Política

Els moviments socials davant de les eleccions del 21-D

Onze activistes responen tres preguntes per valorar el context en què se celebren els comicis, els escenaris futurs i les reivindicacions socials principals des de diferents lluites
18/12/2017

Compte enrere cap als comicis del dijous 21 de desembre. Es tracta de la primera cita electoral de la història de Catalunya convocada pel Govern espanyol, amb un rerefons repressiu que toca el Govern català, el Parlament, l'escola i els mitjans públics. Amb mirada curta: 1.066 persones ferides durant l'1 d'octubre i 120 agressions de l'extrema dreta. Amb mirada més llarga: 832 persones investigades pel procés, els darrers tres anys. Catalunya té l'economia intervinguda i està sotmesa a l'article 155 de la Constitució espanyola, que, entre altres, ha col·locat els ministeris de Madrid al càrrec dels departaments catalans. Per valorar el context, els escenaris futurs i les reivindicacions socials principals des de diferents lluites, recollim la veu de deu activistes de moviments socials. 



Patrícia Morales. Assemblea Groga
"L'educació és la base d'un estat lliure. Cal fer realitat el 6% del PIB en el pressupost"



Creus que els comicis del pròxim 21-D són lliures? Per què?

No, per moltes raons. Han estat imposats, quan el poble ja havia votat el 2015 i havia cedit la veu al Parlament. La il·legalització del referèndum, la violència i la repressió de l'1-O, els empresonaments, les irregularitats en el cens, la poca confiança i la no imparcialitat que transmet l'empresa encarregada del recompte de vots, Indra, on l'Estat és el principal accionista. Sento que la gent no està parlant i pensant des d'una situació de calma, què és des d'on s'han de prendre les decisions. Es parla des de la por i des de la ràbia.


Quin escenari postelectoral preveus i quin desitjaries?

No ho tinc gens clar. Sortiran forces molt extremes, les mitges tintes no tindran lloc. Els independentistes s'han apoderat i suposo que Junts per Catalunya serà la principal força, però optarà per seguir el procés moderadament. Al mateix temps, també hi ha gent decebuda i el discurs de la por els guanyarà a l'hora de votar. No crec que la dreta tingui majoria, però malauradament potser guanyen pes i no serà una situació fàcil, ni serà la solució. Sóc independentista, però cada cop m'agraden menys les banderes i les fronteres. Somio amb un país lliure, sense corrupció, amb la política social com a prioritat. Penso que l'autogovern i la microgestió d'un estat més petit és la manera més efectiva d'aconseguir-ho. M'agradaria que els resultats fossin similars als del 2015 i fer veure al govern central que els seus esforços per aplacar un poble no han servit de res.


Des de la defensa de l'educació pública, quines mesures polítiques creus que són urgents?

L'educació és la base d'un estat lliure. Cal fer realitat el 6% del PIB en el pressupost d'educació, com diu la llei, i no el 3,7% actual. Cal reduir els costos en seguretat i forces de repressió que han augmentat segons la crisi econòmica ha anat creixent. A partir d'aquí: no afavorir l'escola concertada, ni el tancament de línies de P3, reduir les ràtios i fer insubmissió a la LOMCE, entre d'altres. L'Assemblea Groga ha elaborat una taula reivindicativa on s'explica amb detall.

 

Lorién Quesada. Colors de Ponent
"És urgent implementar completament la llei contra la LGBTIfòbia, dotar-la econòmicament" 


Creus que els comicis del pròxim 21-D són lliures? Per què?

És evident que si més no ho haurien de ser. Està clar tot lo lliures que poden ser unes eleccions de la democràcia burgesa que tenim, que molt lliures tampoc no són. Amb aquest sistema de representació indirecta que es limita a posar un vot en una urna cada quatre anys i després que facin el que vulguen. Però són unes eleccions il·legítimes perquè han estat convocades per un Govern que no és el nostre, amb l'article 155 en mà, que s'ha passat pel forro la democràcia i ha destituït, empresonat i exiliat el Govern legítim. Eleccions il·legítimes, però que hem de participar perquè ens hi juguem bastant i hem de demostrar-li a l'Estat espanyol que som aquí, que som molt fortes i tenim la força suficient per tornar-les a guanyar una, dos o tres vegades si cal.
 

Quin escenari postelectoral preveus i quin desitjaries?

Preveig la victòria d'ERC i malauradament, una pujada de Ciutadans. Hi haurà un escenari postelectoral complicat, perquè si no hi ha majoria independentista al Parlament, les aliances que es poden teixir, podrien ser curioses o una aliança entre partits constitucionalistes, que seria la ruïna per al Principat. L'intent de simular un tripartit d'esquerra, amb PSC, Catalunya en Comú i ERC, crec que és difícil. L'ideal, per a mi, seria una revalidació de la majoria independentista al Parlament que posi com a prioritat fer efectiva la República sense esperar el permís de l'Estat espanyol ni qualsevol via de bilateralitat, com proposen alguns partits. Si alguns encara creuen que l'Estat vol negociar quelcom relacionat amb la República són més que cecs. No hem d'esperar res de ningú, ni d'Europa ni de l'Estat, per poder construir el país que nos mereixem, amb una agenda social molt important que hem de fer i en el marc de l'Estat espanyol no podem.
 

Quines mesures polítiques creus que són urgents?

Des de l'àmbit de lluita LGBTI, crec que a partir del 22 de desembre és urgent implementar completament la llei 11/2014 del Parlament, dotar-la econòmicament per fer-la possible, el principal problema des que es va aprovar. És una bona llei, que va costar molt aprovar, que és va aprovar amb l'ajuda del teixit associatiu LGBTI, i per tant és magnífica, pionera a nivell mundial, només superada per la legislació d'alguns països com Malta o Argentina. És una llei que podria millorar moltíssim la qualitat de vida de els persones LGBTI i donar tota la seguretat perquè tindries una llei que et dona suport, a la que podries recórrer en cas de discriminació, que n'hi ha i molta. Evidentment, es pot lligar a la qüestió social: és urgent fer un pla de xoc social que millori la vida de la ciutadania catalana en general i això també esta lligat a la qualitat de vida de les persones LGBTI. També és necessari desenvolupar el nou sistema de salut catalana en referència a les persones trans. Tenim un servei d'atenció a les persones transexuals increïble que es diu Transit, i cal donar suport complet al servei, informar tot el sistema sanitari català en matèria trans perquè encara queda molt per fer i la majoria no en té ni idea... Vas al metge de capçalera i li dius que ets trans i vols fer el trànsit, i tothom es queda perplex i nos saben què fer, com i amb qui contactar; si més, no fora de Barcelona. Deixar de tractar les persones com a malaltes, despatologitzar del tot el sistema sanitari.



Roser Mercader. Presidenta del Comitè d'Empresa de TV3
"Estic molt empipada a els que ens han portat a l'escenari de confrontació, perquè això no es refarà ni en dècades"



Podem parlar d'unes eleccions lliures?

Normals no són. Són unes eleccions condicionades, perquè les ha convocat el president del Govern de l'estat, i perquè hi ha membres de les llistes de diverses formacions empresonats. 


Quin escenari creus que pot sortir i quin escenari seria desitjable?

Per tot el que assenyalen les enquestes, es presenta un escenari de divisió i fractura social, que és el que ja s'acumula els últims anys, i no es resoldrà. No està clar ni tan sols si es podrà formar govern. No sembla que vingui un escenari de solució. Personalment estic molt empipada amb tots els que ens han portat a aquest escenari de confrontació, perquè això no es refarà ni en dècades. El que desitjaria és un Parlament representatiu i que tingués com a principal objectiu recuperar la concòrdia social i política, recuperar la fraternitat (ara que tant es parla de república) i no accentuar la divisió. 


Quines demandes faríeu al nou govern que surti del 21-D des de l'àmbit dels mitjans de comunicació i, més específicament, els mitjans de comunicació públics?

Una primera d'urgentíssima, que no pot esperar ni al nou govern: solucionar el problema que ens ve a sobre amb el nou càlcul de l'IVA. N'hem parlat amb tots els partits polítics que es presenten –menys amb el PP que no hem pogut–, i de moment sembla que es comprometen a abordar-ho de forma prioritària. La qüestió és que la nova llei de contractes públics que s'ha aprovat estableix una nova manera de fer les deduccions d'IVA per a les ràdios i televisions públiques. L'impacte que tindrà això sobre el pressupost que –suposem– és prorrogarà de la Corporació equival a menys 20,4 milions d'euros, i amb aquesta davallada pressupostària queda hipotecat de mort el pressupost públic que seria de 231 milions per al 2018, i necessitem una aportació extraordinària per a poder fer-hi front. Més enllà d'això, com a sindicalista de mitjans públics, el que demanem al pròxim parlament (que és de qui depenem, no del govern) és el que anem reclamant des de fa anys. Primer, que es faci una nova llei de la Corporació que reverteixi la governamentalització de l'ens que PP i Convergència van pactar l'any 2011. Volem una CCMA en la qual els directius siguin escollits per àmplies majories parlamentàries, tant amplies com sigui possible, amb la idea de recuperar els mitjans públics oberts per a tota la ciutadania. I, segona cosa, que té a veure amb el que diem de l'IVA, és un pressupost anual estable, amb un contracte programa (que és el que diu la llei), per no anar cada any amb l'aigua al coll, improvisant, com portem des de l'any 2009.

 


Enric Feliu. Marea Blanca
"El conflicte no es resol amb un punt més o menys en el vot, sinó amb un canvi d'actitud"



Podem parlar d'unes eleccions lliures?

Des d'un punt de vista estrictament personal, a priori, pot semblar que sí, perquè s'han presentat llistes de tots els partits, però no podem oblidar que estem en un context amb persones a la presó, que hi han uns procediments judicials iniciats per raons polítiques, que no s'haurien d'haver iniciat mai, i que nosaltres mateixos, com a moviment social, ens hem plantejat com ens pot afectar l'aplicació del 155 amb coses tan habituals en la nostra activitat, com les accions que estem duent a terme a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Si se'ns pot aplicar la llei mordassa o no. Estem en una situació d'incertesa en aquest aspecte. A part, hi ha una complicació política, ja que tampoc hem pogut parlar de sanitat amb l'últim responsable del departament ni valorar l'acció política que s'ha fet durant l'última legislatura, perquè està a Brusel·les. 


Quin escenari preveus i quin desitjaries?

Per a mi el problema no és de resultats electorals. Els resultats, punt amunt, punt avall, seran la visualització de l'opció unionista i l'opció independentista. El conflicte no es resol amb un punt més o menys en el percentatge de vot, sinó amb un canvi d'actitud. Si es vol construir un pais, cal comptar amb el màxim de gent possible, i últimament sembla que els partits en general han estat més pendents de discutir entre si que de construir un país amb el màxim de gent possible. O canviem d'actitud o ens trobarem amb eleccions d'aquí tres mesos i un impasse encara més bèstia del 155. No veig que el problema polític se solventi amb les eleccions. El que desitjaria és un govern de concentració de les esquerres (o de centreesquerra), que es dediqués a aplicar polítiques de concentració de poder popular i veritables polítiques d'esquerres en l'àmbit social, revertir retallades, etcètera. I que poguéssim decidir també quina forma d'unió amb l'Estat espanyol desitgem des de Catalunya, en plena llibertat.


Quines mesures creus que són urgents en l'àmbit sanitari?

Primer, essencial, perquè ens trobarem en plena època de grip, serà resoldre el problema de les urgències dels hospitals. La situació a l'Hospital de la Vall d'Hebron, per exemple, és un desastre. Els professionals no poden treballar en condicions i no es respecta la dignitat dels pacients, no perquè no la vulguin respectar els treballadors i treballadores, ni tan sols les gerències, sinó perquè materialment és impossible. Un altre punt també urgent són les condicions laborals dels professionals: si volem un servei públic de qualitat hem de tenir uns professionals que se sentin valorats i no precaritzats. Un tercer punt seria entrar a fons en les llistes d'espera, no amb un pla de xoc que és pur maquillatge i que no ha tingut gaire efecte, tal com van demostrar les xifres que es van donar a conèixer el passat octubre (167.000 persones en llista d'espera). 

 


Albert Costa. Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC!)
"Necessitem una República que repensi el model cultural, econòmic i social" 



Creus que els comicis del pròxim 21-D són unes eleccions lliures?

Des del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC!) considerem que ens trobem davant d'unes eleccions totalment il·legítimes, ja que s'emmarquen en una situació de cop d'estat promogut per les forces que han aplicat o han permès que s'apliqués l'article 155 de la Constitució espanyola. No podem parlar d'eleccions lliures quan la Junta Electoral prohibeix el color groc de suport als presos polítics. No podem parlar d'eleccions lliures quan hi ha líders de partits polítics democràtics i d'entitats sobiranistes entre reixes o a l'exili per motius polítics i totalment pacífics. No podem parlar d'eleccions lliures quan la virreina espanyola a Catalunya fa gala d'haver decapitat l'independentisme o quan líders del 155 diuen que volen desinfectar la societat catalana. I no podem parlar d'eleccions lliures o normals mentre la marca blanca del PP, el partit de l'Ibex 35, vol condecorar els policies que ens van atonyinar als nostres pobles i ciutats i que van treure un ull al nostre company Roger Español.


Quin escenari postelectoral preveus i quin desitjaries?

Es fa difícil preveure un escenari concret, però el nostre desig no pot ser altre que la victòria d'aquells partits que tenen la voluntat de revertir la situació de cop d'estat que estem patint. Però això no és suficient. Només podem desitjar la victòria d'aquells partits que tinguin com a objectiu recuperar i ampliar l'empoderament popular que va significar l'1 d'Octubre i les posteriors vagues generals, i construir sota aquests pilars la República dels drets socials. Una República que ens serveixi per revertir les retallades, les privatitzacions de béns col·lectius, l'atur i el deteriorament de les condicions laborals de la classe treballadora.


Quines mesures polítiques creus que són urgents pel que respecta a la música i la cultura?

La situació del món cultural català és d'extrema precarietat, i això no es pot revertir amb dues o tres mesures concretes. És cert que, si les institucions simplement complissin la llei i ens contractessin en lloc de demanar-nos factures com a falsos autònoms, seria un bon començament. També ho seria una reformulació del sistema de subvencions públiques, negant-les als festivals i sales fins que no compleixin la llei de contractació, no facin una aposta clara per l'escena catalana i no s'acostin a una paritat entre els i les artistes que programen. Però nosaltres anem més enllà, i considerem que és urgent un canvi de model, una reformulació del sistema que regeix les relacions laborals. El món laboral dels artistes és intermitent, i aquesta realitat s'ha de veure reflectida en el model laboral que regula el nostre treball. Creiem que aquest nou sistema ha d'anar de la mà d'un canvi de model cultural com a país, amb una aposta clara i contundent per la cultura de qualitat, fent que les ajudes públiques vagin directament als i les creadores, ajudant a la cultura contemporània creada a casa nostra, repensant el sistema de subvencions públiques, i fent una aposta ferma i real per una xarxa de centres cívics arreu del territori amb programació musical pública en lloc de deixar la conselleria o regidoria de cultura en mans d'empreses corruptes com Estrella Damm. Evidentment, tot això no es pot plantejar sense reformular també el sistema educatiu. De la mateixa manera, el paper dels mitjans de comunicació també és crucial. Necessitem més espai per a la cultura de base feta a casa nostra. En definitiva, necessitem una República que repensi el model cultural, econòmic i social i que defensi els treballadors i les treballadores enfront de la precarització endèmica que ha caracteritzat sempre l'Estat espanyol.

 

Berni Sorinas. PAHC Bages
"Quan més cedim, més ens oprimiran. Caldrà saber fer de la resistència un niu d'esperança"




Creieu que els comicis del pròxim 21-D són unes eleccions lliures?

No són en cap cas lliures. D'entrada perquè venen imposades pel govern central en el que està sent un cop d'estat, i venen acompanyades de tot un procés repressiu: els Jordis i els consellers a presó, mig govern a Bèlgica, 1.000 ferits l'1 d'octubre, via lliure a la extrema dreta als carrers... Són eleccions d'excepció convocades pels hereus del franquisme traient pit. Cal remarcar però, que a l'Estat espanyol mai hi ha hagut normalitat democràtica, i que s'han perseguit persones per motius polítics sempre, tan des de l'Estat espanyol com des de la generalitat de Catalunya, el règim del 78 mai ha estat garantia de llibertats polítiques.
 

Quin escenari postelectoral preveieu i quin desitjaríeu?

L'escenari postelectoral no serà de proclamació ni de construcció. Ens ve un escenari postelectoral de resistència. JxC i Esquerra Republicana han deixat prou clar que no apostaran per la via unilateral, però l'Estat espanyol no només no vol negociar, ens vol trepitjar tant com pugui i després, seguir trepitjant. És allò de quan més cedim, més ens oprimiran. Caldrà saber fer de la resistència un niu d'esperança, i en això els moviments socials tenim experiència, doncs molts cops dels escenaris més foscos n'hem sabut fer llum. Veure'm com el moviment independentista (no el independentisme combatiu) es mou en aquest escenari i si tornar al processime és el retorn a un bucle sense final. Aquest evidentment no és cap escenari desitjat, l'escenari desitjat seria el d'un procés constituent popular, on la gent posés les bases d'una República, un procés constituent on les classes populars puguin desafiar la dreta catalana i la gent tingui l'oportunitat de fer tremolar els privilegis dels que s'han pensat sempre que Catalunya és el jardí de casa seva.
 

Quines mesures polítiques creieu que són urgents pel que respecta a la música i la cultura en general?

Papers per a tothom. Que cap persona per estar en situació irregular camini amb por per les ciutats de fronteres invisibles. Cal l'aturada de tots els desnonaments, per hipoteca, lloguer o ocupació i cal la regulació immediata del preu de lloguer. Un cop fet fet això, expropiació urgent de l'habitatge buit en mans de grans tenidors i posar-lo a disposició de les classes populars. Enterrar l'habitatge com a mercaderia i donar valor d'ús al mateix; les cases per a la gent. També crec que cal nacionalitzar els sectors energètics i garantir que totes les persones tinguin llum, aigua i calor, en definitiva, deixar de sobreviure i començar a viure.

 


Núria Vidal. Plataforma de resposta al MidCat
"L’1-O va ser una experiència de resistència col·lectiva i això és ja bagatge al marge de les aliances que es cuinin al Parlament"




Creus que els comicis del pròxim 21-D són lliures? Per què?

No, aquests comicis imposats per substituir un govern democràticament elegit, empresonat i exiliat, expressen la decadència del règim del 78, que només pot subsistir mitjançant la repressió i imposició, amb el suport dels mitjans de comunicació que actuen com a poder estructural.


Quin escenari post-electoral preveus i quin desitjaries?

És difícil fer una predicció amb tanta manipulació mediàtica, amenaces i polítiques partidàries esbiaixades que interfereixen. Però l’1-O va existir i la gent organitzada des de la base va fer una experiència de resistència col·lectiva real al poder i això és ja bagatge col·lectiu al marge de les aliances que es cuinin al Parlament. Continuar amb els Comitès de Defensa de la República no només com a resistència, sinó com a embrió d’iniciatives transformadores d’emancipació per disputar el poder i l'hegemonia social al capital, amb un procés per revocar la Constitució del 78 i constituir la base constituent de la República democràtica.


Quines mesures polítiques creus que són urgents des del teu àmbit de lluita?

De forma immediata, una condemna a la judicialització de la política, l’arbitrarietat amb què s’apliquen les lleis pervertint la separació de poders, la permissivitat a la corrupció i la manipulació mediàtica. Impulsar sobiranies contra la mercantilització dels serveis bàsics: alimentària, energètica, habitatge, sanitat, educació, aigua … el dret al medi natural, sa i suficient per cobrir les necessitats més bàsiques de reproducció de la vida a nivell local, sense explotar altres pobles. Impulsar la sobirania dels pobles contra els tractats de lliure comerç que liberalitzen els mercats financers, faciliten la concentració de capital i eviten el control democràtic dels pobles. Fer polítiques per acabar amb l’Europa fortalesa, de la precarietat i la guerra sense cap participació ciutadana. 



Celestino Sánchez. Iaioflautas 
"Sense organització no hi ha possibilitat de construir una nova República al servei de les persones"



Creus que els comicis del pròxim 21-D són lliures? Per què?

Crec que la frase del 15-M "li diuen democràcia i no ho és" és una gran realitat. És molt complicat que en el marc del capitalisme hi hagi democràcia. Però crec que en el context actual, encara és pitjor. A Catalunya hi ha més de 300 presos polítics, cal no oblidar-ho ara que es parla molt dels exconsellers. Fer unes eleccions en aquest context és molt complicat. Els caps de llista estan a presó, hi ha una ofensiva brutal mediàtica que distorsiona la realitat... per tant, crec que no: aquestes eleccions estan marcades per uns nivell de repressió altíssim contra la gent que fa coses per millorar les condicions de vida, al marge que aquesta gent tingui molt matisos i diferències.


Quin escenari postelectoral preveus i quin desitjaries?

Objectivament, la gent que planteja un model d'Estat diferent a l'actual poden tenir majoria, aquesta és la meva percepció. Crec que les enquestes que estan sorgint són pura desinformació. Però encara que el resultat fos aquest, hi ha un problema: l'Estat espanyol és molt fort -mai ha negociat, sempre ha resolt els conflictes a trets- el que ens deixarà una perspectiva molt complicada. Al mateix temps que tenim clares les reivindicacions i les necessitats de la gent, cal construir un Estat que doni resposta a aquestes necessitats. Des del meu punt de vista, la República catalana és l'única solució. Tot i que el concepte que jo tinc de República catalana pugui ser diferent del que té Carles Puigdemont. El problema és que hem de tenir la força suficient per portar-la endavant. Volem una República que posi l'accent en la classe treballadora.


Quines mesures polítiques creus que són urgents?

Volem que s'obri un procés constituent. Els moviments socials poden ser molt importants, ja que coneixen perfectament les temàtiques que treballen: la PAH amb l'habitatge, la Marea Blanca en sanitat... Pots fer una llista immensa de gent que està mobilitzada i que pot ajudar a construir programes concrets que lliguin amb programes més globals, que acabin forjant una Constitució social. Però tenim un gran problema i és que les organitzacions obreres no estan al servei d'aquesta finalitat. Des de Iaioflautas evidenciem que cal un procés constituent també en l'àmbit sindical per construir una força sindical al servei dels treballadors. Volem construir un Estat al servei de la societat. Crec que els moviments han de liderar aquest procés i que siguin capaços d'explicar des del punt de vista col·lectiu i personal quines coses s'haurien de fer per organitzar la gent. Sense organització no hi ha possibilitat de construir una nova República al servei de les persones.

 


Mireia Mora. Dones i Cultura
"A les nostres polítiques socials els aniria molt bé tenir un front comú d'esquerres, ampli"



Creus que els comicis del pròxim 21-D són lliures? Per què?

Crec que estem davant un moment d'excepcionalitat històrica, perquè s'ha fet ús d'un article escrit a les acaballes del franquisme, quan s'obria aquesta etapa anomenada transició democràtica i això denota una incapacitat i poca o nul·la voluntat de resoldre un conflicte polític en termes polítics i no judicials. No són unes eleccions lliures. Segurament són legals, però són molt il·legítimes, perquè no es així com calia abordar la justa i legitima demanda del poble català per poder expressar la pertinença, encaix i ordenació territorial que vol mantenir Catalunya amb l'Estat espanyol. Ho defensem a qualsevol lloc del món, també aquí.


Quin escenari postelectoral preveus i quin desitjaries?

Ens quedarà un Parlament molt fragmentat, amb un cert grau d'ingovernabilitat. Haurem de veure les majories i les possibilitats de fer pactes. Però més enllà de quina sigui la configuració final de l'hemicicle, el que em preocupa, i molt, és la poca certesa de què el resultat sigui acceptat per l'Estat espanyol, en tant que és el reflex del desig del poble català. Em preocupa també l'ascens de Ciudadans, una nova expressió amb la cara neta i rejovenida de la pitjor de les dretes, un neofranquisme que semblava que havia de morir amb el PP. Tristament, és un dels aprenentatges que estem fent: la capacitat de reinventar-se i renovar-se en les expressions i els missatges de la dreta, d'una manera molt més dura que el PP en algun dels casos. Tot i que és un escenari molt improvable, i com que a mi m'atrau molt més l'eix social que el nacional, m'encantaria tenir un Govern on ERC optés per pactar amb el comuns i la CUP i no amb els amics Convergents, però és cert que és un escenari molt difícil quan ERC i la CUP diuen que tenen un mandat popular per caminar cap a una República i els Comuns defensen la consulta pactada. A les nostres polítiques socials els aniria molt bé tenir un front comú d'esquerres, ampli, emmirallat en propostes llatinoamericanes.
 

Com a dona que treballa en l'àmbit de la cultura, quines mesures polítiques creus que són urgents?

Nosaltres som Dones i Cultura, un col·lectiu d'incipient naixement. Probablement encara hem de fer molta feina de pensar-nos i explicar-nos de manera consensuada i col·lectiva, però detectem que hi ha la urgència d'explicar que si les dones som invisibles no és perquè tinguem superpoders, és que no ens donen espais ni tribunes. En el cas de la cultura i la creació, cal explicar que les dones som la meitat de la població i que, malgrat que no ens interessa parlar des del punt de vista del consum, les dones som les persones que més cultura consumim i és horrorós que els homes continuïn controlant el relat. Els homes continuen controlant equips superfeminitzats, perquè en el sector cultural, els equips estan formats per dones, però en la majoria dels casos les gerències o les direccions són càrrecs que recauen en homes. Darrerament, veiem com les dones s'organitzen al món del cinema o de la música. Una de les primeres accions que hem fet com a col·lectiu és posar xifres a la realitat: confrontar percepcions amb dades objectives. Necessitem que als nostres equipaments les mirades que és presentin siguin responsables amb la societat on vivim i per tant, necessitem estar representades en els projectes que es financen amb diners públics. Però no només val per al que es lidera des de la institució pública, també serveix per a totes les iniciatives que reben subvenció. No podem tenir un festival subvencionat com el Canet Rock, on enguany no hi havia cap dona a l'escenari. O que les que hi hagin siguin comparses dels líders del seus grups de música, que eren homes. Les quotes són una eina que tenim, no ens regalen res. És tracta de drets que se'ns estan negant i que estem conquerint a través de la quota, que és pot exigir a la institució pública.  
 

 

Roser Iborra. Membre de Càrnies en Lluita
"S'ha de fer efectiva la reforma de la llei que suposa una millora per a treballadors i treballadores de les càrnies subjectes al frau de les falses cooperatives"

 

Creus que els comicis del pròxim 21-D són lliures? Per què?

Crec que són unes eleccions imposades, fruit del 155 i de la repressió contra Catalunya. Tot i així, hi hem d'anar per no deixar-ho tot a les seves mans.
 

Quin escenari post-electoral preveus i quin desitjaries?

Espero que guanyin els independentistes d'esquerres. Crec que la CUP tindrà un pujada espectacular. Les mentides dels espanyolistes repressors s'han fet més evidents.


Quines mesures polítiques creus que són urgents per al sector de les càrnies?

Crec que les mesures socials de veritat són urgentíssimes. Tothom ha de tenir una feina digna, una casa, uns estudis. Dintre de les indústries càrnies, s'ha fer efectiva la reforma de la llei de cooperatives de març de 2017 que suposava una millora important en les condicions dels treballadors i treballadores subjectes al frau de les falses cooperatives del sector. Cal tenir en compte que les "falses cooperatives" són com un forat negre que engoleix drets de les treballadores, i no només en el sector carni, perquè és molt semblant al sistema d'externalitzacions de les cambreres d'hotel, per exemple. És una perdua de drets que ha començat en els sectors més vulnerables, i que s'ha d'aturar immediatament.
 


Assma Assoumani. Tanquem els CIE.
"Les eleccions no són lliures per a totes les persones que no podem votar perquè no hem nascut a Espanya, per molt temps que faci que vivim aquí"

 

Creus que els comicis del pròxim 21-D són unes eleccions lliures?

Aquestes eleccions no són lliures, quan alguns dels protagonistes no estan lliures. I tampoc són lliures per a totes les persones que no podem votar perquè no hem nascut a Espanya, per molt temps que faci que vivim aquí i per molt que contribuim a la societat amb els nostres impostos, amb el nostre treball i la nostra acció. 


Quin escenari post-electoral preveus i quin desitjaries?

No resulta fàcil imaginar com seguirà to,t però m'agradaria que després d'aquestes eleccions el Govern s'ocupés seriosament del tema dels migrants, que se'ns doni veu i se'ns escolti com a ciutadanes de ple dret. M'agradaria que el centre de l'atenció fossin les persones, totes les persones, no els interessos econòmics, partidaris o corporatius.


Quines mesures polítiques creus que són urgents? (des del teu àmbit lluita)

És urgent treballar amb decisió per l'eliminació de tota forma de discriminació i racisme. Fer efectiva la resolució del Parlament que reclamava el tancament dels CIE, que són espais de no Dret, però també l'eliminació de les batudes per perfil ètnic i de tota col·laboració amb el sistema de deportacions. És urgent vincular el dret a vot a la ciutadania, no l'origen. És urgent recuperar totes les polítiques socials presentades al Parlament i bloquejades. És urgent eliminar la llei d'estrangeria i desmantellar tota la política migratòria, que és racista i colonial.

 

 


 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: