Poliamor: la revolució emocional

Col·lectius com AmorsPlurals.cat i esdeveniments com l’OpenConCatalonia donen visibilitat a una manera d’entendre les relacions sentimentals que afronta reptes de divulgació, acceptació social i reconeixement legal
12/01/2016

A la Directa, el 2012, ja ho avisàvem i l’activista David Mallofré sentenciava: “Crec que, durant els propers anys, (el poliamor) serà sobre la taula”. I és així: es parla a xerrades, tallers, taules, sobretaules i cafès. I les activistes del moviment, les practicants poliamoroses, les desitjoses de ser-ho o, simplement, les curioses ho parlen a les policanyes, en el cas de Catalunya; a Madrid, a les polibirras. Dos noms per designar una mateixa activitat: es queda a espais públics i, mentre es pren alguna cosa, es parla, es debat i s’aconsella sobre la pràctica del poliamor i la millor manera de gestionar, gaudir i difondre la paraula múltiple de Cupido.

/NÚRIA FRAGO

 

El poliamor a Catalunya

Mallofré té 46 anys, diverses parelles i és un gran defensor del poliamor. Juntament amb altres membres, conforma el col·lectiu AmorsPlurals.cat, que es dedica a difondre la no-monogàmia amb veu i lletra en català: generen i tradueixen articles o còmics i fan xerrades i activitats al voltant de la vida poliamorosa. La iniciativa va sorgir del grup de Facebook Poliamor Catalunya, nascut d’un grup de catalans i catalanes que van anar a investigar el Poliday i les OpenCon a Anglaterra. El Poliday és una jornada anual sobre poliamor i no-monogàmia consensuada que se celebra a Londres; les OpenCon són conferències obertes on les participants proposen activitats i ponències (d’aquí la paraula open, obert) al voltant d’aquest tipus de relacions.

Cada darrer cap de setmana de maig se celebra l’OpenCon Catalonia, una conferència oberta on les participants proposen activitats i ponències al voltant d’aquest tipus de relacions

A Catalunya, es va copiar aquesta fórmula: s’anomena OpenCon Catalonia i es fa cada darrer cap de setmana de maig. “El primer OpenCon Catalonia va ser el 2012. Es fa en anglès i és el primer que es du a terme amb vocació internacional. L’edició de 2015 va comptar amb unes 60 persones de vint països diferents. A Espanya, també existeix l’OpenCon Madrid, que es fa en castellà i s’ha estrenat aquest 2015”, explica Mallofré.

El poliamor a Madrid

L’Álex té 31 anys i és un dels membres actius de Poliamor Madrid, el col·lectiu que organitza les OpenCon Madrid. Manté diverses relacions afectives-sexuals: “Algunes d’elles són afectives i sexuals, d’altres afectives i d’altres sexuals, amb diferents nivells de compromís, plans a llarg termini i expectatives. Em costa molt marcar la línia del que allà fora es considera una parella o una amistat”. El col·lectiu de què forma part existeix com a associació legal des de fa uns mesos, però es va crear el 2010. “Malgrat que ha tingut daltabaixos, el 2015 ha crescut notablement. Les polibirras estan tenint molt d’èxit i fem altres activitats com traduir textos, l’OpenCon, cinefòrums o teatre”, explica. Actualment, Poliamor Madrid es compon d’unes 100 persones amb més o menys grau d’implicació, que s’hi acosten per motius diversos: “Per curiositat, per saber si els agradaria provar-ho o no, per veure quin tipus de gent s’hi mou... També ve gent que ja l’està practicant i vol documentar-se i compartir experiències. O gent que es planteja aquesta possibilitat i vol veure com ho viu d’altra gent”, ens aclareix l’Álex.

Seré poliamorós?

“Crec que està malament no plantejar-se altres opcions més enllà de la monogàmia. Jo vaig tenir la primera xicota als setze anys: amor romàntic, dramàtic, la mitja taronja... Però, ràpidament, vaig començar a investigar amb el sexe, a conèixer altra gent, a provar amb l’intercanvi de parelles... Vaig tenir una temporada en què em venia de gust estar amb algú i tenir sexe amb altra gent. Després, ja no m’omplia. Vaig trigar a adonar-me que volia tenir relacions més profundes amb altres persones”, ens explica aquest madrileny.

El col·lectiu AmorsPlurals.cat es dedica a difondre la no-monogàmia amb veu i lletra en català: generen i tradueixen articles o còmics i també organitzen xerrades i activitats

Per a l’Álex, cal educació i fomentar “que la gent es plantegi les coses”. I continua: “Però no: vas a l’escola, a la universitat, tens una xicota, t’hi cases, tens criatures i et jubiles. Et diuen que això és el que està bé. I pot estar molt bé, però no ho facis d’una tirada perquè arribaràs als 45 i tindràs una crisi horrible. Si la gent es plantegés què fer de bon principi, tot seria més positiu”.

Practicar el poliamor

L’OpenCon Barcelona no ofereix activitats específiques per trobar persones que comparteixin aquestes regles del joc, tret d’alguns speed datings que s’hi han organitzat. Segons l’Álex, “a les trobades socials, això es dóna naturalment: milites, fas activisme i coneixes gent”. “El fet de no posar èmfasi a crear esdeveniments específicament centrats en lligar té a veure amb la intimitat i la seguretat i amb la voluntat d’evitar predadors sexuals, gent que vol tenir vàries experiències sexuals i utilitza els espais poliamorosos”, explica en David. La gent interessada disposa d’eines com OKCupid, “una xarxa social que permet una diversitat d’opcions sexuals, emocionals i de gènere molt àmplia”, explica Mallofré. Segons l’activista, hi ha una sèrie de sectors socials que s’acosten més al poliamor: “Tot l’univers LGTBI+, swingers, practicants de BDSM, tàntrics... i els més polítics: anarquistes, feministes. En aquests àmbits, hi ha gent interessada en el poliamor i l’anarquia relacional”.

I què és l’anarquia relacional?

Segons David, de Poliamor Madrid, alguns sectors socials s’acosten més al poliamor: “Tot l’univers LGTBI+, swingers, practicants de BDSM, tàntrics, anarquistes i feministes”

El terme va ser inventat per la sueca Andie Nordgren el 2006. “Hi ha qui diu que l’anarquia relacional és un spin-off del poliamor. Lluita contra les etiquetes i les jerarquies. El poliamor jerarquitza les relacions: pots parlar de relació primària, secundària, etcètera. O de parelles i amants si vols tractar-ho amb categories més horitzontals. L’anarquia relacional tracta totes les relacions igual”, apunta Mallofré. “Has de cuidar que totes les parts de la relació estiguin complint els seus anhels i necessitats”, sentencia l’Álex. “Jo sí que faig una jerarquització implícita: parlo de companyes, amors, amants, amigues... La companya és la persona amb qui visc. Però pot canviar amb el temps, perquè les relacions són dinàmiques”, conclou en David.

No tot és amor

També parlem de dificultats. Per a l’Álex, “quan tens una relació estàndard, et regeixes per un munt de regles implícites: no tindràs sexe amb altres persones, aniràs a dormir a casa cada dia, conviuràs en el futur... En una relació poliamorosa, has de revisar i explicitar aquests acords, monitoritzar la teva relació. Absorbeix molta energia i tu ets el responsable d’explicitar les teves necessitats. En una relació poliamorosa, tu ets el responsable de la teva felicitat; a la monogàmica, ho és l’altra persona”.

L’Amarna és una de les parelles de l’Álex des de fa quasi dos anys i reafirma les paraules del seu company sentimental: “És bàsic saber-se escoltar un mateix i, alhora, comunicar-se amb l’altra persona. Un altre repte important és desaprendre la gelosia. Som possessius; creiem que, si el nostre home ens estima a nosaltres però també estima algú altre, tot l’amor existent s’ha acabat. Però l’amor és un sentiment molt fràgil, molt difícil de trobar. Per què limitar-lo si en puc tenir més? Si racionalitzem la gelosia, trobarem dos sentiments: la por de la pèrdua i la inseguretat en un mateix, física o intel·lectual. Has d’entendre d’on ve la teva gelosia i analitzar-la per poder-la desarmar”.

A l’horitzó, apareix un repte social. L’Amarna ens recorda: “A efectes legals, hi ha molts buits. El poliamor és una possibilitat que no està registrada com a vàlida. De la mateixa manera que hi ha lluita LGTB, s’ha de produir una lluita pel poliamor com a forma de parella: al registre civil, a les pensions de viudetat o respecte a la paternitat”.

Poliamor i criatures

Algunes de les entrevistades recorden els buits legals i la necessitat de lluitar per assolir drets com la inscripció al registre civil o els drets de custòdia

La Marian, amb 43 anys, té dos fills i dues parelles. Per a ella, un repte afegit en començar una relació poliamorosa “és com pot afectar aquesta decisió a nivell social”, ja que, “a nivell personal, pensem que és un estil de vida enriquidor, però la legislació no recull aquest tipus de relació i, socialment, no hi ha un coneixement real sobre la pràctica, que sovint s’associa només a la sexualitat”. Ella encara no ha explicat la seva vida poliamorosa als seus fills petits: “Sí que els diem que els seus pares estimen altres persones i a ells els sembla bé. Suposo que quan siguin adolescents podran entendre-ho, tot i que potser sentiran cert rebuig pel fet de no tenir una família convencional. Esperem tenir prou recursos emocionals i educatius per fer-los-ho veure d’una manera constructiva”.

El futur serà poliamorós?

Totes les persones entrevistades es mostren positives en relació amb el futur del poliamor. Per a l’Amarna: “Ara hi ha més sensibilitat i això farà que més gent conegui el poliamor. L’hem de visibilitzar, hem de dir que existeix i, després, que la gent decideixi”. La Marian reclama que això es tradueixi en un reconeixement legal: “No dic que ens puguem casar, sinó que les persones que es relacionen d’altres maneres puguin elegir lliurement tots els aspectes legals, de custòdia, econòmics, etc.”.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: