El negoci privat entra a la presó

La vitivinícola Raimat, Interflora o Bon Servei (propietat de Marta Ferrusola) han fet créixer el seu negoci gràcies al treball, remunerat precàriament, de la població reclusa
13/01/2015

Els centres penitenciaris, a més de ser espais de càstig, suposen una oportunitat d’aconseguir beneficis per a moltes empreses. “La presó no deixa de ser un univers que es pot parcel·lar i on el mercat pot convertir cadascuna d’aquestes parcel·les en un petit negoci –o no tan petit. Podem començar amb l’exemple de l’expropiació d’uns terrenys per construir-hi una presó. En aquest cas, s’engeguen determinades maniobres i la cessió d’espais a determinades empreses constructores (suposant que es faci de manera legal i amb transparència). En aquest moment, ja comença la retirada d’allò públic a favor d’una empresa que s’encarrega de la gestió dels terrenys per la via dels pressupostos d’empreses i els plans d’execució”, explica el director de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona (UB), Iñaki Rivera. “Després, qui atendrà la guàrdia, tant l’exterior (abans de funció pública) com la interior, acaben sent empreses de seguretat privada majoritàriament”, afirma.

Un altre àmbit interessant de negoci és el que té relació amb el menjar. “En pocs anys, sospitosament, l’empresa de Marta Ferrusola, Bon Servei, va aconseguir licitacions per repartir milers i milers de racions de menjar a les presons catalanes durant dècades”, afirma Rivera. L’àmbit privat s’hauria de subdividir en dos: empreses privades amb ànim de lucre i ONG que, si bé no busquen el lucre, sí que necessiten recursos per dur a terme el seu programa. Aquestes entitats caritatives o de voluntariat depenen de les subvencions econòmiques de la Generalitat per contractar personal i, els darrers anys, aquesta mena de partides s’han vist durament retallades. Tal com apunta Rivera, empreses i ONG es disputen l’oferta per atendre, entre altres, els serveis mèdics o d’infermeria, de transport per trasllats concrets o bé els serveis de comunicació amb les famílies. Tots aquests àmbits formen submons amb els quals es fa negoci.

Reinserció o explotació?

El treball dins la presó és un terreny opac, sobre el qual es té molt poca informació fora dels centres. Aquesta activitat es regula per mitjà del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). Com diu Rivera, “per la via de l’ajuda a presos –com diran ells– o l’explotació de mà d’obra de persones –que diríem altres–, durant dècades, s’ha fet treballar les internes, que –evidentment– han pogut millorar les seves condicions de vida amb l’obtenció d’un sou mínim”. Entre els casos que ha conegut l’activista després de nombroses visites a centres penitenciaris, hi ha els de la vitivinícola Raimat, Interflora, fàbriques d’automoció per fer pastilles de frens o embragatges i empreses encarregades de fer trones de fusta per a la mainada.

Empreses i ONG es disputen l’oferta per atendre, entre altres, els serveis mèdics o d’infermeria, de transport per trasllats concrets o bé el servei de comunicació amb les famílies

Tot i afirmar que “en aquests casos, l’explotació és més que evident”, Rivera recorda la satisfacció amb què els presos li deien: “Em porten a treballar al Raimat” –a recollir raïm i, per tant, a l’aire lliure durant unes hores. Tot i això, quan analitza el funcionament del CIRE considera: “Sempre era el mateix. Presos que treballaven per aquestes empreses, els productes de les quals es venien a l’exterior a preu de mercat i no pas més barats, mab la qual cosa, la diferència entre el pagament d’uns salaris mínims no equiparables als que haurien de pagar en el món laboral (lliure) o els costos associats se la queda l’empresa”. Marta Nomen, del Grup 33, explica: “Vam protestar pels sous baixos que perceben, sabent que els sous no poden ser elevats perquè no fan jornades completes, ja que les preses fan altres tractaments al mateix temps que treballen”.

El marge de beneficis és molt gran i seria bo saber què passa entremig, quina és la gestió econòmica que poden desenvolupar els CIRE. No s’han pogut demostrar malversacions o gestions irregulars de fons. Malgrat tot, no es tracta tant d’assenyalar la corrupció de l’administració com de cridar l’atenció sobre la vulneració dels drets constitucionals de les preses al treball remunerat i a la cobertura de la Seguretat Social.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: