Política

El PP imposa el franquisme als carrers d’Alacant en contra de la decisió popular

Una sentència favorable a la denúncia del PP invalida el canvi de noms dels carrers impulsat pel govern de coalició i validat en votació pel veïnat. Alacant va ser l'últim reducte republicà on es va concentrar la resistència antifranquista
Un recurs judicial presentat pel Partit Popular on s'assenyala "que el consistori s'ha excedit en l'aplicació de la llei de memòria històrica" i al·ludeix a errors en els procediments legals, ha permés el retorn dels noms franquistes als carrers d'Alacant
28/03/2017

​Nou anys després d'aprovar-se la llei de memòria històrica al parlament espanyol, la primera regidora de Memòria històrica del nou govern de coalició a Alacant, María José Espuch, va decidir llançar un procés participatiu entre el veïnat de la ciutat per eliminar tots aquells símbols que feien apologia del franquisme. Una de les primeres accions era, per primera vegada, reconéixer públicament a través de la nomenclatura dels carrers les diferents feministes, artistes, escriptores i víctimes de la repressió que havia tingut la ciutat per començar a esborrar el passat franquista.

Ara però, un recurs judicial interposat pel Partit Popular on s'assenyala "que el consistori s'ha excedit en l'aplicació de la llei de memòria històrica" i al·ludeix a errors en els procediments legals, ha permés el retorn dels noms franquistes als carrers d'Alacant.

L'auto d'una magistrada d'Alacant li dóna la raó al PP que, amb la sentència damunt la taula, ha obligat a reposar els carrers franquistes

L'auto d'una magistrada del contenciós-administratiu d'Alacant li dóna la raó al PP que, amb la sentència damunt la taula, ha obligat a revertir tot el procés, reposant-se com ells volien els carrers franquistes a la ciutat d'Alacant: del Carrer Miquel Grau, al carrer Joaquin García Maroto o del carrer de la Igualtat al carrer de la División Azul i com aquests els 52 carrers que decidiren canviar-se per votació popular.

"Estem avergonyits, tornem als temps del No-Do, a quaranta anys enrere", diu la regidora de memòria històrica. El passat dia 10 de març començaven a reposar les plaques que havien llevat, reunint-se baix del carrer de la Igualtat -l'actual carrer de la División Azul- desenes de persones com a símbol de protesta davant la decisió judicial.

Segons un comunicat del Casal Popular Tio Cuc, "tant la justícia espanyola com l'Ajuntament d'Alacant han demostrat els veritables límits d'aquest estat democràtic. On 40 anys després de la fi de la dictadura, els jutjats, ajuntaments, institucions, continuen plenes de feixistes" i que "l'autorgantizació, la feina de base, la participació popular, l'apoderament de les desposseïdes, són l'única garantia de poder viure en dignitat i justícia".

Un dels carrers dels quals s'havia canviat el nom estava dedicat a Miquel Grau, el jove alacantí assassinat mentre enganxava cartells anunciant la diada del 9 d'Octubre del 1977

Entre els carrers que es van decidir per votació popular va estar el dedicat a Miquel Grau, el jove alacantí militant del Moviment Comunista del País Valencià que amb 22 anys fou assassinat per l'impacte d'una pedra al cap mentre enganxava per primera vegada a Alacant cartells anunciant la censurada diada del 9 d'Octubre de l'any 1977. Deu dies després de l'impacte va morir a l'hospital. La repercussió dels fets fou molt gran i el soterrament fou multitudinari. El seu assassí, el feixista Miguel Angel Panadero Sandoval, militant de Fuerza Nueva, fou condemnat a 12 anys de presó, dels que solament va complir 4 gràcies a l'indult del govern de l'UCD. Actualment treballa de procurador als tribunals de València.

Vicent Torrent, membre d’Al Tall, interpreta la històrica cançó A Miquel Grau durant l'homenatge organitzat el passat octubre Maria Pascual


Miquel Grau ha sigut des d'aleshores un símbol per les llibertats al País Valencià i, és per això què, des de fa uns anys, el Casal Popular Tio Cuc ha organitzat diferents actes en record i de memòria antifeixista. Per recordar Grau, l'Ajuntament d'Alacant va col·locar una placa commemorativa a la plaça dels Cavalls, on va ser assassinat. Des del casal s'han denunciat nombroses agressions feixistes contra el monument commemoratiu des de la seua inauguració i apunten que en moltes ocasions l'han reposat i netejat elles mateixes "per deixadesa del consistori".

Ara també s'han sumat al record les institucions, és per això que l'Ajuntament d'Alacant hi ha atorgat a Miquel Grau la Medalla d'Or de la ciutat a títol pòstum i, per primera vegada la ciutat, li ret homenatge en forma de carrer, el qual va ser inaugurat el 30 de desembre de l'any passat substituint-lo pel del militar feixista Joaquín García- Maroto.


La darrera resistència antifranquista

El 25 de maig de 1938 a les 11 del matí l'aviació feixista de Mussolini va bombardejar el Mercat Central d'Alacant. Després d'alguns simulacres de bombardeig on sonaven sirenes d'avís per tota la ciutat els alacantins i alacantines estaven preparats per a cobrir-se les esquenes en un dels més de 40 refugis antiaeris que hi havia a la ciutat, però aquell dia els va agafar desprevinguts, les sirenes no sonaren i l'aviació italiana aliada de les tropes franquistes assassinaren a més de 300 civils. Entre ells dones i infants que anaven a comprar al mercat com un dia qualsevol.

Un any després, el 30 de març de 1939 Alacant fou assetjada per les tropes franquistes. En els últims dies de la guerra, milers de persones d'arreu de l'estat espanyol, combatents i civils, es concentraren a Alacant. La repressió era imminent i el port era l'única possible escapatòria a l'horror feixista.

Van ser milers les persones que van quedar atrapades al port buscant refugi i la desesperació va portar a la tràgica decisió de suïcidar-se a moltes d'elles

El bàndol nacional amb l'ajuda dels seus aliats italians van bloquejar l'entrada i eixida de persones i transports per mar, terra i aire. Sols va poder burlar aquest bloqueig el vaixell britànic Stambrook que navegava direcció Orà. Van ser milers les persones que van quedar atrapades al port buscant refugi. La desesperació va portar a molts a la tràgica decisió de suïcidar-se al mateix port. La resta dels qui quedaren atrapats acabaren als camps de concentració més propers com el d'Ametlers o el d'Albatera.

Alacant va ser l'últim reducte republicà on es va concentrar la resistència antifranquista. A partir d'aquest moment hi va haver una repressió sense precedents per part del bàndol nacional imposant un únic ideari a la població, eliminant tots tipus de símbols identitaris propis entre ells la persecució del valencià, substituint-la obligatòriament per la llengua del règim, i per descomptat aquest mateix patró també es va seguir repetint població per població substituint els noms dels carrers republicans per aquells que homenatjaven als artífexs del triomf franquista entre altres imposicions. Un d'aquests exemples van ser la plaça de la División Azul, el carrer Comandante Franco, el carrer Garcia Maroto, o el carrer 30 de Marzo dia en el qual es commemorava l'arribada de les tropes i el triomf franquista.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: