Expressions

Parentiu: els vincles de la Història sovint són cadenes

'Parentesco' és obra d’Octavia E. Butler, escriptora que explorà la interseccionalitat, la raça, les opressions i la feminitat. La protagonista és una jove californiana dels anys 70 que sobtadament es veu atrapada en la societat esclavista surenya
'Parentesco' ens convida a fer una mirada íntima en la història d’Edana Franklin, una jove que, atrapada per forces inexplicables, viatja al passat fins a una plantació de la Maryland del 1815
03/04/2018

Octavia E. Butler era tres voltes rebel: dona, afroamericana i autora de ciència-ficció. Nascuda el 1947, des de petita va tenir clar que seria escriptora. Ho va aconseguir, malgrat que aquest desig semblava poc factible per la segregació racial de les lleis Jim Crow, el racisme i els enormes desavantatges socioecònomics i educatius als que estava sotmesa per ser negra. Aclamada i prolífica autora de diverses sagues, per les quals va rebre els famosos premis Hugo, Nebula i la Beca Genius, també va escriure novel·les i relats auto conclusius.

Parentesco (1979) és una d’elles: ens convida a fer una mirada íntima en la història d’Edana Franklin, una jove que, atrapada per forces inexplicables, viatja al passat fins a una plantació de la Maryland del 1815. Dana aterra a la societat esclavista antebellum, on l’extrem puritanisme cristià convivia amb la normalització de la propietat sobre la vida i el destí d’éssers humans. Si un salt temporal pot generar malsons a qualsevol, per Dana tot és més pervers: és dona, jove i negra.

Sense entendre com creua l’espai-temps, Dana s’adona que els seus viatges estan intrínsecament lligats a un contemporani: apareix quan perilla la vida de Rufus Weylin, blanc, fill de l’amo de la plantació, i el seu avantpassat. Quan el coneix sent infant, i sabent peces inconnexes de la història familiar, Dana decideix protegir el nen per apostar desesperadament en la possibilitat d’arrabassar-lo del pensament esclavista de l’època. Si ell mor, el futur que haurà de passar s’esmicolarà i la mateixa Dana podria deixar d’existir. I si ell viu, de què serà capaç quan sigui adult l’infant, hereu d’una plantació i amo de desenes d’esclaus?

A mesura que avança i retrocedeix en el temps, la violència, els lligams, l’anhel de llibertat i la sang -tant l’heretada com la pròpia- esdevenen protagonistes del relat

A mesura que avança i retrocedeix en el temps, la violència, els lligams, l’anhel de llibertat i la sang -tant l’heretada com la pròpia- esdevenen protagonistes del relat. La vida de Rufus avança i les decisions que ell pren afecten enormement el seu present, els destins dels esclaus de la plantació i el de la Dana. Els altres actors i actrius de l’escena, blancs i negres, ens permeten veure la seva vulnerable intimitat en un fidel retrat social que no ens amaga ni endolceix el moment històric. Butler renega del parany dels Oncles Tom i les Black Mammy: a les seves pàgines les persones negres són encadenades, però es neguen a complaure’ns i lluiten tossudament per sobreviure i protegir allò que estimen.


Alhora, la relació enverinada entre Rufus i Alice Greenwood, nena negra nascuda lliure que, si el passat es compleix, haurà d’esdevenir l’avantpassada de Dana, resulta un element central de la narrativa. Aquesta relació es reflecteix i ressona amb la que Dana té amb Kevin Franklin, el seu marit en aquell present de la dècada dels 70 que sembla tan llunyà, atrapada a principis del segle XIX. Un home blanc que, també, serà part dels anys previs a la Guerra Civil nord-americana. Rufus i Alice, Dana i Kevin, què hi ha de similar i de diferent en aquestes línies paral·leles? Amb el temps i l’espai distorsionat, unes línies que no s’haurien de tocar mai s’han creuat, causant conseqüències irreparables.

La novel·la és un joc de miralls que esdevé un laberint. L’esclavisme i l’esdevenir esclau; la negritud i la blanquitud; posseir i el ser posseït; el preu d’una vida per moltes vides

La novel·la és un joc de miralls que esdevé un laberint. L’esclavisme i l’esdevenir esclau; la negritud i la blanquitud; posseir i el ser posseït; el preu d’una vida per moltes vides. De rerefons, la prova que la normalitat i la identitat poden esquinçar-se en el microsegon que triga una fuetada a lacerar una esquena. En l’instant que cal perquè tot allò que eren valors indestructibles quedin esmicolats sota el pes insostenible d’una opressió sistèmica, invisible, que a voltes es disfressa de pietat. Un moment històric on falta poc perquè Sojourner Truth, Harriet Tubman, Frederick Douglass i tants altres facin possible l’impossible. Però potser, precisament per aquesta curta distància en la llarguíssima i sagnant marató històrica per la llibertat, tot és més dur, cruel, insuportable.
 

Una obra crítica que ressona en el present

L’editorial Capitán Swing ha editat en castellà aquesta novel·la, més de 35 anys després de la seva publicació original. Parentesco és una ocasió excepcional per conèixer l’obra d’Octavia E. Butler i iniciar-se en aquesta pionera de l’afrofuturisme. Les seves obres juguen amb mons llunyans, paral·lels o superposats a la realitat quotidiana. Ens repta a revisar tot sentit comú. A assumir els nostres prejudicis i, sobretot, la responsabilitat que ens hi ha legat la Història.

Les preguntes i les crítiques que ens convida a plantejar-nos són plenament vigents, encara que hagin passat dècades des que va escriure-les a les seves novel·les

Butler, que va morir l’any 2006, ha deixat un gran pou de saviesa i de riquesa emocional contingut a les seves obres. Les preguntes i les crítiques que ens convida a plantejar-nos són plenament vigents, encara que hagin passat dècades des que va escriure-les a les seves novel·les. La construcció d’alternatives, el qüestionament del poder i de les opressions, són part de l’escenari on vivim. Un present en què perviuen el racisme, el sexisme i l’espoli socioeconòmic des dels quals neixen i es reprodueixen les nostres (suposades) democràcies.

En particular, a més, Butler va perseverar per derrocar una injustícia persistent: la manca de dones protagonistes, personatges rics amb punts febles i forts, que evolucionin en les narracions i tinguin rols variats. Butler va crear allò que ella hauria volgut llegir de nena: dones afroamericanes que viuen aventures i que, malgrat no acabar incòlumes, les sobreviuen. Perquè quan acabes el llibre, el tanques i per uns moments conserves entre les mans el volum de pàgines plenes de valentia, tu mateixa hauràs canviat i aquestes dones viuran en tu.

Parentesco
Octavia E. Butler
Capitan Swing, 2018
320 pp
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: