Drets

Parir de manera respectada

Mentre que des de certs sectors s'alerta d'un abús dels embarassos programats, sobretot a la sanitat privada, el sistema sanitari català ja compta amb una casa de naixements, un equipament gestionat per llevadores que facilita el part natural
Al Regne Unit i als països escandinaus, una dona amb un embaràs de baix risc pot escollir entre parir a casa, a l'hospital o a una casa de naixements
25/04/2018

Ho diu l'evidència científica i ho confirma l'opinió de llevadores, associacions de defensa del part respectat, obstetres i les mateixes embarassades i mares. El model més recomanat per a l'atenció al part és el que intenta un menor grau d'intervencionisme, en la línia de Regne Unit i els països escandinaus, on una dona amb un embaràs de baix risc pot escollir entre parir a casa, a l'hospital o a una casa de naixements, sempre dintre del sistema sanitari públic. "Està demostrat que les dones tenen més probabilitat d'acabar el part sense intervencions innecessàries en una casa de parts que en una unitat obstètrica convencional", explica Ramón Escuriet, coordinador del programa d'atenció al part de la Conselleria de Salut.

A Catalunya, el model sanitari d'atenció al part hauria de canviar per poder adaptar-se i apostar per aquesta línia d'acció. De moment, després d'estudiar diferents possibilitats, la Generalitat va obrir el desembre de 2017 la primera casa de naixements a l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. Es tracta d'un equipament que es troba fora de l'àrea d'atenció ginecològica de l'hospital i és gestionat per llevadores. A mig camí entre l'opció de parir a casa o a l'hospital, compta amb tots els elements necessaris per donar a llum de manera natural, com ara pilotes, banyera o lianes. L'entorn de la sala busca tenir l'aspecte menys medicalitzat possible per assistir un part de baix risc, sense material quirúrgic i amb un equip de llevadores, ginecòlogues, pediatra i infermeres.

La casa de naixements busca tenir l'aspecte menys medicalitzat possible, sense material quirúrgic i amb un equip de llevadores, ginecòlogues, pediatra i infermeres

Amb aquest nou servei, l'hospital de Martorell espera atendre un 10% més dels parts habituals al llarg de l'any, arribant als 80-100 naixements. És el primer centre pel qual s'ha apostat des de Salut per començar a implementar un model que s'espera que s'estengui territorialment i pugui donar resposta a les usuàries, que, cada vegada més, opten per un part el menys intervingut possible.

Encara que el servei pot atendre dones d'arreu de Catalunya, no totes les embarassades són aptes per parir en aquest context. És requisit indispensable tenir un embaràs de baix risc i haver passat per un estricte control perinatal. "Les cases de parts són la gran solució, però perquè funcionin bé s'ha de fer una selecció molt bona del risc abans que les embarassades hi arribin. Aquest és un dels punts que es debat i l'altre punt, que és més de la privada, és més corporatiu, entre llevadores i metges. A les cases de parts es planteja que la llevadora estigui des de l'inici del part fins al final amb la dona, amb una ràtio d'una-una", explica Elena Carreras, cap d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Vall d'Hebron i presidenta de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.


Manquen llevadores

Actualment, el 40% dels hospitals de Catalunya no es troba en condicions d'oferir l'acompanyament continuat, personal i integral d'una llevadora a la dona durant tot el procés del part, segons un estudi del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). El model, conegut com a One to one, és el recomanat per les guies de pràctica clínica del Sistema Nacional de Salut i que pregona que els centres han de promoure l'atenció al part de baix risc preferiblement per part de les llevadores, sempre que es mantinguin en els límits de la normalitat. "Existeixen diferents estudis, tots referenciats a les guies clíniques, que demostren que l'atenció a l'embaràs, el part i el puerperi per part de les llevadores proporciona més beneficis que altres models d'atenció compartida, sense efectes adversos: disminueix la utilització d'analgèsia regional i episiotomia durant el part, augmenta la taxa de part vaginal espontani, les dones tenen una sensació major de control i una major probabilitat de ser ateses per llevadores conegudes, així com una major taxa d'inici de la lactància materna", explica la mateixa font.

El 40% dels hospitals de Catalunya no es troba en condicions d'oferir l'acompanyament personal i integral d'una llevadora a la dona durant tot el procés del part

Segons les últimes dades disponibles del 2009, a Catalunya hi havia 31,6 llevadores per cada 100.000 dones, mentre que a la resta de països de l'OCDE es dobla la xifra: 69,8 llevadores per 100.000 dones, segons dades de l'Informe de la situació de les llevadores a Espanya del 2014, publicat per la federació estatal d'associacions de llevadores. Les professionals són un col·lectiu que no coneix l'atur. "L'escola va estar tancada durant deu anys. De fet, llevadores d'altres països treballen aquí a Espanya, en falten moltes i encara n'hi hauria d'haver més. Caldria una llevadora per dona, no una per a quatre o cinc, perquè així no es pot donar un acompanyament com cal", explica Pepi Domínguez, llevadora del CAP les Hortes de Poble-sec. Domínguez estableix una clara diferència, però, entre el que passa a la sanitat la pública i a la privada, on no són les llevadores qui assisteixen els parts, sinó que només estan amb la dona en el procés de dilatació. Qui assisteix el part és el ginecòleg.


Dones informades, mares empoderades

"Hem de fer cas a l'evidència científica acumulada a favor del part fisiològic i fer un treball d'educació tant entre professionals com entre dones, perquè hi ha una cultura molt forta de por al part, de l'emergència i l'alarmisme. També és necessari que les dones estiguin molt informades i que se'ls expliqui molt clarament les seves opcions", valora Marta Busquets, presidenta de l'associació Dona Llum, que treballa per defensar els drets de les dones a l'atenció adequada a l'embaràs i el part.

Aproximadament una de cada tres induccions acaba en cesària, una intervenció quirúrgica, que per tant té més risc que un part vaginal, sobretot per a la mare

 

L'entitat va publicar a principis d'any un informe titulat Néixer en horari laboral a Catalunya, que alertava que el nombre de parts s'incrementa en els dies centrals de la setmana i disminueix notablement durant els caps de setmana i els festius. Segons l'informe, "es constata un abús dels naixements planificats –programats sense factors de tipus clínic– als hospitals catalans".

Un informe de l'entitat Dona Llum constata "un abús" de naixements planificats sense factors de tipus clínic a Catalunya, que es concentren entre setmana

Quan un naixement es planifica es fan dos tipus d'intervencions: o una inducció o una cesària. Les estadístiques assenyalen que quan es fa una inducció (pràctica per la qual s'administra una droga que provoca les contraccions artificialment), hi ha moltes més possibilitats d'acabar en un part instrumentalitzat o en cesària, perquè el part no ha començat naturalment. "És com una mena de cascada d'intervencions. Es posa oxitocina, llavors la dona té més dolor i demana l'epidural, que a la vegada dorm tota la zona inferior i dificulta el fet de pujar, amb la qual cosa és més probable haver de fer una cesària", explica Pepi Domínguez. Aproximadament una de cada tres induccions acaba en cesària, una intervenció quirúrgica, que per tant té més risc que un part vaginal, sobretot per a la mare. "No és la manera ideal de néixer ni el desitjable, sinó un recurs", diu Elena Carreras.

Carreras apunta, però, que hi ha una consideració prèvia que s'ha de fer: l'edat mitjana del primer fill a l'Estat espanyol són 32 anys; això vol dir mares grans, sinònim de més risc. "Les cesàries poden ser per dos motius: o per causa materna o fetal. Les mares més grans tenen més úters miomatosos, més nens amb restricció de creixement, més nens prematurs... Tot això no depèn de la voluntat dels professionals. La crítica a l'estudi és que les intervencions es fan. Però en quins d'aquests casos hi havia risc per a la mare o la criatura? Aquí es dóna per fet que és en contra dels dos, però s'ha de fer una anàlisi, falta dir el perquè", sosté. Carreras afegeix que l'objectiu del 15% de cesàries que va establir l'OMS el 1985 està obsolet. Actualment es recomana establir criteris en relació a l'edat de la mare, patologies d'ella o del nadó, tipus de nadó, presentació o si és el primer o segon fill. Són els coneguts com a criteris de Robson.

Les dinàmiques d'atenció a la dona, així com les xifres d'intervencions, però, varien entre la sanitat privada i la pública. Busquets ho explica argumentant que les pràctiques "mercantilistes" tenen més influència a la privada que a la pública; a la privada l'atenció de l'embaràs i el part va lligada a un professional en concret que és el que atén el cas i el cobra. A la pública, el personal que atengui el part serà el que estigui en aquell moment de guàrdia. Per això des de la seva associació defensen una sanitat pública, universal i gratuïta. "Totes les dones hauríem d'estar en igualtat de condicions per escollir què volem per al nostre embaràs i el nostre part", diu. En definitiva, respectant el que la dona vulgui, com se senti més segura i tranquil·la i que estigui informada, per poder tenir criteri i informació abans del part, per poder escollir amb eines.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: