Obsequis (conscients) per a infants

Publiquem en obert els dos articles que acompanyaven el suplement 'La Juganera. El joc i el conte com a eina de transformació, publicat en l'últim número de la 'Directa'
Pol Guillen
19/12/2017

Si has de comprar algun regalet de Nadal per a les teves petites monstres, segurament el primer que et ve al cap són jocs o joguines: la il·lusió feta objecte material. Des de la 'Directa' hem creat aquest catàleg que tens entre les mans per intentar que allò que adquireixis sigui un xic més responsable i transformador per a la teva criatura i per al seu entorn.

Al catàleg trobaràs joguines fetes des de cooperatives, inspirades en línies pedagògiques Montessori, Pickler, Waldorf i Hengstenberg, que exploren els mons del joc lliure i creatiu, i fetes amb materials nobles i naturals com la fusta i les teles orgàniques.

Des de la 'Directa' hem creat aquest catàleg que tens entre les mans per intentar que allò que adquireixis sigui un xic més responsable i transformador per a la teva criatura i per al seu entorn

“L’educació lliure és el nostre pilar fonamental. Respectem la capacitat que tenen les nenes i nens de guiar el seu propi procés d’aprenentatge. I un dels nostres objectius és fomentar que continuïn connectats amb ells mateixos de manera que identifiquin les seves necessitats i desitjos. Reconeixem la necessitat de moviment i joc espontani com a vivències necessàries perquè les nenes i nens s’expressin, es vinculin amb els altres, es coneguin a si mateixos i descobreixin l’entorn. Acompanyem així la seva evolució espontània en el procés que va des de la vivència fins al llenguatge” és com explica Enrosca el seu projecte de joguines i altres materials per a infants des de zero anys en endavant.

Llibres... una aposta segura 

Quines eines culturals crítiques i transformadores tenen les nostres criatures? Si pregunteu al vostre entorn ma/pa (mares i pares), segurament us sorprendrà que tothom parli de llibres.

A Veus amb Veu, en ple cor del Raval, una petita llibreria i editorial crítica, l’Ernest i la Gemma ens expliquen com a la llibreria intenten “crear pensament crític a través de tres eixos importants: feminisme, gènere i llibre infantil no heteronormativitzat”. La Gemma ens recorda que “no deixem de viure en un món en què ens trobarem cultura crítica i cultura mainstream. Una literatura crítica crec que és indispensable, però l’altra també existeix. I la revolució està a fer que la criatura per si sola triï aquest tipus de món, aquest tipus de vida, de pensament”.

Al catàleg trobaràs joguines fetes des de cooperatives, inspirades en línies pedagògiques Montessori, Pickler, Waldorf i Hengstenberg, que exploren els mons del joc lliure i creatiu, i fetes amb materials nobles i naturals com la fusta i les teles orgàniques


A La Caníbal, llibreria social de l’Eixample de Barcelona, en Jesús afirma que “les nenes i els nens estan molt protegides de diverses temàtiques i problemàtiques socials. Són qüestions que elles veuen al carrer i a casa seva però en els productes culturals que estan fets per a elles això no existeix i això genera un desequilibri”. Però a La Caníbal sí que tenen llibres infantils sobre problemàtiques socials: el primer exemple que ens ensenya és Quan perdem la por (Pol·len), un llibre de Lua Todó i Joan Turu inspirat en la lluita de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca. “L’autora explica que quan ella era nena es va veure en una situació de desnonament i de lluita en la Plataforma d’Afectades, i d’adolescent, ha fet el conte. Com viu una nena en situació de risc de desnonament, o un familiar o company d’escola que ho està vivint o quan a casa se’n parla? Quina feina se’n fa, al voltant d’això? En general no hi ha contes amb desnonaments. Hi ha determinades qüestions que es consideren com si fos una realitat massa prosaica de la qual es vol protegir als infants. I això de la protecció és delicat, perquè la protecció també et deixa sense eines. Una cultura crítica per a nenes i nens és una cultura que els permet confrontar una mica la realitat i qüestionar-se els relats, reflexionar pel seu compte, formar-se”, remata en Jesús.

Mentre ensenya diferents llibres infantils crítics d’editorials com Txalaparta o Bellaterra, el llibreter de La Caníbal explica la dificultat de catalogar els llibres per edats. Perquè no totes les nenes, a la mateixa edat, han viscut el mateix tipus d’experiències; motiu pel qual que han acabat catalogant els llibres en dues subseccions: “En el primer grup tenim unes narratives, iconografies i històries més properes a allò tradicional: més suau, més protegit; i en el segon tenim una altra secció de narratives més complexes, però no sempre perquè siguin més dures, també poden ser més surrealistes, menys convencionals...”, explica en Jesús. I podem trobar cultura crítica en els llibres per prelectors? Sí! En Jesús parla d’Un dia de caca i vaca (Algar): “Tracta d’un nen molt petit que va a la seva primera excursió i l’autobús quasi atropella una vaca... I al final del conte tu t’adones que el protagonista, que havies pensat que era un nen, és una nena. I les persones que la cuiden, al final no saps si són dues dones, un home i una dona, dos homes... Al lector no li genera cap problema, però li està generant un altre espai. És un llibre interessant perquè en els llibres de prelectors trobem imaginaris més convencionals del que se suposa que és el món del nadó. L’antropòloga Dolors Juliano parla molt bé de la importància de les imatges en els contes infantils: del mal que ens fa que els bons siguin guapos i els dolents, lletjos”, exemplifica en Jesús.

Voleu més exemples? La Caníbal i Veus amb Veu ens recomanen èxits com El millor aniversari de la meva vida (Mosaic), on s’explica un part natural; Pesigolles (Bellaterra), sobre la masturbació femenina de les nenes petites, o Estela grita muy fuerte (Fineo), un llibre d’autodefensa infantil contra l’assetjament sexual.

La Ciutat Invisible, del barri de Sants, també té una secció de llibre infantil. “Els infants, encara que de vegades no se’ls tracti com a tals, són persones senceres, com tothom, en procés d’aprenentatge. El més important, doncs, és donar-los eines per a pensar reflexivament per elles mateixes, de manera autònoma i crítica, en tot el que els preocupa: la convivència, el gènere, la diferència, la desigualtat”, ens diu en Marc. “En aquest sentit, per exemple, recomanem tota la col·lecció de Contes Desexplicats (Baula), un seguit de contes tradicionals amb la trama tergiversada i sense la càrrega estereotipada que solen tenir”, detalla la Irene. “De la mateixa manera, i seguint la mateixa filosofia, també us recomanem la col·lecció ‘Vet aquí dues vegades’ (Cuatro tuercas)”, afegeix. En definitiva, l’objectiu de la secció infantil és el mateix que el dels adults, donar elements per fomentar “l’esperit crític, la creativitat i l’autogestió responsable”.
 

La música també transforma les petites feres 

En el món cultural, no tot són llibres. Hi ha grups de música que, a través de les seves lletres i cançons, també pretenen transformar.

I en aquest camp fa molt de temps que treballen els Xiula: acaben de llançar un trap que els ha portat molta anomenada per conscienciar sobre la problemàtica de l’assetjament escolar. Alerta amb l’estratègia: utilitzar un gènere musical sovint declarat masclista i discriminatori per donar-li la volta i fer-lo servir d’arma de sensibilització per un tema tan punyent i dificultós entre nenes i adolescents com el maltractament a congèneres. Els Xiula ja són gats vells en música amb valors: després de més sis anys creant cançons, publicant discs (en tenen dos) i actuant arreu, se’ls coneix per la seva música complexa i les seves lletres reivindicatives. Un altre dels seus èxits és crear lletres per encàrrec –siguin per nadons en el seu projecte Primera Tonada, siguin per escoles o institucions per defensar lluites i causes. Parlem amb en Jan, ànima del grup: “A Xiula se’ns ajunta que venim del món del lleure i de la cançó protesta: cantant amb sentit. I en Rikki i jo som educadors socials i quan fem les cançons treballem els aspectes i conflictes que tenen en el seu dia a dia els infants i adolescents. El mecanisme que fem servir és posar-nos a la pell del nen i, quan ja hem expressat una emoció (sempre es parteix d’una emoció primera), la cançó fa una metamorfosi i inclou coses per poder afrontar les coses des de la veu del nen: pot transitar d’una emoció a una altra o viure l’emoció primera. No cal que sempre passem del fàstic a l’alegria. Es pot viure el fàstic del principi al final. En el món infantil es tendeix a passar de les emocions negatives a positives. I les emocions no són ni negatives o positives, simplement són”. Li preguntem a en Jan si estem igualant el pensament crític a una ideologia concreta d’esquerres. “Si ideologia s’entén com a uns ideals, sí. Treballem idees com estar presents, posar atenció a la realitat, no tant a la imaginació o la fantasia, prendre partit, confrontar problemes, no evitar les emocions. Nosaltres som persones atentes i actives i volem participar de com volem que sigui el nostre espai. Ens estem reapropiant d’una cosa que és nostra. Jo diria que va més enllà de ser d’esquerres”.
 

Experiències... ben pensades

De vegades ens podem sentir molt ecològiques i responsables no omplint de joguines les cases de les nostres criatures i regalant experiències que les faran créixer

I per finalitzar, un clàssic de regals de Nadal que cada dia prenen més volada són les experiències: que si una visita aquí, que si unes entrades allà. De vegades ens podem sentir molt ecològiques i responsables no omplint de joguines les cases de les nostres criatures i regalant experiències que les faran créixer. Però cal no abaixar la guàrdia. Per exemple, és interessant incloure la perspectiva animalista: pensaves regalar unes entrades al zoo? Potser pots escoltar les veus d’entitats com la Fundació per a l’Assessorament i l’Acció en Defensa dels Animals (FAADA), on expliquen com els animals als zoos, en la gran majoria dels casos, “viuen de manera permanent en pèssimes condicions: com a éssers vius i éssers que senten, tenen la necessitat de portar a terme els seus comportaments naturals, al seu hàbitat per al qual estan naturalment adaptats. El seu ús, i en especial el d’exemplars d’espècies salvatges, per a l’entreteniment humà, no només no els permet desenvolupar aquests comportaments amb greus perjudicis per a la seva salut física i psicològica, sinó que adorm la societat en l’empatia i el respecte de la resta d’éssers vius”. Significa això que mai més podrem portar les nenes a veure animals? De cap manera! Hi ha altres opcions: FAADA recorda com pot arribar a ser d’interessant per a les més petites de la casa “visitar centres de recuperació de fauna: allà, s’hi mantenen animals decomissats de situacions de maltractament o abandonament, que us ajudaran a entendre a tota la família les problemàtiques associades amb la captivitat.

I també pots portar les criatures a veure documentals educatius, a passejar per la platja, a conèixer la fauna local que habita els boscos i les muntanyes, a protectores de gossos i gats, als santuaris d’animals on fan estades i tallers per ajudar... Hi ha moltes alternatives als zoològics”.

 

Continguts relacionatsMostra'l en portada

Notícies relacionades:

El regal com a valor

19/12/2017

Amb les festes a punt d’arribar, és un bon moment perquè les persones adultes pensem i repensem què és allò que regalem a les més menudes de