Presons a la catalana

Des de l’any 1983, la Generalitat de Catalunya té la competència executiva en matèria de serveis penitenciaris, però la titularitat última continua sent estatal
13/01/2015

Les presons són institucions autoritzades pels governs i formen part del sistema de justícia de cada Estat. La presó, molt més que l’escola, un taller o l’exèrcit, és omnidisciplinària. Avui dia, la Generalitat té capacitat econòmica per gestionar aquestes institucions, contractar personal i fer oposicions al cos funcionarial de presons. També té competències per construir arquitectònicament les presons i crear tota una administració penitenciària separada de la resta de l’Estat espanyol.

A finals de 1983, la Generalitat va apostar per compartir les competències executives –no pas les legislatives– en matèria de serveis penitenciaris. Això va motivar una reestructuració del Departament de Justícia i la creació d’una nova direcció general separada de l’organisme estatal d’Institucions Penitenciàries. Aquest fet provoca un solapament competencial: s’obeeix una legislació estatal que s’interpreta a la catalana, atès que la comunitat autònoma té competències traspassades en la matèria. En última instància, la presó continua sent de titularitat estatal, però aquesta titularitat es pot exercir de manera immediata o delegada.

A Catalunya, trobem centres penitenciaris d’alta seguretat, centres d’inserció social, centres oberts, centres de dones i centres de joves

La legislació aplicable al sistema penitenciari és la mateixa a tot l’Estat espanyol i està regulada per la Constitució, la Llei Orgànica General Penitenciaria de 1979, el Codi Penal de 1995 i el Reglament Penitenciari de 1996. A Catalunya, trobem centres penitenciaris d’alta seguretat, centres d’inserció social, centres oberts, centres de dones, centres de joves, etcètera. Si ens guiem pel tipus de règim, una persona pot ser enquadrada en règims especials, que van de l’aïllament –com el cas del DERT (primer grau o Departament Especial de Règim Tancat)– al règim obert (tercer grau), passant pel règim ordinari (segon grau). Al seu torn, es pot passar per mòduls de seguretat de diferent intensitat: disciplinaris, de respecte, terapèutics o de participació i convivència, entre altres.

Les persones preses també queden classificades mitjançant els diversos programes que ofereixen les presons: de tractament, d’estudis, de treball dins la presó o de cursos de formació i capacitació fora del centre penitenciari. Per fer funcionar tots aquests mecanismes que porten a la ultraclassificació de les preses (centre, règim, mòdul, programa…), cada vegada calen més espais penitenciaris i més professionals que treballin a la presó.

L’increment de programes i activitats, juntament amb la seva avaluació i l’adequació dels espais on es duen a terme, porta a una existència “cada cop més marcada per regles, una vida controlada i despersonalitzada que es prolonga fora dels murs, on la tutorització continua”, denuncia el col·lectiu Presó = Tortura (PT). Segons aquest col·lectiu, sorgit l’any 2011 a iniciativa d’algunes persones recluses: “A la presó, hi ha una possibilitat doble. Hi ha una presó amable gràcies als beneficis penitenciaris, obtinguts fruit de la col·laboració amb la institució a través dels programes i els projectes de rehabilitació que s’ofereixen. Però també hi ha una presó dura, caracteritzada per l’aïllament i el compliment de la condemna sense gaudir de cap benefici penitenciari”. Ambdues conviuen: una, com a amenaça; l’altra, com a promesa de millora de condicions. Enmig, hi ha les persones, tant treballadores com recluses.

Institució vertical

La màxima instància de poder en un centre penitenciari és la direcció, que té la missió de controlar i coordinar totes les activitats que s’hi duen a terme. Per sota seu, hi ha la subdirecció de règim i la subdirecció de tractament. En l’àmbit sanitari, hi ha la subdirecció mèdica. Per últim, hi ha la persona que s’ocupa de la gestió econòmica i administrativa. Marta Nomen, una col·laboradora del Grup 33 que treballa amb les persones preses a Lledoners, afirma que “cada centre penitenciari és un món aïllat” perquè “no hi ha intercanvi de bones pràctiques”, tal com demanen.

"Els subdirectors consideren que el que funciona en un lloc és improbable que funcioni al seu centre i desconfien de la idea que hi ha un altre model de presó possible"

Nomen explica que els subdirectors consideren que el que funciona en un lloc és improbable que funcioni al seu centre i desconfien de la idea que hi ha un altre model de presó possible. En aquest sentit, afirma que càrrecs tècnics com el de cap de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de Catalunya (actualment Pere Soler Campins) i les tres subdireccions generals, encapçalades per Alfons Rossell, Jose Luis Valdivieso i Paula Montero, actuen com un sostre de vidre que no escolta les seves demandes.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: