El poder de la CHE sobre el negoci de l’aigua

“L’arrel del problema del Delta és l’estructura de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la CHE, el màxim òrgan regulador de la conca de l’Ebre que depèn del ministeri de Medi Ambient de l’Estat”, ens explica Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). La CHE es va crear l’any 1926. En aquell context de fam i èxode rural, es va concebre com un instrument per augmentar la productivitat de les zones agràries a través d’infraestructures de regadiu. “Avui, la CHE encara parteix de la mateixa idea de l’any 1926”, diu la portaveu. “No utilitza un model de gestió de l’Ebre coherent amb la normativa europea, que integri aspectes ecològics, científics, econòmics i socials. La CHE sosté un model mercantil: l’Ebre és aigua i l’aigua és negoci. Diuen que tenen en compte altres aspectes, però, a la pràctica, no és així i la seva estructura de poder ho reflecteix”, explica Abella.

/ANDREU BLANCH i PAU FABREGAT

/ANDREU BLANCH i PAU FABREGAT

 

Dins la CHE, les comunitats de regants ostenten el 33% dels vots i les diferents administracions, un 38%. La representació d’associacions que poden defensar interessos mediambientals es limita a un 2% del poder decisori. La comunitat científica, directament, no en forma part.

La PDE explica que, històricament, els drets d’aigua han estat atorgats a les comunitats de regants, dins les quals s’associa la pagesia amb drets vinculats als terrenys de conreu. Segons la portaveu de la PDE, “sovint, aquestes comunitats són molt antigues i representen els pagesos i els regants mitjançant estructures poc transparents i, en alguns casos, caciquistes. Els propietaris dels terrenys han anat canviant i, a part de pagesos tradicionals, cada cop hi ha més grans empreses agroalimentàries, companyies d’aigua, hidroelèctriques o grups financers. Tots aquests grups tenen més capacitat per pressionar les comunitats de regants i estan molt interessats a fer negoci. Tant els fa que aquest negoci sigui conreant o venent l’aigua, perquè això últim pot ser més lucratiu que fer que les terres siguin productives. Els projectes de regadius no són realistes ni viables per al pagès tradicional. I aquest acaba venent les terres a grans empreses, com a arrendatari o assalariat de les seves pròpies parcel·les, o simplement es jubila perquè no hi ha relleu generacional”.

La concessió de l’aigua

El nou pla de conques de l’Ebre que acaba d’aprovar el govern central preveu 465.000 hectàrees més de regadiu durant els pròxims cinc anys, 56 embassaments més i un cabal ecològic pel tram final del riu Ebre que la Generalitat considera insuficient. La ministra d’Agricultura i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, preveu millores mediambientals per als rius, protecció dels ecosistemes fluvials i un increment i una millora dels cabals ecològics.

Segons Dani Forcadell, regidor d’Amposta i arrossaire, el nou pla de conques que acaba d’aprovar el govern central s’ha d’entendre com una estratègia mercantil: “La idea central del pla d’augmentar un 50% les hectàrees de regadiu no correspon a una necessitat real. És una maniobra per apoderar-se dels drets per la concessió de l’aigua. No és un projecte per dignificar el món rural, és un model de negoci per a grans empreses i grups especuladors. El nou pla vol trossejar els drets sobre l’aigua de la conca, dividir els territoris i oferir-los la venda de quotes sobrants per emportar-se l’aigua després. És una estratègia més astuta que el projecte de transvasament de l’any 2000, però té la mateixa finalitat”.

La ministra García Tejerina va assegurar que, amb el nou pla de conques, es compleixen les directives europees i s’evita el bloqueig a l’accés als fons estructurals que l’Estat espanyol té assignats per als pròxims cinc anys. La PDE es mostra segura del contrari, però Abella adverteix que “la pressió que faci la Comissió Europea sobre el govern espanyol per modificar l’actual pla de conques dependrà de la pressió ciutadana”.

 

--------------------

CRONOLOGIA
Més de trenta anys de lluita per l’Ebre

1985
Es crea el Consorci d’Aigües de Tarragona. El 3 d’agost de 1989, iniciarà el subministrament d’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona, el que es coneix com a minitransvasament.

1989
Neix la Coordinadora Antitransvasament, contrària a la petició de transvasar aigua de l’Ebre cap a Barcelona feta pel govern de la Generalitat.

1993
Es forma la Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET) en resposta al pla Borrell, que volia portar cabal de l’Ebre cap a les conques del Xúquer.

1998
S’aprova el primer Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre (PHCE). Fixa un cabal ecològic per als rius i es determina que la resta podrà ser transvasat.

2000
El PP impulsa el Pla Hidrològic Nacional (PHN), que preveu el transvasament d’aigua de l’Ebre cap al País Valencià, Múrcia i Almeria.

15 de setembre 2000
Primera assemblea de la Plataforma en Defensa de l’Ebre a Tortosa. Neix l’eslògan Lo Riu és vida.

Octubre 2000
La Comissió Europea aprova la Directiva Marc de l’Aigua (DMA): l’aigua deixa de ser entesa només com un recurs i es passa a contemplar els factors ecològics.

Febrer 2001
Cent mil persones es manifesten contra el PHN a Barcelona. La manifestació es repetirà els dos anys següents.

10 d’agost 2001
S’inicia la Marxa Blava a Deltebre. Acabarà a Brussel·les el 9 de setembre amb una manifestació de quinze mil persones, que reclamaran la derogació del PHN.

2004
El govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) deroga el PHN.

18 d’abril 2008
El Consell de Ministres aprova el perllongament del transvasament de Tarragona cap a Barcelona. La mesura, impulsada des de la Generalitat de Catalunya, s’acabarà suspenent.

2009-2015
La DMA establia la necessitat d’aprovar un PHCE pel cicle 2009-2015. S’aprova el febrer de 2014, sota el govern del PP. La PDE considera que la proposta de cabals d’aquest pla és insuficient.

30 de març 2014
Mobilització a Deltebre contra el PHCE sota el lema L’Ebre sense cabals és la mort del Delta.

Setembre 2015
El Consell Nacional de l’Aigua, a proposta del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, aprova el nou PHCE.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: