Drets

“Els meus fills no fan absentisme escolar, estan protestant perquè són ciutadans i no súbdits”

Més de 800 famílies catalanes s'han adherit al boicot a les proves per a l'alumnat de tercer de primària implantades per la llei Wert. Algunes inspectores del Departament d'Ensenyament han demanat als centres que es fessin la prova sense avisar
La campanya de boicot a les proves de tercer de primària va finalitzar el dia 15 de maig amb una simbòlica ofrena de flors grogues –el color de les lluites en l'àmbit de l'educació– fetes per estudiants davant la seu d'Ensenyament
Sergi Pujolar
26/05/2015

Quasi un miler de famílies catalanes s'han adherit al boicot a les proves per a l'alumnat de tercer de primària implantades per la llei Wert. El Departament d’Ensenyament respon a les insubmises fiscalitzant l’actuació de les direccions dels centres educatius, fins al punt que algunes inspectores han pressionat les escoles perquè facin les avaluacions sense previ avís perquè cap estudiant no les pugui eludir.

 

850 famílies de 44 escoles de Catalunya s’han adherit a la campanya de la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI) contra l'aplicació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa –l'anomenada llei Wert– i no han portat les seves filles als centres educatius en el moment de fer les proves de tercer de primària que imposa la polèmica normativa. Davant del suport que ha rebut aquesta iniciativa, les inspectores del Departament d’Ensenyament s’han posat en contacte amb les direccions de les escoles on hi ha estudiants que han participat del boicot per esbrinar la gestió que n’han fet i, en alguns casos, per ordenar-los que facin les proves sense anunciar-ho prèviament a les famílies de les alumnes, segons expliquen fonts de la XEI.
 

El col·lectiu assegura que algunes inspectores fins i tot s’han personat als centres per amenaçar les direccions d'obrir-los un expedient en cas que avisin prèviament les famílies de la data de les proves. De fet, algunes d’elles ja han denunciat que les seves filles han estat examinades en contra de la seva voluntat quan s’han reincorporat a les aules. La suposada amenaça d’expedientar les escoles, negada des del Departament d’Ensenyament, ha estat qualificada de “xantatge a les famílies” per part de la XEI, que considera que la mesura vulnera el dret d’expressió i “frega la repressió”.

“S’està utilitzant la qüestió de la llengua com una cortina de fum, perquè la conclusió a què arribem és que, a la consellera, li agrada aquest model educatiu”, afirma Belén Tascón, portaveu de la XEI
 

Dimecres passat, la XEI va organitzar una reunió per transmetre tranquil·litat entre les famílies objectores i, dijous, va convocar una roda premsa per “desactivar la por” i llegir un manifest dirigit a la consellera Irene Rigau, en què les famílies s’erigien com a úniques responsables de l’objecció de consciència i li demanaven que els possibles expedients els els obrissin a elles i no a les direccions de les escoles. Així mateix, el text sol·licitava a la màxima responsable d’Ensenyament a Catalunya que no obligués les seves filles a fer les avaluacions i que aportés informació que avalés “el seu acatament a Wert”.

 

La posició de Rigau

La campanya de boicot a les proves de tercer de primària es va iniciar el 4 de maig i va finalitzar el dia 15, amb una simbòlica ofrena de flors grogues –el color de les lluites en l'àmbit de l'educació– fetes per les estudiants davant la seu del Departament d’Ensenyament. Amb aquesta acció, la XEI va voler dirigir el focus cap a la consellera Rigau perquè es posicionés clarament respecte a l’aplicació de la llei Wert a Catalunya, ja que consideren que no existeix correlació entre el discurs crític que està fent i la realitat que s’està vivint a les escoles. “S’està utilitzant la qüestió de la llengua com una cortina de fum, perquè la conclusió a què arribem és que, a la consellera, li agrada aquest model educatiu”, afirma Belén Tascón, una de les mares promotores de la xarxa. Respecte a les acusacions d’irresponsabilitat per no portar les criatures a l’escola en el moment de les proves que ha llançat Rigau, respon amb contundència: “Els meus fills no estan fent absentisme, estan protestant perquè són ciutadans i no súbdits”.

La Xarxa d'Escoles Insubmises (XEI) es mostra crítica amb l’homogeneïtzació que creu que comportarà l’aplicació de les avaluacions de la LOMCE, ja que “s’acabarà ensinistrant les estudiants perquè les passin” / Sergi Pujolar

 

En contra de l’estesa creença que fer proves sempre va bé, les famílies objectores consideren que, en aquest cas, les avaluacions són un instrument amb una finalitat perversa. “El que volen és amagar els nens que no van bé, que no passin a quart d’ESO, per poder presentar uns resultats generals més bons”, adverteix Tascón. També assenyala que no hi ha evidències que, a la Comunitat de Madrid i en aquells països on s’han introduït exàmens d’aquest tipus, el sistema hagi millorat. Gran part de la comunitat educativa també ha qüestionat el sentit pedagògic de la LOMCE, en general, i d’aquestes avaluacions, en particular.


 

“No necessitem més proves per posar pressió sobre l’alumnat, el que necessitem són mesures que garanteixin la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa”, assegura la pedagoga Laura Albarracín, especialista en orientació sociolaboral i coordinadora del Programa Èxit a l’Institut Barri Besòs de Barcelona. Tant Tascón com Albarracín coincideixen a denunciar el caràcter segregador de la llei Wert, que no només introdueix unes avaluacions a tercer i sisè de primària per etiquetar ben aviat els infants, sinó que modifica l’arquitectura del sistema educatiu creant una branca d’FP paral·lela a quart d’ESO. Segons la pedagoga, es tracta d’un model basat en itineraris diferenciats molt similar al d’Alemanya, que obliga el jovent a escollir amb catorze anys, “quan la identitat encara no està definida”.


 

Projectes iguals, realitats diverses

La XEI es mostra crítica, també, amb l’homogeneïtzació que creu que comportarà l’aplicació de les avaluacions de la LOMCE, ja que “s’acabarà ensinistrant les estudiants perquè les passin”, s’abandonarà el projecte pedagògic propi de cada centre i “només es valorarà una competència i mitja”. “On quedarà, allò de les set intel·ligències?”, es pregunta. Albarracín també considera que el model que imposa la nova llei s’allunya de les necessitats d’una realitat canviant i treballa una única dimensió del coneixement, ja que sacrifica la creativitat i la filosofia, entre d’altres. Així mateix, la pedagoga qüestiona la idoneïtat i, fins i tot, la possibilitat d’aplicar aquesta uniformització sobre realitats culturals i socioeconòmiques tan diverses.


 

“No necessitem més proves per posar pressió sobre l’alumnat, el que necessitem són mesures que garanteixin la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa”, assegura la pedagoga Laura Albarracín


 

“Els primers damnificats de l’aplicació de la llei Wert en un context de retallades seran els estudiants amb dificultats d’aprenentatge”, adverteix Tascón. I és que un dels pilars de la crítica de la XEI a la LOMCE és que considera que substitueix el paradigma de l’escola inclusiva pel de l’educació competitiva i mercantilista. Albarracín també es mostra implacable respecte a aquest punt: “Aquesta llei és una eina d’adoctrinament que respon als interessos dels qui la promouen per fomentar un sistema competitiu capitalista”. Aquesta pedagoga defensa la necessitat de descentralitzar el poder en matèria educativa per acostar la presa de decisions a les persones expertes i les professionals de l’educació i afavorir la participació ciutadana, la qual cosa, segons ella, és la tendència a Europa. Tot això, “amb l’objectiu d’educar democràticament i aconseguir ciutadanes lliures”, crítiques i responsables, afegeix.

Futur de la LOMCE

Es pot considerar que, a l’Estat espanyol, gairebé és una tradició el fet que les lleis educatives canviïn cada vegada que hi ha una alternança en el govern a causa de la manca de consens amb què són aprovades. En aquest sentit, la LOMCE també s’estrena amb un suport parlamentari molt dèbil –només hi va votar a favor el Partit Popular – i fent front a les acusacions de contenir una forta càrrega ideològica per part d’un sector important de la comunitat educativa i de les famílies, cosa que fa pensar que la seva caducitat arribarà amb el proper canvi de color a la Moncloa. Aquesta inestabilitat respon, segons Laura Albarracín, al fet que “l’educació entesa com un bé comú no existeix en aquest país”. “L’ensenyament no pot anar lligat a la construcció utòpica del model de societat desitjat per alguns”, conclou.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: