Mil maneres de reciclar els aliments

Iniciatives socials com Espigoladors, Pont Alimentari o Nyamnyam recuperen pràctiques tradicionals i processos creatius amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari

"El menjar no es llença” resumiria amb poques paraules la intenció de diversos projectes que, a casa nostra, volen augmentar la consciència ciutadana sobre el malbaratament del menjar i transformar l’economia de l’alimentació cap a un model més respectuós, sostenible i circular. No és una reclamació gaire revolucionària, sabent que l’agricultura i la cuina sempre s’han basat en la idea d’aprofitar els excedents. Espigoladors, Pont Alimentari i Nyamnyam busquen una nova manera de relacionar-se amb el menjar des de diferents punts de vista i en diferents sectors.

Un grup d’espigoladores després de collir un camp de pastanagues


Tots tres projectes denuncien l’absurditat d’un sistema de producció que no s’interessa realment per saber si el menjar acaba a la boca de la persona consumidora i que ignora les externalitats negatives que genera mediambientalment i socialment. Només calen algunes dades per il·lustrar-ho. Segons informes de l’organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), aproximadament un terç dels aliments produïts per al consum humà mundialment es perden o es malbaraten, porció que representa al voltant de 1.300 milions de tones a l’any. Per produir aquests aliments que no ens mengem, s’està utilitzant una terra fèrtil que equival a 28 vegades la superfície de l’Estat espanyol, la quarta part de l’aigua dolça del planeta i 300 milions de barrils de petroli. A Catalunya, cada any es malgasten 262.000 tones d’aliments, que equivalen a 35 quilos per persona, majoritàriament provinents de les llars. El cost anual d’aquesta mala praxi és de 841 milions d’euros. Per tots aquests motius, hi ha raons suficients per a la recerca de nous models de producció i de consum que siguin més sostenibles, eficients i justos.
 

Reaprofitar fruites i verdures ‘lletges’

L’associació Espigoladors reinterpreta l’acció d’espigolar i, fins i tot, creu que pot ser una activitat que pot crear llocs de treball. En moltes cultures del món, la gent amb menys recursos tenia el dret d’entrar al camp després de la collita per recollir les espigues –les restes que quedaven al terra. Espigoladors neix amb la mateixa dimensió social. La Mireia, fundadora del projecte, explica que la idea és posar en contacte dues realitats complementàries: d’una banda, el fet que molta gent no tingui accés a menjar de prou qualitat i varietat, sobretot pel que fa als aliments frescos; de l’altra, la quantitat de productes del camp de bona qualitat que s’acaben malbaratant perquè no satisfan les exigències del mercat. Pot ser perquè la patata és massa gran, la pastanaga massa deformada o la bleda massa descolorida per la calor. “Quan, al supermercat, trobes tanta fruita i verdura que sembla perfecta és perquè, pel camí, una gran quantitat s’ha llençat a través d’una selecció molt estricta”, explica.

Espigoladors té el seu propi obrador, on produeix melmelades sota la marca ‘Im-perfect’

Espigoladors té una xarxa d’una cinquantena de gent productora a les comarques del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental, que l’avisen quan tenen una plantació de tomàquets massa madurs per vendre o un camp de cogombres en condicions perfectes, però impossible d’oferir pel consum quan l’estiu s’acaba de cop, ja que és una verdura que la gent compra sobretot quan fa calor. Llavors, tenen un dia o dos per contactar el voluntariat a través de les xarxes socials i fer una crida perquè participin en la feina de recollida.

Entre les persones que s’involucren, hi ha moltes famílies amb criatures, però també les mateixes receptores dels aliments. Segons la Núria, coordinadora del voluntariat: “Afavorim que vinguin a ajudar les persones que reben aliments de les entitats amb qui treballem. Al final, al camp, totes treballem igual i anem igual de brutes i suades. A ningú li interessa si véns perquè vols col·laborar o perquè realment ho necessites...”. Sempre comencen amb una petita formació, seguint les indicacions de l’agricultor, per no provocar danys als cultius. Al cap de tres hores, l’activitat s’acaba amb un esmorzar popular, on sovint s’intercanvien receptes. “A la darrera espigolada de cogombres, hi havia una noia grega que ens explicava receptes de tzatziki, una salsa a base de iogurt i cogombre, i una altra senyora ens ensenyava com aixafar-los per fer-ne una crema per les arrugues”, relata la coordinadora.

Un dels tallers del col·lectiu Nyamnyam


Tothom pot emportar-se el menjar a casa, tot i que la gran majoria dels productes són recollits per entitats socials distribuïdores d’aliments. Espigoladors té el seu propi obrador, on produeix melmelades sota la marca Im-perfect, que es comercialitza, en gran part, en el marc de l’economia social i solidària. La Mireia sosté que el projecte pot ser econòmicament viable només dedicant un deu per cent dels aliments recollits a Im-perfect: “El nostre objectiu no és vendre melmelades, sinó fer canvis transformadors: reduir el malbaratament, crear consciència i donar accés a aliments a altres persones”.
 

Un supermercat per salvar el rebuig

El Pont Alimentari també comparteix aquesta voluntat transformadora, però ho fa centrant-se en el sector de la distribució al detall (com supermercats) i el sector de la restauració, amb dues línies d’acció. D’una banda, assessoren empreses alimentàries perquè redueixin el malbaratament alimentari al mínim. De l’altra, ofereixen la possibilitat d’aprofitar els excedents que es generen i de canalitzar-los cap a entitats socials veïnes. Aquestes entitats vénen a recollir les minves que estan a punt de caducar o bé aliments cuinats que haurien anat a parar a les escombraries, ja que no s’han servit a la taula de cap restaurant.

Pont Alimentari: “Tothom pot deixar el menjar que li sobra i agafar el que necessiti”

El projecte, doncs, fa literalment de pont entre empreses i entitats socials veïnes. Són ben conscients que estan cobrint una necessitat existencial de la nostra societat distribuint aliments saludables a gent que té dificultats per accedir-hi. Tot i això, creuen que cal separar el malbaratament de la pobresa i buscar solucions, per separat, als dos problemes. La Mariona, tècnica i responsable del projecte, es mostra molt crítica amb les iniciatives que tenen una visió caritativa, que reaprofiten aliments per repartir-los entre la població en situació més precària. “Campanyes com el Gran Recapte del Banc dels Aliments només serveixen per generar més beneficis a les grans superfícies i perquè algú es netegi la consciència”, opina.

Està convençuda que el malbaratament l’hem de reduir entre totes: “Ens cal canviar el sistema de producció i de consum. Per això vam impulsar, per exemple, la primera Nevera Solidària de Catalunya a l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar, on tothom pot deixar el menjar que li sobra i agafar el que necessiti, sense separacions entre pobres i rics”. Pretenen evolucionar cap a un supermercat on es venen els productes que haurien estat malbaratats i on tothom pot anar a comprar, com és el cas de WeFood a Dinamarca.
 

“Els microorganismes tindran l’última paraula”

Nyamnyam és un col·lectiu artístic format per l’Ariadna i l’Iñaki, que creuen que l’art ens pot fer repensar la nostra manera de viure, crear i menjar. Des de la seva preocupació per l’enorme petjada ecològica de la indústria agroalimentària, se centren a fer intervencions participatives que qüestionen el malbaratament dels aliments. Participen en “dinars populars de sobrats” per adults o “dinars de reaprofitament” per la canalla amb l’objectiu de descobrir la bellesa de les fruites i les verdures lletges.

Pretenen anar cap a un supermercat on es venen els productes que haurien estat malbaratats

Durant els darrers tres anys, però, l’Ariadna i l’Iñaki han explorat les possibilitats de la fermentació com a mitjà per aprofitar el menjar, disminuir els nivells d’energia que necessitem i, en conseqüència, reduir el nostre impacte sobre el planeta. “Si tens algun aliment que està a punt de fer-se malbé, el poses a fermentar i, així, evites llençar-lo. En fer una fermentació, no necessites cuinar o consumir energia, només has d’esperar el temps adequat perquè estigui llesta”, explica l’Ariadna. Tothom consumeix molts productes que han estat fermentats (xocolata, pa, cervesa, cafè, iogurt, formatge), la qual cosa mostra que encara hi ha moltes més maneres d’anar investigant i elaborant receptes. A més, els ferments són molt saludables gràcies a la seva capacitat de regenerar la flora intestinal i tenen un valor nutricional més elevat que el menjar original. Tot són avantatges, doncs. En l’àmbit internacional, també neix la consciència que la fermentació pot ser un element clau perquè la cadena alimentària sigui més sostenible.

Fruit del seu llarg procés d’aprenentatge, a la tardor, comencen una nova dinàmica amb quatre entitats de Barcelona, durant la qual elaboraran ferments adaptats a la realitat de cada entitat: un casal de barri, un grup de criança compartida, un centre musical i un hort urbà. El procés durarà sis mesos, el mateix temps que necessita el miso, derivat de la soja, per fermentar. L’Iñaki explica que, en aquest projecte, comparen la dinàmica de comportament dels organismes microscòpics amb el nostre funcionament social. “Igual que els grups humans, la fermentació funciona per si mateixa. Pots incidir-hi, intentar crear alguna cosa, però, al final, has de confiar en la pròpia dinàmica dels organismes, donar-los el seu temps, dotar-los d’eines, però no pensar per ells. Has de permetre que creixin des de baix. Amb les nostres intervencions, volem fomentar el teixit social a la ciutat partint de la mateixa lògica”.

 

---------------------------------------
Som el que mengem

Espigoladors, Pont Alimentari i Nyamnyam poden semblar iniciatives que estan enganxades a un sistema agroalimentari totpoderós o propostes massa petites per provocar cap canvi de rumb. Mirant amb perspectiva el model de producció actual, que només vol generar beneficis i obvia els límits ecològics del planeta, qualsevol analista admet que seria ingenu pensar que aquest model pot durar gaire més temps. Aquestes iniciatives són indicis d’una voluntat transformadora que intenta recuperar l’essència del menjar –alimentar-nos i no fer-nos riques– i experimentar amb la recuperació d’antigues pràctiques i coneixements populars. Aquests poden ser els primers ferments d’un model de producció més sostenible, circular i respectuós amb el medi ambient i, alhora, socialment just.

 

*Article publicat al número 436 de la Directa

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: