Internacional

"La nova forma de resistència a través de les paraules és igual de valuosa que les armes"

Entrevistem l'activista palestina Leila Khaled, amb motiu de les seues últimes visites a València i a la Fira Literal de Barcelona. Parlem amb ella de diferents aspectes de la seua trajectòria per centrar-nos en la lluita palestina i el paper de la dona
"L'experiència de la [Primera] Intifada i totes les seues estratègies de confrontació són algunes de les formes de protesta que el poble palestí ha donat al món"
Ariana Nalda

Leila Khaled va nàixer un mes d'abril del 1944 a la ciutat palestina de Haifa. Quatre anys després, durant la Nakba palestina, tropes sionistes hi van perpetrar la neteja ètnica i menys d'un mes després el municipi va passar a formar part del nou Estat d'Israel. La seva família i ella es van convertir en refugiades al Líban i, com a la resta de refugiades palestines, l'Estat d'Israel no li ha permès tornar a casa seva i actualment viu a Jordània. Als 24 anys es va fer famosa arreu del món per segrestar un avió de la companyia israeliana EL AL que anava de Los Angeles a Tel Aviv. 
 

És conegut que en eixe famós vol del 29 d'agost de 1969 vas demanar al pilot sobrevolar Haifa per poder veure-la novament. 69 anys després de la neteja ètnica de la teua ciutat, què significa per a tu?

Haifa representa per a mi la meua pàtria. I jo, junt amb el meu poble, tinc com a objectiu arribar a eixa terra, a eixa ciutat, a Haifa. A una Haifa alliberada. Eixe és el meu objectiu. I a més, la nostra ciutat és una de les més boniques del món. Per a mi, la més elevada, la més estimada.
 

També eres coneguda per la foto amb la kuffiya sostenint l'AK-47. Et segueixes veient retratada a la foto?

Penso que sóc jo mateixa, una lluitadora per la llibertat. Al principi agafava les armes per defensar la nostra revolució, arribant a participar en algunes operacions. Però ara també sóc una persona política, mobilitzo gent i participo de xerrades arreu del món per mostrar què passa a Palestina i per què lluitem. Sense oblidar que aquesta nova forma de resistència a través de les paraules és igual de valuosa que les armes.
 

Després dels Acords d'Oslo, es va crear l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) com una forma de govern palestí. Què en penses actualment d'aquesta entitat?

"Crec seriosament que l'ANP ha de parar la coordinació amb l'opressor perquè funciona en benefici d'Israel, no del poble palestí"

L'ANP, en la seva essència, hauria de ser democràtica, però actualment crec que no ho és. Això es deu al fet que està sota les condicions dels Acords d'Oslo, el que significa que té una relació amb Israel. Nosaltres tractem de mostrar a la nostra gent què significa la coordinació en seguretat entre l'ANP i Israel. I crec seriosament que l'ANP ha d'aturar aquesta coordinació amb l'opressor perquè funciona en benefici d'Israel, no del poble palestí.
A més, segurament, pensa que representa totes les palestines, però no és així. Les palestines estan representades per l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OLP). L'Autoritat sols representa les palestines de Gaza i Cisjordània. I la divisió tampoc ajuda. A aquest fet se suma que no gaudeix de la sobirania nacional en tot el territori, com altres països, ja que no té el control de les fronteres, la terra, l'aigua, etc. i les autoritats israelianes sempre estan a tot arreu destruint cases, empresonant i assassinant gent.
 

Creus que continua vigent la solució dels dos estats?

"El que hem de fer és construir un estat democràtic a Palestina, on puguem viure totes juntes amb els mateixos drets"

Primer de tot, estic en contra d'aquesta solució. És a dir, represento el partit del Front Popular per l'Alliberament Nacional i des del principi hi estem en contra. Aquesta solució va ser iniciada pels israelians i americans quan van dir que era l'única forma d'acabar amb el conflicte. Les autoritats israelianes, com a sionistes que són, pensen en això amb la intenció d'ocupar tot el nostre país. A més, com podem parlar dels dos estats si no existeix un estat palestí? Amb aquesta solució tampoc hi hauria la possibilitat que les refugiades puguem exercir el nostre dret al retorn, aprovat per les Nacions Unides a la Resolució 194. Deixa'm dir-te una cosa: la clau per la solució és que la gent pugui tornar a casa seva. El que hem de fer és construir un estat democràtic a Palestina, on puguem viure totes juntes amb els mateixos drets. Sense justícia, nosaltres continuarem lluitant.
 

El passat 6 de maig et vas declarar en vaga de fam com a mostra de solidaritat amb la protesta que estan duent a terme més de 1.500 preses palestines a les presons israelianes. Què ens en pots contar?

És la 24a vaga de fam que realitzen les preses palestines. Però ara és molt important perquè continua endavant passat ja el 32é dia i cada cop més gent s'hi suma. Actualment, hi ha unes 1.800 preses en vaga de fam i cada cop hi haurà més palestines que s'hi sumen si no s'aconsegueixen les demandes: acabar amb la detenció administrativa – actualment hi ha 600 persones en aquesta situació, incloent-hi xiquets i xiquetes – i l'aïllament penitenciari, donar tractament mèdic adequat, deixar que les famílies puguin visitar regularment les presoneres, donar facilitats perquè puguin continuar amb els seus estudis, i sobretot la llibertat de totes les presoneres. És difícil sobreviure a les presons i són demandes molt humanes. Això posa les autoritats israelianes en una mala posició perquè no estan responent; al contrari, continuen augmentant la repressió.
 

Creus que aquesta vaga de fam pot ser un element unitari?

Clar que és una mostra molt clara per part de les preses, perquè totes les faccions polítiques hi estan implicades. El 2006, les preses de totes les faccions van escriure el "Document de les preses" per afavorir un diàleg nacional i el van adoptar com a un programa polític dintre de les presons. Ara bé, també fora de les presons s'està cridant per un front nacional unit per poder continuar la lluita.

"També fora de les presons s'està cridant per un front nacional unit per poder continuar amb la lluita" / Ariana Nalda



Quin paper juguen les ONG a Palestina?

Quan parlem de gent sota ocupació, tothom ha d'estar implicat en la mobilització. Hi ha moltes ONG que no existien abans dels Acords d'Oslo i fan creure a la gent, sota unes condicions imposades per elles mateixes, que estan lluitant per la llibertat. Però jo no hi estic d'acord, ja que són finançades per organitzacions internacionals relacionades amb els serveis d'intel·ligència d'altres països, com la USAID (United States Agency for International Development). A pesar d'això, hi ha altres organitzacions internacionals que ens donen suport a través d'aquestes ONG sense imposar condicions. També hi ha altres opcions amb un suport molt ampli per part de la població palestina, com el BDS, que estan donant suport a la nostra lluita.
 

Les dones arreu del món han estat implicades en tot tipus de processos revolucionaris. A Palestina, és ben coneguda la seva participació. Com ha estat la teva implicació en la lluita per l'alliberament de Palestina?

"Si volem canviar la imatge de les dones, les dones han de ser iguals en l'acció, i no sols en la vida familiar"

Les dones sempre hem tingut un rol en tots els moviments. Jo vaig estar criada en una família política; el meu germà quan estudiava a la universitat era membre del Moviment Nacional Àrab, fundat per George Habash entre d'altres, i va organitzar tota la família. A mi no em van deixar participar-hi fins que vaig complir 16 anys. Era fàcil per a mi ser activa a la universitat i vaig ser elegida líder de la Unió General d'Estudiants Palestins, va ser tot un orgull per a mi. Però després del 1967, es va crear el Front Popular per l'Alliberament de Palestina (PFLP en anglès) i vaig passar a formar-ne part. El PFLP té el lema que home i dona són iguals en l'alliberament. Si volem canviar la imatge de les dones, les dones han de ser iguals en l'acció i no sols en la vida familiar. Tot i que també és important, és a dir, jo sóc una lluitadora per la llibertat, m'he casat, he tingut fills, i ara sóc àvia. Estic feliç per això. No va ser una excepció per a mi ser part de la lluita. Altres dones ho van fer abans i algunes ara són màrtirs. Totes nosaltres continuarem amb la lluita per l'alliberament.
 

Creus que la lluita nacional i la lluita feminista tenen el mateix pes en l'alliberament de Palestina?

Nosaltres lluitem per l'alliberament nacional, però al mateix temps pels drets de les dones. No hi ha contradicció entre aquestes dues exigències. Ara hi ha una victòria per a les dones, ja que estem reconegudes en la Declaració d'independència de Palestina del 1988. El problema és que hem de continuar exigint que volem formar part de la presa de decisions. Perquè, si no és així, sembla que no creguin en el rol de les dones a la política. Al mateix temps, necessitem que les idees d'esquerres estiguin dintre de la societat per poder canviar-ho.

"El problema és que hem de continuar exigint que volem formar part de la presa de decisions. Perquè, si no és així, sembla que no creguin en el rol de les dones a la política" / Ariana Nalda



Si arreu del món es coneguera el que passa a Palestina i sota quines condicions viu el poble palestí, la gent canviaria l'opinió sobre la resistència palestina?

Hem de veure tots els exemples. Si ara pensem en Franco, que era un dictador i posava les persones a la presó o les assassinava... Hi havia una lluita contra ell i aquesta gent és considerada com a combatents per la llibertat a l'Estat espanyol. Nosaltres no tenim un dictador, sinó una ocupació amb un règim d'apartheid. També podem posar altres exemples, com la Segona Guerra Mundial quan la gent lluitava contra el nazisme. Cap persona té dret a justificar una ocupació. La gent ens diu "aneu a negociacions, les palestines ho volem", però que ha passat fins ara? Més empresonaments, més confiscacions de terres, més assentaments... A Palestina hi ha un apartheid com el que hi havia a Sud-àfrica.
 

Amb tot, què poden aprendre els pobles del món del palestí?

El poble palestí ha creat un altre tipus de lluita. Per exemple, el potencial que conté que unes xiquetes llancen pedres contra un exèrcit armat fins les dents. Fins al punt que el Parlament israelià va aprovar una llei per empresonar entre 3 i 20 anys les xiquetes que llançaven pedres. Hem vist com durant les últimes dècades, per tot arreu en manifestacions i vagues generals s'han llançat pedres. No només açò, sinó que l'experiència de la [Primera] Intifada i totes les seues estratègies de confrontació són algunes de les formes de protesta que el poble palestí ha donat al món.
 

Alguna altra manera de lluita important vinculada amb Palestina?

Al-Muqata'a (el boicot). Una de les formes de lluita no-violentes més destacades. El boicot no és un mèrit nostre, ja existia contra l'Estat racista de l'apartheid sud-africà i abans, de fet, pertany als pobles del món. Però nosaltres hem contribuït a la seua propagació. Actualment, cada vegada s'utilitza més. Ara, el món -almenys el món sensible a les injustícies- està veient com l'experiència del boicot és positiva i està comprovant que pot utilitzar-la. En definitiva, les formes de lluita del poble palestí han demostrat almenys una cosa, que el poble palestí mereix viure, que mereix la vida. I açò, perquè el poble palestí, malgrat totes les dificultats que existeixen, continua amb la fermesa d'alliberar la seua terra.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: