Territori

Els murs criden contra l'oblit a l'horta de la Punta de València

Artistes internacionals omplen de murals el territori per rescatar de l'oblit el conflicte viscut quan va ser arrasat fa quasi vint anys amb l'ampliació del port de la ciutat, un projecte declarat nul pel Tribunal Suprem que ara es vol reprendre
"La Punta compleix també un paper estratègic, unint grans zones verdes, com el jardí del Túria i el Parc natural de l'Albufera", diu Lucía Moreno, d'Acció Ecologista Agró
Juanmi Ponce
15/03/2018

"No és un festival d'art urbà que pretenga solament decorar un territori". D'aquesta manera presentava Anaïs Florín, integrant de la Plataforma Horta és futur-No a la ZAL, la primera Trobada de muralistes per l'Horta, Sensemurs, que també ha coordinat. "Les imatges generades per les artistes, ens permeten compartir relats i històries, ens ajuden a reconéixer-nos, alhora que denuncien i donen visibilitat", subratlla. Són alguns dels objectius, pels quals s'han desenvolupat durant les últimes dues setmanes aquestes jornades artístiques, que van tenir el seu moment àlgid el cap de setmana del 10 i 11 de març a la pedania de la Punta, situada a l'Horta Sud i molt propera a la ciutat de València.



Les jornades s'emmarquen dins de la campanya "Aturem la ZAL, recuperem la Punta", que compta amb el suport de prop de 50 entitats veïnals, cíviques, agràries i ambientals. Reclamen la paralització del Pla Especial de la ZAL, que actualment tramita la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana i que convertiria l'espai actual en un polígon industrial logístic, una expansió del port de la ciutat. L'execució del projecte va arrasar entre el 2000 i 2003, 730.000 metres quadrats d'horta productiva i amb ella van desaparéixer més de 100 alqueries. Com a conseqüència, un centenar de famílies van haver d'abandonar les seues cases i terres. L'anterior projecte va ser declarat "nul de ple dret" pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el 2013 i el Tribunal Suprem va ratificar la nul·litat dos anys més tard.

"Com és possible que un dels 'governs del canvi', no repare el greuge que hem patit?", es pregunta Mireia Vidal, de l'associació de veïnes la Unificadora de la Punta

En aquest sentit, Mireia Vidal de l'associació de veïnes la Unificadora de la Punta, relata que "fa quinze anys, malgrat la nostra lluita, no vam poder evitar aturar el projecte i ens van treure per força de les nostres cases, ens van impedir seguir vivint al nostre poble i seguir treballant l'horta. És de justícia social que es repare aquesta destrucció del nostre territori i de les nostres vides". I contínua: "la posició del Govern valencià i Ajuntament actual és seguir endavant amb la ZAL. En aquest punt no hem notat un canvi en la política actual, com és possible que un dels 'governs del canvi', no repare el greuge que hem patit?".

Intervenció de l'Associació ARCA / Juanmi Ponce


Per a Josep Gavaldà, de Per l'Horta, "la ZAL té un pecat original, va ser construïda sobre el sofriment i el menyspreu més absolut cap a les persones que habitaven aquesta partida d'horta". "La lluita contra el canvi climàtic, va més enllà de no emetre CO₂  a l'atmosfera, també és important el disseny territorial i com es planifiquen les ciutats. De la mateixa manera que fa unes dècades, es va tirar enrere un projecte per urbanitzar El Saler al Parc natural de l'Albufera, avui seria possible, i un altre encert, detenir la ZAL. La resta de la ciutat es veuria beneficiada", conclou. 

Lucía Moreno, biòloga i integrant d'Acció Ecologista Agró, contínua en aquesta línia: "la reversió a horta d'aquest espai convertit en un immens solar, no solament ens proveiria d'aliments, compleix una funció climàtica i de drenatge del vessament de la ciutat. La Punta compleix també un paper estratègic, unint grans zones verdes, com el jardí del Túria i el Parc natural de l'Albufera. És important atreure la mirada de la resta de la ciutadania cap a aquest lloc oblidat, que es dóna per perdut, volem que es conega la problemàtica d'aquest conflicte a través de l'obra d'aquestes artistes".


'In memoriam' de la Punta

Contemplem un mural que reprodueix la imatge de l'església de la Punta, i parlem amb l'artista californià Aryz. "He intentat representar la divisió del territori d'aquesta pedania, separat per l'autovia; l'església és un referent visual dels seus habitants. El que abans quedava proper, ara queda aïllat i llunyà". Lucía Moreno apunta: "adossat a l'església, l'associació de veïnes de la Punta, va tenir el seu local de reunió i activitats, això li donaria una doble importància".

El mural realtitzat per l'artista californià Aryz / Juanmi Ponce


Al costat d'un mur fet amb bales de palla d'arròs, Gonzalo Borondo, ens parla de la seua implicació en les trobades. "Em va interessar la idea de participar en el projecte, per col·laborar en fer visible el que va ocórrer ací, i el que segueix succeint", afirma. "Plasmant aquesta imatge en la palla d'arròs, intente dialogar, tan bé com siga possible, amb aquest espai i la seua història, explicar el que ha succeït. Vull també homenatjar a l'horta i les seues tradicions. És un in memoriam de tot allò que ha succeït i hem perdut", conclou l'artista plàstic de Segòvia. A part d'Aryz i Borondo, les jornades han fet coincidir a diferents muralistes d'altres parts del món. Un recorregut per aquest territori del sud de València ens permet en aquests moments contemplar les obres de les artistes Liqen, Luzinterruptus, Daniel Muñoz "San", Sam3, Elías Taño, Escif, Hyuro i Blu, entre altres.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: