Internacional

Les nacionalitats indígenes de l'Equador fan front comú contra la indústria minera

Una assemblea extraordinària de pobles indígenes equatorians convoca les seves organitzacions i bases a iniciar un procés de mobilització arreu del país per combatre l'extractivisme a gran escala
Roda de premsa posterior a l'assemblea, on es va explicar el full de ruta
Alba Crespo
09/12/2016

El passat mes d'agost, l'empresa minera xinesa Explocobres SA (ECSA) va entrar al territori de Nankintz, pertanyent a la província de Morona Santiago, a l'Amazonia sud de l'Equador, on viu una comunitat de la nacionalitat Shuar. Un informe de l'organització Acción Ecológica apunta que aquesta "invasió" és totalment il·legal: el govern provincial va autoritzar que es desallotgessin 94 hectàrees, mentre que, per sentència només se n'havien, concessionat dues. Ho va fer amb la connivència de les forces de l'Estat, que van garantir l'assentament de la multinacional per tal que executés el projecte Panantza-San Carlo, previst pel 2018: dues mines a cel obert i a gran escala a la zona de la Cordillera del Cóndor, on des dels anys 90 s'està procedint de manera similar, arrassant amb terres de les nacionalitats indígenes Shuar i Ashuar. Fins a l'actualitat, més de 200 hectàrees de bosc, llacunes i conreus han estat concessionades sense consulta prèvia, que és el que estableix la llei equatoriana.

En conseqüència, el 21 de novembre, aquest poble, que a l'estiu havia estat desallotjat forçosament, va decidir tornar a les seves terres i, amb l'ajuda dels pobles amics de la Cordillera Cóndor van accedir al campament de l'empresa per fer-la fora i recuperar les terres shuar. Ho feien "complint amb el mandat de les nostres bases organitzatives" –com aclareixen en el manifest que van fer públic a posteriori. Feia mesos que es preparaven per aquesta acció i, com a mínim, un mes envoltant la zona estratègicament.

La trobada va realitzar-se arran de l'enfrontament a la comunitat de Nankintz, on l'estat va concessionar el territori a l'empresa minera ECSA i va expulsar la comunitat shuar que hi viu

L'exèrcit i la Policia Nacional van respondre immediatament: l'endemà, un miler d'efectius armats van intervenir i va haver-hi enfrontaments armats i persecucions. En el manifest, les integrants de la comunitat denuncien detencions de dues persones –que ja van ser alliberades– i tiroteigs per part dels militars, el dimecres 23 i el dimarts 29 de novembre. Actualment, els membres de la comunitat que van entrar de nou a la zona –unes 30 persones–, estan aïllats i aïllades, resistint. La resta s'allotgen a les parròquies properes, habitades per camperolat mestís, que també s'oposa a la mineria, però amb més recel i por, i que està col·laborant amb la protesta mitjançant aliments i suport logístic, tal com informen persones properes a la comunitat.

Per aquest motiu, el dia 29 de novembre va celebrar-se una assemblea d'urgència a Sucúa, el poble més proper a les comunitats afectades, i on hi ha la seu de la Federació Interprovincial Shuar (FICSH), la seu de la qual va acollir l'acte. Hi estaven cridats tots els líders de les comunitats integrades a la Confederació de Nacionalitats indígenes de l'Equador (CONAIE). "Anem per veure què podem fer, com ajudar", diu Ena Santi sortint de matinada en bus cap a Macas des del Puyo, carregada amb un quintal (100 lliures, 46 quilos) d'arròs, 8 litres d'oli i dues caixes de llaunes de sardines. És l'aportació que farà com a representant del poble de Sarayaku, un grup de vuit comunitats quitxua que viuen encara en resistència, evitant l'entrada de petrolieres al seu territori, i de la qual ella és la dirigent de les dones.


Es repeteix la història del 2003

"Jo sé el que estan passant, vaig viure-ho el 2003, quan vam fer fora l'exèrcit i els treballadors que intentaven entrar per explotar el petroli que tenim sota les nostres cases", explica la dirigent, "el meu fill encara no caminava i vaig carregar-lo durant setmanes per la selva". El poble de Sarayaku, gràcies a aquest esforç col·lectiu en què les dones van tenir un paper clau per desarmar l'exèrcit i fer-lo fora, va frenar l'explotació petroliera, i va aconseguir fer un pas més: que la Cort Interamericana dels Drets Humans –amb seu a San José de Costa Rica– declarés el 2012 l'Estat de l'Equador responsable de la "violació dels drets a la consulta, a la propietat comunal indígena i a la identitat cultural". Aquesta fita tan important per les nacionalitats i pobles indígenes serà revisada el 2 de desembre: representants del poble de Sarayaku i els seus advocats visitaran de nou Costa Rica per evidenciar l'incompliment de la sentència pel que fa a la retirada dels explosius que ja s´havien instal·lat al subsòl del territori, i la regulació de l'exercici del "dret a la consulta lliure i informada per a projectes extractius".

Ankintz militaritzat: imatge presa durant una de les trobades entre exèrcit i membres de la comunitat / CONAIE


Santi està preocupada, i no para de repetir que "es necessiten aliments i roba urgentment." Elbia Dawa confirma aquestes paraules; el seu marit estava fins fa poc incomunicat a la selva, amagat. La setmana posterior als successos, va poder per fi trucar la seva companya, per informar de la situació. "Tenen els peus destrossats, necessiten mitjons nous, draps per eixugar-se la suor -la roba, a la selva, un cop humida ja no s'asseca-, i sobretot panela, canya de sucre per obtenir energia". Coses lleugeres que els permetin traslladar-ho a peu, ja que no es permet l'entrada de vehicles "sospitosos" de dur reforços i ajuda.

A Macas, la ciutat on s'ha de canviar de transport per arribar a Sucúa, Severino Sharupi, el dirigent de territori de la CONAIE, s'afegeix al trajecte que fa Santi en taxi cap a l'assemblea. Ell, ahir va tornar de Nankintz, -"Ese lugar", l'anomena la líder de Sarayaku-, i explica, sense cap censura, el panorama, malgrat no conèixer el conductor del vehicle. Hi ha quatre controls, un a l'entrada de cada parròquia que hi ha abans d'arribar al campament on estan resistint: un de policial, dos de l'exèrcit, i un de mixt, el darrer, abans del riu . Sembla que tot està més calmat del que s'esperava, ja que van poder arribar fins al final i entregar els aliments que duia. "No podien impedir-me el pas, sóc dirigent i em coneixen", justifica. Així va poder parlar amb el company que va recollir el carregament: "em va explicar que falta abastiment, però la comunitat està guerrera, decidida a lluitar. Les dones no defalleixen i les persones grans canten cançons per mantenir els ànims, tal com mana la cultura shuar", diu.


Quatre hores per tancar un acord

El taxi aconsegueix arribar a Sucúa sense entrebancs, i quan ja són allà, Santi i Sharupi ho comenten sorpreses: fins al dia anterior hi havia controls a la terminal de bus, i es registrava qualsevol vehicle que sortia de Macas, posant èmfasi en les persones shuar. L'assemblea va ser llarga. Posar d'acord en l'estratègia onze nacionalitats diferents, provinents de diferents comunitats i zones va ser tasca d'hores. Quatre, en concret, plenes d'intervencions llargues i plenes de missatges d'ànims, però també amb diferents perspectives, que van acabar conduint a un seguit de resolucions comunes. Va estar moderada per Jorge Herrera, el president de la CONAIE, i la seva dirigent de dones, Katy Betancourt, el president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de la Amazonía Equatoriana (CONFENIAE), Marlon Vargas i pels presidents de les organitzacions indígenes de les tres regions de l'Equador: Costa, Sierra i Amazonia, que finalment llegiren davant dels mitjans els acords presos.

Les resolucions es focalitzaven en la necessitat de suport logístic i els reforços humans a la comunitat shuar de Nankintz i els seus aliats dels pobles mestissos que estan també resistint, així com la retirada de les empreses que des dels anys 1990 estan explotant la zona. Es va convocar també una reunió del Comitè Interfederacional amb una marxa prèvia a la ciutat de San Juan Bosco (al mateix territori militaritzat) pel dia 10 de desembre, a partir de la qual s'ha d'articular el full de ruta cap a un paro nacional al primer semestre del 2017, amb l'objectiu de "restituir el territori indígena de les comunitats de Nankintz i Tundayme, i totes les zones concessionades on les comunitats estan resistint".

Les organitzacions i pobles signants de la declaració es comprometen a enfortir les seves bases i comissions per a dur a terme la resistència activa

Tot això es fa també pretenent implicar als partits que es presenten a les eleccions estatals (com Pachakutik, amb moltes persones de la CONAIE candidates) a implicar-se políticament en un judici polític al govern actual pel que fa a aquest tema, i alertar a la comunitat internacional i organitzacions defensores dels drets humans que, si continua la violència i es torna a disparar contra la comunitat, es resistirà de la mateixa manera, i serà "sota la responsabilitat del govern Rafael Correa". A més, les organitzacions i pobles signants de la declaració es comprometen a enfortir les seves bases i comissions per a dur a terme la resistència activa.

En acabar l'assemblea, l'almuerzo no pot faltar, encara que siguin les 4 de la tarda. Després de recollir cadascú la seva safata de plàstic i la bossa amb llimonada, es formen petits grups on es comenta el resultat. L'ambient s'ha asserenat en comparació amb el del matí. "Està tot una mica més clar", sospira alleujat Sharupi, que està repartint el dinar. "No del tot, però ara ja tenim cap a on seguir". "Sí, però què passarà fins al dia 10? A Nankintz segueixen resistint, i moltes patint gana!", exclama Dawa. El que és imprescindible i urgent és abastir la comunitat, i reforçar amb persones de les diferents comunitats indígenes a les shuar que estan dins, abans del dia 10, això és el que ha quedat palès i que tothom s'ha compromès a assumir i traslladar a les seves bases.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: