Les múltiples cares de la ultradreta alemanya

Un fil conductor connecta els diferents vessants de l’extrema dreta al país, des de la violenta Banda de Nauen fins a la formació euroescèptica Alternativa per Alemanya (AfD)
19/04/2016

Hellersdorf, el barri més oriental de l'antic Berlín-Est, és un districte d’edificis socialistes i blocs prefabricats amb panells. El 2 d’abril passat, els grups més violents i avantguardistes del moviment neonazi alemany hi van fer una manifestació. Va ser una mobilització com qualsevol altra de les que es fan setmanalment arreu d’Alemanya, ultranacionalista i extremament racista. A la marxa, més enllà d’ensenyar múscul, els elements neonazis van pregonar les seves tesis racistes, biològiques i genètiques per mostrar amb crits el seu rebuig a l’arribada de refugiades de Síria.

Heribert Eisenhardt, membre d’Alternativa per Alemanya, en una manifestació neonazi a Berlín / ROGER SUSO
Heribert Eisenhardt, membre d’Alternativa per Alemanya, en una manifestació neonazi a Berlín / ROGER SUSO

 

A la manifestació identitària del barri de Hellesdorf, s’hi va poder veure Heribert Eisenhardt, membre de la secció berlinesa del partit ultradretà i neoliberal Alternativa per Alemanya (AfD), que ha revolucionat el panorama polític del país. Fundada l’any 2013 per economistes de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), acadèmics i periodistes neoliberals, l’organització es va estrenar amb l’objectiu de reunir el vot euroescèptic d’Alemanya. Actualment, sota el lideratge de Frauke Petry, la formació s’ha convertit en un partit de referència que es disputa el vot –i condiciona el discurs– dels sectors socialdemòcrates i conservadors.

Tanmateix, més enllà de mostrar múscul a través dels canals institucionals, l’AfD també en mostra al carrer, de la mà del grup islamòfob Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident). Eisenhardt és un integrant destacat del moviment xenòfob a Berlín. A la capital germànica, el militant ultradretà intenta marcar l’agenda política amb adjectius racistes i sexistes per acaparar el vot de les classes perjudicades pel malestar econòmic i la precarietat. El pes polític d’AfD és tant rellevant que fins i tot els partits neonazis del país van darrere seu, encara que els hagi pres terreny. Molts militants d’extrema dreta desfilen als actes d’AfD i diferents membres d’Alternativa per Alemanya desfilen braç a braç amb les camaraderies més violentes del moviment neonazi alemany.

L’NPD i les seves escissions

A la mobilització del 2 d’abril al barri de Hellesdorf, hi van assistir tres centenars d’ultradretans que són la flor i nata dels grups nostàlgics de Hitler. Hi havia personal de totes les organitzacions de l’entorn neonazi. Entre altres, hi van participar membres del Partit Nacionaldemòcrata d’Alemanya (NPD). Es tracta de la formació neonazi més important del país, amb representació al Parlament europeu i a la cambra de l’Estat federat de Mecklemburg-Pomerània Occidental. Acompanyat de les seves joventuts, l’NPD va ser el bloc més nombrós de la manifestació.

El 2 d’abril passat, una manifestació d’orientació xenòfoba va unir els grupuscles més violents amb membres del partit neoliberal AfD

Una altra de les organitzacions que van prendre part a la marxa és Die Rechte, un partit fundat el 2012 a Hamburg com una escissió de l’NPD. La formació, de caire més elitista i conservador, va aconseguir set candidats electes a Rin del Nord-Westfàlia –el land més poblat d'Alemanya– l’any 2014 i fins i tot té un regidor a la ciutat de Dortmund. La presència de grups neonazis no va acabar aquí: a la manifestació, també hi va participar Der Dritte Weg (La Tercera Via), una altra escissió de l'NPD creada a Heidelberg el 2013. Es tracta d’un partit ultranacionalista i revolucionari que s’inspira en un dels grans postulats del feixisme: “Ni comunistes ni capitalistes, tercera posició”.

La falsa divisió de l’extrema dreta

Tot i l’aparent desunió i les picabaralles entre els seus cabdills, els vasos comunicants de la ultradreta són forts. La retòrica de l’AfD és molt similar a la de l’NPD. En algunes ocasions, fins i tot la CDU de la cancellera Angela Merkel hi col·labora. D’altra banda, els plantejaments del grup neonazi Die Rechte també són semblants als de Der Dritte Weg. En el fons, tot l’espectre dretà té més punts en comú que elements de desacord.

De fet, últimament, les formacions neonazis s’han agrupat en diverses iniciatives ciutadanes sota una capa de presumpta neutralitat. Des d’aquests moviments, pretenen defensar qüestions urbanes i altres temes sectorials per presentar-se davant la societat d’una manera més moderada, centrista i allunyada de les sigles dels partits.

Tot i l’aparent desunió de la ultradreta, la retòrica de l’AfD és molt similar a la del Partit Nacionaldemòcrata Alemany. Fins i tot la CDU de Merkel hi col·labora

En general, les mobilitzacions es convoquen a ciutats mitjanes i no a les grans urbs, on les participants s’han d’enfrontar a contramanifestacions antifeixistes massives. És a les ciutats de província on se sembra la por i es fa més soroll. Allà, les plataformes aparentment ciutadanes que copien l’estratègia de Pegida estan dominades pels cabdills neonazis locals i l’ultradretà NPD. Aquest últim continua sent el partit motor dels vells i els nous neonazis, tot i les divisions internes que ha patit.

Un neonazi armat amb guants de quars en una manifestació celebrada el 2 d’abril. A la dreta, un membre d’AdF, Heribert Eisenhardt
Un neonazi armat amb guants de quars en una manifestació celebrada el 2 d’abril. A la dreta, un membre d’AdF, Heribert Eisenhardt

 

La gran força del moviment neonazi alemany no rau en el nombre de militants ni en la seva capacitat de fer accions violentes. La permeabilitat dels seus postulats i del seu discurs-força són els elements que el sustenten. L’historiador Xavier Casals ho anomena “la presència absent”: la capacitat dels grups d’extrema dreta radicats en la marginalitat d'incidir en l’agenda política sense formar part de les institucions. Aquest fenomen s’exemplifica amb l’assumpció de discursos racistes i ultranacionalistes per part de la militància de partits com la CDU o AfD.

De les paraules als fets

El darrer mes de març, la policia va desarticular l’anomenada Banda de Nauen, un grupuscle neonazi actiu des del febrer de 2015 a l’Estat federat de Brandenburg. El ministre de l’Interior brandenburguès, Karl-Heinz Schröter, va considerar que el grup era una guerrilla urbana ultradretana que havia creat un “clima de por” entre el veïnat de la regió. L’escamot armat va cremar tot un pavelló d’esports destinat a allotjar persones refugiades, va provocar un incendi a un cotxe d’una parella polonesa i va fer diversos atacs amb pintura, pedres i cops de martell a les oficines del partit socialista Die Linke, la principal formació de l’oposició a Alemanya. D’altra banda, el grup ultradretà va destrossar els cotxes particulars i va amenaçar de mort diferents militants de Die Linke i d’altres entitats compromeses amb l’ajuda a les persones refugiades. El grupuscle també va repartir pamflets a les bústies de domicilis particulars per reclamar “absoluta resistència contra la invasió d’estrangers”. S'hi incloïen instruccions sobre com fer còctels Molotov, bombes de tub i explosius plàstics.

Tot i estar radicats en la marginalitat, els grups d’extrema dreta són capaços d’incidir en l’agenda política sense formar part de les institucions

L’escamot, integrat per cinc persones, estava liderat per Maik Schneider, regidor del partit neonazi NPD a la població brandenburguesa de Nauen des de 2014. Nascut el 1987, Schneider és un neonazi conegut per ser un dels principals organitzadors de les marxes ultradretanes a la comarca de Havel. També va ser cap del grup de camaraderia d’extrema dreta Forces Lliures de Neruppin/Oshtavelland i va participar a les marxes de Pegida a Potsdam. El novembre de 2015, va prendre part a la manifestació convocada pel partit AfD a Berlín contra el govern de Merkel i l’arribada de refugiades al país. Desarticulada a la localitat de Freital fa poc temps, la Banda de Nauen va actuar com un sometent veïnal ultra que seguia el camí marcat per l’escamot Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU).

D’on surt l'NSU?

“Cal alemanyitzar la societat d’Alemanya i liquidar els elements pertorbadors de la raça blanca. S’ha de crear un clima de por, una sensació d’inseguretat, perquè la població immigrant faci les maletes i marxi”, va escriure Uwe Mundlos (1974-2011), un neonazi nascut a la ciutat germànica de Jena que va ser integrant del grup Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU). Entre 2000 i 2007, la cèl·lula armada va assassinar vuit persones d’ascendència turca i una d’origen grec; també va ser responsable de la mort d’una agent de policia. Per dur a terme tots aquests atacs, Mundlos va preveure la creació de grups d’acció autònoms, una estratègia inspirada en els postulats de Blood & Honour (Sang i Honor), una xarxa política de promoció de música neonazi creada per Ian Stuart Donaldson el 1987 al Regne Unit. Donaldson, cantant del grup de punk ultradretà Skrewdriver, va ser impulsor del corrent musical Rock Against Comunism (Rock Anticomunista, RAC).

El darrer mes de març, la policia va desarticular un grup armat que havia cremat un pavelló d’esports, va incendiar un cotxe i va atacar seus del partit d’esquerres Die Linke

De les arrels de la xarxa Blood & Honour (B&H), en sorgiria l’organització militant Combat 18, un grup fundat a Anglaterra al voltant de l’ultradretà Partit Nacional Britànic (BNP). La tria del número divuit prové de la posició que ocupen a l’abecedari les lletres A i H, que indiquen les inicials d’Adolf Hitler. Amb el temps, el grup es va convertir en el braç armat de B&H i va orientar els seus atacs contra persones migrants i d’esquerra. L’organització també va ser referent del que es considera la primera pedra de l’activisme antiantifeixista: la revista Redwatch, que contenia fotografies, direccions i informació d’integrants del moviment antifeixista. Tanmateix, les divisions internes existents al grup es van convertir en purgues, assassinats i acusacions mútues entre neonazis de treballar pels serveis secrets. Amb tot, el model de Combat 18 va ser introduït a Alemanya a través del fanzín United Skins, que va tenir una càlida acollida entre l’escena neonazi de la població saxona de Chemnitz i va inspirar els futurs integrants de l’NSU.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

Un grup forjat en l’odi a les migrants

dimarts, 19 abril, 2016

El noruec Tor Erik Nilsen plantejava la idea de resistència sense líder a través de revistes ultres i defensava “la perpetració d’accions militants lliures de jerarqu