Internacional

"Preferim morir defensant les nostres terres que morir de fam amb les nostres famílies"

Entrevista a Medardo Mairena, vicecoordinador del Consell Nacional en Defensa de la Nostra Terra, Llac i Sobirania, que s'oposa a la construcció del Gran Canal Interoceànic de Nicaragua, explotat per una multinacional xinesa
"Això és un missatge a tots els que estiguin interessats a invertir al canal interoceànic: que sàpiguen que Nicaragua no és de Daniel Ortega. Nicaragua és dels nicaragüencs i els amos de les propietats som nosaltres els camperols"
Diego Menjíbar

Una concessió del Govern de Nicaragua a HKND Group, una empresa xinesa de desenvolupament d'infraestructures; Un pressupost de 40.000 milions de dòlars; un canal que dividiria el país en dos; 276 quilòmetres de longitud; 2.900 quilòmetres quadrats de terres expropiades a comunitats pageses; 50 anys –i 50 més, prorrogables– de pèrdua de sobirania del poble nicaragüenc; la promesa de crear centenars de milers de llocs de treball; un engany a les indígenes; incalculables danys ambientals; incalculable creixement econòmic per al segon país més pobre d'Amèrica Central.

Aquestes són algunes de les característiques del Gran Canal Interoceànic de Nicaragua, una nova via de pas de mercaderies que uniria el Carib i el Pacífic, i que ha estat motiu de disputes des de temps del guerriller Sandino, el qual donava suport a la creació del Canal de Nicaragua, "però que es faci amb capital de tot el món i no exclusivament de Nord-amèrica, com el de Panamà". Per a algunes, amb l'actual president, Daniel Ortega, s'està materialitzant la voluntat de Sandino; per a altres, és directament directament un vendepatrias. Wang Jing, director del HKND Group, és el multimilionari empresari a qui ningú coneix i que, com va dir Raymond Li, cap del servei xinès de la BBC, "del qual ningú sap qui hi ha darrere". Encara que se sospita que la seva empresa de telecomunicacions, Beijing Xinwei, té suports polítics i militars del govern, el secretisme dels seus moviments empresarials no inspira confiança a moltes nicaragüenques.

El guerriller Sandino ja donava suport a la creació del canal de "però que es faci amb capital de tot el món i no exclusivament de Nord-amèrica"

Els dubtes són molts i obvis: s'han de sacrificar les terres i la sobirania del poble per un projecte empresarial privat i estranger? Quins són els actors implicats? Quin serà l'impacte mediambiental d'aquest megaprojecte? Com que no hi licitació pública sobre la concessió, les crítiques i lluites camperoles han sortit a flotació, com no podia ser d'una altra manera.

L'última protesta va arribar després de dos mesos d'organització, més de 24 hores de resistència pacífica, milers de persones implicades, perquè, a l'hora prevista de la marxa convocada pel Consell Nacional en Defensa de la Nostra Terra, Llac i Sobirania, els antiavalots retinguessin el pas als grups de pageses que es disposaven a marxar fins Juigalpa contra la construcció del Canal Interoceànic de Nicaragua. Una ordre del govern de Daniel Ortega va ser suficient per esborrar del mapa a totes aquelles pageses unides per la lluita anticanalera: retens policials a San Jorge, La Fonseca, Acoyapa, Boaco, Nueva Guinea i Ochomogo. D'altra banda, van protestar als voltants de Juigalpa, encara que a la capital departamental tan sols hi arribessin uns centenars. Medardo Mairena, vicecoordinador del Consell, parla sobre la problemàtica d'aquest assumpte.


Què va passar el dia programat per a la protesta?

Ens havíem organitzat des de feia dos dies –els que venien de més lluny fins i tot des de feia tres– per dur a terme la protesta. Ens havíem preparat per protestar contra aquesta llei canalera que li dóna potestat a l'empresari xinès Wang Jing i a la seva empresa Hong Kong Nicaragua Development Investment (HKND Group) per expropiar qualsevol germà nicaragüenc, i que a nosaltres ens afecta directament. Per això vam organitzar la protesta. Anavem a sortir el divendres de Nueva Guinea, a Juigalpa, i quan vam començar a caminar, més de cent antiavalots es van creuar a l'ample del camí i no ens van deixar avançar. Ens vam parar davant d'ells, però no ens hi vam enfrontar per evitar danys. Aquí vam fer nit i ens vam despertar, aguantant el sol i la fam, ja que des que havíem sortir de les nostres cases no havíem esmorzat, ni dinat ni sopat. Nosaltres vam evitar una confrontació i no vam caure en la provocació, perquè el que el govern vol és que caiguem en l'error de la violència per així discriminar-nos. Hem estat cívics. El que hem fet sempre és protestar pacíficament per aquest dret que se'ns està violentant a través dels antiavalots.

L'última protesta va arribar després de dos mesos d'organització, més de 24 hores de resistència pacífica i milers de persones implicades / Diego Menjíbar


Per què creu que el govern va convocar una contramarxa justament el dia anterior?

Perquè anàvem a mostrar al poble de Nicaragua que ja no existeix una instància per queixar-nos, demanar, denunciar... Si anem a l'Assemblea Nacional, ens tanquen la porta; si anem a la Cort Suprema de Justícia, falla en contra de nosaltres; si anem a la policia, ens disparen amb bales; volíem alertar al poble de Nicaragua que ja no hi ha un estat de dret. El Govern sap que hem esgotat totes les vies legals. La nostra constitució diu que amb 5.000 signatures podem fer una iniciativa ciutadana de llei. Nosaltres vam proposar la iniciativa de llei amb més de 28.000 signatures a l'Assemblea Nacional perquè sigui derogada la llei 840. Com el govern maneja l'Assemblea i tots els poders de l'estat, fa el que vol i el que li convé per als seus negocis, sense importar-li els pobladors. La violació de drets humans s'inicia des del moment en què Daniel [Ortega] aprova aquesta llei. Els que estem a la franja canalera ens hem organitzat per protestar, però també en altres llocs saben com viola els drets humans. És per això que el govern ha provocat incidents a diferents llocs i, lògicament, veiem que la violència ha estat l'única resposta del govern.


El govern al·lega que la construcció del canal atorgarà centenars de milers de llocs de treball. Què pensen sobre això?

"Tres anys de lluita i ni tan sols s'han assegut a dialogar amb els camperols de manera directa, ni s'han compromès a reubicar-nos quan siguem expropiats"

Aquesta és una campanya política del govern, una forma de tractar de convèncer al poble i d'enganyar-nos. Fins aquest moment, tres anys de lluita i ni tan sols s'han assegut a dialogar amb els camperols de manera directa, ni s'han compromès a reubicar-nos quan siguem expropiats. Nosaltres, pensant en el futur de Nicaragua, no creiem en aquest projecte per la seva gravetat. Després dels anys de treball que ens ofereixin, quedarem aturats i desterrats. A més, Wang tindria la potestat legal –estiguin els camperols d'acord o no, s'aprovi municipalment o no– d'expropiar qualsevol territori al preu que ell decideixi, que serà inferior al preu de mercat. Podrà expropiar on vulgui. Per tant, és totalment lesiu directament i indirectament. No és ni tan sols un Tuquito de terra per a algú que no té on viure, sinó que li cedeix les terres a un empresari estranger.

Alcides Altamirano, secretari polític de Nueva Guinea, es va mobilitzar per les diferents comarques dient als camperols que el canal ja no es construiria. Per quina raó?

El que passa és que al govern li molesta que fem aquestes marxes, i ha intentat impedir-ho convencent els nostres germans camperols que el projecte del canal ja no fa. Nosaltres tenim clar que, mentre la llei 840 existeixi, seguim amenaçats de ser expropiats de les nostres terres. Llavors, quan tractava de convèncer la gent, era perquè no sortissin a la marxa. I encara més enllà, quan el govern militaritza la zona també tracta d'acovardir als camperols perquè no vagin a manifestar-se. Si no els convenç amb el discurs o amb els emissaris que mana, els atemoreix amb els militars.


En la teva opinió, Nigaragua s'assembla més a una dictadura o a una democràcia?

"No hi ha una instància a Nicaragua on puguem seguir denunciant. Estem preparats per la demanda internacional"

Per descomptat a una dictadura, perquè, si hi hagués democràcia, això no hauria passat. No hi ha llibertat d'expressió, ni llibertat de lliure mobilització, per tant, per a nosaltres, això és un règim totalitari, ja que cada dia s'està apoderant més dels mitjans de comunicació perquè no hi hagi llibertat d'expressió. El govern utilitza la força armada per impedir la nostra mobilització.


De quina manera s'ha reprimit al Consell Nacional en Defensa de la Nostra Terra, Llac i Sobirania?

Hem estat reprimits, per exemple, amb espionatge diari, prenent la matrícula dels vehicles, prenent fotografies d'on ens vam reunir, amb qui ens vam reunir, amb amenaces telefòniques anònimes, etcètera. Hem estat amenaçats i perseguits de moltes maneres. A més, hi ha gent que ha estat agredida, com don Pedro Guzmán, que encara li cal una operació, des que el 30 de novembre va rebre un impacte de bala a la panxa per part de la policia, així com el cas d'un pagès que va perdre un ull. Aquesta violació de drets humans l'hem donat a conèixer a través de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i el Centre Nicaragüenc de Drets Humans (CENIDH). No hi ha una instància a Nicaragua on puguem seguir denunciant. Estem preparats per la demanda internacional. Tant de bo que les lleis internacionals puguin intervenir, perquè aquí el que cada dia rebem és repressió i amenaces.

Durant l'última marxa contra el canal, l'actuació dels retens policials va aconseguir que només uns centenars de pagesos arribessin a la capital departamental, Juigalpa / Diego Menjíbar



Mónica López Baltodano, advocada del moviment, va ser premiada amb un Premi Ondas a l'Estat espanyol; Francisca Ramírez, líder del moviment, ha estat nominada al Front Line Defenders. Què diu tot això?

Agraïm aquests gestos de solidaritat a la nostra lluita i ens sentim orgullosos perquè, si hem arribat aquí, és que s'estan fent les coses molt bé. En aquest sentit, tant Francisca com Mònica, gràcies a Déu, ens han ajudat a fer les coses bé. Evidentment, som pagesos i no intel·lectuals, però hem sabut no caure en errors ni fracassos. Nosaltres sabem que el govern s'incomoda amb què la gent humil que lluita arribi a tenir un reconeixement, un guany, com són aquests premis.


Fins on estan disposades a arribar amb les protestes?

Estem disposats a arribar fins a les últimes conseqüències. Estem segurs que, si permetem l'expropiació, morirem com captaires, perquè no hi ha un lloc a Nicaragua on nosaltres puguem ser reubicarts. Nosaltres preferim morir defensant les nostres terres que morir de fam amb les nostres famílies. Ara per ara, els nostres nens es queden a casa i nosaltres sortim a protestar. Si permetem que ens expropiin, patirem amb els nostres nens i els nostres ancians. Això és un missatge a tots els que estiguin interessats a invertir al canal interoceànic: que sàpiguen que Nicaragua no és de Daniel Ortega. Nicaragua és dels nicaragüencs i els amos de les propietats som nosaltres els camperols. A casa nostra hem fet història per defensar els nostres drets, i estem disposats a anar fins a les últimes conseqüències per defensar els nostres drets constitucionals, els nostres drets humans i, per descomptat, el dret a la propietat privada.
 


 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: