Internacional

"Els pressupostos amb perspectiva de gènere permeten visibilitzar moltes exclusions"

Entrevista a Josebe Iturrioz, portaveu de Plaz! i militant del col·lectiu feminista Medeak, a la Casa de les Dones de Donòstia
Iturrioz, a la Casa de les Dones de Donòstia
Gari Garaialde (Bostok Photo)

El 25 de gener va presentar-se a Donòstia la candidatura municipal Plaza Feminista, hereva de la plataforma de dones Plazandreok, amb l’objectiu de portar la lluita feminista a l’Ajuntament donostiarra, però no com a apèndix sinó des de la centralitat de l’activitat política.

Defenseu que el centre de totes les polítiques siguin les persones i una vida vivible. Com es pot posar l’Ajuntament al servei del manteniment de la vida i evitar que la tasca de reproducció social quedi externalitzada de manera gratuïta a mans de les dones?

Pensem que és fonamental reorganitzar l’estructura de l’Ajuntament, i fixar-hi unes prioritats clares, ja que el fet de dir que la prioritat és la igualtat i invertir-hi només un 0,1% del pressupost, doncs demostra que no ho és. Llavors, per posar la vida al centre s’han d’abordar les qüestions lligades amb la cura de tots els aspectes de la vida, de les persones dependents, de les nenes, de les persones adultes... i destinar-hi recursos públics, a més d’integrar aquestes cures en totes les polítiques municipals.

Plaz! denuncia el fet que, tot i que les eines hi són (lleis, plans, polítiques), hi manca la voluntat política d’actuar. Per quin motiu?

Des de l’any 2000 s’han aprovat moltíssimes lleis, però són les que més s’incompleixen, sense que no passi res, ja que no s’apliquen les sancions corresponents. A més, la igualtat requereix canvis estructurals i la renúncia a privilegis i quotes de poder, la qual cosa no acostuma a agradar a la gent.

Quina és la vostra postura respecte a les quotes?

Les quotes d’homes, vols dir? Aquestes quotes per les quals els homes copen tots els llocs de govern? Em sembla perfecte eliminar-les, ja que no crec que els homes, només pel fet de ser-ho, hagin de ser al poder. I és que la majoria dels homes que hi són, només hi són pel fet de ser homes. Les quotes, per mi, són una eina per garantir la presència a qui no hi és, i s’han d’utilitzar per treure alguna gent del poder. En canvi, si s’utilitzen per reificar els sexes, els acaben reessencialitzant.

Què opineu dels pressupostos amb perspectiva de gènere? Proposeu alguna eina per mesurar l’aportació de les dones a la col·lectivitat i la posterior redistribució de la riquesa?

Els pressupostos amb perspectiva de gènere són el rovell de l’ou, no només per mesurar què aporten les dones, sinó com es redistribueix el pressupost i quin impacte té, a més que permet visibilitzar moltes altres exclusions. Cap ajuntament coneix l’impacte del seu pressupost, no en tenen dades, no ja segregades per sexe o gènere, sinó en general. Nosaltres, per tant, volem donar transparència al pressupost i introduir-hi indicadors, a més de fixar uns objectius que després s’hauran de mesurar. Com es concreta això? Doncs, si volem posar la vida al centre, l’Ajuntament haurà d’assumir més tasques de cura i, per exemple, haurà d’oferir servei de ludoteca o d’atenció a persones dependents... en les diferents activitats que organitza.

Amb la incorporació de tècniques d’igualtat a les institucions de vegades es corre el risc que les polítiques feministes quedin relegades, en comptes d’incorporades de manera transversal. Què en penseu, d’això?

La incorporació de tècniques d’igualtat ha millorat molt els serveis municipals. La presència de feministes a les institucions sempre és bona, tot i que és cert que no totes les tècniques ho han estat. En qualsevol cas, un dels models que proposem per a la ciutat és aquesta Casa de les Dones i el Consell d’Igualtat de Donòstia. La majoria de consells són nefasts, però aquí hem tingut una regidora i una assessora que s’ho van creure, que eren feministes i que han treballat amb els col·lectius feministes de la ciutat. L’Àrea d’Igualtat està incrustada dins de la Casa, i les tècniques, per tant, estan molt a prop de les associacions, a més que hi destina molts recursos. Tenim un model on la ciutadania s’organitza, s’autogestiona i cogestiona amb l’Administració. No està exempt de contradiccions, però és un model molt interessant amb vista a pensar com posem la institució al servei de la ciutadania.

"Veiem sovint que els èxits de les feministes se’ns giren en contra"

Per llei, les llistes electorals han d’alternar la presència de dones i homes. Com valoreu la paradoxa que suposa que precisament aquesta norma impossibiliti la presentació d’una llista formada exclusivament per dones? Teniu intenció de fer com feia Plazandreok, i incloure-hi homes que, en cas de ser triats, renunciarien al càrrec?

Veiem sovint que els èxits de les feministes se’ns giren en contra. Plazandreok inicialment va recórrer als «homes florera», però ara ens ho hem replantejat, ja que pensem que el feminisme és un corrent polític que afecta molts cossos, més enllà de la seva genitalitat, i pensem, per tant, que pot haver-hi homes que siguin estratègics.

I quin seria el paper dels homes dins la lluita feminista? Perquè, de vegades, sembla com si la seva presència donés un plus de legitimitat.

Com a homes, cap. Dit així seria com preguntar-nos sobre el paper de la patronal en la lluita contra el capitalisme. El paper dels homes dins del feminisme és desidentificar-se, ja que el feminisme no és una lluita de genitals, sinó d’oprimides i oprimits, de cossos capaços de llegir les seves opressions i de generar estratègies per alliberar-se’n.

"Considerem que el fet de posar la vida al centre implica descentralitzar els mercats, i volem generar una altra escala de valors on la moneda i el capital no siguin substancials"

El feminisme, en tant que lluita contra la discriminació de les dones pel fet de ser-ho, agrupa al seu sí dones de diferents classes, orígens, nacionalitats..., amb la qual cosa, si no s’adjectiva, pot caure en l’interclassisme. Què en penseu?

Aquesta contradicció se solucionaria amb el concepte d’interseccionalitat, provinent del discurs descolonial. Pot haver-hi alguna burgesa entre nosaltres, però, políticament, som anticapitalistes. Nosaltres considerem que el fet de posar la vida al centre implica descentralitzar els mercats, i volem generar una altra escala de valors on la moneda i el capital no siguin substancials. Però és cert que, com a candidatura, som massa blanques, tot i que estem mirant d’integrar-hi altres discursos.

Quins criteris seguiu a l’hora d’abordar qüestions no directament lligades amb el feminisme, com ara la gestió dels residus, la política lingüística, l’horari dels plens...?

Pensem que tots els temes tenen a veure amb el feminisme. Nosaltres defensem la participació social i, mitjançant aquesta participació, anirem decidint totes les qüestions. En tot cas, partim d’uns consensos mínims, en el sentit que som ecofeministes i anticapitalistes, i és clar que no donarem suport ni al TGV ni a la incineradora. Per nosaltres, la clau seria pensar sempre en el gènere, i passar tots aquells problemes que la gent no pensa en clau de gènere pel tamís del gènere.

Afirmeu que esteu «fartes de sentir que estem en un procés de pau i que, quan es parla de violència, només es faci referència al conflicte”. En quin sentit?

En primer lloc, resulta fonamental eixamplar la mirada: quan parlem de violència masclista, normalment pensem en un acte molt breu que acostuma a acabar amb una dona morta.

Ens molesta moltíssim que es monopolitzi i que, quan es parla de violència i del conflicte armat que hem viscut, sembli que això sigui la cosa més violenta que hem patit. Les dones vivim un conflicte armat permanent, i ningú s’adona de les realitats tan violentes que patim. Però és que hi ha d’altres formes de violència, lligades, per exemple, als models imperants... Quan parlem de posar les persones al centre de la vida i de descentralitzar els mercats, això permetrà estalviar-nos un munt de violències.

I què proposeu per eradicar la violència masclista?

Per acabar amb la violència masclista, és fonamental comptar amb recursos més integrals, que no es limitin a serveis d’urgències per a dones que estan sent apallissades. Cal canviar la sensibilitat municipal, tant pel que fa als recursos com als objectius. I és que el nostre objectiu no és que les dones denunciïn, no es comptabilitzar les denúncies, sinó possibilitar que les dones deixin de viure en contexts marcats per la violència.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: