Internacional

"El nostre primer obstacle és que a Portugal no es coneix l'economia solidària"

Entrevista a Julio Ricardo, Rogelio Roque i Paula Lucia Ruivo, tres dels impulsors de la xarxa d'economia solidària portuguesa RedPES, que compta amb el suport de la Xarxa d'Economia Solidària catalana (XES)
"Unim diversos grups de diverses lògiques que la característica comuna d'unir la producció de béns i serveis amb la solidaritat i els valors democràtics"
Heura Molina

El març del 2016 es creava la xarxa portuguesa d'economia solidària, RedPES, amb la voluntat d'impulsar el món cooperatiu i associatiu amb perspectiva solidària. Durant el procés d'arrencada han estat acompanyats de prop per la Xarxa d'Economia Solidària Catalana. Recentment han estat a Catalunya per conèixer el món de cooperatiu català. Aprofitem aquesta visita per trobar-nos amb tres dels seus representats als locals de la XES i parlar sobre la realitat actual del cooperativisme i l'economia solidària portuguesa.


Com va néixer REDPES?

Julio Ricardo. La REDPES va néixer en el context d'una discussió entre persones vinculades a les cooperatives locals, així com a d'altres provinents de la universitat que van pensar que era necessari crear una alternativa a l'economia social ja existent. Vam pensar que era necessari anar més enllà que això i crear una economia solidària que revises el que moltes persones han començat a fer ja Portugal.


Quins grups són els que impulsen la RedPES?

Rogelio Roqua. És curiós, perquè s'uneix a diversos grups de diverses lògiques que la característica comuna d'unir la producció de béns i serveis amb la solidaritat i els valors democràtics. La xarxa va sortir perquè hi havia cinc lògiques. Un grup vinculat a les cooperatives de les zones rurals agroecològiques. A continuació, les associacions locals de medi ambient. Una tercera pota són grups catòlics de base i vinculats amb l'esquerra. Després es nodreix també d'acadèmics. I finalment, d'un cinquè grup que anomenem grups neoanarquistes. Ah! I el sisè grup seria el dels moviments de transició.


Quina valoració feu de l'any de vida de la xarxa?

"Encara existeix una desconfiança cap al nostre moviment per part de les antigues cooperatives i mutualitats, que pensen que estem traint la història de l'economia social"

Paula Lucia Ruivo. En el fons és un any d'instal·lació. No es pot créixer molt d'un dia per l'altre. Però, d'alguna manera s'han fet accions per donar a conèixer l'economia solidària. Aquest és el primer obstacle a Portugal, no es coneix l'economia solidària, no se sap què és. El cooperativisme està encara molt lligat a uns estereotips que no són positius. Tot i això hem aconseguit integrar més associacions a la xarxa. Encara ens manca concretar com serà la relació en xarxa entre nosaltres, entre els associats. Ens cal crear una banca cooperativa. També necessitem reconeixement polític. L'expressió "economia solidària" encara no està reconeguda a Portugal. Només el Bloco d'Esquerda i el Partit Animalista la defensen. D'altra banda, encara existeix una desconfiança cap al nostre moviment per part de les antigues cooperatives i mutualitats, que pensen que estem traint la història de l'economia social. Però no és així!


Com us organitzeu?

RR. Tenim a la vora de vuitanta associats. La idea és que es creïn grups regionals i que la xarxa sigui una xarxa de xarxes regional. Que dinamitzi amb autonomia cada territori. Però és un procés que encara no està tan desenvolupat com ens agradaria.


Quina implementació teniu al territori?

RR. Som presents a totes les regions, però més forts al centre, a Lisboa i a Alto do Tejo. La zona de Santarém i les Açores també són fortes. De fet, on va néixer l'economia solidària portuguesa és a les Açores.

"L'economia social encara no està ben acceptada. Es diferencia el que és social i del que és solidari. Penseu que estem en contra d'allò que ja s'ha fet per part de l'economia social. D'aquí rau també la no acceptació política." / Heura Molina



Per què no hi ha una bona visió de l'Economia Solidària?

PLR. Encara no està ben acceptada. Es diferencia el que és social i del que és solidari. Penseu que estem en contra d'allò que ja s'ha fet per part de l'economia social. D'aquí rau també la no acceptació política.

RR. Hi ha tres tipus de cooperatives amb les quals tenim algunes tensions. La primera són les cooperatives principalment agrícoles, tradicionals, que amb el temps s'han transformat en empreses cooperatives capitalistes. La seva lògica no és democràtica i funciona igual que l'economia de mercat. No ens identifiquem amb elles. El segon grup són les cooperatives que han sorgit recentment de l'ensenyament superior i la farmàcia. Són falses cooperatives. Jurídicament ho són, però de facto són empreses capitalistes, creades com a cooperatives per interessos fiscals. Després hi ha un tercer grup, amb el que estem una mica més propers, que són les cooperatives que es mantenen fidels a l'estil inicial, molt lligades a la francmaçoneria. Amb elles tenim bona relació. Però, estan molt lligades als valors tradicionals i no accepten molt bé el concepte d'economia solidària.


Durant el Procés Revolucionari en Curs, després del 25 d'Abril de 1974, quin paper van jugar les cooperatives?

"El 25 d'Abril, especialment a l'Alentejo, amb l'ocupació de terres es van crear moltes cooperatives agrícoles, però totes elles estaven molt centralitzades i jerarquitzades. Avui ja en queden poques"

JR. El 25 d'Abril, especialment a l'Alentejo, amb l'ocupació de terres es van crear moltes cooperatives agrícoles, però totes elles estaven molt centralitzades i jerarquitzades. Moltes d'elles tenien molta implicació política, però amb el temps es va començar a diluir. Avui ja en queden poques.

RR. Les cooperatives van tenir també un paper important durant l'oposició al règim de Salazar. El procés d'ocupació de terres, al sud, va donar origen a dures lògiques també. Les cooperatives, que eren més democràtiques, i les unitats col·lectives de producció, dependents del Partit Comunista Portuguès. Aquestes eren més verticals. Tradicionalment el Partit Comunista Portuguès no ha acceptat gaire bé l'estructura horitzontal, era un partit molt lligat al Partit Comunista estalinista, vertical, jerarquitzat. La idea d'un moviment cooperatiu no jerarquitzat no estava gaire ben vista pel PCP i això va provocar xocs.


Acabat el PREC, hi ha un procés de retrocés del moviment cooperatiu portuguès?

RR. Sí. És molt fort aquest retrocés durant algun temps. Ara, crec que els darrers anys, amb la crisi, està apareixent un nou cooperativisme, marcat per valors com l'ecologia, la defensa del món rural i el desenvolupament local. També amb aquesta idea de l'economia solidària. També hi ha unes noves formes de neoanarquisme que intenten crear cooperatives antiestat i antimercat.


Quines característiques té l'economia solidària a Portugal?

"Al contrari del que passa amb l'economia social tradicional, l'economia solidària vol assumir el seu paper al mercat econòmic, malgrat que no es regeixi pel valor de canvi ni les lògiques de mercat"

RR. En aquest moment, allò que compartim tots és el principi de solidaritat, però una solidaritat emancipadora, no assistencialista. Una solidaritat que sigui també ecològica, democràtica i sistèmica, que articuli les diferents dimensions de la vida de grup. Una altra cosa important és la voluntat de tenir una economia forta, plural i alternativa. Al contrari del que passa amb l'economia social tradicional, l'economia solidària vol assumir el seu paper al mercat econòmic, malgrat que no es regeixi pel valor de canvi ni les lògiques de mercat.


Com és la legislació sobre cooperatives a Portugal?

JR. En aquest moment s'està debatent una alteració del codi cooperatiu. El 2014 es va fer un codi que creava dues figures que desvirtuaven el concepte cooperatiu: La presència d'inversors en les cooperatives i la possibilitat que aquest tinguessin un vot associat al valor invertit. L'esquerra parlamentària vol retirar aquestes figures. Ens agradaria doncs, que dins aquest codi s'integrés l'àmbit de l'economia solidària. A la vegada, el govern anterior, de dretes, va intentar que la taxa social fos la mateixa per cooperatives i empreses capitalistes. Ens oposem a això, cal un avantatge fiscal que protegeixi les cooperatives.


Entenc que aquest nou govern us és favorable...

RR. Més o menys. Hi ha varietat de posicions. El grup que ens ha prestat millor atenció és el Bloco d'Esquerda. El PCP sempre mira amb desconfiança cap a aquesta àrees, encara que ha fet propostes interessants. Dins el Partit Socialista hi ha diversitat. Hi ha qui està molt connectat a l'economia social, però no accepten el terme 'economia solidària'. Aquest sector, que ve del PREC, està lligat amb la francmaçoneria i l'economia social tradicional.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: