Nestora Salgado: "La majoria de governadors mexicans han estat assenyalats per tenir vincles amb el 'narco'"

Líder indígena
31/05/2016

Guerrero, l’Estat amb l’índex de violència més elevat de Mèxic, també és el primer productor d’opi a escala mundial juntament amb l’Afganistan. El crim organitzat, la violència sistemàtica i la ja unió indissociable entre el narcotràfic i les institucions polítiques de govern han provocat l’alçament dels pobles. El municipi d’Olinalà es va sublevar contra el crim organitzat i el govern municipal i va crear la seva pròpia policia comunitària, l’any 2012, adherida a la Coordinadora Regional d’Autoritats Comunitàries. Ens en parla Nestora Salgado, excomandanta de la Policia Comunitària (PC) d’Olinalà, empresonada durant quasi tres anys i perseguida políticament i judicialment pel govern estatal, acusada de segrest, homicidi i robatori. La comissió especial de l’ONU per a Detencions Arbitràries va recalmar la seva posada en llibertat immediata i va qualificar el processament d’”injust”, “arbitrari i il·legal”. Tres jutges locals de Guerrero han decretat la seva llibertat per no poder demostrar les acusacions, però el fiscal ha apel-lat i el cas continua obert.

Fotografies de l'entrevista: GORKA LEIZA 

 

Creus que es pot parlar de l’existència d’un narcogovern a Mèxic?

N’estic segura. S’ha evidenciat que el sistema pacta secretament amb el narco, amb la delinqüència organitzada. La majoria de governadors han estat assenyalats per tenir-hi vincles. El fiscal que em va acusar a mi va ser detingut i el van dur a la Procuradoria General de la República per la seva vinculació amb el crim organitzat; o el mateix exgovernador de Guerrero, Ángel Aguirre. A Guerrero, n’hi ha molts que són a la llista per haver-hi participat. Els sistema de justícia mexicà és un fracàs.

Els vincles entre delinqüència i poder polític són estrets?

Et posaré un exemple del meu poble: quan l’alcalde d’Olinalà, Eusebio Gonzàlez, va guanyar les eleccions, els grups de delinqüència organitzada van començar a tenir màniga ampla. Després de la seva victòria, es van apoderar dels carrers. Patrullaven armats amb armes llargues i disparaven quan volien. La policia els podia sentir i veure, però no feia res. Després, vam descobrir que havien pagat la campanya de l’alcalde, que hi tenia tractes, i per això els deixava fer i desfer.

Com és el procés de construcció de la relació entre la població i el crim organitzat?

Primer de tot, la delinqüència organitzada clava les arrels. Comença a introduir-se a la societat a poc a poc, a través de les xicotes i els amics; després, a través de l’economia i els negocis. La gent va caient en aquest vici. Suposem que un quilo de carn normal et costa 100 pesos en una carnisseria i que ells te’l venen per 80. El que passa és que la gent va a buscar la carn de 80 pesos. A Olinalà, per exemple, el germà de l’alcalde té la botiga més gran del poble i se sap que compra tota la mercaderia robada dels camions que assalten. I el mateix alcalde ven peces de cotxe robades. Aquesta situació fa que, quan volem posar-hi fre, no tothom hi estigui d’acord perquè afecta els interessos de molta gent, no solament els dels delinqüents.

 

Aleshores, com és que Olinalà es va plantar contra el crim organitzat?

Inicialment, era un poble conformista, apàtic davant el dolor dels altres. Van començar a arribar-hi delinqüents que atemorien el poble. Va arribar un moment en què Olinalà estava sumida en el terror. La gent va reaccionar arran de la desaparició d’un taxista el 27 d’octubre 2012. Ja s’havien produït segrestos, robatoris a les llars i robatoris de bestiar i de vehicles. També segrestaven les nenes i les prostituïen i violaven nens. Davant la inacció de les autoritats, fins i tot extorsionaven les dones que venien al mercat i subornaven la gent que tenia botigues. La desaparició del taxista només va ser la gota que va fer vessar el got.

I el poble va començar a organitzar-se?

La gent es va organitzar per buscar el taxista, perquè havien trobat el seu taxi abandonat a la vora del poble. Al cap d’uns dies, van trobar el cos, ja en descomposició. Quan l’estaven sepultant, va arribar la informació que s’havien endut un altre taxista. Aquells moments es vivien amb dolor i desesperança. La gent va decidir fer sonar les campanes d’Olinalà per reunir-se i anar a buscar els responsables. Va ser aleshores quan vaig arribar, per saber què passava, per què estaven sonant les campanes. Tots els homes estaven emprenyats. Duien garrafons de benzina perquè volien trobar els delinqüents i cremar-los. A mi em preocupaven les conseqüència de tot allò i els problemes legals que se’n podien derivar. Així doncs, vaig animar-los a calmar-se i a fer bé les coses. Ens vam organitzar i vam anar juntes, simultàniament, a buscar-los.

Què vau fer amb els delinqüents?

"Em vaig guanyar la confiança de la gent quan vaig començar a fer labors socials a la meva comunitat: el respecte es guanya treballant a favor de les persones i de la vida"

A les seves cases, s’hi van trobar carnets de conduir de diferents estats i diverses identificacions per a les mateixes persones com a marines, militars, policies federals i pilots d’avió. També hi havia armes i armilles antibales. Vam trobar un noi i el vam entregar a la policia municipal, però encara no ens n’havíem anat que ja l’havien deixat lliure. Quan ho vam saber, ens vam emprenyar molt perquè la gent s’havia arriscat. Es va reclamar més seguretat a l’alcalde, però, finalment, vam ser nosaltres qui va prendre el control.

Davant la connivència del govern, us vau autoorganitzar?

Ens vam coordinar per tancar el poble perquè no hi entrés ningú, perquè teníem por que els delinqüents que s’havien escapat tornessin per matar-nos. Vam començar a muntar trinxeres a les entrades del poble. Mentrestant, jo estava pendent que hi hagués benzina per a les fogueres i el cafè. Les dones grans i els ancians ploraven de por, es vivia una situació absolutament nova... Feia vuitanta anys que no sonaven les campanes, que serveixen per anunciar un perill.

 

Alguns paisans teus afirmen que vas liderar el desarmament de la policia d’Olinalà. Com és possible que seguissin una dona com a líder?

Em vaig guanyar la confiança de la gent quan vaig començar a fer labors socials a la meva comunitat. Més que aixecant-se en armes o desarmant la policia [al voltant de 700 habitants de Olinalà van prendre l’Ajuntament i van desarmar setze policies municipals el 2012], el respecte es guanya treballant a favor de la gent i de la vida. Allò es va fer sense pensar, no ho vaig planejar, va succeir per necessitat. No actuava ningú, ni els que tenien l’obligació de fer-ho, com el govern. Així doncs, vam actuar per defensar-nos. La nostra iniciativa d’autodefensa responia al terror, a la por que sentíem.

Com us constituïu com a policia comunitària?

"A Olinalà, ja havia existit la policia comunitària. Després, la van eliminar i van posar-hi la policia municipal. Al principi, eren agents locals, però, després, eren de fora"

A Olinalà, ja havia existit la policia comunitària, però es deia la Ronda. Després, la van eliminar i van posar la policia municipal. Al principi, eren agents d’Olinalà, però, després, van començar a dur-los de fora. Durant l’aixecament del 27 d’octubre, ens va visitar la Comissió de Drets Humans de Tlachinola, representants de la casa matriu de la Coordinadora Regional d’Autoritats Comunitàries (CRAC), per veure què estava passant, ajudar-nos i oferir-nos l’adhesió a la coordinadora.

Quins requisits cal complir per crear una policia comunitària?

La policia comunitària es basa en els usos i els costums. La justícia comunitària està avalada per les assemblees. S’ha d’aconseguir, com a mínim, el 51% de signatures de la població. Vam començar a fer les assemblees per barris i a compilar les firmes. Cada barri proposa el seu policia i sempre és un pare de família, un jove de bon caràcter, que no sigui un criminal ni una persona amb mala reputació. El procediment va durar nou mesos.

 

El 2013, quan Ángel Aguirre era governador de Guerrero, us va regalar dues camionetes patrulla...

Sí, ens van donar tot el seu suport. Em van proposar ser part de la policia rural, però no ho vam acceptar. Llavors, tot anava bé: quan fèiem una detenció, havíem acordat que ho comunicàvem a la fiscalia. I la fiscalia avisava els familiars.

L’any 2014, la Coordinadora Regional d’Autoritats Comunitàries (CRAC) va rebre molts diners. Quins riscos creus que pot tenir que una policia comunitària rebi finançament públic?

Depèn de qui la dirigeixi. A mi em van oferir una partida de diners de l’Estat, però crèiem que ens voldrien manipular si els acceptàvem. Per tant, els vam rebutjar i vam optar per l’autogestió. Les persones que formem part de la Policia Comunitària d’Olinalà no tenim un sou. Els grups van rotant i a cada membre li toca fer guàrdia cada vuit o deu dies. Es necessiten recursos, però a nosaltres ens sosté el poble.

Poc temps després d’haver-vos adherit a les CRAC, vas ser detinguda i van fer una operació contra la policia comunitària. Qui hi ha darrere d’aquestes detencions?

"Les persones que formem part de la Policia Comunitària d’Olinalà no tenim un sou. Els grups van rotant i als seus membres els toca fer guàrdia cada vuit o deu dies"

Sincerament, mai no vaig sentir que les coses anessin malament, mai no vaig pensar que acabaria a la presó. Estava convençuda que em mataria la delinqüència organitzada, que em torturarien fins a la mort perquè estàvem interferint en els seus interessos. Però el cas és que el primer afectat per la nostra tasca i el nostre primer opositor va ser l’alcalde Eusebio González. La policia comunitària va començar a funcionar i va assumir totes les competències de les policies municipals, també les denúncies. I vam ser el primer obstacle a què es va haver d’enfrontar.

La repressió es va estendre?

"Quan el poble es va aixecar contra el crim organitzat, l’Estat mexicà va enviar l’exèrcit i la Marina. Pensàvem que era per garantir-nos la seguretat, però era per reprimir-nos"

Va ser contundent, dirigida contra totes les policies comunitàries i contra el conjunt del poble. Militaritzen les comunitats per espantar-les i controlar-les. És una repressió que Guerrero ha patit durant molts anys perquè sempre ha estat reprimida militarment. Quan el poble es va aixecar en armes contra el crim organitzat, l’Estat mexicà va enviar l’exèrcit i la Marina. Pensàvem que era per garantir-nos seguretat, però ens vam adonar que era per reprimir la policia comunitària i el mateix poble. Ens volien desarmar. A l’inici, dels 250 policies, només em van detenir a mi. Finalment, van detenir nou persones, les més representatives i conegudes, perquè ens tenien por, veien que estàvem organitzant molts pobles. En aquell moment, jo era la veu, la cara visible, la que denunciava la situació públicament.

 

Vas passar per la presó. La policia comunitària rebutja aquests espais i opta per les cases de reeducació. Què les diferencia?

Ho hauria donat tot per estar en una casa de reeducació en lloc d’estar en una presó de màxima seguretat. Una casa de reeducació et dóna l’oportunitat que la teva mentalitat canviï, que no cometis els mateixos errors o que t’adonis dels que vas cometre. En canvi, una presó federal o estatal et porta a aprendre com delinquir, com matar, com fer desaparèixer cossos... No t’ajuda, ben al contrari. A les cases de reeducació, la conversa amb els ancians, les sortides a fer treball social i a conèixer les necessitats de les comunitats són una constant. S’aprèn a apreciar el menjar i a guanyar-se’l. Les persones que no volen fer el servei a la comunitat no surten a treballar i es queden tancades. Hi ha maneres de fer les coses amb constància perquè els condemnats s’allunyin d’aquests vicis. A la presó, en canvi, tots els drets que pot tenir un ésser humà són paper mullat. Per a mi, aquella estada va ser una tortura psicològica terrible. Des de fora, la gent em donava molta força, això sí. I m’encoratjava que el meu poble pogués dormir en pau perquè s’havia aturat la massacre.

El teu procés penal continua i una filla teva també està sent atacada i amenaçada. Tens por de tornar a Mèxic?

Tinc por que facin alguna cosa a la meva família. Només tinc por del govern. Qualsevol cosa que li passi a la meva família haurà estat planejada pel govern, és obvi, perquè no tinc enemics entre la gent del poble. Quan em van atribuir un delicte de delinqüència organitzada amb finalitat de segrest, ja va quedar molt clar què volien fer amb mi. El mateix jutge va dir que no existia delicte i va reconèixer la policia comunitària com a sistema de seguretat. Em va donar l’acta de llibertat... però no em van alliberar, sinó que em van tornar a jutjar.

Denuncies la repressió sistemàtica contra les preses polítiques. Què és la fabricació de delicte?

És el que van fer amb mi. A banda d’acusar-me de segrest, també em van acusar d’assassinat. Fins i tot van arribar a fer un croquis de com havia matat la gent en què jo apareixia dreta amb un rifle. Mitjançant un pèrit, vaig poder demostrar que jo estava a quatre hores del lloc del crim quan va passar. Així és com fabriquen culpables. Pel que fa a les acusacions de segrest, amb la policia comunitària vam detenir gent, però no la vam segrestar perquè no som un grup de delinqüents organitzats, sinó un poble organitzat. Hi ha un munt de mestres, periodistes i lluitadors socials presos a Mèxic. És casualitat que els atribueixin la delinqüència organitzada i els imputin segrestos a tots? El govern ha d’elaborar estadístiques per demostrar que el seu sistema de justícia funciona i, amb aquesta finalitat, omple la presó de gent innocent.

Què esperes de la teva visita a Europa?

"Vinc a denunciar aquest sistema fallit de Mèxic. Demanem que els governs dels Estats Units i d’Europa aturin l’ajuda armamentística que donen al país"

Vinc a denunciar aquest sistema fallit de Mèxic. Demanem que els governs dels Estats Units i d’Europa aturin l’ajuda armamentística que donen al país. Que els EUA aturin el Pla Mérida, perquè la milionada que hi aboquen (teòricament adreçada a combatre el tràfic de drogues) només serveix perquè el crim organitzat s’entreni, ens mati, ens esquarteri i ens desaparegui. Els EUA posen les armes, però Mèxic posa la sang i els morts. Aquests diners fan que uns quants siguin milionaris i la resta continuem fotuts. Els nostres territoris continuen saquejats i els pobles continuen abandonats. Sóc aquí per denunciar-ho i per desemmascarar el govern mexicà i el seu hàbit de crear delictes i culpables.

Però, al cap i a la fi, la UE és un gran soci comercial...

"Les institucions llancen crítiques cap a Veneçuela o Cuba i, en canvi, aplaudeixen el president de Mèxic; i, al nostre país, hi ha molts més de 43 joves desapareguts"

Les institucions podrien contribuir a canviar la situació, però és cert que mantenen molts negocis. Llancen critiques cap a Veneçuela o Cuba i, en canvi, aplaudeixen el president de Mèxic. Al nostre país, hi ha molts més de 43 joves desapareguts. Els govern europeus han fet alguna crítica, han proposat alguna mesura o sanció? No volen trencar els llaços perquè Mèxic els ho està entregant tot. Per exemple, el nostre petroli. Som un país ric, però els recursos no repercuteixen en el benestar de la població, sinó que van a parar a mans dels inversionistes europeus, dels gringos. On es refugien els lladres? En aquests països europeus. I no vull dir més... per no posar-me en un embolic...

No pots parlar?

Troben armes del Pla Mérida en mans de delinqüents. Per tant, els Estats Units estan armant qui mata la nostra gent, la desapareix i l’espedaça.

Guerrero és un Estat marcat per la violència i el narco, però el cultiu d’opi proveeix moltes famílies.

El que provoca el narco són moltes morts entre els camperols i moltes famílies destruïdes. La riquesa que genera el cultiu se’n va cap als Estats Units i els països europeus. Mentrestant, la nostra gent està cada vegada més fotuda. Si t’endinses a la muntanya, les persones no tenen sabates ni menjar. A vegades, s’han de conformar amb la mort dels seus familiars perquè no tenen manera de saber què els passa o de dur-los al metge. A mi, aquesta situació em va fer reaccionar, em va encoratjar i em va donar forces per escridassar el govern i preguntar-li per què havia abandonat el poble. Em va fer néixer la ràbia contra un sistema en què uns quants s’enriqueixen amb la riquesa de totes. Mèxic és nostre, les originàries de la regió en som les mestresses.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: