A Ponent, hi tenim vida i és salvatge com l’Oest

Us diran que Lleida és una ciutat morta, una ciutat on mai no passa res, on no hi ha res a veure. Sentireu que la boira ens altera els sentits i que la calor ens ofega l’ànima. Però no és cert: a Ponent, hi tenim vida. I és salvatge, com l’Oest. Escrivim aquestes paraules en el context d’una setmana intensa. Desenes de persones han ocupat l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida (UdL) per denunciar la presència dels Mossos d’Esquadra al recinte. La reacció és ràpida: un parell de trucades a la redacció de la Directa a Barcelona, que valora la importància del moment com nosaltres, i ja som a la UdL per cobrir una de les accions més significatives dels últims mesos a la ciutat.

/ DANAE QUIROZ


I som aquí, salvatges i decidides, perquè entenem la comunicació com una eina de transformació social i ens sumem, des de casa nostra, a la feina incansable de totes aquelles persones que, dia a dia, fan possible aquest projecte col·lectiu. Vam començar al CSA La Maranya i, avui, deu anys més tard, mantenim viu el mateix esperit. Ho fem des de Can Ramon, centre neuràlgic de batalles i utopies que ens acull els dimecres a quarts de deu. I des d’aquí, des del salvatge oest, en un bar entre cerveses i xampús, reivindiquem, diàriament i a través del periodisme, el nostre espai i les nostres lluites. Exigim superar el desequilibri territorial i intentem donar veu a la gent valenta, a la gent que es mobilitza. El nostre fi: engreixar la corresponsalia –encara ens falten mans–, nodrir la redacció i atansar-vos les nostres veus. I també som aquí per mantenir viu el tòpic: perquè la terra pagesa és terra de gent salvatge. Terra de gent indomesticable.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: