El món cooperatiu para la taula

El rebuig al model de restauració mercantil és l’element vertebrador d’un nou projecte, la Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa (XAREC). Una iniciativa creada pels bars i restaurants cooperatius dels Països Catalans .
17/11/2015

Els orígens de la Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa (XAREC), els hem de buscar l’any 2013, quan diversos actors del món de la restauració cooperativa van plantejar la necessitat de fer front a les dificultats que es presenten a l’hora de posar en marxa un projecte d’aquestes característiques.

  Can Capablanca, també part de  la XAREC, ubicat  a Sabadell  / david moya
Can Capablanca, també part de la XAREC, ubicat a Sabadell / David Moya

 

Els primers passos es van començar a fer ja fa temps. L’estiu passat, prop de 80 treballadores de diferents locals d’arreu dels Països Catalans es van reunir en assemblea per constituir la xarxa de manera oficial. Van decidir-ne el nom, van establir-ne el reglament, van definir-ne l’organització i van concretar els elements que podien començar a treballar. D’aquesta manera, va quedar fundada la XAREC: una xarxa de 21 locals, entre els quals hi ha bars, restaurants i fins i tot una sala de concerts.

Avantatges

Però, a efectes pràctics, de què serveix que una sèrie de bars i restaurants d’arrel cooperativa s’enxarxin? Per començar, un dels profits que en treuen les persones que en són membres és la visibilització. Com que són negocis petits, molts d’ells vinculats a ateneus o casals, resulta complicat saber que existeixen si no formes part del territori on estan assentats. Gràcies a la XAREC, els locals s’anuncien entre ells i també a través de les vies de comunicació comunes.

La xarxa dóna més força a les seves integrants a l’hora de negociar amb les empreses proveïdores, afavoreix l’intercanvi d’experiències i dóna oportunitats de formació

En segon lloc, formar part de la XAREC afecta favorablement el tracte amb les proveïdores. Com? Doncs, posem per cas que un petit restaurant cooperatiu ha de negociar el preu d’una comanda amb una gran empresa proveïdora de patates fregides. Com a petit negoci, la capacitat d’acordar unes condicions favorables és molt limitada, per no dir inexistent. Ara bé, si el nostre petit restaurant fos un d’aquests 21 locals que formen part de la xarxa, podríem negociar amb aquesta i d’altres proveïdores de manera conjunta per aconseguir un preu més ajustat.

  Un dels espais  integrats a la xarxa, Kop de  Mà, situat al  barri de Sants  / Victor Serri
Un dels espais integrats a la xarxa, Kop de Mà, situat al barri de Sants / Victor Serri

 

La XAREC també serveix perquè el personal de les diferents iniciatives comparteixi i acumuli experiències, mitjançant la posada en comú dels projectes o a partir dels cursos que contracta l’associació. I els beneficis no solament són pels restaurants. D’una banda, la iniciativa serveix per donar una empenta a les petites productores cooperatives que tenen la viabilitat econòmica a la corda fluixa. D’altra banda, té efectes sobre la clientela que freqüenta els establiments. El primer i més clar està lligat a l’oferta culinària que podem trobar als diversos locals de la xarxa, ja que hi predominen les matèries primeres ecològiques i biològiques. Actualment, la gastronomia més avantguardista sembla haver-se apropiat d’aquests productes. Però la cuina que en fan a restaurants com El Mirallet de Granollers, per exemple, té un preu molt més assequible. I és que tots els locals de la xarxa, en bona mesura gràcies a la possibilitat de negociar en conjunt amb les empreses proveïdores, es poden dirigir a clienteles amb poders adquisitius diversos.

Aquest projecte també serveix per donar una empenta a les petites productores cooperatives que tenen la viabilitat econòmica a la corda fluixa

Finalment, cal tenir en compte els efectes que pot tenir la xarxa sobre altres projectes. Com diu l’Eudald, del restaurant Can Capablanca de Sabadell: “La XAREC és una aposta transformadora. Si serveix perquè altres projectes del país vegin en el model cooperatiu i en l’economia social un model per construir llocs de treball, doncs perfecte”. En aquesta línia, pot engrescar altres sectors professionals a desenvolupar xarxes de cooperació especialitzades basades en l’economia solidària.

Qui en forma part?

Actualment, 21 locals formen part de la XAREC. Alguns dels impulsors inicials són el Cafè del Centre (Caldes de Montbui), Can Capablanca (Sabadell), el Velòdrom (Sabadell), el Cafè de Mar (Mataró), o La Barricona (Ripoll). Tots ells tenen les seves particularitats pròpies a l’hora d’organitzar-se, de treballar o d’encarregar productes. Tanmateix, comparteixen una sèrie de punts que poden servir per definir de manera esquemàtica què és una iniciativa de restauració cooperativa. Per començar, la gestió queda repartida entre les empleades i les decisions es prenen de manera assembleària. També hi ha una aposta clara pel producte de proximitat, ecològic i de consum responsable. Quan es planteja un canvi del paradigma de les relacions laborals, aquest es tradueix, per exemple, en l’adaptació de l’horari a les necessitats de la treballadora o en el salari per hora únic.

La gestió queda repartida entre les empleades i les decisions es prenen assembleàriament. També hi ha una aposta pel producte de proximitat, ecològic i de consum responsable

Aquests i altres aspectes són els que tenen en compte els membres de la XAREC a l’hora de considerar noves incorporacions. El procés d’adhesió es fa a través d’una de les comissions o cuines, tal com les anomenen les seves integrants. La comissió d’acollida s’encarrega de conèixer el funcionament del local que vol formar part de l’associació per concloure si es troba dins el marc de l’economia social i solidària. Se segueixen els criteris delimitats per la iniciativa Pam a Pam. A continuació, es transmet la informació a la comissió permanent de la xarxa, que ha de prendre una decisió final. Si el col·lectiu accepta l’adhesió del nou local, aquest tan sols haurà d’abonar una quota i les seves empleades ja podran assistir a les assembles de la xarxa i formar part d’alguna de les seves comissions.

La xarxa integra la cultura i la restauració a tots i cadascun dels establiments que formen part de la iniciativa. Des del taller de cuina de La Clau (Sant Celoni) fins a les xerrades del Bar Terra (Benimaclet), passant pel tast de gintònics de la taverna La Menuda (Cerdanyola) o els concerts de la sala Koitton Club (Barcelona).

----------------------------------

Presentació en societat a la FESC 2015

Un dels espais on s’ha presentat la XAREC ha estat la darrera edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), celebrada el 24 i el 25 d’octubre passats. Durant aquells dies, diversos bars i restaurants de la XAREC van col·laborar conjuntament per tirar endavant el servei de restauració de la fira. A l’edició anterior de la FESC, ja s’havia fet la provatura de posar aquesta tasca en mans de tres projectes que avui formen part de la xarxa. Enguany, però, l’aventura es presentava més complicada, ja que eren onze col·lectius treballant conjuntament. No obstant això, l’experiment va ser tot un èxit organitzatiu i de treball intercooperatiu entre les participants.

En definitiva, podem dir que la XAREC, més enllà de totes les oportunitats que brinda tant a les persones que en formen part com a les que no, és un exemple més que les coses es poden fer d’una altra manera. Hem d’entendre que, com diu Giuseppe del bar Terra de Benimaclet, “el de la restauració ha estat un sector tradicionalment explotador amb les persones i amb el territori i això només ho podrem canviar si totes anem cap a quelcom comú”. Així doncs, la restauració ha d’avançar cap a un nou estadi on el treball cooperatiu, la solidaritat, la sostenibilitat, l’ecologisme i la cultura no només hi tinguin cabuda, sinó que siguin indispensables.

 

*Article publicat a la Directa núm. 396

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: