El núvol gris i la taca negra de Repsol al territori

11/11/2014

Normalment, els impactes que genera l’activitat de Repsol al territori passen desapercebuts a molts mitjans de comunicació que es lucren amb els anuncis de la poderosa corporació. Les habitants de pobles com Constantí, el Morell o la Pobla de Mafumet respiren els fums de la petroquímica mentre s’aferren als llocs de treball que els brinda.

El mes de juny d’enguany, la plataforma Cel Net, organització que agrupa joves dels pobles del voltant de la refineria, va presentar els resultats d’un estudi elaborat pel laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya, en conveni amb quatre ajuntaments de la zona. Durant un any i mig, van estudiar la qualitat de l’aire al voltant del Polígon Nord de Tarragona, la vall del riu Francolí i els municipis propers al complex petroquímic. Entre tots els contaminants detectats, se superaven els nivells de compostos tòxics com el Benzè, l’1,3-butadiè o el PM10, declarats com a potencials cancerígens per organismes de referència com l’Organització Mundial de la Salut. Aquests estudis demostren que les anàlisis actuals de la Generalitat només analitzen dos compostos orgànics volàtils dels 160 que s’han arribat a detectar i que, diàriament, respiren els veïns i les veïnes dels municipis afectats.

Als anys setanta, es va construir el pantalà de Tarragona davant les platges de la Pineda (Vila-seca). Aquest moll s’empra per facilitar les maniobres dels més de 500 petroliers que, anualment, descarreguen més de nou milions de tones de combustible. Els vessaments de petroli són quelcom habitual: “El risc zero no existeix”, va afirmar Antoni Brufau, president de Repsol, davant els alcaldes de la zona el 17 de gener de 2012.

Més enllà dels accidents periòdics –se n’han comptabilitzat almenys setze durant la darrera dècada–, les veus expertes en la matèria afirmen que “la contaminació per hidrocarburs és una conseqüència implícita del seu transport marítim”. Una pràctica habitual dels vaixells petroliers és la neteja de les seves dependències amb aigua marina un cop han descarregat. S’estima que anualment es vessen més de 400.000 tones d’hidrocarburs al Mediterrani, dada que el convertiria en un dels mars més contaminats del planeta. Una altra pràctica recurrent és la de “volatilitzar” les taques de petroli confiant en les forces de la natura. Aquest va ser el cas del vessament que es va produir a la plataforma Casablanca el desembre de 2010, davant el qual l’aleshores subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Teresa Pallarès, va afirmar: “Les condicions meteorològiques òptimes han afavorit l’evaporació del petroli”. La taca tenia una superfície aproximada de 19 quilòmetres quadrats i es dóna la casualitat que Pallarès, després d’ocupar el lloc de màxima responsabilitat a la subdelegació del govern espanyol de la província i de ser regidora del PSC a l’Ajuntament de Reus, és la directora general de l’Associació Empresarial Química de Tarragona des del gener de 2013.

Tot i els accidents reiterats, Repsol només ha rebut pressions de l’administració per dur a terme certes inversions en la millora de les instal·lacions i pel pagament de multes minúscules en comparació amb el seu potencial econòmic o amb el dany ambiental provocat.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: