Internacional

Els moviments socials prenen embranzida als sis comtats

Reivindicacions tan diverses com el dret de les dones a avortar, al matrimoni homosexual, la defensa del territori, els drets de les migrants o de les parlants de gaèlic, mostren una societat civil activa i amb capacitat organitzativa al nord d'Irlanda
Els col·lectius que representen la comunitat LGBTI del nord d'Irlanda, actualment centren la seva activitat en la reivindicació transversal del matrimoni homosexual a través de la campanya Love Equality

En els darrers anys, amb l'evolució de la situació política i els canvis en l'àmbit social i econòmic, tot un conjunt de moviments socials han emergita i han guanyat pes en l'escenari polític al nord d'Irlanda. Es tracta de nous subjectes que amb les seves accions transcendeixen l'eix polític tradicional d'antagonisme entre el nacionalisme i l'unionisme, un element amb què s'acostuma a mesura la majoria de qüestions en disputa al territori.

Recentment, entre la societat dels Sis Comtats, prenen força els grups feministes, els col·lectius que treballen per la defensa dels drets de la comunitat LGTB, les campanyes promogudes des de la base en defensa del territori, les xarxes en defensa dels drets de les persones migrants i les entitats d'activistes per l'impuls de la llengua gaèlica. En general, són lluites connectades en un context de caràcter global i es relacionen amb les reivindicacions al carrer que també s'impulsen al sud de l'illa, a la República d'Irlanda.


L'empenta pels drets reproductius

El feminista és un dels moviments en lluita amb més múscul en l'actualitat al nord d'Irlanda. En relació als drets reproductius de les dones, a tota l'illa d'Irlanda –i al nord en particular– hi ha una greu anomalia i una legislació de caràcter molt regressiu, si es compara amb la resta d'Europa. Al nord, la prohibició d'avortar està regulada per una llei des de 1861.

L'avortament es considera directament un crim i només és legal en cas de riscos greus per la salut mental o per la vida de la mare. la prohibició d'avortar està regulada per una llei vigent des del 1861

L'avortament es considera directament un crim i només és legal en cas de riscos greus per la salut mental o per la vida de la mare. Segons dades de Fiona Bloomer, investigadora en polítiques socials de la Universitat de l'Ulster, una legislació tan extremament draconiana té com a conseqüència que cada any hi hagi una mitjana de mil dones que viatgen a Anglaterra per interrompre l'embaràs. A més, durant el darrer any, els tribunals del nord d'Irlanda han emès sentències condemnatòries a tres dones per haver avortat. La més greu és una condemna de tres mesos de presó per la interrupció de l'embaràs amb píndoles abortives, un càstig que la noia perseguida per la justícia no haurà de complir si no comet cap altre crim.

En aquesta situació, el moviment feminista ha guanyat pes als carrers els darrers temps. El juliol passat, una manifestació de diversos col·lectius pels drets reproductius de les dones va reunir a més d'un miler de persones recorrent els carrers de Belfast. Tot sovint, hi ha mobilitzacions davant dels jutjats en solidaritat amb les dones perseguides per la justícia, mentre que també hi ha la iniciativa Reclaim the Night (Reclamem la nit), una campanya que organitza marxes al centre de la capital del nord d'Irlanda als capvespres des de fa quatre anys.

Tot sovint, hi ha mobilitzacions davant dels jutjats en solidaritat amb les dones perseguides per la justícia, mentre que ha aparegut la iniciativa Reclaim the Night, que organitza marxes contra l'assetjament masclista al centre de Belfast als vespres


L'alt nivell de mobilització no seria possible sense la tasca d'organitzacions com Alliance for Choice (Aliança pel dret d'escollir) i el Belfast Feminist Network (Xarxa Feminista de Belfast, BFN). Danielle Roberts, activista de la xarxa, es mostra satisfeta amb el punt àlgid al qual s'ha arribat als darrers temps i critica amb duresa l'actual legislació contra l'avortament: "El marc actual no redueix el nombre d'interrupcions de l'embaràs, l'únic que fa és incrementar els riscos per la salut de les dones afectades i la seva persecució legal, en particular contra aquelles amb poques possibilitats econòmiques".

De moment, la pressió social ja ha fet que al Parlament autònom de Belfast s'aconseguís forçar una votació amb l'objectiu d'alleugerir les restriccions a l'avortament. La mesura, però, no va ser aprovada a causa de l'oposició de la majoria dels grups polítics amb representació parlamentària. L'unionisme de caràcter més reaccionari, representat pel Partit Unionista Democràtic (DUP), és totalment contrari a la legalització de l'avortament, mentre que entre les organitzacions catòliques i nacionalistes, el Sinn Féin és partidari d'eliminar restriccions per avortar en cas de violacions, incest o malformacions fetals greus.


Els moviments LGBTI i la defensa de territori

Els col·lectius que representen la comunitat LGBTI del nord d'Irlanda, actualment centren la seva activitat en la reivindicació transversal del matrimoni homosexual i s'ha posat en marxa la campanya Love Equality, en la qual participen organitzacions LGBTI, Amnistia Internacional i diversos sindicats. Com a reivindicació, des de fa anys, s'organitzen casaments simbòlics com a actes de reclam. A més, el darrer cop que una esmena per legalitzar el matrimoni homosexual va ser portada a l'Assemblea d'Irlanda del Nord, 53 càrrecs electes hi van votar a favor, mentre que 52 parlamentaris s'hi van posicionar en contra. Tanmateix, la legislació per permetre el matrimoni entre persones d'un mateix sexe no es va aprovar perquè al parlament nord-irlandès hi ha una clàusula específica que estableix que les legislacions aprovades només poden tirar endavant si compten amb un mínim de vots ampli, tant de les forces nacionalistes com unionistes. En aquest cas, no va ser així: només quatre diputats de línia unionista hi van donar suport i el Partit Unionista Democràtic va bloquejar la llei.

En el marc de la campanya Love Equality –que compta amb el suport d'Ammistia Internacional i diversos sindicats– s'organitzen casaments de caire simbòlic reivindicatiu entre persones homosexuals

Altres campanyes que han destacat fora de les institucions són les que estan relacionades amb la defensa del territori, contra projectes extractius com el fracking, la mineria o les perforacions exploratòries sota terra. En general, són iniciatives que han estat protagonitzades per gent del territori, ciutadania anònima que ha entès que calia mobilitzar-se. Normalment, han comptat amb el suport de partits de l'esquerra transformadora i d'organitzacions internacionals com Amics de la Terra.

Recentment, l'empresa canadenca Dalradian, que projecta l'excabació d'una mina d'or, ha rebut l'oposició de la plataforma Save our Sperrins (Salveu les nostres Sperrins, en referència a les muntanyes de la zona), que ja ha guanyat una batalla als tribunals


Actualment, la qüestió més candent en l'àmbit de l'impacte ambiental és l'excavació d'una mina d'or al comtat de Tyrone. Recentment, l'empresa canadenca Dalradian ha rebut l'oposició de la plataforma Save our Sperrins (Salveu les nostres Sperrins, en referència a les muntanyes de la zona), que ja ha guanyat una batalla als tribunals, després d'aconseguir que la companyia minera hagués de facilitar tota la informació relativa als tràmits legals necessaris per obtenir els permisos per tirar endavant l'explotació. A hores d'ara, Save our Sperrins creu que la seva campanya va pel bon camí: el 2017, la iniciativa endegada des del territori té l'objectiu d'aturar definitivament el projecte miner de la multinacional Dalradian.


La solidaritat amb les persones migrants

Un altre front obert per l'activisme social al nord de l'illa és el moviment solidari amb les persones migrants. Des de fa temps, a Belfast ja hi ha un gran nombre d'organitzacions no governamentals que donen suport a la gent migrada des d'un àmbit més aviat institucional. Tanmateix, en l'actualitat també cal tenir en compte agrups de caràcter més independent i informals que estan focalitzats en campanyes específiques. Un moviment que ha sorgit fa poc és Housing 4 All (Habitatge per a tothom), centrat en la defensa dels drets de les persones nouvingudes en la seva recerca d'un allotjament a on viure, però que també treballa per donar sortida a les condicions de vulnerabilitat que han d'afrontar la gent a qui es rebutja la sol·licitud d'asil. Com que moltes de les integrants del grup es troben en el procés de demanar protecció internacional, va ser fàcil que Housing 4 All decidís quins havien de ser els punts centrals de les seves campanyes. Darrerament, el grup ha estat actiu a través de xarxes socials, amb mobilitzacions, esdeveniments, accions de pressió cap a la classe política i tasques de suport personalitzades a gent migrant que han tingut un resultat positiu. Aelfrieda Seymour, activista de Housing 4 All, explica que es va adonar de la vàlua de la feina feta quan "a través d'una denúncia feta pública per Twitter, ens va trucar el director de SERCO, l'empresa a la qual el Regne Unit externalitza la gestió dels CIE".

Un moviment que ha sorgit fa poc és Housing 4 All (Habitatge per a tothom), centrat en la defensa dels drets de les persones nouvingudes en la seva recerca d'un allotjament a on viure

De la mateixa manera, últimament també ha sorgit una xarxa de suport ben organitzada per defensar els drets dels detinguts als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), el Larne House Visitor Group, que promou visites a les detingudes als centres d'internament. El desembre passat, l'organització va fer un sopar solidari amb les persones refugiades al centre social autogestionat Warzone, de Belfast, a on van assistir més d'un centenar de persones. Aquests tipus d'actes, cada cop més comuns, trenquen amb la situació existent fins ara a Belfast, una ciutat que durant els últims anys ha tingut poca implantació de moviments populars amb espais i capacitats per organitzar activitats d'aquest tipus.


La defensa de la llengua gaèlica

Des de fa pocs anys, també ha sorgit una nova generació d'activistes per l'idioma gaèlic al territori, que treballen per augmentar la presència de la llengua celta en l'esfera pública i institucional del nord d'Irlanda. En els Acords de pau de Divendres Sant de 1998 es va acordar l'aprovació d'una llei que havia de reconèixer el gaèlic i els drets lingüístics dels seus parlants, però a hores d'ara encara no s'ha fet cap pas en aquest sentit. Fa poc, centenars de persones van sortir al carrer per protestar contra la intenció del govern nord-irlandès d'eliminar un subsidi de 50.000 lliures per a les estudiants que volen aprendre la llengua autòctona d'Irlanda.

En l'àmbit lingüístic, des de la campanya An Dream Dearg (El Moviment Roig), molt activa en la defensa del gaèlic, es considera que l'objectiu no només és defensar la vigència d'uns quants subsidis, sinó que s'ha de procedir a l'adopció d'una llei que acabi amb la posició subalterna i d'inferioritat que pateixen els parlants de la llengua gaèlica.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: