Impressions

El prefix sex- sempre inclou relació

14/05/2018

La paraula "erogen" fa referència a aquelles parts del cos on sentim plaer, sensibilitat carnal... excitació; sempre que siguin estimulades, és clar, per una grata carícia, una gustosa llepada o fins i tot un alè inesperat. Hi particularitats individuals, i graduació en el seu sentir, com tot el que té a veure amb el Sexe -en majúscula perquè ens endinsem en el terreny del Jo a través de l'Altre. Si fem arqueologia de la llengua, veurem que l'arrel d'"erogen" o "eròtic" neix del déu grec de l'amor, Eros; així com "afrodisíac" neix d'Afrodita, la deessa. Per tant, el llenguatge ens revela que el cos, el gaudi, la calor té a veure amb un dels sentiments suprems de l'humà: l'Amor; i aquest, per definició, es construeix a través de l'Altre.

Primera pedra que ens trobem en el camí: estar escrivint sobre l'exaltació sexual, sobre els delits d'allò corporal i libidinós, relacionant-ho amb l'amor i no amb el terme "pornografia", que és on molts acaben en aquests dies (i aquest masculí no l'entengueu com a genèric). Zones erògenes són el coll, els llavis, les engonals i els mugrons... encara que en el nostre imaginari col·lectiu (i en les nostres quotidianitats coitals) no passem dels genitals, els protagonistes d'aquesta indústria cinematogràfica. El llatí també ens revela que "coit" ve de coire, anar amb, acompanyar, reunir-se, trobar-se, i fins on jo sé no té res a veure amb penetrar, que és un verb individual i ens condueix a una simple còpula, a allò reproductiu.

El llenguatge ens revela que el cos, el gaudi, la calor, té a veure amb un dels sentiments suprems de l'humà: l'Amor; i aquest, per definició, es construeix a través de l'Altre

Per cert, i ja acabo amb les meves ínfules de lingüista, si seguim indagant en les catacumbes etimològiques, la pornografia era el "tractat o il·lustració de la prostitució" (porneia = prostituta), i en les tombarelles històriques de la paraula apareixen referències a esclavitud , traficar, producte, negociador i preu. Res a veure amb el allò amorós.

On vull arribar amb tot aquest pròleg? A que les trobades sexuals, qualssevol, es construeixen amb ero-tisme, amb pells lubricades, amb tendresa recíproca: virtuts que, malauradament, han quedat relegades o oblidades en la construcció social del gènere masculí. Parlo d'estructura, de generalitat i Poder, no de biografies personals ni de subjectivitats excepcionals... encara que poques vegades aquestes es puguin escapar del tot de les imposicions civilitzatòries. El desig eròtic és capritxós, viu i es vesteix de clarobscurs, no és lineal ni té cap meta a la qual arribar; encara que l'orgasme sigui una de les seves estances, de les preferides, no ha de ser sempre la seva finalitat. Hi ha sexualitat en un murmuri, en un gest de complicitat i en una fusió d'abraçades; també en una mossegada: detalls, humors, sabors, i res de mores. Íntimes luxúries i ínfimes desviacions. Hi ha excitació en dos egoismes que es nodreixen i es comprenen, que juguen per divertir-se. Voluptuositat enriquidora per a tots dos, en el cas que siguin dos.

La ferocitat no és brutalitat, ni la suavitat és vacuïtat. El sexe dur, com es diu per aquí, ens posa a mil entre llençols de llibertat. Un etern equilibri dialèctic entre allò desenfrenat i la delicadesa, entre el desordre i l'atenció

No pressuposeu que advoco per relacions cursis, o que només veig apetits a mig gas amb tints puritans, cauts o desangelats. Ni que calgui signar acords abans de seduir-nos. La passió calorosa, la suor i els gemecs casen a la perfecció amb els afectes, la cura i allò meticulós. La ferocitat no és brutalitat, ni la suavitat és vacuïtat. El sexe dur, com es diu per aquí, ens posa a mil entre llençols de llibertat. Un etern equilibri dialèctic entre allò desenfrenat i la delicadesa, entre el desordre i l'atenció.

Tampoc ens portem a engany: la trobada lúbrica no és sempre satisfactòria o plena; com en qualsevol altre terreny humà, la mediocritat pot estar present, la malaptesa, l'avorriment i la incomprensió comunicativa. Estaria bé anar traient-ho de l'imaginari dels cels per baixar-ho a allò terrenal, profà, on les expectatives no juguen cap paper. El que sí hauria d'estar sempre absent en aquest compartir és la sequedat i la fredor; la calor és un símptoma de benestar.

Ja va sent hora que el codi masculí s'ampliï, es dilati... donant lloc a mapes erògens extensos, superant el fal·lus, descobrint la satisfacció de ser seduït i objectualizat. La sensibilitat és una bona guia

Ens han venut -i hem comprat- que existeixen rols estàtics en allò sexual, que l'Home no només és subjecte al carrer sinó també al llit, sense contemplar que si un mai es col·loca d'objecte difícilment pot sentir-se desitjat per un altre subjecte; o que un subjecte que pateix d'embadaliment és un egòlatra. Fins i tot si es pacta aquesta falta de dinamisme i flexibilitat entre rols -per gustos i preferències-, el subjecte pregunta, indaga, es preocupa, percep, llegeix i interpreta el cos acompanyant... si no, corre el risc de convertir-se en dèspota. I les relacions sexuals tiràniques surten del camp de la sexualitat entrant en el de la violència i la dominació. Dos cossos, tots dos desitjosos i desitjats, dues parles que creen un idiolecte comú, on el silenci també mostra les seves mandíbules somrients.

L'encanteri es troba en què cap posició eclipsi l'altra, en saber que la rigidesa i l'encasellament no són còmplices d'allò sexual. En qualsevol interacció humana, l'enconament no ens deixa veure ni sentir l'Altre. Ja va sent hora que el codi masculí s'ampliï, es dilati... donant lloc a mapes erògens extensos, superant el fal·lus, descobrint la satisfacció de ser seduït i objectualizat. La sensibilitat és una bona guia.

Permeteu-me una última curiositat etimològica, per anar agafant pistes i tancant idees: "follar" ve de donar manxa, bufar aire. Follicare és l'acte de bufar amb la manxa, i que dóna també el significat de panteixar. Tenim dues opcions davant aquesta troballa: quedar-nos en l'acte mecànic i gens creatiu del xaca-xaca on és el subjecte protagonista el que el porta a terme, o bé fer un pas més i veure que si bufem aire és per avivar focs i així escalfar (nos) en relació, mútuament, sense que hi càpiguen secundaris.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: