.000 volts a través d’uns cables. Però encara hi ha un model més desenvolupat de l’arma, el fusell X12. És capaç de disparar un dispositiu amb quatre elèctrodes frontals i sis de laterals sense cables que els uneixin a l’arma: quan impacten sobre una extremitat de la víctima, s’hi aferren com una paparra i, durant vint segons, l’electrocuten i li provoquen una paràlisi muscular total.

Lesions cutànies, musculars i cardiovasculars

Cada descàrrega pot tenir conseqüències molt dispars. S’han documentat casos de lesions cutànies, erosions i inflamacions causades per descàrregues d’un parell de segons, però que poden arribar a la carbonització de totes les capes de la pell en exposicions llargues. Les armes han estat desenvolupades per a fer descàrregues de fins a vint segons. Les lesions musculars són a conseqüència de la perforació del dard i per la tensió extrema del múscul arran de l’alt voltatge. La més greu és la fibril·lació ventricular i una posterior aturada cardíaca. El cor pot arribar a incrementar la seva pulsació en quinze batecs per minut; és per això que les metges forenses recomanen que totes les unitats policials equipades amb Taser també portin equips de desfibril·lació. El consum de drogues i alcohol o l’estat de tensió que es genera en una càrrega policial pot crear un còctel letal que, sumat a una descàrrega elèctrica, pot desencadenar la mort. Altres tipus de lesions descrites són una cataracta amb pèrdua de visió a un ull, la interrupció d’un embaràs –per impacte a l’abdómen– o afectacions cerebrals per impacte a la zona cranial.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: