Internacional

"No tenia constància que era part del logotip de Good Night White Pride i cal conèixer la seva història"

Conversa amb Harlon Jones, protagonista de la fotografia que ha donat lloc al famós logotip del moviment antifeixista i antiracista Good Night White Pride. La imatge es va captar en una concentració contra un acte supremacista del Ku Klux Klann el 1998
Per mi va ser el petit incident i anècdota del dia. Mai oblidaré però que just després, algú es va acostar i em va dir: "ei, estan fent fotos de tu! Canviem-nos les gorres"

Moltíssima gent coneix el logotip de Good Night White Pride: una imatge d'una silueta d'un antiracista que dóna una coça al cap d'un supremacista blanc amb una samarreta neonazi. Però menys persones saben que la imatge prové d'una fotografia de Tom Pidgeon feta en el marc d'una contraprotesta el 9 de maig de 1998 durant un acte del Ku Klux Klan (KKK) a la població d'Ann Arbor (Michigan), als Estat Units d'Amèrica.

Aquell dia, l'aleshores líder del KKK, Jeff Berry, va encapçalar una concentració supremacista davant de l'ajuntament d'Ann Arbor. Dos anys abans, una altra protesta del KKK al mateix lloc va acabar amb la policia enfrontant-se a manifestants antiracistes i protegint el KKK. L'endemà de les protestes, la imatge de Pidgeon va ser portada a la premsa local d'Ann Arbor i Detroit i amb els anys s'ha convertit en una icona mundial. Parlem amb Harlon Jones, la persona protagonista de la fotografia que ha donat lloc al famós logotip antifeixista i antiracista.


Qui era Harlon Jones l'any 1998?

L'any 1998 tenia 18 anys i treballava en un supermercat del campus de la Universitat de Michigan. Dos anys abans, algunes persones amb qui vaig anar a l'escola van tenir problemes amb el KKK quan protestaven contra un acte del clan a Ann Arbor. Un bon amic meu va ser arrestat durant aquells fets de 1996, així que, quan aquell 1998 vaig veure els cartells d'una contra protesta per tot el campus cridant a "sortir dissabte, anem a lluitar contra el KKK", em vaig mobilitzar. Vaig explicar a tots els meus amics que havíem de sortir als carrers, mirar què podria passar i protestar; que quedant-nos asseguts no aniríem enlloc per molt que penséssim que podríem ser igualment conscients o informats sobre la situació.


Aleshores vas veure una desconnexió entre prendre consciència i prendre mesures?

Absolutament. Especialment ara, quan és tan senzill que la gent comenti o publiqui quelcom i s'oblidi el tema. Llavors era més imperatiu estar físicament als carrers. Per a mi, semblava una cosa (la contra protesta contra el KKK) de la que havia de formar part.


Havies estat mai abans en alguna contra protesta?

"El més bonic de la manifestació va ser veure les diferents cares i comunitats que van sortir. Persones que realment creien en el que feien allà. Totes juntes!"

A Califòrnia solia acompanyar al meu oncle mentre treballava i les meves tietes m'havien parlat de les problemàtiques de la comunitat afroamericana, però mai no havia participat d'una contra protesta com la d'Ann Arbor. Quan vaig veure els cartells, em vaig dir: "he de ser aquí". El més bonic de la manifestació va ser veure les diferents cares i comunitats que van sortir. Recordaré sempre una noia universitària molt baixeta, crec que era la llatina, cridant amb tota la força dels seus pulmons. I això és el que era, persones que realment creien en el que feien allà. Totes juntes!


Com va anar?

Em vaig dirigir a l'edifici d'estudiants del campus. Allà estaven distribuint mocadors blaus i diversos advocats les seves targetes, dient-nos que ens defensarien de forma gratuïta si ens arresten. A partir d'aquí, totes vam començar a marxar cap al centre de la ciutat. Recordo que cantàvem "KKK! Come to our town, What do we do? Shut'em down" [KKK, vine a la ciutat. Què farem? Fer-vos callar]. Després vam arribar a l'ajuntament. Allà hi havia tota la policia antidisturbis amb els seus escuts i les tanques amb filferro d'arç. Era la primera vegada que veia aquest nivell d'activitat policial. Allà també hi era un col·lectiu que es fa dir "mantenidors de la pau". Duien jaquetes grogues, volien que ens calméssim i anéssim a un altre lloc a cantar merda cumbaià.

"Vam seguir perseguint-los i el noi més baixet i la seva companya es van escapar, però l'altre, més alt, es va entrebancar una mil·lèsima de segon, que vaig aprofitar per donar-li una coça"



Com va reaccionar la gent?

No massa bé. La gent els deia que sortissin d'allà, que ens deixessin en pau. Però en aquell moment, tampoc estava passant realment res per veure. La gent estava dempeus. Jo em preguntava on era l'acció. Volíem esbrinar on eren els del KKK. Llavors, de cop i volta, vaig veure com un grup de persones arrencava a córrer en direcció oposada d'on érem, així que vaig començar a córrer cap allà.


Què va passar?

Hi havia unes cinc persones perseguint al noi que veieu a la foto, el seu amic i una de les seves amigues, que estaven provocant. A un d'ells se li havia preguntat si pertanyien al KKK i va dir que sí. Vam seguir perseguint-los i el noi més baixet i la seva companya es van escapar, però l'altre, més alt, es va entrebancar una mil·lèsima de segon, que vaig aprofitar per donar-li una coça. Vam marxar. Per mi això va ser el petit incident i anècdota del dia. Mai oblidaré però que just després, algú es va acostar i em va dir: "ei, t'estan fent fotos! Canviem-nos les gorres". Després d'això, tots vam tornar a la contra protesta i al bloqueig dels accessos a l'ajuntament, que és on volia arribar la marxa del KKK. Ens vam començar a moure en petits grups de dos i tres, ja que la policia intentava dissoldre la protesta. Després de carregues i d'una pluja de pedres, la policia es va retirar. Va ser la millor escena que he vist a la meva vida: els policies retirant-se. Mai els havia vist fugint així. El KKK estava rodejat i la policia va tornar disparant gas lacrimogen, contra a la gent. El meu amic Michael va rebre un impacte al pit. Quan tot va acabar, vam marxar, amb un sentiment de victòria. En Michael, un parell de persones i jo ens vam prendre unes cerveses i vam parlar del dia: l'adrenalina de tothom era tan alta... L'objectiu era que el KKK no tornés mai a Ann Arbor i fins avui no han tornat. [En Harlon Jones fa un respir i segueix explicant] Ni tan sols pensava en aquell incident de la coça fins a l'endemà, quan uns coneguts em van avisar sobre la foto. M'estava preparant per treballar quan una amiga em va trucar i em va dir: "ei, surts a la portada del diari". I jo "au va, calla", però em va dir: "t'ho dic molt seriosament, germà". Vaig anar a treballar i en arribar, vaig veure que sí, que era a la portada del diari. Així que instantàniament, vaig agafar una de les navalles d'afaitar de la prestatgeria de la botiga i em vaig dirigir cap al bany per afaitar-me tot el cabell del cap i la cara. La policia solia venir a la botiga cada dia i em coneixien. Sabien que era jo, tothom sabia que era jo! El més boig de tot plegat és que van tenir por d'investigar-me. Temien la mala premsa a la mateixa universitat, ni tan sols em van denunciar.


Això és estrany, perquè la policia va realitzar unes 40 detencions després de la marxa.

"Quan tot va acabar, vam marxar, amb un sentiment de victòria. L'objectiu era que el KKK no tornés mai a Ann Arbor i fins avui no han tornat"

La policia venia diàriament a la botiga. N'eren clients. No em van denunciar entre altres coses perquè en aquell moment la universitat vivia un veritable problema de discriminacions racistes per carreres i em sembla que es van aturar davant d'una batalla que no volien lliurar. Era literalment la persona més fàcil de trobar i no van fer res.


Com reaccionen altres persones a la foto?

Tothom em té afecte, saps? Avui en dia, tinc amics que estan tan orgullosos de tota aquesta situació que em vénen a veure perquè els hi expliqui la història als seus fills, de manera que sàpiguen i vegin que no s'ha de tenir por de sortir i fer alguna cosa contra el racisme.

"Vaig anar a treballar i a l'arribar, vaig veure que si, que era a la portada del diari. Així que instantàniament vaig agafar una de les navalles d'afaitar de la prestatgeria de la botiga i em vaig dirigir cap al bany per afaitar-me tot el cabell."


Què penses sobre qui diu que el que vas fer aquell dia és un error?

Un ha d'estar còmode amb les decisions que pren. Si algú em diu que el que vaig fer era incorrecte, els demanaria que m'expliquessin quan va ser l'última vegada que van fer alguna cosa al respecte més enllà de tenir una conversa. Si no has fet res, com pots dir que ets tan apassionat per jutjar? Si sóc el dolent per lluitar contra la ignorància, el racisme i tota aquesta merda, sí, seré el dolent!


Has vist que la imatge de Good Night White Pride també és manipulada i utilitzada per la ultradreta com a logotip de Good Night Left Side pels seus interessos?

"Si algú em diu que el què vaig fer era incorrecte, els demanaria que m'expliquessin quan va ser l'última vegada que van fer alguna cosa al respecte"

Un amic ho va veure fa poc i em va enviar una captura de pantalla d'una publicació de Facebook i va ser com "uf, quina merda més gran és això?". Així que vaig començar una cerca i vaig acabar descobrint que els nazis estaven utilitzant la foto on surto jo per contrarestar el moviment antifeixista.


Per tant, no tenies constància del logotip de Good Night White Pride, convertit en un dels logotips antifeixistes més famosos, fins que vas veure la foto de la usurpació neonazi del logo?

No, no, absolutament. No ho sabia ni en tenia pas constància. El meu millor amic em va animar a fer-ho públic, a explicar la meva humil història i la història del logotip, perquè hi ha molta gent del moviment antifeixista i antiracista que treballa darrere d'aquesta imatge. Jo mai m'esperava res d'això i menys d'uns fets que van passar el 1998. És sorprenent i increïble.


Ara que també coneixes la versió dels neonazis, què has pensat?

Vaig pensar que era hilarant. Només la ironia del fet. Hem vist fòrums ultres d'on brolla l'odi, i en alguns realment es preguntaven d'on podia provenir el logotip. Però a la majoria els importa un pèsol; ja saps, la ignorància és felicitat. Però a la vegada pensava que era una bogeria que algú promocionés aquesta imatge i ser tan ignorant d'on prové. I la llueixen amb orgull! Però em vaig alegrar molt de saber d'on prové la imatge original, que ve des de les persones que fan el correcte.


Moltes persones d'arreu del món s'han realment inspirat en aquesta imatge, la de la teva silueta, en el seu combat contra el feixisme i el racisme allà on viuen. Hi ha quelcom que voldries dir-los?

Em fa sentir molt humil. Gairebé em fa plorar d'emoció només pensar-hi. Cap dels somnis que pugui tenir a la meva vida, podrà tenir aquest tipus d'impacte, no només en una sola persona, sinó en un grup de persones d'arreu del món. I això és tan emocionant perquè jo sóc com ells. No importa on estiguem o si parlem el mateix idioma, sóc com ells. I això és el que es necessita per estar preparats per combatre, físicament i mentalment, pel correcte. Envio una salutació a tothom que rere aquest logotip està allà fent alguna contra el racisme.


*Entrevista publicada originalment a Its Going Down l'agost de 2016
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: