“No valorem prou la importància de les abelles”

Jaume Cambra, apicultor ecològic
19/04/2017

Les abelles són responsables del 70% de la producció de fruita, verdura i llavors que consumim diàriament. Amb el simple mecanisme de traslladar el pol·len de les parts masculines de les plantes a les parts femenines, garanteixen l’existència d’aquests aliments indispensables per a la nostra supervivència com a espècie animal. Malauradament, l’agricultura transgènica, l’aparició de paràsits i les sequeres motivades per l’escalfament del planeta estan posant en perill uns insectes pol·linitzadors que, a més de fascinants, ens diuen molt del nostre entorn natural. Així ho adverteix Jaume Cambra, professor de Botànica a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona des de l’any 1990. Cambra, que cultiva 40 eixams en arnes Langstroth –de creixement vertical–, observa cada dia l’evolució de les abelles i exigeix recursos perquè les entomòlogues puguin estudiar el seu comportament. Per aquest científic veterà, la divulgació, la recerca i l’increment d’espais agraris ecològics permetrien salvar les abelles i convertir la mel en un ingredient més preuat.

Jaume Cambra a l'esterior del Museu d'Història Natural i Etnografia de Valbona (Terol)


Què et va atraure de les abelles?

El meu pare hi era aficionat. Havia participat en uns cursos d’apicultura que impartia el mestre Joan Catalán a l’antic Museu de Zoologia que hi havia al Parc de la Ciutadella. Va posar diverses caixes al seu apiari i, en poc temps, va recollir 50 quilos de mel. Això va fer que jo m’hi dediqués, motiu pel qual vaig fer un curs extensiu a la Universitat, on encara avui l’apicultura ecològica no existeix com a disciplina acadèmica.


No està incorporada com a matèria?

Ni tan sols es fa recerca sobre el tema. Per això, una colla d’apicultors vam decidir formar una persona que analitza pòl·lens a l’Institut Botànic i una altra d’Ambientals que, des de Collserola, avalua com interactuen les abelles amb l’entorn natural. També hem impulsat treballs divulgatius, però, en general, els nostres entomòlegs s’ocupen d’altres insectes. A Itàlia, en canvi, hi ha molta tradició entre la comunitat científica, que analitza les abelles tant pel control de les seves malalties com per la seva funció d’indicadores ambientals.


Alguns informes adverteixen que estan en perill d’extinció. És així?

La societat sap que cal preservar la biodiversitat, però no valorem prou la importància de les abelles ni altres insectes pol·linitzadors, com ara el Bombus terrestris –un tipus de borinot. Són bàsics pel cultiu d’aliments i, si estan en risc, és per una suma de factors. Primer, per l’acció dels pesticides, que afecten tant els insectes com els humans, ja que s’acumulen als greixos del nostre cos. Allà on hi ha agricultura intensiva, a la qual molts agricultors s’han llançat per fer negoci, se n’utilitzen en grans quantitats, fet que provoca la mortalitat de les abelles i la pèrdua de diversitat vegetal.


Què més hi afegiries?

Després, hi ha el paràsit Varroa –un àcar–, que va entrar a Europa als anys 70 a través de l’Apis mellifera –més coneguda com l’abella de la mel. Controlar aquest patogen és molt complicat en l’apicultura i les grans colònies silvestres. A l’últim, també hi intervé el canvi climàtic, que, a causa de les sequeres que produeix, deixa les abelles sense l’aliment amb què pol·linitzar.


Quins efectes té aquest procés en la cadena alimentària?

"Si la mel s’inclogués a la cistella ecològica, com passa amb el vi, tindríem molt terreny guanyat"

Tots els fruiters de pinyol –com ara pomeres, presseguers o pruneres– depenen molt de la pol·linització. Igual que els melons. Però, és clar, la pèrdua d’abelles dels apicultors queda compensada perquè multipliquen les colònies o en compren a agricultors que es dediquen a produir-ne. El cotó, el blat i l’arròs també poden resultar perjudicats per la manca d’abelles, de la mateixa manera que tindríem menys llet, formatge, ous i derivats carnis. El blat de moro no es veu afectat per la manca d’abelles, però part del seu pol·len acaba arribant a la mel i, com que és transgènic, la contamina. De manera que, si vols mel ecològica, has de marxar d’aquests entorns perquè no estigui contaminada.


Què pot aportar l’apicultura ecològica?

Nosaltres reclamem seguretat alimentària –ja que els estudis assenyalen que els transgènics són perjudicials per la salut– i, després, apropar el camp a la ciutat, tenint en compte que l’apicultura urbana no pot ser ecològica. Com a mínim, ha d’estar a tres quilòmetres del medi urbà perquè, si no, els metalls pesants i altres productes tòxics derivats de la combustió van a parar a la mel. Posar ruscos a la ciutat pot tenir una finalitat pedagògica, però no se’n poden extreure recursos alimentaris si no són saludables, d’aquí que calgui una normativa europea que estableixi uns paràmetres respecte a això.


Amb l’actual model productiu, veus possible disminuir aquests indicadors?

Hem de desenvolupar accions perquè l’apicultura ecològica estigui a l’abast del consumidor. La mel ecològica ja té mercat, el problema és el preu. No perquè sigui cara, sinó perquè el menjar convencional és un 40% més barat, mentre que en altres països ho és entre un 15 i un 20%. Això fa que, a Catalunya, només siguem dotze les persones que produïm mel ecològica. Si aquesta mel s’inclogués a la cistella ecològica i comptés amb el reconeixement de producte amb denominació d’origen –igual que passa amb el vi–, tindríem molt terreny guanyat. Però cal que sigui promoguda i valorada. Només així arrossegarem la gent a consumir-ne.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: