Mirades alternes a la psiquiatria

Projectes com Radio Nikosia o Intervoice impulsen pràctiques alternatives per combatre el llenguatge i els rols patologitzants de la psiquiatria convencional

L’any 1892, l’escriptor rus Anton Txékhov va escriure el conte La Sala Número 6. És un relat extraordinari que narra l’avorrida vida del doctor Andrei Efímich i la seva relació amb Iván Dmítrich Gromov, un del seus pacients psiquiàtrics a l’hospital d’una petita localitat provinciana.

Assemblea de Radio Nikosia a la seu de Contrabanda FM / Ariana Nalda


Entre altres aspectes, la història de Txékhov és una mirada crítica als centres psiquiàtrics de l’època, on les persones internades eren aïllades, marginades i vexades. Aquesta és la situació que descriu de pacients psiquiàtrics com Gromov, que habiten la Sala Número 6 de l’hospital, atesa pel doctor Efímich.

D’acord amb Raúl Velasco a l’article “De-construyendo el Estigma en Salud Mental”, publicat l’any 2013: “Els bojos continuen sent apartats, expulsats, desterrats, segregats de la comunitat, per la seva succinta insistència de sortir del discurs oficial. El boig continua sent una víctima doble –de la seva biografia i del sistema sanitari– perquè, tot i que els termes i els conceptes que defineixen i descriuen el patiment de les persones amb trastorn mental han evolucionat, les normes i les relacions verticals que regeixen les noves institucions continuen sent molt semblants a les del segle XIX”.

A Ràdio Nikosia, una associació sociocultural que, des de l’any 2003, treballa el tema de la salut mental a Barcelona, comparteixen una visió similar a la de Velasco. Actualment, consideren que “no hi ha hagut canvis substancials” en l’atenció a les persones que tenen algun trastorn de salut mental.

“L’únic canvi és la medicina”, assenyalen des de Nikosia. “Abans, et ficaven injeccions d’aiguarràs, et feien dutxes d’aigua freda o t’aplicaven electroxocs per paralitzar-te. Avui, és més fàcil donar medicació per mantenir-te relaxat i tranquil”. I afegeixen. “L’actitud de la majoria dels psiquiatres continua sent la mateixa, n’hi ha pocs que tinguin una empatia humanista amb el pacient”.

Les persones que integren Nikosia, o nikosianos, com solen autoanomenar-se, expliquen que, “si bé s’han creat una sèrie de serveis com clubs socials, pisos assistits o centres de dia, que semblava que tindrien un abordatge més social i comunitari, encara es continuen repetint esquemes antics, que se centren en categories psiquiàtriques que només construeixen una història esbiaixada de les persones, en què el pacient no té una veritable participació social”.


Redefinir la identitat

Més enllà dels centres psiquiàtrics i davant un sistema que, en essència, no canvia –i continua excloent, en general, les persones diagnosticades–, s’han generat diverses propostes al voltant de la salut mental. A Catalunya, Ràdio Nikosia és un exemple d’aquestes propostes.

Més enllà dels centres psiquiàtrics i davant un sistema que continua excloent les persones diagnosticades, s’han generat propostes diferents al voltant de la salut mental

A Nikosia, consideren que un pas important per incloure i atreure la participació de les persones diagnosticades és “generar processos de singularitat, és a dir, propiciar contextos de manera col·lectiva perquè una persona diagnosticada reconstrueixi per si mateixa una identitat social, més enllà de la identitat patològica que es fa servir en el llenguatge i les pràctiques de la psiquiatria”. En aquest sentit, Nikosia “no és un espai clínic; és una ràdio i, per tant, no és un espai per a malalts, és un territori polític i comunicacional construït i mantingut per persones que han travessat problemes psiquiàtrics i que necessiten i construeixen un espai polític on no són necessàriament pacients”.

/ Ariana Nalda


Això, afegeixen: “No implica negar la problemàtica o el diagnòstic que porta cadascuna, sinó que permet un tipus de desdoblament, de separació. Permet la redefinició de la identitat personal en termes polítics i no clínics. Abans de res, es tracta de ser subjecte i no objecte de la clínica”.

Els nikosianos fan programes a diverses emissores, encara que la programació principal la produeixen al 91.4 de l’FM, Ràdio Contrabanda, una emissora lliure de Barcelona

Els nikosianos fan programes i intervencions de ràdio a diferents emissores, encara que la programació principal la produeixen al 91.4 de l’FM, a Ràdio Contrabanda, una emissora lliure de Barcelona. Paral·lelament a la labor radiofònica, organitzen tallers artístics i culturals oberts a la comunitat a diferents centres cívics i també duen a terme seminaris de sensibilització i formació, entre altres activitats.


Les ràdios boges

En l’àmbit comunicatiu, l’antecedent directe de Nikosia és La Colifata, una de les primeres ràdios produïdes per persones diagnosticades, creada a l’Argentina l’any 1991. Els últims anys, s’han desenvolupat diversos projectes radiofònics de característiques similars. Al costat de La Colifata i Nikosia, avui dia, existeixen emissores com Radio Vilardevoz (l’Uruguai), Radio Abierta (Mèxic), Radio SenzaMuri (Jesi, Itàlia), Radio Citron (París, França), RedaktionDurchgeknallt (Nuremberg, Alemanya), Radio Totalnomal (Estocolm, Suècia), Radio Aurora a outra voz (Lisboa, Portugal), Radio Diferencia (Valparaíso, Chile), Radio Maluco Beleza (Campinas, Brasil), Radio Zazerkalie (Moscou, Rússia) o Radio UP (Montreal, Canadà), entre altres.

En l’àmbit comunicatiu, l’antecedent directe de Nikosia és La Colifata, una de les primeres ràdios produïdes per persones diagnosticades creada a l’Argentina l’any 1991

Des de fa un temps, moltes d’aquestes ràdios mantenen contactes i formen el que anomenen la xarxa de Ràdios Boges. L’any 2014, a iniciativa de Radio Vilardevoz i Radio Abierta, es va celebrar la Primera Trobada Llatinoamericana. En aquella ocasió, hi van participar vuit projectes radiofònics. Dos anys després, el mes de novembre de 2016, es va celebrar la Trobada Mundial de Ràdios Boges a Moscou.

La gent de Radio Nikosia –present a la trobada de Moscou–, explica: “Va ser una experiència interessant i una bona oportunitat per conèixer d’altres ràdios que estan fent alguna cosa semblant a nosaltres. Cadascuna d’aquestes ràdios està posant en circulació un altre missatge, de vegades amb plantejaments diferents, però amb un punt en comú: donar veu a les persones diagnosticades per generar altres discursos més enllà de les categories psiquiàtriques”.


Trencar estereotips sobre les ‘veus al cap’

A més dels projectes radiofònics, existeixen altres propostes que també estan construint un pensament i unes pràctiques diferents de les que predominen en el món de la psiquiatria actualment. És el cas de Intervoice, una xarxa internacional que es dedica a investigar el fenomen de la gent que sent ‘veus al cap’.

/ Ariana Nalda


Pels qui formen part d’aquest col·lectiu: “Sentir veus no és la conseqüència d’una malaltia mental, sinó que més aviat és un tipus de variació en el comportament humà; com ser esquerrà. Per tant, el problema no són les veus, sinó les dificultats que algunes persones tenen per reconèixer-les i per conviure amb elles i relacionar-s’hi”. Així doncs, Intervoice treballa perquè “se superin les dificultats que enfronten les persones que senten veus i, també, per mostrar els aspectes més positius d’aquesta experiència a nivell cultural i històric”.

Intervoice és una xarxa que compta amb grups a més de vint països. Fa dos anys, en el marc del seu Setè Congrés Internacional, es va fundar Entrevoces a Madrid

Intervoice és una xarxa que, actualment, compta amb grups a més de vint països. Com a part d’aquesta xarxa, fa dos anys es va fundar Entrevoces a Madrid, en el marc del Setè Congrés Internacional que va convocar Intervoice l’any 2015.

“Les persones que formem part d’Entrevoces –expliquen– compartim una altra manera d’entendre el patiment psíquic que no ens arrossega al simple consum indiscriminat de psicofàrmacs i a situacions absurdament circulars, on el símptoma i el diagnòstic s’enllacen en un bucle completament inoperatiu. Si algú és un malalt mental perquè sent veus, sent veus perquè és un malalt mental”.

Basats en la filosofia d’Intervoice –segons la qual escoltar és un aspecte fonamental per investigar les “al·lucinacions auditives”–, des d’Entrevoces assenyalen: “Aprofitem el joc que ens dóna la paraula per defensar l’escolta en si, com a pas necessari per poder acostar-se a qualsevol realitat inusual o no compartida, ja sigui de caràcter psicòtic o no. Escoltar i ser escoltat són dos camins que porten a la comprensió del propi dolor i del dolor aliè”.
 

__________________

Què és la bogeria?

Al conte de Txékhov, a més d’una mirada crítica als centres psiquiàtrics vuitcentistes –a través de la relació i la vida dels personatges principals i amb un final pertorbador–, també es posa en dubte el concepte de malaltia mental i es plantegen interrogants com: què és la bogeria? qui és normal? qui són els bojos, els que són a dins o els que són a fora de la Sala 6?

Un dels elements en comú que tenen les propostes alternatives en el camp de la salut mental és que, com al conte, els seus plantejaments, crítiques i qüestionaments propicien o conviden a repensar les fronteres establertes entre allò que considerem normal i allò que és patològic.

En paraules dels membres de Nikosia: “Tots aquests són espais o projectes en què la diversitat humana és entesa com una riquesa per acollir; per entendre’ns, com una humanitat complexa i no com una patologia que cal normalitzar”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: