Portes giratòries: jubilació policial daurada al sector privat

Alts comandaments dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat fitxen per empreses de seguretat privada els últims anys de la seva carrera professional. Hi aporten experiència i una valuosa agenda de contactes, a més de rebre una retribució que pot tr
26/07/2016

Quan repassem la plantilla de caps i directors de seguretat de les principals multinacionals espanyoles i catalanes, hi trobem comissaris i inspectors en excedència del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP), la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. Passa el mateix al capdavant de Securitas, Prosegur, Eulen o Segur Ibérica –aquesta última, presidida per l’actual ministre de Defensa, Pedro Morenés, fins l’any 2012. El vincle entre la seguretat pública i la privada es fa més fort any rere any, no només per la modificació legislativa que permet que els agents facin tasques de policia i pels acords bilaterals que possibiliten l’accés de les companyies privades a dades del Ministeri de l’Interior, sinó també pel fenomen de les portes giratòries.

L’excap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, José Irineo López (a la dreta)
L’excap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, José Irineo López (a la dreta)

 

Darrere de tot plegat, hi ha un interès professional i econòmic dels alts càrrecs: si cotitzen dins el sector privat els anys previs a la jubilació, incrementaran substancialment la seva pensió. Cal recordar que el valor mitjà de la base cotitzable al llarg dels últims quinze anys treballats és determinant per al càlcul de la jubilació. Al sector privat, les nòmines d’entre 5.000 i 8.000 euros mensuals –que dupliquen o tripliquen el sou del funcionariat públic– són habituals.

El Barça i la Lliga

El sector de l’esport és un dels preferits pels policies. Entre els anys 2003 i 2008, el director de seguretat del Futbol Club Barcelona va ser Elias Frade, exinspector dels Mossos d’Esquadra encarregat de la creació i la formació de la Brigada Mòbil i de la resta d’unitats d’antidisturbis del cos. Frade va arribar al club blaugrana de la mà de l’empresari Alejandro Echevarria. Després de l’escàndol dels micròfons a les dependències de l’estadi, va marxar, cessat per Xavier Martorell. A partir d’aleshores, la vigilància del Camp Nou va recaure en l’empresa Castellana de Seguridad SA, que amaga el seu nom –per raons òbvies– sota l’acrònim CASESA.

Securitas, Prosegur, Eulen, el Futbol Club Barcelona, la Lliga de Futbol Professional o el Grup Planeta han contractat comissaris i inspectors en excedència a les seves plantilles

Alfredo Lorenzo Mena, exinspector de la Prefectura d’Unitats d’Intervenció Policial –antidisturbis del Cos Nacional de Policia espanyol (CNP)–, encarna el mateix perfil en relació amb el futbol estatal. Va deixar el CNP per centrar la seva tasca professional en els dispositius de vigilància de les instal·lacions de la companyia Repsol. Recentment, però, l’han fitxat com a director de seguretat de la Lliga de Futbol Professional, amb l’encàrrec d’eliminar els grups ultra dels estadis. El seu sou prové de la recaptació de les travesses: un 10% dels beneficis d’aquest joc es destina a la seguretat dels camps de futbol.

Alfredo Lorenzo Mena, exinspector de la Prefectura d’Unitats d’Intervenció Policial
Alfredo Lorenzo Mena, exinspector de la Prefectura d’Unitats d’Intervenció Policial

 

El fitxatge de l’exinspector en cap de la Secció de Protecció de la Brigada Provincial de Seguretat Ciutadana del CNP, Antonio López, com a encarregat de seguretat del Grupo Planeta (un fet que va transcendir arran de les converses filtrades entre Daniel de Alfonso i el ministre Jorge Fernández Díaz), monstre empresarial de la família Lara Bosch, no és un cas aïllat. Al País Valencià, El Corte Inglés va nomenar l’exinspector en cap del CNP com a delegat de seguretat.

Les grans empreses de sectors estratègics incorporen la matèria gris del sector públic i lubriquen la relació amb les administracions per aconseguir informació d’interès

Amb aquesta política de contractació, les grans empreses de sectors estratègics i de seguretat no només incorporen la matèria gris del sector públic: també lubriquen la relació amb les administracions per aconseguir informació d’interès pel seu camp de negoci. Per decisió d’Ignacio Cosidó, director general de la policia espanyola, les empreses de seguretat que col·laboren amb el Ministeri de l’Interior reben informació estadística sobre fets delictius, acotada en temps i espai, molt valuosa per la tasca dels comercials de les companyies privades. És el que es coneix com a Xarxa Blava. “Tenim una oferta en alarmes que li pot interessar, sabem que els últims dies s’han produït robatoris a la zona”, és el missatge amb què els agents de Securitas s’adrecen a botigues i domicilis després de rebre un informe del ministeri. Com a contrapartida, els agents de seguretat traspassen informacions que no se circumscriuen a les seves competències als cossos policials.

La banca descapitalitza la UDEF

La descapitalització de les administracions públiques en l’àmbit de la intel·ligència és una de les conseqüències de tot plegat. Els últims passos seguits per la banca espanyola apunten que es tractaria d’una política orquestrada. Recentment, Barclays, Deutsche Bank i Western Union han contractat alguns dels agents més destacats de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del CNP. Són només tres exemples de l’allau de captacions que s’està efectuant per part de bancs, consultories i grans companyies entre els 270 funcionaris d’aquest departament policial. Els fiscalitzadors del comportament ètic de les companyies canvien de bàndol i tripliquen el sou.

Els ‘policies’ d’Agbar

La companyia Aigües de Barcelona, presidida per Àngel Simón i amb Miquel Roca entre els seus consellers, acull un d’aquests equips de seguretat privada format per expolicies. L’excap superior del CNP a Catalunya, José Irineo López, ha dirigit la unitat (formada per una desena d’agents) des de 2008. Quan va complir els 55 anys (treballava a la policia espanyola des de 1972), va fer el salt al sector privat. La vigilància d’edificis i instal·lacions del grup empresarial, la protecció dels membres del consell d’administració i la detecció de riscos es troben entre les seves principals funcions.

La descapitalització de les administracions públiques en l’àmbit de la intel·ligència és una de les conseqüències d’aquesta política de contractacions

En el marc de la celebració del judici del cas Riviera-Saratoga (prostíbuls de Castelldefels), l’inspector Abundio Navas va ser un dels imputats. Navas va explicar que, a l’època que Irineo López dirigia la prefectura de la Via Laietana, alguns discs durs d’ordinadors de la subdelegació del govern espanyol a Barcelona “podrien haver estat esborrats” per eliminar rastres d’una presumpta xarxa mafiosa russogeorgiana de falsificació de passaports. Es dóna la circumstància que l’exdiputat i conseller de CDC Antoni Fernández Teixidó va ser soci i assessor del principal investigat en el cas.


Desembarquen al sector hoteler


A Barcelona, el negoci del turisme també és un dels principals ports d’amarratge per a antics policies. L’any 1989, la parella d’exinspectors Francisco Álvarez i Jesús Alfredo Gutiérrez Argüelles van constituir la societat Check and In SA, dedicada a la investigació, la consultoria i la comprovació de línies de telecomunicacions, l’elaboració d’informes i totes les activitats relacionades amb la investigació i la seguretat privada. Durant la dècada passada, la clientela principal d’aquesta mercantil han estat els hotels de luxe de la ciutat de Barcelona. Álvarez i Gutiérrez Argüelles van abandonar el CNP després de ser condemnats per la seva participació en el terrorisme d’Estat al País Basc. Gutiérrez Argüelles va ser sentenciat a dos anys de presó en rebel·lia per l’intent de segrest de l’independentista basc José María Larratxea Goñi en territori francès. Álvarez, a nou anys i mig de presó pel segrest de Segundo Marey. Actualment, Gutiérrez Argüelles dirigeix el servei del 091 a Barcelona.

Recentment, Barclays, Deutsche Bank i Western Union han contractat alguns dels agents més destacats de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal

En el marc de la investigació del cas Macedònia, una presumpta trama de corrupció policial amb la participació d’agents dels Mossos d’Esquadra, el CNP i la Guàrdia Civil, també es van destapar vincles professionals privats d’exagents de la policia espanyola. El més publicitat va ser el cas de l’exinspector Simón Segura, que assumia tasques d’assessorament en seguretat per a la cadena de joieries Rabat, amb seus a Badalona, Madrid i Barcelona. Una investigació comandada pel jutge Joaquín Aguirre va portar a l’escorcoll de les luxoses dependències de la cadena ubicades al passeig de Gràcia de Barcelona. El magistrat anava darrere la pista de 46 rellotges d’or de la marca Breitling adquirits per un presumpte narcotraficant, que van acabar en mans de comissaris i inspectors del CNP.

Alguns comandaments, fins i tot, han estat fitxats per empreses de seguretat d’escala internacional. És el cas de l’excap superior Narciso Ortega, que va rellevar Irineo López a Barcelona i ara treballa a sou de l’assessoria ED Security LTD, amb seu a Londres.

 

---------------------------
Recol·locats amb millors condicions al sector públic

A més de portes giratòries, hi ha agents dels cossos de seguretat públics que han estat recol·locats en altres càrrecs públics amb un augment de remuneració i una millora de condicions. És el cas de Lluís Miquel Capell, excomissari dels Mossos d’Esquadra i membre de la primera promoció del cos de l’any 1983. Capell va deixar la policia per esdevenir el nou cap de seguretat de la Diputació de Barcelona, però amb increment de retribució.

Des de 2014, els vigilants de seguretat d’empreses privades poden treballar en espais on anteriorment només podien operar les policies
Des de 2014, els vigilants de seguretat d’empreses privades poden treballar en espais on anteriorment només podien operar les policies

 

Xavier Vilaró, exintendent major de la Guàrdia Urbana de Barcelona, va optar per la direcció de seguretat del Museu Picasso, on ha exercit els últims anys de la seva carrera. Mai no s’ha aclarit el rocambolesc episodi en què Vilaró va acusar un antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra d’haver-li disparat una bala de goma que li va provocar el trencament de la melsa la nit de la celebració de l’Eurocopa, el juliol de 2008.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: