Impressions

El poder (o no) del Parlament de les Illes

06/11/2017

El poder del Parlament a les Illes Balears -però hem tem que bastant generalitzable-, des de la perspectiva ecologista, pot ser absolut o relatiu només depenent dels interessos als que respon la seva activitat legislativa. Si l’objectiu és desregular per aconseguir satisfer els interessos dels poders econòmics (a l’estil genuí del l’expresident Bauzá, ara senador), el seu poder és gairebé absolut. Du implícita, evidentment, la indefensió de la ciutadania, que no té gairebé cap capacitat d’incidir l’elaboració d’aquestes lleis, més enllà de la indignació/mobilització que la perspectiva de les conseqüències que se’n puguin derivar pugui provocar en una societat que massa vegades és aliena a l’acció parlamentària. Si per contra, l’objectiu és posar al centre de les polítiques les persones i la preservació del territori i dels recursos, llavors, aquest poder esdevé relatiu, perquè els poders econòmics que senten amenaçats els seus interessos, saben prou bé quines forces polítiques aliades tenen dins les institucions i que no els cal sortir als carrers. Basta anar als despatxos, i si els interlocutors no responen a les pressions i "negociacions", aleshores recorren a les amenaces i denúncies per "inseguretat jurídica" o "enemistat manifesta", que poden acabar en recursos, contenciosos i indemnitzacions escandaloses.

Per altra banda, el poder del Parlament pot ser també més o menys determinant en funció de l’objectiu de l’acció legislativa. Si es tracta d’afavorir el poder dels de mercats, el creixement sostingut de l’economia i sotmetre territori i persones a les lògiques del capital, les iniciatives legislatives són molt determinants, en tal que responen i s’ajusten a la lògica omnipresent del capitalisme que s’impulsa des de les institucions europees i que va adreçada a restar sobiranies als territoris per tal que no puguin boicotejar els grans interessos del món econòmic capitalista globalitzat. Per tant, ningú (superior) no les qüestionarà, ans al contrari, seran beneïdes per les grans elits polítiques que hi estan al servei i per les directrius europees amb les que no entraran en absolut en contradicció.

Si l’objectiu és protegir territori i persones davant els abusos del capitalisme salvatge, l’acció del Parlament no té ni les garanties ni la força suficients per rompre amb aquestes fortes estructures de poder

Si l’objectiu és protegir territori i persones davant els abusos del capitalisme salvatge, en qualsevol de les seves expressions, i revertir les lògiques que ens han abocat a ser una societat cada cop més empobrida, però que segueix generant grans beneficis a determinats sectors econòmics i de mercat (grans empreses comercials, nàutiques, turístiques, fons d’inversió, constructors, especuladors, ... ) , doncs, en aquest cas, l’acció del Parlament no té ni les garanties ni la força suficients per rompre amb aquestes fortes estructures de poder i, per tant, resulta poc o gens determinant. Acaba convertint-se en una lluita de David contra Goliat. Una lluita limitada per la nostra pròpia realitat social i política (opcions i institucions polítiques), on es fan petites passes, que en alguns casos acaben no sent massa més que gestos malauradament fàcilment reversibles, no suficients en cap cas, per capgirar profundament el rumb de la nostra realitat. Trist. Desesperant, diria jo.

En el cas de les Illes, ens trobam amb un exemple d’aquests de manual. Vos explic. La passada legislatura, amb el President José Ramon Bauzá al capdavant del Govern de les Illes Balears, va ser una legislatura fosca, on el poder legislatiu del Parlament es va utilitzar per desregular completament el panorama normatiu relatiu a l’urbanisme i l’ordenació del territori. Ho va fer amb la modificació de tres lleis fonamentalment: la Llei per a l’ordenació urbanística sostenible (SOSterrible, en dèiem els ecologistes), la primera Llei Agrària i la Llei del Turisme. Amb aquestes, en tengueren prou per posar el territori i les persones a mercè dels interessos privats, a l’especulació i als nous creixements vinculats a l’activitat turística.

Esperem que en algun moment encara ens puguin sorprendre i no acabin confirmant definitivament la feblesa d’una parlament (d’esquerres) que ha de creure’s certament que té el poder quan està al poder

Després, el maig 2015 vengueren eleccions. Aquestes qüestions territorials esmentades, malgrat els esforços de grups ecologistes per transmetre a la societat les nefastes conseqüències d’aquest privilegis concedits a hotelers, grans propietaris de sòl rústic i nous inversors, no va provocar grans mobilitzacions al carrer. Tot i així, des del GOB es va aconseguir impulsar una Iniciativa Legislativa Popular per a la protecció del territori sota el lema "Unes illes per viure-hi" amb més de 16.500 signatures recollides al carrer.

Va arribar però el canvi polític, propiciat per la revolta de la comunitat educativa, que va donar el poder a una nova esquerra – conformada per un pacte entre un MES que va ser el gran guanyador, un PODEM acabat d’aterrar i un PSOE debilitat, però que va saber recuperar posicions aviat per moderar les propostes polítiques de la nova esquerra. Aquesta, havia de tenir clar que el primer cop d’efecte era desarticular els efectes urbanístics i territorials més perversos de les tres anteriors lleis. Ho feu quasi mig any després, suspenent-les i relegant els canvis definitius a la redacció de tres noves lleis: la nova llei d’urbanisme, actualment en tramitació parlamentària, l’avantprojecte de llei agrària, en fase de consulta pública, i la modificació de la llei turística. En les dues primeres esmentades, encara no ho podem dir, però en aquesta darrera, que havia de ser determinant i començar a posar límits al turisme, ja hem comprovat com els interessos econòmics que genera la indústria turística han pesat més que posar límits a la massificació i garantir accés a l’habitatge i recursos davant una activitat que ha evidenciat que és l’exemple suprem de la insostenibilitat ecològica, econòmica i social. Ara doncs, les esperances ja són poques i el desànim, generalitzat entre l’esquerra social. Esperem que en algun moment encara ens puguin sorprendre i no acabin confirmant definitivament la feblesa d’una parlament (d’esquerres) que ha de creure’s certament que té el poder quan està al poder.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: