Llibertats

Milers de persones reclamen la reobertura del cas 4-F a Barcelona

La convocatòria s'ha estès arreu del territori, on s'han fet concentracions a les portes dels ajuntaments de viles i ciutats
Les manifestants van exigir que es reobri el cas i es faci justícia
/ Ramon Serra
04/02/2015

A les set d’aquesta tarda, milers de persones han sortit en manifestació des de la plaça Universitat per reivindicar la reobertura del cas 4-F rere una pancarta amb el lema No és una poma. És tot el cistell. Al començament de la manifestació, Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza, ha emfatitzat que “després de l'emissió del documental per TV3, la premsa s'ha fixat en la persona que va tirar el test per desviar l'atenció del que realment estem denunciant amb el documental Ciutat Morta: un muntatge de corrupció policial, política i judicial”. En un lateral de la plaça, dues noies feien el tall de cabell amb quadres pel qual van detenir Patrícia Heras com a presumpta coautora dels fets del 4-F el 2006.

Milers de persones s'han manifestat rere una pancarta amb el lema 'No és una poma. És tot el cistell'

La manifestació ha passat per la plaça de Catalunya i ha baixat per la Via Laietana fins a arribar a la plaça de Sant Jaume sota els crits de “Desmuntatge 4-F”, “Heras i serás”, “Ayuntamiento, miento, miento, miento” i “Guàrdia Urbana, torturadors”. Al mateix cinema de la Via Laietana que va ser okupat per l'estrena del documental Ciutat Morta el juny de 2013, s'ha encartellat una imatge amb el rostre i el nom de Patricia Heras per rebatejar el cinema, mentre es projectava una fotografia seva a la façana. Durant el recorregut, també s’han denunciat les condemnes de fins a tres anys i nou mesos contra quatre persones jutjades pels aldarulls de l'Efecte Can Vies del mes de maig passat, la condemna de quatre anys de presó contra Alfon –que va participar a la manifestació–, la impunitat policial dels assassinats de Pedro Àlvarez i Juan Andrés Benítez i les tortures als CIE.

Durant el recorregut s'han denunciat diversos casos repressius

En arribar a la plaça de Sant Jaume, amb les seus de l'Ajuntament i la Generalitat fortament protegides per efectius antidisturbis de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra respectivament, les manifestants han observat, expectants, com una de les companyes de Patricia Heras, Diana Torres, llençava part de les cendres de la seva amiga i la barreja de la seva pròpia sang amb cendres i Orujo sobre els caps de la gentada, mentre sonava Cindy Lauper. “Vull venjança i retribució –una paraula heretada de les bruixes– i sanament per curar-nos d'aquesta merda de sistema en què vivim amb el suport i la col·lectivitat”. Tot seguit, ha demanat un minut de crits per la Patrícia. Per finalitzar, una de les mares de les condemnades de Can Vies ha fet una crida a la mobilització per lluitar contra una societat injusta.


 

L'emissió del documental 'Ciutat Morta'

La manifestació pel 4-F arriba després que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit premiar el documental Ciutat Morta amb el Premi Ciutat de Barcelona 2014, arran del passi del canal 33, tot i que amb un fragment censurat per ordre judicial. “Considerem que és favorable, un reconeixement a la llibertat d’expressió i amb un jurat independent perquè, si no, no creiem que ens l’haguessin donat; ara, estem valorant si anem a recollir el premi el 10 de febrer. No volem que l’Ajuntament l’empri per rentar-se la cara”, afirma Xapo Ortega, codirector del documental. Però, malgrat la pressió social i després que el Parlament demanés revisar les actuacions judicials, la fiscalia s'ha negat a reobrir el cas per “manca de proves noves” i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afirma que els judicis de 2006 van complir amb tots els requisits legals estipulats i les agressions als detinguts van ser investigades correctament. Cal recordar que els dos guàrdies urbans processats per tortures l'any 2011, Víctor Bayona i Bakari Samyang, testimonis claus de l'acusació durant el judici del 4-F, van entrar a la presó el 8 de gener passat, condemnats a dos anys i tres mesos per torturar Yuri Jardine. Tanmateix, tots dos continuen rebent pensions vitalícies de fins a 1.800 euros mensuals.

Juntament amb Barcelona, les concentracions es van repetir a diferents ciutats d'arreu del territori / Ramon Serra

 

Posicionament de l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana

Per la seva part, el 29 de gener, l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana (ACGUB) va fer públic un comunicat on emfatitzava que estava totalment en contra del documental, que titllava de parcial i esbiaixat, i sortia en defensa de l'actual cap de la policia local de Gavà i responsable de la Unitat d’Informació i Documentació de la Guàrdia Urbana el 2006, Víctor Gibanel. En concret, l’associació apunta que, “durant més de deu anys, (Gibanel) ha fet una gran tasca professional, especialment en la recollida d’informació sobre els moviments radicals violents, amb l’objectiu de minimitzar els riscos i els danys a la ciutat de Barcelona”. Al mateix comunicat, l'ACGUB afirma que el documental intenta “sembrar el dubte davant els ciutadans, de manera que futures accions de grups afins als autors del film puguin quedar parcialment emparades en l’ombra del dubte de l’actuació policial, política o judicial”.


 

La tortura, pràctica sistemàtica

Segons la Coordinadora estatal per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, entre 2004 i 2014, s’han arxivat 6.621 denúncies d’agressions. De totes elles, 1.032 són de migrants i 833 de morts sota custòdia dels cossos de seguretat de l’Estat. Cal recordar la pallissa que quatre agents de la comissaria de Ciutat Vella van propinar a un noi la setmana passada al Pou de la Figuera, la mort de Juan Andrés Benítez, l’any passat, i les contínues tortures i vexacions denunciades per la campanya estatal pel tancament dels CIE i la plataforma Tanquem els CIEs, així com la mort d’Idrissa Diallo i Alik Manukyan. Segons l’anuari MediaCat, l'any 2012, es van produir onze morts a les comissaries catalanes. Amnistia Internacional afirma que, usualment, les tortures són arxivades sense fer una investigació exhaustiva, fet que suposa una transgressió sistemàtica del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i la Convenció de l'ONU contra la Tortura de 1984. Si aquestes normes no s’ignoressin, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza no haurien d’haver esperat fins al gener de 2007 –gairebé un any després dels fets del 4-F– perquè algú fos cridat a declarar com a testimoni sobre les denúncies de tortura. No va ser fins al 18 de juliol del mateix any que la jutgessa Carmen García Martínez va interpel·lar Rodrigo Lanza sobre les tortures i, posteriorment, va sobreseure i arxivar el cas.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: